De publicitat de Blanes res de res

Avui a sortit al diari els 5000 € ( he escoltat que també ha cobrat en concepte de desplaçament gairebé 2000€ més, espero que no) que segurament donaran molt que parlar els propers dies. Personalment, dubto que l’esportista David Meca, sigui la millor imatge que pugui tenir Blanes de cara a l’exterior. Tot i estar influenciat per aquesta opinió sobre David Meca, ens podem plantejar analitzar si aquesta inversió dels més de 5000€ per venir a nedar a la platja de Blanes ha estat una bona o mala inversió.

Si ens mirem els mitjans de comunicació, on amb el fitxatge estel·lar de David Meca, on en teoria Blanes havia de sortir i de pas fer publicitat sobre la nostre població, ens trobem que tant sols els mitjans de les comarques gironines, el punt i el diari de Girona, i alguns setmanaris gratuïts del Maresme Nord, es van fer ressò de la noticia.

No se quina és la intenció dels regidors responsables d’aquesta inversió, però personalment, crec que la publicitat de Blanes i de cara el turisme que ens arriba, la projecció no s’ha de limitar a les comarques gironines tal i com ha passat, sinó que també hauria d’arribar a la resta del Principat, dels Països Catalans i de l’Estat Espanyol, i tot i ser més difícil, a nivell internacional.

Podríem pensar que clar, estem parlant de mitjans que tracten temes més de política i que sovint deixen els temes estrella de David Meca a un petit apartat del seu diari. Ara be, ens pensem això i per tant anem a mirar la premsa esportiva (és nedador i va venir a nedar) o bé mirem la premsa groga ( el David sovint surt el programa de la TVE ballant, i en altres de diferents cadenes parlant sobre coses sense importància). La sorpresa, és que tampoc, tampoc surt enlloc que David Meca va venir a Blanes a nedar, a publicitar Blanes, o qui sap si va venir envoltat d’una d’aquelles històries que tant se’n parlen als programes tercer-mundistes del cor i que els paparazzis s'els va passar per alt. En definitiva que tampoc va sortir ni ell ni Blanes.

Potser a fallat el personatge, potser a fallat la modalitat de l’esportista, o potser és que el noi tampoc aixeca tantes passions per mobilitzar els mitjans. El que si que se, és que Lloret va sortir a gairebé tots els mitjans amb en Ronhaldinho, i també ser que quan Blanes va patrocinar el CatDakar, crec recordar, cada dia els diaris, i mirant la classificació sortia el nom de Blanes al costat del cotxe.

El que si que és cert, que els més 5000€ que se li va pagar al David Meca per venir a nedar, no han servit perquè Blanes com a mínim sortís a la web d’en Meca com a patrocinador (http://www.davidmeca.com/patrocinadores.html).

Vist el poc èxit, hem sembla que està clar, podem seguir portant en David per Blanes i sortir als mitjans d’àmbit comarcal, o bé ens replantegem el personatge, i escollim un altre entre tots perquè ens faci publicitat com a mínim a nivell nacional.

Per exemple, vas a la pàgina web del crack del Barça, i entres i el primer que et trobes en un racò, és el link de Lloret de Mar, i en segon lloc et pregunten el idioma en que vols veure la web, entre ells el castellà, l’anglès i el català. En canvi, la web d’en David, ni Blanes, ni en Català.

El que vull dir amb tot això, que si aquesta ha de ser la política per publicitar Blanes, a mi no m’acaba de fer el pes, es busqui algú on podem tenir més incidència, ja que tindrem molta més publicitat patrocinant algun equip de bàsquet, algun jugador de futbol, o organitzant uns campionats a nivell europeu.

A Lloret van portar en Ronaldinho, i fan infinitats de campionats esportius nacionals i internacionals. Perquè no aprenem una mica de la bona publicitat que sap fer Lloret del seu nom, aprenem a fer-la i a fer-la bè. No vulguem fer una mala imitació si us plau.

