Tancat per estudi!!

fotografia de fa 2 anys mentre estudiava un dia a casa

Tanco provisionalment el bloc, tot i tenir molts temes del que xerrar, 3a hora de castellà, comentar l’obra de l’Èric Bertran, el mal joc constant del Barça, i moltes altres cosetes, però lo primer és lo primer, i si al fet d’estudiar li sumem una pinzellada d’indicis d’un constipat amb mal de coll i amb molt d mocs, això fa mesurar bé el temps i les forces, així que el bloc es pren unes vacances fins desprès del divendres dia 16 de Febrer, ja que en les pròxims dies em toca fer el tant temut examen de Pensament Polític, el de Relacions Internacionals, i per últim el de Estructura Social, i és que si una cosa és certa, que quins cullons que em toquin els exàmens més fotuts (pensament i relacions) seguits. Dons això tant sols, Bon estudi, els que també segui amb exàmens, i a la resta una salutació!

L'Ajuntament oblida el conflicte que viu Euskal Herria durant la setmana de la Pau

Com tots sabeu, avui és el dia per la Pau. A Blanes, s’han organitzat un seguit d’actes durant tota la setmana, des de la lectura d’un manifest el dia d’avui, la projecció d’una pel·lícula, activitats en els centres escolars i instituts i la celebració d’una taula rodona sobre “les claus per entendre el conflicte d’Israel i Palestina”.

El motiu del post d’avui no és discutir la qualitat tant dels ponents ja oferts com les activitats. Sinó reivindicar un fet que ha passat per alt el regidor de EUiA, Joan Salmerón, que porta la regidoria encarregada de dur a terme la setmana de la Pau a Blanes. Està molt bé, realitzar xerrades i ponències per tractar temes de molta rellevància dins el context de les relacions internacionals, però sovint aquest fet, el de voler mirar a l’altre punta del món, o a centenars de quilometres, ens fa oblidar-nos, que al costat de casa, a l’altre extrem del país veí, també trobem problemes relacionats amb la Pau, i que per desgracia obliguen a viure els seus ciutadans dins un clima de tensió i sense la pau desitjada per al conjunt de la població.

Em refereixo al cas de Euskal Herria. No puc entendre, com en unes jornades per la pau, és pugui passar per alt una situació de conflicte tant pròxima com pot ser la situació viscuda a Euskal Herria. Perquè tants sols ens hem de limitar a comentar i a tractar problemes tant llunyans, quan en tenim un a pocs quilometres del nostre país?

D’aquesta forma no vull restar importància al conflicte, que si que es tractarà en les jornades, tot el contrari, ja que crec que és necessari també tractar-lo, i conseqüència del període d’exàmens amb el que estic immers, no i podré assistir, tot i que m’hagués agradat. Sinó tot el contrari, hagués estat genial que a part de tractar temes tant llunyans com és el conflicte Arab-isrealià, s’hagués pogut tractar en una altre taula rodona un conflicte que potser, hagués despertat més expectació en el context social, ja que s’hagués tractat un tema que per desgràcia ens efecte directament.

Espero que aquest fet només hagi estat un descuit per part del regidor, del qual se li ha passat per alt tractar un tema tant adient per aquestes jornades, com alhora tant important pel que fa al nostre dia a dia.

El Barça guanya 3-1 contra el Celta de Vigo

el 2-1

Després de molts mesos de no poder anar al Camp Nou, avui si que hi he anat. El partit un Barça Celta, que es presentava com un examen per el club blau-grana després de el mal joc mostrat els darrers últims partits. El partit ha estat força bé, tot i que s’ha fet palpable la falta d’ocasions de gols per part barcelonista, el domini del joc ha estat aclaparador. Aquí us deixo els dos vídeos del segon i tercer gol que he vists des de la meva localitat

el 3-1

Relleu al capdavant de les

JERC Comarques Gironines

Eduard(Nou Portaveu) i David Pujol (ex-Portaveu)

Avui una part dels militants de les JERC de Comarques Gironines hem participat al Congrés Regional celebrat a Vidreres. Un any després del últim Congrés, ara ja fa més d’un any a Figueres, aquest cop el congrés a servit per renovar càrrecs dins l’executiva Regional.

El principal canvi ha estat el canvi de portaveu regional, tot hi que també s’ha canviat la Secretaria de Medi Ambient i la Secretaria de Universitats i Instituts.

