Segurament feia moltíssim temps que no estava tot un dia desconnectat, una desconnexió de totes aquestes preocupacions, pensaments i treballs. Fins i tot havia oblidat la sensació aquella de viure com abans, com ja fa més de tres anys, desconnectat de tot un circ de pensaments i accions, que sovint acaben sent la nostra propia perdició i el nostre propi vici.
Un vici que ens porta a creure’ns unes coses que tant sols ens importen a nosaltres, però que en el fons, a la gent, ni si fixa ni ho valora. Sempre ho e dit, i crec que mínimament, quan puc ho faig. I per sort aquest pont de
He desconnectat de totes les preocupacions, problemes, pensaments i connexions que dia a dia fan que dormi poc, o bè tingui sempre aquella feina per fer o acabar, i per tant faci sacrificar moments, estones i temps que segurament són en el fons molt més importants.
Entre el dimarts i el dimecres, he viscut sense que m’importes gairebé res, de tot allò que ens fa anar de bòlit cada dia, caps de setmana inclosos. He tingut la sensació de poder relaxar-me, com el relax d’un nen petit, on la seva única preocupació és poder menjar i dormir be.
una de les culpables
I si he desconnectat, és gracies a tu, i ja saps qui ets, vaja més ben dit vosaltres. Vosaltres que segurament, no llegireu l’escrit, ja que el meu bloc no el soleu mirar, però aquest és el meu petit homenatge a vosaltres. Per sortir de festa, beure, emborratxar-nos, anar amb bicing, a veure el barça apalancats a casa, o una tarda de cine tranquil i descansat, i sense preocupacions.
Això sembla el món de yupi, però vaja, és les sensacions de tenir la sort i el plaer d’haver pogut desconnectar, i tenir aquella sensació que hi ha gent que i és sempre, encara que faci moltíssim que no has pogut estar amb ella.
Per tot, avui especialment, MOLTES GRÀCIES