29.9.07

Mes 1 dSP. (desprès de Sa Palomera)
Ara ja fa gairebé un mes, el confidencial per excel·lència de l’últim any a les comarques gironines, i el confidencial blanenc amb més èxit fins ara conegut i que ha marcat un avanç i un desprès va tancar. Avui parlo de Sa Palomera, no la roca que regne imperiosa a la badia de Blanes, ni tampoc la colla sardanista Sa Palomera de Blanes, sinó del confidencial que tots, quan dic tots hem refereixo a tothom sigui del partit que sigui, hem seguit i que alguns hem tingut la sort de poder col·laborar i crear la seva edició en paper a les passades eleccions municipals, sent així el primer bloc confidencial a sortir de la bombolla que és això d’Internet.

Tot i que tant sols fà un mes que va tancar, les reaccions no s’han fet esperar. De cop i volta ha aparegut un Tsunami de Blocs, confidencials, anonims o amb nom referents a l’actualitat política blanenca, i alguns d’aquests blocs, surten o són d’aquells mateixos que en el seu moment desacreditaven els blocs i l’utilització d’aquests pel que fa a temes polítics, però ja sabeu, la política és com és, un dia vols destruïr el vilar, el següent el “vols salvar”(jo diria que fas veure k el vols salvar), i un altre dia acabes dient que el vols tornar a destrossar. Incohèrencies a part, la realitat, és que finalment s’ha trencat el monopoli independentista a la blocesfera blanenca (la pluralitat sempre és bona) tal i com un mateix ja reclamava i animava en un post en aquest mateix bloc.

Tenir el teu propi bloc, o un altre bloc informatiu, al principi és engrescador, i fa gràcia, però a mesura que passa el temps, és pot tornar una rutina pesada de fer, a mi em passa, i segons es veu, les ultimes setmanes als companys de la blocesfera, tot i portar poc temps, ja els i costa aguantar el ritme.

Però al que anavem, des de que Sa Palomera va tancar, tots, els que l’estimaven i els que l’odiaven, el trobem a faltar, una anyorança que s’ha refredat amb l’aparició de tants de blocs que acaben de sortir a la llum, però que poc a poc, tornem a trobar a faltar aquell bloc, un bloc que ocupava aquell buit diari i donava la nota de morbositat i discussió al dia a dia polític de Blanes i de les nostres comarques.

De successors, n’hi ha ben pocs que estiguin a l’altura, segons la meva humil opinió, jo aposto per un tapat que acaba de sortir, i que si el seu autor, està a l’altura, cosa que no dubtu, podrem tornar a gaudir del dia a dia morbòs que ens oferia Sa Palomera. Amb això no vull desprestigiar a tots els nouvinguts com Blanes al dia, la Veu, el talcomraja, el d’en Maxi o el d’en Josep, tots ells amb diferents caracteristiques que els fan especials i diferents, sinò que el que vull dir, que actualment a la blocesfera hi han poques persones que les puguis trobar, sinò són les 24h informades unes 22h, i a la vegada pendents d’internet i dels seus blocs. Com jo els hi dic carinyosament, i sense anims d’ofendre a ningú, perque tots en algun o altre tema ho som, uns malalts, en aquest cas de l’informació i de l’actualitat, ja sabeu allò que diuen que l’informació és poder, i per tant està ben informat sempre et dona moltes més possibilitats i força de poder.

Pel que jo aposto clarament com a succesor del Sa Palomera, sobretot per professionalitat, estil i continuitat, és el bloc de Blanes Confidencial, un bloc que sembla a ser que serà la versió blanenca del Malgrat confidencial, conduït pel company i amic Albert Serrano. i que promet tenir molta més qualitat, que el fallit intent de competència del Sa Palomera, el ja deseparegut Diari de Blanes, un confidencial sense cap tipus de credibilitat i totalment sensacionalista.