David Pujol, ex-portaveu Regional, va dimitir ara fa poc més d’un mes, on per motius personals va voler deixar la magnífica tasca que ha estat realitzant per a tots nosaltres, i per les JERC de Comarques Gironines. Ell era el típic que sempre, truquessis quan truquessis sempre t’agafava el telèfon i sempre que necessitaves la seva ajuda, mai et donava un NO per resposta. En David, va ser un dels artífex de tornar a posar en funcionament les JERC de Comarques. I ha estat després de gairebé tres anys que ha decidit deixar el càrrec. Amb en David, les JERC de Comarques, s’ha fet un lloc dins l’estructura Nacional, on l’increment de la militància i de Seccions Locals, ha portat a les JERC de Comarques a ser la tercera Regional en nombre de militants dels Països Catalans.

Jo en David, el vaig conèixer un dia de Juliol a la Casa del Poble de Blanes, on un grup de joves començàvem una nova aventura amb la intenció de poder defensar, i lluitar per la llibertat dels Països Catalans, des de Blanes. A partir d’aquí vaig anar coneixent més en David, en les llargues i interminables reunions, després va venir les interminables executives, però també ens hem anat coneixen com a persones i com amics, perquè si una cosa hi ha a les JERC de Comarques, a part del nostre humil treball dins les nostres possibilitats, també hi ha totes aquelles grans nits de Barraques, aquells ESLICS, aquelles festes tant diferents que té les JERC. I tal com he dit avui, aprofitar des d’aqui fer-li el meu petit homenatge per la gran feina que ha estat fent, i tots els sacrificis que l’hi ha suposat, des d’aquí David, també et vull donar les gràcies per tot el que has fet, ja sigui pel funcionament de Blanes, de les Comarques, i la teva incansable lluita per la llibertat dels Països Catalans

Eduard, Nou Portaveu Regional

I desprès d’aquesta cura d’humilitat i sentiments, dir-vos que el relleu l’ha agafat l’Eduard Adrobau, portaveu de Vidreres, i fins el dia d’avui Secretari de Medi Ambient. Per altra banda, han entrat noves companyes a l’Executiva de Comarques. Pel que fa a la Secretaria de Medi Ambient, ha entrat la Maria Puig de Palamós. Per altra banda a la Secretaria de Universitats i Instituts, ha entrat l’Anna e Bescanó. També ha entrat a l’executiva, i amb una Secretaria de nova creació, la diputada de les JERC al Congrés dels Diputats, Laia Cañigueral.

Així dons la composició de la nova Executiva Regional queda de la següent manera:

Portaveu: Eduard Adrobau (Vidreres)
Secretari d’Organització: Marc Mayor (Guíxols)
Secretari de Economia i finances: Quim Ayats (Girona)
Secretari de Formació: Carles Bengarel (Guíxols)
Secretari de Imatge i Comunicació: Esteve Blanch (Banyoles)
Secretària de la Dona: Elisenda Cruells (Arbúcies)
Secretària de Universitats i Instituts: Anna (Bescanó)
Secretària de Relacions Parlamentaries: Laia Cañigueral (Cassà de la Selva)
Secretària de Medi Ambient: Maria Puig (Palamós)
Secretari d’Activisme: Francesc Bruges (Figueres)
Secretari de Política Municipal: Marc Puig (Blanes)

Així dons amb aquesta organització comencem aquesta nova etapa amb l’esperit de millorar tot el treball que s’ha fet amb en David Pujol al capdavant

De Juana, els presos i el diàleg i l'Espanya de la caverna

Potser que fruit d’una visió potser més oberta de la situació des de Catalunya, una visió que sempre ens ha caracteritzat com a catalans i catalanes, i a Catalunya com una terra d’acollida, ens fa sovint tenir diferents opinions i visions sobre les situacions en altres territoris ocupats per l’estat Espanyol, opinions molt diferents i molts de cops oposades a les polítiques seguides pel Govern del país veí.

Una d’aquestes situacions és la visió diferent, potser més oberta, o simplement més pròxima, de la realitat de Euskal Herria. Sovint, alguns de nosaltres compartim el fi a on vol arribar ETA , però en absolut compartim el mitjà amb el qual pretén arribar, aquesta visió des de les espanyes, sovint se’ns titllaria de feixistes, separatistes, rojos, terroristes, entre molts altres...

