extret de Diari de Balears
A Joan Puig, defensor de les Balears
Arriben fosques noves del Principat. Esquerra Republicana ha decidit que Joan Puig no sigui el cap de llista a les pròximes eleccions generals per Girona. El posen de número dos, ja que la direcció nacional del partit donà suport a Francesc Canet com a cap de llista oficialista. Això vol dir que Puig pot no sortir elegit com a diputat. És preocupant per a l’Arxipèlag. A la passada legislatura, Puig es féu càrrec de la representació al Congrés dels interessos de les Balears a la Carrera de San Jerónimo. I ho acomplí a la perfecció. Les Balears no tenen cap diputat nacionalista. Ara mateix n’hi ha quatre del PP i quatre del PSOE. Aquests dos partits s’han repartit la tallada des del primers comicis del 1977. I clar, a Madrid comanda la disciplina. Ja és tradició que els diputats elegits per Balears es quadrin davant les ordres de Génova i Ferraz. Amb Puig defensant les Balears canviaren les coses. Primer es féu visible a l’Arxipèlag i contactà amb tots els que el podien apropar a la nostra realitat tan específica, tan envoltada de mar i d’ambicions. I després donà la cara pels illencs amb energia sorprenent com pocs principatins ho han fet mai pels balears a l’hora de la veritat. Puig ha fet aquí viva la famosa frase de Haggart: la sang és més espessa que l’aigua. Has demostat que l’activa, forta i limitada sang que ens uneix és molt més important que la immensa i fonda Mediterrània que ens separa.
Puig tal volta pagui ara que no tingué por de ficar-se dins l’aigua fins al coll, amb la credencial de diputat a la boca, en defensa de la nostra costa i per preservar el dret de pas de tots els illencs.
Puig denuncià la piscina que empra Pedro J. Ramírez, un protegit madrileny de Jaume Matas i del PP, a la Costa del Pins, a zona marítimoterrestre. Al Congrés, les iniciatives de Puig han posat contra les cordes la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, que ha hagut d’anunciar mesures de protecció de la costa illenca. Puig ha fet més per les Balears en quatre anys que la gran majoria de diputats elegits aquí en tres dècades de submissió quarterera a les seves cúpules madrilenyes.
I aquells que no han volgut Puig de número u que no oblidin com ha plantat cara i ha deixat en ridícul al totpoderós Ramírez. Els que li han barrat el pas han fet més per Pedro Jota que l’anterior Govern del PP de Jaume Matas.
Aquesta evidència hauria d’obligar a cavilar a la direcció d’ERC a Barcelona. Que recordin que el període més negre del Principat durant tota la seva Història s’ha produït quan Mallorca ha estat portaavions de l’extrema dreta. Joan Puig va comprendre fa uns anys que lluitar pel Principat era aconseguir, entre d’altres coses, que a les Balears no fos primer arraconada i després anihilada la llengua catalana com a primer experiment del que li podria passar a Catalunya d’aquí un parell o tres de generacions.
I començà la seva lluita pel bé més preuat, pel territori; i pel seu punt més dèbil i ambicionat pels messetaris; la costa. I aconseguí fer perdre el nord al cap mediàtic del PP en el Manzanares, que es va veure forçat a fer autèntiques pallassades per mantenir els seus privilegis sobre una piscina que barra el dret de pas.
L’home de la investigació dels GAL, del Míster X i del enterado Pte, l’home que dugué Aznar al poder el 1996, l’home més influent dins l’àmbit de la dreta espanyolista va recular davant Puig, probablement l’únic polític que ha demostrat que no li tenia por.I arribi o no arribi a diputat, Joan Puig ha deixat per sempre la seva empremta d’honor i victòria a les petites i dèbils Balears.I nosaltres pocs, nosaltres feliços pocs, nosatres banda de germans, jamai no l’oblidarem.
Puig tal volta pagui ara que no tingué por de ficar-se dins l’aigua fins al coll, amb la credencial de diputat a la boca, en defensa de la nostra costa i per preservar el dret de pas de tots els illencs.
Puig denuncià la piscina que empra Pedro J. Ramírez, un protegit madrileny de Jaume Matas i del PP, a la Costa del Pins, a zona marítimoterrestre. Al Congrés, les iniciatives de Puig han posat contra les cordes la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, que ha hagut d’anunciar mesures de protecció de la costa illenca. Puig ha fet més per les Balears en quatre anys que la gran majoria de diputats elegits aquí en tres dècades de submissió quarterera a les seves cúpules madrilenyes.
I aquells que no han volgut Puig de número u que no oblidin com ha plantat cara i ha deixat en ridícul al totpoderós Ramírez. Els que li han barrat el pas han fet més per Pedro Jota que l’anterior Govern del PP de Jaume Matas.
Aquesta evidència hauria d’obligar a cavilar a la direcció d’ERC a Barcelona. Que recordin que el període més negre del Principat durant tota la seva Història s’ha produït quan Mallorca ha estat portaavions de l’extrema dreta. Joan Puig va comprendre fa uns anys que lluitar pel Principat era aconseguir, entre d’altres coses, que a les Balears no fos primer arraconada i després anihilada la llengua catalana com a primer experiment del que li podria passar a Catalunya d’aquí un parell o tres de generacions.
I començà la seva lluita pel bé més preuat, pel territori; i pel seu punt més dèbil i ambicionat pels messetaris; la costa. I aconseguí fer perdre el nord al cap mediàtic del PP en el Manzanares, que es va veure forçat a fer autèntiques pallassades per mantenir els seus privilegis sobre una piscina que barra el dret de pas.
L’home de la investigació dels GAL, del Míster X i del enterado Pte, l’home que dugué Aznar al poder el 1996, l’home més influent dins l’àmbit de la dreta espanyolista va recular davant Puig, probablement l’únic polític que ha demostrat que no li tenia por.I arribi o no arribi a diputat, Joan Puig ha deixat per sempre la seva empremta d’honor i victòria a les petites i dèbils Balears.I nosaltres pocs, nosaltres feliços pocs, nosatres banda de germans, jamai no l’oblidarem.
Joan Riera . Periodista.