P.D: Aviso que aquesta aposta no suposa cap quota de favoritisme i piloteig cap a l’Albert ni res per l’estil, ho dic, perquè com ja sol fer tota la claca mediatica sense arguments que en vistes de la veritat tiren per l’argument fàcil i sense proves de relacions extranyes i de favoritisme. Per tant deixò clar que ho dic sincerement i amb tota la bona voluntat, que per desgràcia molts polítics no tenen en aquest poble, i que són els mateixos titelles ( Segons el diccionari de català, titella és aquell qui es deixa manipular per altres persones, i no un insult) que porten a donar llum verda a la destrucció de paratges naturals de la nostre Vila, a regalar 30.000 metres de sostre públic i a posar en risc la finalització de la ciutat esportiva, o a no posicionar-se en contra de fer recular el passeig per culpa d’una de les moltes males actuacions de l’Estat que orpimeix dia rere dia les nostres llibertats com a poble, i per tant donant llum verda a tornar a ser sotmesos per aquells que des de on no els i arriba el mar, volen gestionar les costes del litoral dels Països Catalans. Per tant, claca politico mediatica sense arguments, no feu del meu post sincer, un ús amb les vostres males paraules.
P.D. 2: Aquest dies estic i estarè sense actualitzar per falta de conexió i sobretot de PC, ja que el meu portatil està a la UVI

17.9.07

Fi d'una etapa, en comencen d'altres


Aquest passat cap de setmana, les JERC de les Comarques Gironines hem celebrat la III edició de la ESLIC (Escola de Seccions Locals i Comarcals). Aquest any i en el marc de les jornades de formació, s’ha aprofitat per celebrar el XV Congrés Regional de les Comarques Gironines, on s’ha renovat gran part de l’executiva de les JERC de les Comarques Gironines.

els jubilats de l'executiva: de dreta a esquerra: Txè, en Carles, la Maria, en Quim i jo


Desprès de dos anys d’intens treball a les comarques tocava el canvi, ja sigui per seguir endavant amb el projecte i millorar-ho, com per fer una renovació i donar pas a les noves incorporacions, que han estat moltes de la gent de les comarques.

Dos anys on he participat d’aquesta executiva com a Secretari de Política Municipal, i des de on he intentat incentivar a les diferents seccions locals de les JERC, a participar de les polítiques de joventut, exigint o reclamant millors plans locals de joventut, reclamant noves propostes per la situació dels joves del seu municipi, més aviat següent un punt de suport en temes de politiques municipals per les diferents seccions locals de les JERC.

Part de la nova Executiva


Dos anys on he conegut un munt de gent, i hem passat grans estones junts, ja sigui de treball, d’accions i de festes. Un munt de gent, molts d’ells que sortim de l’executiva, i d’altres que es queden, amb unes ganes immenses de continuar, i sobretot millorar la feina feta fins el moment. Gent com en Quim, la Maria o en Macià, amb un gran discurs i unes idees molt clares de cap on hem d’anar, en Carles, un d’aquells tios incansables, que està a tot arreu sigui pel que sigui, ja sigui pintar, accions o per la festa, en Txè, un gran “manetes” que et soluciona qualsevol problema logístic, o en David, un pencaire de cullons en tots els sentits, que està a tot arreu quan se’l necessita i se’l reclama. Però també els altres que es queden, com la Laia, la diputada de les JERC al Congrés Espanyol, l’Esteve, un malalt de l’ordinador capaç de fer-te campanyes, pàgines web i coses semblant amb un temps rècord, i tambè com no el que seguirà sent el portaveu de les comarques, l’Edu.

una petita part de tots ells


A tots ells gràcies per a tot, a tots ells i a molts d’altres, la gent de les comissions i que ara han agafat les secretaries, com l’Alba, en Guillem o en Pol, i a la gent nova que entra, ja que la feina continua i es tracta de millorar-la, cosa que segur que aconseguiran.

