Tots vosaltres a hores d’ara ja sabeu el que ha pasta a Blanes, si la sorpresa que a última hora ERC votes a l’investidura Josep Trias (CiU) com alcalde de Blanes, un fet que feia coincidir el vot amb el PP i el PDB. A primer a vista, aquest fet crida molt l’atenció, fa molt mal els ulls i sembla incomprensible que ERC pugui haver donat l’Alcaldia a CiU, que formarà Govern amb el PP.
Ara be, la política municipal és tot un món. Personalment crec que aquesta, la política que és fa a tots els municipis, l’àmbit personal, és a dir el de les persones que estan al govern, està per davant del color polític dels partits que representem. A nivell municipal, per a mi, el que s’ha de valorar és la gestió municipal, la gestió del municipi, que és l’ens més pròxim que tenim i que ens efecte a la vida diària del nostre poble. I aquest fet, crec que és real, perquè jo mateix, podria ser capaç de en unes eleccions municipals en algun altre municipi dels Països Catalans , en que no votaria a Esquerra, fruit de la mala gestió que ha fet els representants municipals del meu partit en X poble. Una mala gestió a nivell municipal, i hem sembla que és una cura d’humilitat que tots els meus pocs lectors del bloc pugueu reconèixer, que tinguem el color que tinguem políticament, en política municipal, en un altre població, podríem ser capaços de no votar el nostre partit fruit de la mala gestió municipal, i conseqüència un retrocés econòmic i de nivell de vida de la nostre població. Amb això, el que vull dir, és que en política municipal, el que serveix i compte és, “vaja” hauria de ser en la meva modesta opinió, el model i plantejament de ciutat, i que aquest, estigues per sobre dels colors.
A partir d’aquí, com és que l’assemblea d’Esquerra de Blanes ha decidit per amplia majoria, fer alcalde en Trias en comptes d’en Marigó?
En primer lloc, és purament de opcions de poder realitzar a Blanes part del nostre projecte, és a dir, amb Trias teníem un acord de 50 punts bàsics de compliment del nostre programa, en canvi, amb Marigó no teníem res de res, és a dir, havíem de votar el PSC (quan dic votar el PSC em refereixo també el fet de abstenir-nos o votar-nos a nosaltres mateixos, ja que el PSC hagués acabat tenint l’alcaldia) a canvi de res? De deixar fer el que volguessin i que la opinió d’ERC sigues la ultima de totes i no pintéssim res de res? Jo crec que no.
Si en aquest fet li sumes el precedent d’actuació del PSC amb totes aquelles persones i entitats on hi havia gent pròxima a Esquerra, persones i entitats que des de que s’ha sabut, que aquesta gent anava amb Esquerra han rebut boicot, problemes i entrebancs per realitzar les seves activitats, si havíem de donar l’alcaldia el PSC perquè seguis realitzant aquestes polítiques, u sento, som massoques, però no tant per suïcidar-nos, i deixar que segueixin “maxacant” a la nostre gent d’aquesta manera a canvi de res, dons u sento no podíem deixar fer això.
Nosaltres hauríem preferit el Tripartit amb unes condicions programàtiques prèvies perquè part del nostre projecte de ciutat tires endavant, però que s’ha de fer quan el PSC no vol sentir a parlar d’Esquerra?
Tot i que no ens tocava a nosaltres, vàrem intentar varis cops a que el PSC baixes del burro i intentes obrir converses per negociar uns acords de mínims i quedar-nos a l’oposició, però on l’Alcalde fos del PSC amb EUiA dintre. Però això no va ser possible. Sabem que Marigó no volia pactar amb Puig, però és que fins i tot l’hi vam dir que Puig acabaria retirant-se de regidor al cap d’uns mesos, quan l’Executiva i l’Assemblea d’ERC o decidís, però ni així, en Marigó, en tot el seu dret legítim de no voler Esquerra va seguir en la mateixa posició. Ni tant sols va baixar del burro quan el van trucar dirigents a nivell nacional del PSC. Ai perdó si que va trucar, va trucar a les 11:50, 10 minuts abans del ple per dir que no ens necessitava per res de res. Així dons , amb aquest trist panorama, la reedició d’un tripartit era gairebé impossible a nivell de tirar endavant part del nostre programa, que en el fons, és el projecte de ciutat que ha votat els 880 i pico electors que ens van donar la seva confiança.
Vosaltres encara hauríeu deixat que sigues alcalde el PSC o qualsevol altre grup en aquesta situació? Hauríeu acceptat que desprès de tanta prepotència, hagués estat alcalde el representant del PSC sàpiguen que no hauríeu pintat res de res dins el panorama polític de Blanes a nivell decisori i que això comportaria que el vostre partit, les vostres idees no comptessin per res en les decisions, i que fóssiu els últims de la fila? Hem sembla que cap polític amb cap i peus, permetria que el seu projecte, a nivell municipal, tingues aquest trist paper, de no pintar res d res, en qualsevol consistori.
Quins són els 50 punts pactats?
L’acord famós el presentarem els propers dies, però ja us avanço que els 23 punts inicials que surten en el programa electoral d’Esquerra (està penjat a www.mullatperblanes.cat) estan inclosos dins el protocol de relacions firmat. Per tant, i per respecte als mitjans i a la roda de premsa dels propers dies no avançaré res més, això si, els 50 punts els farem públics els propers dies
I ja per acabar i per no fer-me més pesat per avui, ho deixo aquí, el pròxim dia seguiré, i si voleu deixar els vostres preguntes, ja sigui a nivell de comentari o mitjançant el correu o altres mitjans us els contestaré sense cap tipus de problema.
Ara bé, i per contestar els comentaris que he rebut o que m’han dit, sobre que ens estem enriquint a costa i gràcies al Sr. Tarradelles per l’acord que hem fet, dir que en els propers mesos i fruit d’això, ja tindré i aniré per Blanes amb un flamant Porsche d’última gamma, he adquirit una embarcació que properament estarà al port de Blanes i on esteu tots convidats a fer-hi una volteta, entre moltes altres coses.
Per si no us heu donat compte, l’últim paràgrafs és pura ironia per tots aquells que sense discurs, agafen arguments tant pèssims com aquest, i el primer que ho fa. És la gent del PSC que un cop finalitzat el Ple agafa el representant del PP i l’amenaça en que vagi en compte perquè li vigilarà les factures. Home va a quin nivell hem arribat. Una cosa és la política, i l’altre la vida personal de les persones, i si la gent del PSC no sap diferenciar diuen molt poc de la seva condició com a polítics