30.10.07

Confusions i ressentiments.

Ara ja fa més d’un any, i quan es va trencar el tripartit a Blanes, la primera reacció, crec jo equivocada, per la gent que es va quedar en el govern Municipal, en aquell moment, PSC i EuiA, va ser la de anar a per la Casa del Poble,, com ha acte de venjança política cap a ERC.

Avui, i amb unes declaracions de la gent del PDB, i just l’endemà, de que s’aproves en el Ple, una moció, on la majoria del plenari, va votar a favor de rescindir el contracte amb en David Meca, el PDB torna a la carga, amb les amenaces de que si es queden al Govern Municipal, trauran la Casa del Poble, del seu espai, que tant sols el franquisme va treure de les seves pròpies mans.

Ho tornarem a dir, i no ens cansarem, però la gent de la Casa del Poble, esta formada per diferents persones, no només de l’àmbit i la proximitat d’Esquerra Republicana de Catalunya, i per tant, una actuació contra la Casa del Poble, no és una actuació contra aquest grup polític, sinó que és una actuació, contra a tots aquells socis i sòcies de la Casa del Poble, i contra totes aquelles entitats que actualment fan ús d’una o altre instal·lació que actualment té en propietat la Casa del Poble, o per altre que te la cessió de l’ús de la mateixa, un ús totalment, que a diferència d’altres espais de Blanes, és un ús gratuït.

Alguns direu, ja us està bè per haver fotut els del PDB al Govern, però que havíem de fer si en el seu moment, el PSC també va fer el mateix? Per tant i per avançar-me als comentaris, trobeu una millor excusa si us plau.

El que si que és trist, i fa més pena que glòria, i que deixa molt de desitjar de la classe política municipal, és que per uns assumptes polítics, es posi en perill, a una entitat cívica, social i democràtica, que ha lluitat durant més de 100 anys per uns ideals i creences, i que ha petit l’expropiació de tot el seu patrimoni per part d’un règim feixista. Desprès ens queixem, que la gent no s’anima a anar a votar, que la gent passa de la política, però és que més fàcil no els hi podem deixar, quan la classe política del nostre poble, no tota, sinó que tant sols una part, tot s’ha de dir, és dedica a fer polítiques de república bananera, i de pati de col·legi.

I ja per acabar, i els hi diem a la gent del PDB, que ha estat el Grup Municipal, i l’assemblea local de ERC Blanes, qui des de un bon principi, va dir que no, torno a repetir, VA SER L’ASSAMBLEA LOCAL DE BLANES(i no l’afany de protagonisme del Sr.Puig, tal i com s’ha dit a la tv local) QUI VA DECIDIR DES DE UN PRIMER MOMENT, TOT JUST DESPRÈS DE VEURE EL CONTRACTE, I DE VEURE COM NO S’HAVIA CONVOCAT EL CONSELL D’ESPORTS, QUI VA DECIDIR DIR NO AL CONTRACTE DEL MECA.

La secció local d’ERC Blanes, va prendre aquesta decisió per els raonaments descrits anteriorment, i no com s’ha dit, amb la intenció de desestabilitzar el govern. Perquè si fos així, si haguéssim volgut desastabilitzar el govern, no s’haguessin tirat endavant, projectes tant importants, com la creació d’habitatges de lloguer per a joves, per així poder facilitar la seva emancipació, que també es va aprovar en el Ple Municipal.
Per tant, i per dignitat política, i com a polítics que són, tant uns com els altres, no deixin que la bona actuació del Govern fins ara, quedi diluïda, per el contracte d’un personatge, que ara per ara, és de tot menys esportista, i per tant, dediquin-se al que toca, i no a embolicar, a altres entitats, com ja van fer polítics passats, tant sols per un sentiment de confusió ressentiment i venjança, ja que la política no és res d’això, la política ha de servir per treballar per el poble, i com a poble, i per tant, si sou tant simples de fer de les engrunes del Govern, la lluita capdal d’aquest mateix, no anem pas bé, perquè acabarem perdent, tot allò de bò que s’ha fet des del passat juny