I a partir d’ara que?, direu, dons una nova etapa, a seguir la feina des de Blanes i des de on sigui, perquè la lluita i el treball continua, perquè encara no hem acabat, i obrir una nova etapa amb nous objectius, i sobretot a acabar d’una vegada per totes la carrera. Però una etapa on sempre, estiguem allà on estiguem, tots i cadascun de nosaltres seguirem sent de Comarques Gironines

14.9.07

Les cullonades d’uns, i el “patriotisme” d’altres


Sembla a ser que aquesta diada nacional de Catalunya, ha despertat la franja més “independentista i nacionalista” de seguidors i representants d’uns partits polítics que d’aquestes característiques en tenen ben poc de comú.

Per altra banda, altres han posat el crit al cel davant les reaccions d’alguns polítics als actes nacionals que s’organitzaven en la diada. Ahir, per exemple vaig rebre un correu sorgit de la companya i recent arribada a la blocesfera Alquimista, on enviava un power point, on en resum posava el crit al cel al veure la reacció dels representants de EuiA i del PSC durant l’acte de la baixada de la bandera.

Altres com el PSC i les seves joventut, han posat el crit al cel perquè al balcó de l’ajuntament hi onejaven les 4 banderes que de costum onegen al balcó de la casa de la vila, com si es tractés d’un acte tant escandalós d’aquells que es recorden tota la vida.


Total, que des de el meu punt de vista, tot acaba sent una collonuda. Per una banda, sembla estrany que encara avui en dia, hi hagi gent que no sàpiga com les gasta tant el PSC com EuiA, ells són així, el tema nacional no els importa per res, sinó només cal veure les actuacions durant el seu mandat i la seva perspectiva nacional de Catalunya, i no només el tema nacional, sinó el del territori, amb afers com la N-II on el PSC durant la campanya va enganyar a tothom dient que estava en contra, i desprès per art de màgia va canviar el seu punt de vista. (també cal dir que en aquest tema, tots els partits excepte un (ERC) han anat fent un intercanvi de samarretes que ens a costat estar a la situació actual)

A Blanes organitzant concursos literaris bilingües quan un dels nombrosos estudis que feien, ens informava que el percentatge de coneixença del català entre els joves estava a Blanes gairebè 5 punts per sota del nivell Català, i 8 punts per sota de la mitjana gironina, o per altre banda anant contra una entitat republicana i d’esquerres, (en teoria uns són d’esquerres, i altres republicans) on es va voler fotre fora la Casa del Poble i les entitats de la Cooperativa la Blandense, o bè a la campanya electoral, que tots els partits excepte un, fan campanya en bilingüe, semblant més un insult als votants que altre cosa, com si els ciutadans de Blanes no sabessin llegir parlar i escriure en català

O també podem parlar a nivell internacional, i veiem com tant EUiA i el PSOE, pacten una llei de la memòria que fa pena més que altre cosa, i aquell ambiciós projecte de condemna d’un regim feixista es queda en no res. O per altre veiem com el PSOE posa pals a les rodes al retorn dels papers que pertanyen a privats i entitats dels Països Catalans que van ser expoliats durant la dictadura feixista de Franco, ens neguen el dret als nostres esportistes a jugar amb la seva samarreta.

Per tant no ès d’estranyar el comportament de certs partits envers els simbols d’identitat nacional del nostre país. Per altre banda, sobre el tema de les banderes.

Ahir hem vaig fer un far de riure al veure tant escàndol perquè les 4 banderetes de sempre, van seguir el seu lloc el dia 11. Haviam senyors, que preteneu, disfressar-vos per un dia de catalanistes de tota la vida? Si voleu només la catalana al balcó em sembla collonut, ara be que és això de només voler-la un dia, que el dia 11 toca sortir amb la barretina per el poble? Perquè personalment també em sembla una collonuda això de treure les banderes un dia i el següent tornar-ho a deixar com estava. Potser hauríem de començar a fer com es fa a gran part d’Heuskal Herria, on durant els 365 dies de l’any, els ajuntaments tant sols tenen la bandera del poble i la Ikurrinya.