P.D: Jo hem plantejaria, si s'ha de seguir publicitant Blanes d'aquesta manera, que Blanes col·labores amb la web de Lance Amstrong i el seu livestrong, una forma solidaria de publicitar Blanes, i que segur que amb la visita del mític ciclista americà, que tenia residència a Girona, eixecariem molta més expectació, presència als mitjans, i el més important, que de carambola col·laborariem a una causa que ens pot efectar a tots com és l'investigació contra el càncer.

Fi de les vacances blocaires

Desprès d’un petit període de vacances blocaries, tornem a la feina i a continuar escrivint les coses que penso per aquí.

Durant aquestes vacances, vacances no gaire ja que això de estudiar i treballar de vacances en tenen poc, moltes novetats a la xarxa que han anat apareixen, durant l’estiu, espero que no només sigui cosa de matar el temps a les vacances i desprès acabin morint.

En primer lloc destaco i segueixo dia a dia dos bloc d’àmbit de les comarques gironines, el Club Saratoga, on les lectures dels seus “post” fan passar una bona estona, i per altre banda el Girona-Madrid, una espècie de confidencial dedicat a les properes eleccions generals a les Corts de l’Estat Espanyol.

Ja més en àmbit local, moltes noves incorporacions que d’una forma o altre he acabat visitant el seu bloc. Primer de tot destacar la incorporació a la petita blocesfera política de Blanes, de Josep Cabana, militant d’ERC que s’ha afegit a això dels blocs. Per altre banda el que també s’anima a escriure el dia a dia, és el regidor i cap de llista del PDB, Anselmo Ramos, on sembla a ser que va explicant el dia a dia de la regidoria d’esports.
I ja per acabar trobem el bloc d’una blanenca que es fa dir Alquimista, que acaba d’estrenar el seu bloc, Blanes al dia.

Ja des de un àmbit de d’informació dels mitjans de comunicació, destacar el bloc de Radio Blanes, que ens fa el resum de les noticies més destacades de Blanes, i que així crea una bona forma d’informar per a tots aquells que estem fora de Blanes entre setmana. Esperem que ben aviat, fem un salt de qualitat i s’incorpori la opció de poder escoltar la radio en directe per Internet, tal i com recollíem en el nostre programa electoral.

Sembla a ser que això s’anima, i que no només la blocesfera blanenca és limita als blocs d’Esquerra (Joan Puig) i al Sa Palomera, així que benvinguts tots a la Xarxa

Eusten nauen soka zara eta itotzen nauena,

ametsak sortu zizkidana, galtzen dituena.

Sovint ens plantegem coses, sentiments, experiencies, sensacions, que et fan pensar com a evolucionat la teva vida i com aquests sentiments, sensacions i experiencies d'ara, són d'allò més diferent que les mateixes de ja fa gairebè 4 anys.

Podreu pensar que amb 4 anys un té temps de sobres per replantejar tots els pensaments i sensacions que des de un dia determinat, van canviar la teva forma de ser, pensar, sentir i estimar.El problema no és simplement replantejar-ho, sinò que va més enllà, i et planteja dubtes i preguntes de si val la pena o no tornar als origens, tornar a ser d'una forma semblant.

Et planteges si val la pena tornar a donar valor a certes coses que des d'aquell migdia de ja fa més de 4 anys endarrera no van ben be desapareixer, però si que va ser el punt d'inflexió de totes unes esperances i il·lusions basades en sentiments romantics ja passats.

Gairebè 4 anys és molt, en aquest temps e passat de ser un estudiant de batxillerat malalt del basquet, a ser un estudiant universitari, on el bàsquet queda més en el record i on altres prioritats han agafat molta més força. Però tot i aquests canvis, encara segueixo amb aquella espina clavada d'aquell dia en que el Barça de basket va guanyar la Final FOur, i no pel simple fet de que sóc de la penya, sinò perquè aquell dia va ser la derrota de tants esforços, per aconseguir estar amb quelcom tant admirat, respectat i estimat, i que amb tant sols 5 minuts d'un diumenge qualsevol va tancar la porta a tot el que havia estat i passat.