29.10.07

Meca, go back home

Si ara ja fa un mes us escrivia des de Barcelona, fent una crida a que la gent que estem a bcn puguem escoltar d’alguna forma el Ple Municipal de Blanes, avui us escric, des del mateix Ple Municipal. Alguns direu, i que coi i fots al Ple, dons perquè avui, s’ha d’aprovar una moció en contra la contractació de l’artista David Meca, com a imatge (des del meu punt de vista, des-imatge) de Blanes.

foto del Ple Municipal avui a les 9:30


No tant sols he vingut perquè el sr. Meca m’aixequi passions, tot el contrari, crec que és un tema que tant sols fa que perjudicar Blanes, no en el sentit que ens deixaríem la milionada de 200.000€, sinó pel fet, que és un tema que està obstaculitzant altres aspectes que s’estan portant d’una molt bona manera, gràcies a la col·laboració d’ERC des de l’oposició. Propostes com la consolidació i inici de la construcció d’habitatges protegits, que es destinaran al llogues, són una de les moltes propostes que per fi, a Blanes s’estan duent a terme, i que ERC ha estat pionera per tirar-les endavant d’una vegada per totes.

Avui, ens ha arribat, que en el suposat cas que Esquerra votés a favor de la moció que presentarà EUiA de Blanes, això comportaria una sortida del Govern del PDB. Surtin o no, el que si que és cert, que pagar dita xifra a un personatge com el Meca, de tot, menys esportista, personalment no aportarà els beneficis desitjats, tant turístics com esportius pel nostre municipi. Ho he dit altres vegades, una cosa es contractar un personatge com el Ronaldinho, que com a mínim, si que et dona la bona publicitat pel teu municipi, on el nom surt a tot arreu, el tracte és fa en la nostre llengua, i no tant sols en castellà, i per altre banda, surts de forma positiva a tots els mitjans de comunicació, no com el cas d’en Meca, on si hem sortit als mitjans, però més d’una forma despectiva o de “caxondeo” com es va veure a alguns programes de ràdio.

Pasi el que pasi demà, si uns deixen el Govern o no, el fet serà que una vegada més, Esquerra haurà tornat a ser coherent amb els seus principis, i que segueix un cop més posant ordre a totes aquelles actuacions que acaben portant Blanes al joc dels despropòsits, va ser ja en el famós tema del Pinar, de Pinya de Rosa, de la N-II pel Vilar, i avui toca amb el tema Meca.

28.10.07

On tour


Ultimament, la meva presència a Blanes, i per casa, han estat escasses des de ja fa gairebè un mes i mig, i no per cap fet de desestima envers la visita al meu poble o perquè hagi començat la Uni, ni res per l’estil, sinò perquè com ja molts dels pocs lectors que tinc d’aquest bloc ja d’haveu saber, el proper 10 i 11 de Novembre, les JERC celebrarem el XXI Congrés Nacional, i aquest cap de setmana, els 12 companys de candidatura que ens presentem al Congrés per formar la nova Permanent Nacional de les JERC i jo, hem estat de tour pel principat de Catalunya, on hem anat presentant a gran part de les diferents regionals del Principat, el nostre projecte pels pròxims dos anys de les JERC, juntament amb les funcions que realitzarà cadascuna de les diferents secretaries.

De fet, aquest Tour ja el vàrem començar fa unes setmanes, amb les visites les regionals d’Osona - Ripollès – Lluçanès, de Ponent, i del País Valencià, aquesta última no hi vaig poder anar per temes universitaris.