Ara be espero equivocar-me en aquest últim plantejament, i potser ens trobem que la majoria del consistori de Blanes, ara si que és partidari de formar part de la campanya “Un país, una bandera. A l’Ajuntament, només la Catalana” un fet que seria molt significatiu.

Però si us plau, i sense por, i guanyariem tots amb una mica més de cohèrencia. el que no val es fer marejar la perdiu un dia si i altre tambè.
La nació i el país no es construeix reivindicant les llibertats nacionals dels països catalans un sol dia a l'any, sinò que es construeix o es destrueix amb el treball del dia a dia, per tant reivindicar una cosa un dia a l'any pot ser divertit i entretingut, ara bè, sol acabar sent completament inutil, si aquesta reivindicació no es segueix els 365 dies de l'any

13.9.07

Ni oblit, ni perdó
ATUREM EL FEIXISME

Us deixo a continuació amb el manifest que les JERC de Blanes vàrem llegir el passat 11 de setembre en motiu de la Diada Nacional de Catalunya.




Durant les darreres setmanes, un grupuscle de joves de Blanes, han realitzat diversos actes feixistes a la nostre població. Fa unes setmanes varen atacar amb pintura el monument on avui estem fent l’ofrena floral en motiu de la Diada Nacional de Catalunya i que va suposar la pèrdua de llibertats nacionals pel Principat de Catalunya.

Aquets atacs de l’extrema dreta feixista, que idolatren un dictador que va produir un genocidi humà i cultural el nostre país, comparable als feixismes de la Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini , no poden continuar a la nostre població.

Entre els diferents atacs i amenaces d’aquest grupuscle de gent, la passada setmana, varen atemptar contra el monument en record a les víctimes republicanes situat a l’entrada del cementiri municipal. Segurament aquests joves no saben ben be els ideals que defensen, i tot el que va suposar un regim feixista com el de Franco, i que va causar milers de morts i condemnats a la pena de mort injustament, i la pèrdua de les llibertats polítiques, culturals i socials dels Països Catalans.

Aquest any, que és compleixen 300 anys del inici de les pèrdues de les llibertats dels Països Catalans a Almansa, i tinguem a l’horitzó el 300 aniversari de la pèrdua de llibertats per part de l’estat espanyol a través de les armes, volem condemnar enèrgicament tots els actes derivats del feixisme i de l’expropiació de les llibertats dels Països Catalans que avui en dia encara continua per part de l’estat espanyol i francès.

Per moltes amenaces, i atemptats contra els demòcrates i les llibertats dels Països Catalans, nosaltres, els veritables demòcrates que respectem i no oprimim cap dret democràtic com és el dret a l’autodeterminació dels pobles i que el feixisme de l’estat espanyol encara ens nega, nosaltres, que a diferencia del grupuscle de joves que sense arguments ataquen als símbols de llibertat que es troben al nostre poble, nosaltres estem carregats d’arguments que justificant el dret a la llibertat del nostre poble.

Nosaltres, els catalanistes, independentistes i republicans dels Països Catalans, els i diem a tots els feixistes de l’Estat Espanyol, que no ens faran callar, i que no ens aturarem fins que nosaltres per la via pacifica aconseguim recuperar totes aquelles llibertats que l’estat espanyol encara ens nega

12.9.07

5 dies d’un ritme trepidant

Finalment ahir, vaig acabar la llarga marató de 5 dies interminables de feina i més feina, de dormir molt poc i treballar força.



penjant les pencartes el divendres nit a la Casa del Poble


Des de el divendres estant tot el dia per coses de la II diada per l’autodeterminació dels pobles, que si papers, cartells, cartolines, acreditacions, màquines, begudes, equip de so, pancartes, anar a buscar gent a l’aeroport, en definitiva, tenir-ho tot enllestit per l’endemà ja que seria un dia molt llarg i dur, però a al vegada molt satisfactori.