I és que desprès de tant de temps encara tinc l'espina clavada, de fer tot un gran esforç, de donar-ho gairebè tot per alguna cosa, i que al final la recompensa fos tant senzilla, simple i curta. És com l'experiencia de currarte un gran treball sobre un tema en aprticular, i que desprès de tant esforç i treball treguis una nota que no arriba ben bè al 3, però tampoc passa del 4.

Durant aquests ultims 4, han passat moltes, vaja mes ben dit algunes, i en tot aquest temps, no he estat capaç d'oblidar el passat, i inconscientment he retingut els meus verdaders sentiments, per un simple instint proteccionista, més ben dit, per la por a tornar a repetir la història.En els últims 4 anys, sempre m'ha faltat algú, m'ha faltat aquella sensació de dependencia per l'altre, no he pogut trobar aquell sentiment que cada vegada més s'esfonsava per alguna part, i en els ultims anys, això ha comportat que la meva forma real de ser quedes restringida per les meves propies cadenes.

Tant sols un cop en aquests últims 4 anys, aquesta sensació va estar a punt de desapareixer, i va tornar a fer sorgir aquell sentiment perdut des d'aquell migdia. Però quan va sorgir un altre cop, la por a tornar a fracassar, la por a que no sortis un altre cop bè, em van fer callar les meves paraules de desitjos i sentiments que tant sols van acabar plasmades a un document de word infinit, que encara tinc mig perdut pel meu ordinador, i que mai vaig ser capaç de poder expressar devant seu i amb les meves propies paraules.

Ara ja fa més, 4 anys despres d'aquells 5 minuts d'un migdia de diumenge qualsevol, i 4 anys desprès d'aquell fet, i gairebè dos anys d'aquell silenci poruc, tornen a sorgir les sensacions mateixes que tenia abandonades i gairebè oblidades en els meus pensaments i sentiments.

El que no ser, és el que haig de fer, si tornar-me a crear esperances en que tot surti bè, com aquell adolescent il·lusionat, o si per altra banda, haig de restirngir equests sentiments, ja sigui pel fet de que segurament sortiria malament, i més val "prevenir que curar", i deixar fer i deixar passar, o per altre, les coses s'han de tornar a quedar plasmades en un simple word.

Casualitats a la vida n'hi han moltes, i nomès depen d'un mateix creure en elles o deixar de creureles. Aquests sentiments que tornen a apareixer, han tingut molts complements casuals, que recorden aquells que van sorgir ja fa 5 anys endarrera quan encara era un adolescent il·lusionat.Casualitats que és limiten a tonteries, com el fet de trobar-te aquella persona que en prou feines coneixies tot escoltant aquella cançò que tant t'havia sorprès i que aquella mateixa persona t'havia fet descobrir. Casualitats en l'hora de començar a dir-nos aquelles primeres paraules com a desconeguts que erem, casualitats que et fan tornar a replantejar certes coses que t'agradaria que pases, però que tot i ser-ne conscient que són coses practicament dificilissimes que siguin una realitat, un mateix es comença a tornar autoenganyar fruit d'unes sensacions que feia temps que no sentia.

Però que un cop ara les tornem a recuperar, aquest cop torna a ser present aquell fantasma del fracas, i d'aquell esforç de preocupacions i sentiments que pugui suposar, i que segurament acabarà sent inutil

.El problema està que si haig de fer cas a aquestes casualitats i tornar a il·lusionar-me, o per altra banda haig de fer cas omís de totes aquelles casualitats de la nostra relació

P.D: Post publicat al fotolog, que vist l'èxit, i tambè per desviar-me una mica del tema central d'aquest bloc, tambè publico aqui.