Aquest tour de presentacions, el vàrem començar el dijous, amb la visita i presentació a les JERC de la Federació de Barcelona, una presentació, i tot s’ha de dir la més nombrosa i que la vam fer ben a prop del pis de BCN, al casal de Gràcia. El divendres, vàrem anar a presentar la candidatura a Badalona, a la Regional del Maresme – Barcelonès Nord, i desprès ja cap a les 10 de la nit arribàvem al local de Comarques Gironines, per presentar la candidatura als companys de casa. D’aquest dia destacar que desprès de tot vam passar una molt bona nit a les barrakes de Girona, que no comentaré, simplement dir k eren barrakes de Girona i amb això ja es diu tot.

a barrakes de girona


L’endemà i un cop llevat allò de les dues del migdia, marxàvem amb en David des de Girona fins a Vilafranca del Penedès, a presentar als companys de la Regional del Penedès – Anoia la candidatura. Ja cap allà les 8 de la tarda arribàvem a la Regional del Baix Llobregat, desprès de perdre’ns durant una bona estona per l’Hospitalet del Llobregat això si.

I per acabar aquest Tour, avui diumenge tota la comitiva hem anat a Sabadell, a presentar la candidatura als companys del Vallès.

Tot s’ha de dir, que ha estat un cap de setmana feixuc, i treballat, però alhora ha estat molt bé poder anar a presentar i a la vegada conèixer molta de la gent de les JERC d’arreu del territori.
Ara tant sols queda una presentació, que és la del proper divendres a Reus per una banda, i durant aquesta setmana, també visitarem amb en David Pujol les diferents poblacions de les Comarques Gironines, per poder presentar a la gent nostre, el projecte dels dos propers anys de la futura permanent nacional de les JERC que ens presentem.

Ara tant sols queda esperar, i amb moltes ganes, el proper cap de setmana del 10 i 11 de Novembre, perquè un cop la militància de les JERC hagi mostrat el seu suport a tots els secretaris nacionals que ens presentem i al portaveu nacional, podem ja a començar a treballar de valent, per poder millorar i avançar com a organització i com a país.

24.10.07

Que tornin tots els papers



Aquest cap de setmana, mentre molta gent mirava la Formula 1 al sofà de casa i veia com l’Alonso perdia el mundial (fet que em fa sentir mol content, anti-alonso sempre), vaig poder anar a presenciar el concert i acte organitzat per la comissió de la dignitat al Palau Sant Jordi de Barcelona.

Un acte que va servir per denunciar el incompliment de la llei aprovada pel Govern Espanyol i que segueix incomplint desprès de dos anys d’haver-se realitzat. L’acte va ser força entretingut, des de el boig per tu d’en Pep Sala, fins a les grans imitacions i parodies d’en Toni Albà sobre en JuanCa, en Josè Mari i en Marianito entre d’altres, fins a la culminació de l’acte, on van pujar a l’escenari membres de diferents entitats que encara tenen els papers segrestats al l’Arxiu de Salamanca, un arxiu construït en gran part per les expropiacions franquistes i que encara estàn en vigor gràcies el trist “derecho de conquista” que tant defensa gran part de la societat espanyola.

Alguns diuen, que no val la pena tanta lluita per 4 papers antics, i que per desgràcia molts d’ells estan en un estat pèssim, altres, com el Govern del PSOE, van posant pals a les rodes alhora de tornar la gran majoria de documents que encara estan a Salamanca incautats. Però la veritat, es que aquests papers i documents són molt més que això. Es tracta de reculls de la memòria familiar de molts dels nostres avis i avies, i la memòria social de moltes entitats dels Països Catalans que per la seva consideració o vinculació amb una ideologia d’esquerra i catalanista o mesònica varen ser incautats en el seu moment.

La veritat és que l’acte va ser molt emotiu, i més quan he pogut viure i veure tot el problema que significa que els papers no estiguin en el lloc que els hi pertoca, és a dir amb les entitats i els seus propietaris. A Blanes, existeix la Casa del Poble, una entitat catalanista, republicana, i que a dia d’avui encara segueix viva, sent l’entitat més antiga de la població amb més de 100 anys d’història. Una entitat que a diferència d’altres, a sobreviscut amb l’únic recolzament dels seus socis, i que a més d’ajuts institucionals, ha rebut entrebancs institucionals, des de la finalització del franquisme. Una entitat, que des de ben petit i he estat vinculat, i que gràcies als seus avis, amb un esperit de lluita infatigable, m’han anat ensenyant els valors republicans, i que tant característics eren en aquella època de la República del 31.