Ja el dissabte, i havent anat a dormir a les 3:30 del mati, eren les 5:30 que ja estava a la casa del poble acabant d’enllestir els 4 retocs que faltaven per tenir al 100% la diada. El dia es presentava complicat i llarg, però aquest any, amb la seguretat que fotria un sol de cullons. Els primers nervis van començar allò de les 9 del mati, quan encara les taules no ens havien arribat, unes taules necessàries per la gent de la fira d’entitats, i que havia estat convocada a les 10 del mati al passeig de mar de Blanes. Tot i el retard, que va suposar, retressar altres qüestions com la d’anar a buscar el camió de la beguda, l’equip de so al Morralla, i el muntatge de la barra, la cosa va anar funcionant, tot i que molts dels participants a la diada com a organització tinguessin el temps just i comencessin tard a dinar.



Dir tambè que durant el debat de Organitzacions juvenils varen fallar les NN.GG. (sense contestar), i les JSC ja que segons ens va dir un dels seus representants a Blanes, que ells no tenien res a dir sobre l'autodeterminació, ja que tot estava en els seus estatuts ( el bo del cas, és que tambè es va parlar d'altres coses) i el que pretenia ser el debat, i aprofitant que és feia per Radio Blanes, volia ser a la vegada una plataforma per publicitar les diferents organitzacions, però bè, cadascú fa el que vol.

Ja a la tarda i cap allà les 5, quan l’escenari ja estava gairebé enllestit, sorgeix el problema que havíem fet curt de beguda, un mal càlcul meu que gràcies a la reacció de l’Edu, i que la Carmina ens va obrir les portes del magatzem per agafar més beure, va quedar solucionat. Mentrestant, la diada tirava endavant, la xocolata va volar en pocs minuts mentre la gent jugava a bitlles catalanes, les xerrades, i per sorpresa respecte l’any passat van estar les tres a rebentar, triplicant així el nombre d’assistents respecte el passat any.


foto amb en Xavi Sarrià, cantant d'Obrint Pas



Amb tot això ja s’havien fet les 8 de la tarda, que arribava, amb retard, fruit del caos circulatori a les rodalies, els Obrint Pas, s’ha de dir que el contacte amb ells va ser molt humà, el que vull dir que eren gent molt normal, interessats amb els fets dels pobles, i molt amables en tot moment. Trencant el tòpic aquell que diuen que, compte que els artistes sempre tenen els fums pujats. Mentrestant, la gent de Kontra-band, esperaven l’hora de les proves de so, mentre els hi donava els Xupa-Xups imprescindibles per poder fer l’actuació i hem comentàvem de conya, que aquest pas serien el grup de les JERC, ja que aquest any, entre el concert de Vidreres que havia organitzat les JERC, l’Acampada Jove, i la diada per l’autodeterminació de Blanes, havien fet complert.




si us i fixeu, el de l'estalada groga, sóc jo, en el moment que cantaven barricades


Mentrestant, i allà a les 9 i picu, i amb tot enllestit i preparat, en Carles ens portava pizzes per tots els de la barra i de l’escenari per fer un mos, tot i no haver menjat fins el moment res en tot el dia, la veritat no tenia ganes, i el cos només va acceptar un tros de pizza.