Per altra banda, la majoria de nosaltres entenem que la única via per solucionar el problema de la violència que pateix Euskal Herria és la via del diàleg, tant a nivell social com polític, entre les parts implicades en el conflicte, Euskal Herria i l’Estat Espanyol. Un diàleg que s’ha de mantenir constant, passi el que passi, ja que aquesta via, tal i com s’ha comprovat en molts altres països, ha estat la única via de solució dels conflictes. Això que és tant normal per la majoria de nosaltres, des de les espanyes ens seguirien titllant del mateix, que si som còmplices d’ETA, separatistes, que claudiquem davant la violència, i infinitats d’insults semblants a aquests, això si segur que en menor grau que l’anterior situació.


En últim lloc trobariem una minoria catalana que voldria seguir pel cami que segueix el Partit Popular fins ara, provocant un clima de tenció i criminalització de qualsevol acostament de dialeg amb ETA. Aquesta forma ja podeu veure que a les espanyes us rebrien la mar de be i de contents, tot i ser catalans.

Amb això el que pretenc expressar, és que per desgràcia, ens obliguen a viure en un país que socialment, encara no ha madurat, i en que en molts casos no ha volgut veure el que passa en el món. Un país que pel simple fet de no voler reconèixer el dret a decidir lliurament de qualsevol nació a tenir la seva pròpia sobirania, es veu immers, en el cas d’Euskal Herria en un conflicte armat entre dos posicions.

Ara be per arribar a la fi de la violència, el que no pot pretendre l’Estat espanyols, es seguir de braços creuats i esperant a que ETA faci tots els moviments i ells cap. En aquest mesos de treva, s’ha pogut veure la inoperancia per part de l’estat espanyol. Això ho hem pogut llegir en el diari Gara d’avui, com ETA ha vist mentre ella feia els seus esforços pertinents per arribar a una solució pacífica, com l’Estat Espanyol no complia amb els seus acords que havia establert amb la banda terrorista.

Amb aquesta situació, és normal que s’arribes al moment, que un dia desprès de que ZP s’omplis la boca a l’anunciar que el procés anava tant i tant be, ETA poses una bomba, com una forma de cridar l’atenció i dir que el procés no anava pel bon camí.

Aquests dies, hauríem pogut veure un redireccionament de l’opció del govern espanyol en la conducció del procés de pau, però no ha estat així. Ara fa una setmana, il·legalitzaven les principals organitzacions juvenils Abertzale, com Segi. Avui mateix hem vist com el poder judicial, condemnava a Iñaki de Juana a seguir empresonat, tot i la vaga de fam, i desprès que ja hagués complit la seva condemna a la presó.

És amb aquests moviments és on es veu la inoperancia per part de l’Estat espanyol de la seva ineficàcia alhora de contribuir a tirar endavant el procés de Pau a Euskal Herria. Tot i que sabem que Irlanda i Euskal Herria no és el mateix, i que ni Espanya és Gran Bretanya, ni Gran Bretanya és Espanya, i per tant els processos cap a la Pau són molt diferents, sempre ens quedarà la esperança que l’Estat Espanyol aprengui de Gran Bretanya, i les seves formes de fer per la resolució del conflicte a Irlanda del Nord, però per desgràcia, estem massa lluny de que la societat espanyola, encara molt marcada per la empremta del franquisme, evolucioni i surti d’una vegada per totes de la caverna en la que viu, i s’obri a la resta del món.

Així dons, continuem com sempre, per una banda ETA utilitzant la violència, i per l’altre veiem com l’Estat Espanyol, incompleix la seva pròpia constitució, al no complir l’acostament dels presos bascos, obligant així, a les mares i avies dels presos d’ETA a fer llargues jornades, jornades quilomètriques, per poder visitar els seus fills o nets, i per altra banda, l’Estat Espanyol no ens deixa complir un dels primers drets de l’història de la democràcia, el dret a l’Autodeterminació dels Pobles, el dret a decidir el nostre propi futur com a poble, un futur que només el podem decidir nosaltres, i que diguin el que diguin els altres, la majoria és qui decideix, i quan la majoria pugui decidir el seu futur com un poble amb la plena sobirania, no la demanarem, la executarem.

