9.6.08

el "YES WE CAN" de la Hillary, el necessitem per Esquerra

Aquest cap de setmana el panorama polític d’una part de l’Esquerra Independentista, en aquest cas d’ERC, ha estat en boca de tots. I és que el fet de fer unes primàries al més estil Americà, ha tingut un boom mediàtic d’allò més destacat, i que ha portat a Esquerra a les portades de diaris i telenotícies durant l’últim mes.


Per altra banda, potser són coses del destí, unes altres primàries, les que s’han viscut als EEUU durant l’últim any en el marc de la lluita per liderar el projecte del partit Demòcrata entre Hilary i Obama, s’han donat per finalitzades aquest cap de setmana quan Obama finalment ha obtingut el recolzament de la majoria de simpatitzants del partit, i que s’ha tancat amb el YES, WE CAN per part de la Hillary.

Des del meu punt de vista, tot aquest procés ha estat una clara mostra de democràcia interna de les dones i homes que formem el conjunt d’Esquerra i la pluralitat del nostre partit referent als diferents postul·lats dels candidats que és varen presentar a Secretari General i President del partit.

Tot i això, segurament encara ens queda arreglar molts aspectes d’aquest procés, i que entre tots hauríem de evitar, com per exemple algunes sortides de tò, i critiques d’alguns dels candidats/candidatures contra altres sectors del partit, a nivell públic, que en el fons tant sols serveixen per tirar-nos pedres sobre la nostre pròpia teulada.

Discrepàncies a part respecte tot el procés, ens trobem en una situació on una candidatura ha guanyat amb gairebé el suport del 40% de la militància que va participar a les eleccions, situant-se a 10 punts per sobre del segon candidat. Alguns podran considerar el marge molt estret, altres de just. En tot cas crec que el que ara toca és anar tots a una, i tots posar-nos a treballar perquè el nostre partit, agafi un rumb més o menys ideal al nostre, treballem perquè Esquerra, sigui cada cop més una eina més forta per seguir construint les bases al futur Estat Català.

Des del meu punt de vista, ara tocaria que totes les parts es posessin a disposició del President i del Secretari, i en aquest cas del partit, perquè tots junts féssim agafar a Esquerra, la linia i el camí adequat per tornar a créixer. Hem de deixar d’anar per 4 camins diferents dins el partit, i tornar a caminar tots 4 pel mateix i únic camí, desprès de que les urnes hagin parlat.

Crec humilment, que el que no podem fer, és que tota aquella gent de les 3 candidatures que no han sortit guanyadores, s’han d’amagar o passar a la militància passiva, tot el contrari, ara més que mai, toca treballar treballar i treballar, però deixar endarrera sectors crítics, i començar un altre cop a anar tots a una, ja sigui des de les institucions, o des de la secció local. Perquè tant sols serà junts, que aconseguirem que el nostre partit, sigui cada cop més gran.

Per tant crec que el que toca ara és que tant en Benach, en Carretero i l’Uriel, diguin el YES, WE CAN