I ja a les 10:20 la cosa s’animava, molta gent esperant els concerts, i que la Colla de Diables Sa Forcanera va amenitzar l’espera amb una batucada de la seva percussió. Començava Kontra-band, amb el Passeig molt ple, i amb el seu directe que personalment m’agrada molt, tot i que aquest cop no el vaig poder gaudir massa. Mentrestant els Obrint Pas ja estaven esperant darrera l’escenari, i comentavem els diferents actes de 3 inconscients feixistes que s’han produït els darrers dies a Blanes, un fet que es van referir durant el concert, i tambè comentavem que si volien podiem sortir amb les diferents banderes dels pobles que igual que els Països Catalans lluiten constantment per assolir la seva llibertat com a poble. I el que deia tot molt bè i genial.

la gent

Alguns amics, sovint em diuen que perquè faig i estic en aquestes coses, on em foto un fart de pencar, mentre els estan de festa. Potser tenen raò i estic perdent el temps, però jo crec que no, i més si les coses surten tant bè, i la gent respon tan positivament. I això o vaig pensar el moment de començar el concert dels Obrint Pas, allà, a dalt darrera l’escenari, veient tot el munt de gent esperant a començar, cridant mentre es presentaven i tocaven les primeres notes de benvinguts al paradis, i jo mentrestant, allà a dalt de l’escenari al costat d’un dels meus grups de música preferits, on havia anat a tant de concerts, veient com funcionava tot, nomès per aquesta sensació, la sensació de dir, cullons jo he estat un dels que he muntat això, no se, però vaja, la satisfacció aquesta, per molt de pencar que m’haguès fet, i per molt de no poder estar ballant saltant i cantant sota l’escenari, no me la treu ningú, una sensació genial, que encara és més gran quan hi havia gent, que et sonava la cara, o que ni coneixies, i et deien que gràcies, que feia temps, i que ja tocava que a Blanes és muntès alguna cosa gran, a part de les ja tipiques de Barrakes, entre alguna altre. Una sensació que va culminar amb la canço de Barricades, on varia gent vam pujar a onejar les banderes dels diferents pobles a dalt l’escenari, i aquestes sensacions, juntament amb la de sentir per un moment la sensació en plena festa del concert que pot sentir algú que toca per milers de persones a dalt l’escenari va ser genial.

Amb tot això i desprès del concert, tocava el més dur, i últim esforç, el de desmuntar tot el marder que haviem fet, i que vam acabar cap allà les 6 del mati, ja us he dit que era un dia llarg. Per cert agraïr sobretot la gent de les JERC de Tordera que van fotre una feinada, i que van estar fins l’ultim moment desmuntat l’escenari.

Amb tot això direu dons ja està no?, doncs no, diumenge a les 9 del mati, em trucaven el mobil, perquè anés a obrir la Coope, perquè venien a buscar les taules, en prou feines m’aguantava, però vam fer un esforç, juntament amb l’Èric i vàrem anar a obrir la Coope, i desprès, a esmorzar amb en Carles per recuperar forces, ja que ens tornava a esperar un dia llarg, no tant, però llarg.

Un cop esmorzats, dons cap a Vidreres, on ens trobàvem amb un bon dinar a casa l’Edu, la penúltima executiva regional de Comarques, abans del congrés regional d’aquest dissabte, on deixo desprès de dos anys la Secretaria Regional de Política Municipal, i s’aprofita per renovar gran part de la Regional i entrar nova gent.

Un cop ja a dilluns, dons més desmuntatge, que si portar les begudes obertes a la Coope, que si tornar el camió de les begudes, que si anar a pagar una cosa, que si descarregar les fotos de la diada, fer el vídeo, la nota de premsa, i enviar els fotos del concert a en Xavi Sarrià, ja que ells s’havien deixat la camera a l’hotel, etc. I amb tot això, i picant alguna coseta per dinar, no gaire, a les 5 marxàvem amb ma germana cap a Castelló d’Empuries.


Fira Medieval a Castellò d'Empuries

Alguns podreu pensar que anàvem a la fira medieval que es feia. Doncs no, anavem a ajudar els companys de JERC Figueres i Castelló, a muntar el concert que feien la mateixa nit on actuaven Felu Ventura i Dept. Tot i això ens vam donar el gust, d’anar a veure la fira medieval, que per cert estava molt bè i vàrem poder veure una lluita de cavellers davant la plaça de l’església. Amb tot això i entre els concerts dons s’ens va fer les 6:30, i fruit del cansanci i d’altres qüestions, vàrem decidir dormir ni un parell d’hores, i ja a les 8 del mati del dimarts, dons ens aixecavem i marxavem cap a Blanes, ja que a les 10 haviem d’estar presentables per l’ofrena floral i llegir el manifest de condemna als atemptats feixistes que està patint Blanes aquests dies.