La lluita per una millora social, amb la Cooperativa la Blandense, una branca més de les moltes que tenia la Casa del Poble, que oferia als seus socis, uns serveis comuns, per resumir-ho, una espècie de Seguretat Social de l’època, entre moltes altres, són actualment valors i activitats que actualment guarden els documents del seu funcionament de la època republicana en els papers i documents incautats a l’arxiu de Salamanca.

I és que quan recopiles informació, on gran part d’aquesta, encara es troba incautada per l’Estat Espanyol, i et trobes com molts dels avis, encara et diuen que allà, en aquell arxiu hi ha coses que voldrien recuperar, papers i documents, d’un gran valor sentimental per a ells, i que ha poder ser els volen recuperar abans que ells desapareguin, et dona molt que pensar, i et deixa molt que desitjar sobre l’Estat en el que avui, encara per sort o per desgràcia, encara i hem de conviure.


Per tant, avui pels papers de tots i totes que vàren lluitar sota la bandera de la defensa d’uns valors democràtics, i socialment més justos, per a tots ells, els papers han de tornar, encara que al PSOE posi tots els impediments possibles, i el PP posi el crit el cel.

18.10.07

De Vila a Vila
Com alguns ja deveu saber, ara ja fa exactament un mes, vaig estrenar la meva segona etapa fora de casa, dic, segona, ja que la primera ja vaig estar-me dos anys i mig vivint a la ciutat de Sabadell. Avui ja fa un mes de la meva primera nit al meu nou pis compartit. Aquest cop i a diferència del primer cop, on vaig marxar de casa juntament amb gent coneguda, a diferència, ara, m’he fotut a viure a la comunitat de GdG 59, un habitatge que comparteixo juntament amb 3 desconeguts que desprès d’un mes de molt bona convivència ja no són tant desconeguts. La veritat és que estic en un pis de luxe, luxe no en el sentit de materialista, sinó en un sentit general. És un pis d’aquells antics, amb un menjador molt gran, on durant tot el dia està ple de llum que entre per una d’aquelles galeries típiques de molts habitatges de la ciutat de Barcelona, un pis d’aquells amb un passadís interminable, que distribueix al llarg del seu recorregut les diverses habitacions, la cuina i el lavabo. I si a tot això li sumes un preu més que moderat tant per la situació com el model i estat del pis, està de puta mare.

A part de tot això, li haig de sumar la magnífica situació del pis. Aquest està ubicat en un entorn, del qual m’hi vaig quedar enamorat un d’aquells dies que aprofitant que eren les meves primeres setmanes com a universitari vaig venir a visitar aquesta vila, d’això ara ja fa uns quants d’anys, i que em va obrir la idea, i desig, que si algun dia tenia l’oportunitat de viure a la capital del Principat, la prioritat seria viure en aquesta Vila. Un lloc que si a qualsevol de nosaltres ens deixessin de cop al mig de la Vila, cap de nosaltres encertaria que es troba a la ciutat de Barcelona. I es que la Vila de Gràcia, no és Barcelona. Són uns carrers tranquils dels quals es respira un aire social diferent que la resta de la ciutat, tant de dia com de nit.

Aquests ambients que em sonaven de algun o altre dia espontani dels darrers anys, ara s’ha convertit en el dia a dia, i en dies com el d’ahir, on anar a fer la cervesa amb alguns amics que a la vegada són veïns, aquí a la Vila de Gràcia, fa que un es trobi dins un ambient que ni al poble es pot respirar, l’ambient de poder prendre una, dos, tres o les birres que facin falta en una plaça de diamant ambientada amb el so de la música espontània d’un grup de gent, que és ideal per desconnectar desprès d’una tarda amb alguna que altre classe d’aquelles amb un contingut d’allò més dens, i que et deixen en un estat de shock fruit de rebre una densitat d’informació, que en prou feines, un pot processar.