SI EL PSUC AIXEQUES EL CAP... MÉS D'UN,

A BLANES S'EN FARIA CREUS

L’altre dia una companya meva em va passar un pamflet d’informació sobre les Joventuts Comunistes de Catalunya. En aquell document s’hi podien veure diferents punts ideològics d’aquest col·lectiu de joves, entre ells els que feien referència a la recuperació de la memòria històrica i a la condemna del règim franquista i dels seus mètodes.

A Blanes, totes aquelles persones pròximes al PSUC, les podem trobar a EUiA. Dic EUiA i no ICV-EUiA, ja que a Blanes la majoria d’aquesta coalició són gent que forma part de EUiA i no de ICV. Dons actualment aquest partit, forma part del govern blanenc amb el PSC. Ara ja fa gairebé 2 o 3 mesos, el Govern de Blanes , va inaugurar un aparcament d’autocaravanes. Fins aquí tot normal. Ara bé el problema de tot això resideix en la situació de l’aparcament dins la població, el desacord per part de gran part dels veïns de Blanes de tenir un aparcament al costat de casa, el desacord dels propietaris dels càmpings, i per altre banda el fet que l’Ajuntament es va plantar d’un dia per l’altre allà per inaugurar un aparcament sense consultar a ningú.

Tot i que el motiu, o sigui l’aparcament d’autocaravanes el podem deixar en segon lloc dins la problemàtica. El vertader problema el trobem amb l’incompliment de la voluntat democràtica del poble de Blanes, per part del Govern Municipal. Li diem incompliment, ja que tant el Alcalde del PSC, com el Tinent d’Alcalde, s’han negat en rotund a tancar l’aparcament passi el que passi, diguin el que diguin. Fins i tot tenen la barra de saltar-se a la torera les ordres del màxim òrgan de decisió democràtica de Blanes, que està per sobre de l’alcalde i qualsevol ciutadà de Blanes, i que és el Ple Municipal.

En una societat com la que vivim, i en un país com Catalunya que s’ha caracteritzat per el respecte cap a la democràcia, el cas de Blanes és un fet excepcional. Ens trobem com un càrrec de EUiA, defensors del memorial democràtic, i en el fons, contraris als principis característics dels règims que van existir a Europa al S.XX, fa una de les moltes coses característiques d’aquells règims, que era la falta de respecte i incompliment a la voluntat democràtica.

FOTO: DIARI DE GIRONA

Ara en ple S.XXI això està passant a Blanes, on el govern no vol complir la voluntat democràtica, i per això, tota l’acció de les JERC que vàrem fer ara ja fa gairebé 2 setmanes amb el tancament de l’aparcament de autocaravanes. No perquè estiguem en contra de les autocaravanes a Blanes, ja que la nostra proposta és bassa en millorar aquesta proposta actual ja existent, però en un altre lloc, i amb serveis vertaderament útils per aquest, sinó perquè el que vol el poble ha d’estar per sobre de qualsevol color polític, perquè la democràcia és el primer.

I tal i com hem vist, el Ple, reflex de la diversitat ciutadana del nostre poble, ha aprovat suprimir l’actual aparcament del lloc on està. Ara només falta que el Alcalde i els seus còmplices, respectin la voluntat del poble, i retornin el prestigi perdut de les nostres institucions locals. Per altra banda estaria bè, que la gent de EUiA examinessin el respecte dels seus càrrecs de Blanes envers allò que gairebè tots defensem, la democràcia

BLANES I EL FUTUR DEL CONSELL MUNICIPAL DE JOVENTUT

Ara ja fa uns mesos les JERC vàrem obrir el debat pel que fa a les polítiques de Joventut de Blanes, dins el Consell Municipal de Joventut de Blanes sobre el seu funcionament, i el camí que ha de seguir en els pròxims anys. Aquest debat el vàrem obrir a partir d’una proposta de les JERC de condemna del Franquisme com un Feixisme i que incloïa un seguit d’activitats destinades als joves de Blanes per cobrir la deficiència que hi ha entre aquests sobre la vertadera història del nostre país en els temps d’aquella dictadura feixista per part de l’Estat Espanyol. Era una proposta que també recollia la necessitat de reconèixer totes aquelles persones i entitats que per culpa d’un regim contrari als seus ideals va patir expropiacions tant de documents com de propietats. S’ha de dir també que la proposta va ser rebutjada incomprensiblement per les JSC, potser perquè encara tenen por de condemnar completament el règim feixista de Franco? En un primer moment CiU també se li va sumar, però coses de la vida, i incògnites partidistes, Convergència es va acabar sumant a la moda per part del PSC,JSC de no voler condemnar el franquisme, fent així impossible que la proposta tirés endavant.