Sergi i Ada abans de començar la mani sentats al mig del carrer

Conseqüencies de la guerra d'aigua amb una noia, de la qual no vull recordar el nom de Figueres

Són les 10:30 del Dimarts 11 de setembre, i amb tant de trote a sobre, toca l’ofrena floral, llegeixo el manifest que aquesta tarda o demà ja us penjarè, i ja cap a les 12, i desprès de cantar els segadors, i està per allà, marxu a casa. A fer 4 trucades, i sense ni durmir ni dinar, marxem amb en Sergi i l’Ada cap a BCN, allà arribem a les 6 a la Mani a Pl. Urquinaona. Ens trobem amb en Joan Bertrana i molta més gent, amb l’Adam, en Macià, gent de la Uni, amb molts companys de JERC, que tot i el cansanci del dia encara anem xerrant. Un cop la Mani arriba al final decidim fer el millor de la tarda i del dia, sentar-nos a l’ombra de les palmeres de Arc de Triomf, amb una cervesseta ben fresca esperant a que comenci el concert.

Obrint Pas durant el concert del 11-set a arc de triomf


Aquest cop si, aquest cop toca disfrutar-ho de veritat, tornem a escoltar Feliu Ventura, de moment tranquil·litat, però un cop acaba, i amb el ritme de la batucada que s’hi feia per allà ens anem animant, a l’espera que comenci Obrint Pas. Comencem just davant la taula de so, però a mesura que passa el concert, anem avançant tímidament, ballant, repartint i rebent mols de cops, fins que aprofitant les espurnes d’una carretilla correm en Sergi, la Maria i jo, fins al davant de tot i vivim les 7 últimes cançons del concert a 2a fila, més apretats que sardines però continuant la nostre festa particular.

varem arribar fins la la fila


En definitiva un preludi de diada i diada de bojos, amb molt de cansament, però a al vegada molta satisfacció, perquè seguim fent coses, i reivindicant, allò que era nostre i que les armes ens van robar, reclamant la llibertat que vam perdre com a poble, la llibertat d’un poble, humil, elegre i combatiu

P.D. Perdoneu l’extensió del text, però es que han passat i fet moltes coses

10.9.07

Gran èxit a la II diada per l'autodeterminació dels Pobles






Desprès d’un dissabte molt intens i estressant, la II Diada per l’autodeterminació dels pobles, va concloure d’una forma excel·lent. Durant totes les activitats del dia l’assistència de la gent va ser molt fluïda i continua, i la participació a les xerrades va ser molt superior a l’esperada amb gairebé més d’una cinquantena d’assistents.




Pel que fa el concert, algunes llengües han dit que n’eren 5000, altres 1000, i altres 4 gats. Jo no entraré a la guerra típica i tòpica de xifres, però el que si que sé i es pot veure a les fotos, és fins on arribava la gent i tota la part de passeig que ocupava, que no era pas poca, que es van consumir 7 barrils de 30 litres de cervesa, 4 barrils de 50 litres de cervesa també, i moltes més coses.