Desprès de veure les deficiències de l’actual Consell Municipal de la Joventut, crec, i les JERC de Blanes creiem, que el necessari per les bones polítiques per els joves de Blanes es la creació d’un Consell de Joves de Blanes, on siguem els mateixos joves els que portem la gestió de una part dels recursos que destina l’Ajuntament per els Joves. Agafant l’exemple del Consell de la Joventut de Barcelona, volem un consell de Joves amb poder de decisió i participació dins les decisions que pugui prendre l’àrea de Joventut. Un consell de Joves informat en tot moment d’aquelles propostes i activitats que és promoguin des de l’Ajuntament i que els joves de Blanes les podem valorar i dir la nostra. Perquè qui millor per fer polítiques de Joventut que els propis Joves de Blanes, que som els que sabem les nostres necessitats i els nostres problemes que patim diàriament.

BENVINGUTS A LA NOVA ETAPA

Un cop fetes les primeres modificacions pertinents, us dono la benvinguda al meu nou bloc


Espero que us agradi, i que critiqueu molt.

http://marcpuig.blogspot.com/

Salut!

300 anys de commemoració de la Unió d'Escòcia a Gran Bretanya, 293 de la conquesta espanyola de Catalunya

Ja fa dies que els mitjans ens parlen de la possibilitat que aquest 2007 sigui l’any en que Escòcia faci un pas endavant molt important cap a la emancipació nacional. Fa pocs dies un diari britànic treia a la llum una enquesta sobre la intenció d’emancipació nacional a Escòcia i al mateix temps preguntava als britànics sobre el possible fet. Avui i a través del Blocaire de referència, Saül Gordillo, enllaçava amb un vídeo de VilawebTV on podeu veure una crònica sobre la situació escocesa.

El passat 2006 ja va ser l’any de Montenegro, on després de que la UE (Unió Europea) donés suport al referèndum per a la Autodeterminació, molts catalans vàrem veure amb una clara enveja com la normalitat democràtica, la normalitat de que el poble decidís sobre el seu propi futur nacional, entrava a la UE amb una normalitat esfereïdora, tot i que fos un referèndum on el SI havia de superar el 55% de vots perquè fos vàlid, mentre el NO amb un 45,001% ja hagués guanyat, i per altra banda un referèndum que havia de superar un mínim participatiu, molts ja vàrem pensar que un dia o altre, però un dia no gaire llunyà, això passaria a Catalunya. Tot i que Catalunya no és Montenegro, i Montenegro no és Catalunya, aquesta via es va obrir en la mentalitat de molts independentistes catalans i catalanes. Sobretot com a conseqüència del paper de la UE sobre el procés, i la legitimació per part de la Unió del procés d’emancipació Nacional de Montenegro.

I en aquest 2007 pot ésser el torn de Escòcia, on segons sembla els independentistes cada cop estan agafant més suport popular, i amb un programa d’esquerres, que el fonamenten i el justifiquen amb el fet de que el progrés social arribarà amb una Escòcia independent, fa que cada cop hi hagin més adeptes que justifiquin el suport a la candidatura independentista.

El cas d’Escòcia, és molt diferent a una possible comparació amb la realitat catalana, però com dèiem abans ni Catalunya és Montenegro, ni Catalunya és Escòcia, ja que cadascuna som realitats diferents. El cas dels Escocesos a diferencia del català, es troben en una situació on econòmicament depenen de les ajudes rebudes per Gran Bretanya tot al contrari que a Catalunya, i això els honra i és d’admirar, i a la vegada es mostra, com un motiu més per justificar la necessitat de la implantació d’un procés similar a Catalunya i a Euskal Herria.