Per tant la valoració com a organització és senzillament excel·lent, espero que ara vosaltres que vareu ser els que vareu disfrutar de totes les xerrades, els concerts i tot en general dieu la vostra, us deixo amb el vídeo de resum del concert d’obrint pas

7.9.07

Ja la tenim aquí








Demà II diada per l'autodeterminació dels pobles

http://www.autodeterminaciodelspobles.cat/

4.9.07

OBRINT PAS, MARTXELO OTAMEDI I KENNETH GIBSON SON ALGUNS DELS RECLAMS DE LA SEGONA EDICIÓ DE LA DIADA PER L’AUTODETERMINACIÓ DELS POBLES

www.autodeterminaciodelspobles.cat


Comunicat de la Roda de Premsa d'ahir:


Per segon any consecutiu, les JERC Blanes, la Casa del Poble de Blanes, i el Col∙lectiu 2014, organitzen la diada per l’autodeterminació dels pobles, una sèrie d’actes i activitats que es desenvoluparan al llarg del dia vuit de setembre d’enguany per reclamar el dret de decidr dels pobles a autodeterminar‐se.


Aquest any, la diada per l’autodeterminació dels pobles, ha millorat i augmentat les activitats que és realitzen, convertint la diada en un autèntic referent en la reivindicació per el dret de decidir dels pobles.


Així doncs, en la segona edició de la diada, és continuarà amb la fira d’entitats dels Països Catalans que durarà tot el dia, tot un seguit de demostracions de la cultura tradicional catalana, com ara, balls de bastons o castellers, el concert per l’autodeterminació que aquest any comptarà amb la presència de Obrint Pas i Kontra‐Band i les conferències a càrrec d’importants icones de lluitadors per l’autodeterminació de pobles. D’entre aquests, es poden destacar Martxelo Otamedi, director del diari clausurat al País Basc, Egunkaria, o Kenneth Gibson, diputat del Parlament escocès per el Scotish National Party.


A part d’aquestes activitats, també hi haurà un debat amb les principals organitzacions polítiques juvenils del Principat de Catalunya, un dinar popular, i l’Acte Polític Central que tindrà lloc després del dinar i que comptarà amb la presència de Pere Aragonès (Portaveu Nacional de les JERC), Anna Simó (Vicesecretària general d’Acció Política d’Esquerra), Fernando Blanco (Diputat al parlament Gallec per el Bloc Nacionalista Gallec), José Luís Mendoza (Membre de la comissió permanent de Nafarroa Bai) i Kenneth Gibson.

1.9.07

II Diada per l'autodeterminació dels Pobles
Blanes, 8 de setembre 2007


Ahir per fi, i desprès d’un mes d’agost preparant treballant i pensant sobre com i que fèiem, ja hem tancat la programació de la II Diada per l’autodeterminació dels Pobles.

Aquesta particular festa va néixer el passat any, amb unes expectatives que varem omplir molt satisfactòriament, i ha estat aquest any, que les JERC de Blanes, la Casa del Poble de Blanes, i el Col·lectiu 2014, ens varem decidir a fer alguna cosa molt més gran que la del passat any, i així ho hem fet.

A nivell de programació, amb una oferta molt més gran que la del passat any, a nivell de xerrades i conferències, i seguint la línia del primer any, amb uns protagonistes de la primera línia mediàtica i social en els seus respectius camps, a nivell de protagonistes polítics que ens visitaran, com a novetat vindrà Nafarroa Bai i l’Scotish National Party, juntament amb representants d’ERC i del BNG. I per acabar, a nivell musical, dos grups genials al meu gust, de Blanes, el ja conegut grup Kontra-band, que aprofitarà el concert per gravar-lo de cara a un futur video-clip, i per acabar la festa i des de el País Valencià, un dels grups més importants i coneguts dels Països Catalans, Obrint Pas.

En definitiva tota una diada molt complerta i que promet molt. Aquest any, i també com a novetat, és farà un debat entre les diferents entitats juvenils de partits polítics que tenen representació al Parlament de Catalunya, les JNC, JEV-JIC, les JERC, i per altra banda les JSC i NNGG(pendents de confirmació). Un debat que pretén ser una eina per donar a conèixer les diferents postures sobre aquestes organitzacions i els seus objectius.

Aixì que esteu tots convidats el proper dia 8 de setembre a Blanes. Si voleu consultar tota la programació, entreu a http://www.autodeterminaciodelspobles.cat/