Pel que fa al cas Català, molts esperàvem que el procés de Pau iniciat el passat Març a Euskal Herria fos una plataforma que ens aproximes al camí democràtic cap a l’alliberament nacional. Però vista l’inneficacia del Govern Espanyol d’empendre unes vertaderes accions per acabar amb la Pau, hem vist esfumat aquest camí. Tot i això encara ens queden 7 anys per arribar la situació que esta vivint Escòcia l’any del 300 aniversari d ela Unió. Tot i que fan falta molts canvis, i el primer d’ells és acostar i restablir els ponts de diàleg entre el “Nacionalisme de CiU” i l’independentisme d’ERC, principalment, que s’ha vist trencat per les decisions tant d’uns com d’altres. Amb això no vull dir que hagués tingut d’haver un pacte CiU+ERC (veure post de l’opinió personal sobre l’Entesa) , ens al contrari, sinó que per caminar cap a la independència no ho podem fer sols, i per aquest motiu necessitem la unió de tots els sectors sobiranistes del nostre país, siguin del color que siguin, i que quan sigui l’hora del referendum, caminem tots junts cap el camí que ja ha fet Montenegro, on una coalició de forces de dreta i esquerra independentistes van fer realitat l’emancipació del seu país.

Caminar tots plegats cap a la emancipació nacional, i deixar-nos de lluites fratricides entre nacionalistes i independentistes, entre independentistes i independentistes. I un cop junts, establir l’opció d’un referèndum per l’alliberament nacional. Perqué encara que ho veiem molt lluny, ningú es pensava deu anys endarrera que Montenegro seria independent, i ara molta gent veu improbable, de bojos, surrealista i utòpic, votar un dia en els propers anys en un referèndum per l’autodeterminació. Però el que hem de seguir fent i per el que hem de seguir treballant, és perquè en 7 anys, quan celebrem el 300 aniversari de l’ocupació espanyola de Catalunya, puguem també celebrar el dia de l’alliberament Nacional de Catalunya.

Aquesta nit les JERC hem tancat l'aparcament d'autocaravanes de Blanes

Després de veure com el darrer Ple Municipal de Blanes aprovava la moció presentada per Esquerra Republicana de Catalunya en favor del tancament de l’aparcament de autocaravanes, i de constatar com el govern de Blanes format pels grups municipals del PSC-PSOE i EUiA-ICV, no ha respectat aquesta decisió, des de les JERC hem considerat oportú clausurar simbòlicament aquest aparcament com a mesura perquè l’Alcalde de Blanes, Josep Marigó, respecti la voluntat democràtica del poble de Blanes.

Des de les JERC creiem una falta de consideració i de respecte molt greu l’actitud que ha adoptat el Govern del PSC-PSOE i EUiA-ICV al no respectar la decisió democràtica del Ple Municipal de Blanes i en conseqüència de la majoria de ciutadans de la Vila de Blanes.

Des de les JERC considerem que qualsevol decisió aprovada per la majoria del Plenari de Blanes ha d’estar per sobre l’opinió de l’Alcalde, dels Regidors i dels ciutadans i ciutadanes de Blanes. Per tant considerem, que qualsevol intent per part del Govern de Blanes de no executar les decisions aprovades pel Ple Municipal de Blanes és un acte de deslleialtat cap a la democràcia del nostre poble.

Des de les JERC creiem que tots ja vàrem tenir prou amb el règim feixista de Franco i, com a joves, ens neguem a que la història es repeteixi quan el nostre Alcalde no respecta les decisions democràtiques del poble de Blanes. En conseqüència, condemnem aquesta actitud del Govern de Blanes com una mostra d’immaduresa democràtica.

En el joc democràtic a vegades és fa allò que des del teu partit polític consideres més oportú, però d’altres vegades passa tot el contrari. En el seu moment, el Ple Municipal, amb l’oposició de Esquerra Republicana de Catalunya, va votar a favor de que la N-II passes pel Vilar i els tràmits varen ser respectats. Ara, el Ple Municipal de Blanes ha considerat oportú el tancament de l’aparcament d’autocaravanes, per tant, demanem el mateix respecte cap aquesta decisió.
Exigim al Govern de Blanes que actuï en conseqüència de la decisió democràtica del Ple Municipal de Blanes, per al bé de la democràcia i del nostre poble.

Comencem aquesta nova etapa en un lloc nou. Deixem endarrera el bloc al servidor Blocat, simplement per el fet de que a través de Blogger és tot més fàcil de penjar i modificar les coses, per algú tant incompetent com jo en el tema de l'edició de plantilles i de HTML.

En el cas que vulgueu consultar els post anteriors visiteu:

http://mpuig13.bloc.cat

Moltes gràcies i si pot ser que ho disfruteu