Tot això, en un ambient, que a partir d’ara, dons serà el meu respirar més habitual. Ja que a partir del mes de Novembre comença una nova etapa desprès de molt de treball durant els últims anys tant a Blanes com a les Comarques Gironines. I és que a partir d’ara, el més habitual serà estar per Barcelona, això si seguint el treball sobretot a Blanes, perquè, encara que arribi una etapa on gran part de las setmana dormiré a la Vila de Gràcia, la Vila de naixement seguirà sent la meva, la de Blanes, on encara hi ha moltes coses per fer, per dir i per canviar.

12.10.07

12 d'octubre, res a celebrar




Avui 12 d'octubre, un dia on no hi ha res a celebrar, una delegació de els JERC de Blanes hem participat a l'acte que a fet les JERC de comarques gironines davant la Base Militar situatge al apratge natural de l'Albera a l'Alt Empordà. Alguns de nosaltres tambè ens hem encadenat, a la porta de la base, per reclamar la retirada de l'exercit espanyol dels Països Catalans

A continuació adjunto comunicat de premsa de les JERC


En motiu del 12 d'octubre, dia en què Espanya conmemora l'inici del genocidi i extermini de pobles del continent americà, les JERC Comarques Gironines han realitzat una acció de protesta a la base d'ocupació que els espanyols tenen instalada a la vila empordanesa de Sant Climent Sescebes. Aprofitant aquesta diada, els joves independentistes han volgut manifestar tres coses:

1. El rebuig cap a la celebració d'un dia que hauria de ser de lament, per les conseqüències històriques que tingué.

2. Degut al fet de trobar-nos al bell mig del paratge de l'Albera, una àrea de gran interès natural i singularitat paisatgística, on hi habiten espècies protegides de la mediterrània, considerades d'interès comunitari per la Unió Europea; les JERC presentaran al Congrés una esmena a l'articulat a través d'una disposició addicional per demanar la cessió dels terrenys i instal·lacions de la base militar al Consell Comarcal de l'Alt Empordà. A més d'aquesta, se'n presentarà una altra al pressupost del Ministeri de Medi Ambient perquè s'iniciï el projecte de rehabilitació d'aquesta base militar amb un Centre d'estudis i promoció dels valors ambientals.

3. Que l'exèrcit espanyol és un cos militar estranger i que per aquest motiu no se'l pot considerar altra cosa que una força d'ocupació, conquesta i col·lonització. És per això que les JERC seguirant treballant per a l'expulsió sense condicions d'aquest exèrcit del nostre país.

La protesta ha comptat amb la presència de la militància de les JERC Comarques Gironines i Diputada al Congrés Laia Cañigueral, i ha començat quan cinc militants de les JERC s'han encadenat a la porta d'entrada de la base militar, recolzats per altres militants que lluïen banderes estelades i ajudaven a sostenir les dues pancartes que duien els encadenats, una d'elles amb el missatge "Fora les forces d'ocupació" i l'altra amb "Recuperem l'Albera". Degut al fet que la protesta no es trobava dins de terreny militar, l'exèrcit no ha pogut actuar perquè les competències han correspòs al cos dels Mossos d'Esquadra, que han estat avisats. Posteriorment s’han identificat el Portaveu regional Eduard Adrobau i Laia Cañigueral. Mentre s’estava conversant amb els Mossos, un cotxe ocupat per quatre militars espanyols joves cap-rapats d’'estètica feixista ha arribat a una velocitat desproporcionada i ha frenat en brusc a menys de mig metre dels militants de les JERC que es trobaven encadenats. Un militar que en aquell moment ja es trobava davant la porta, ha advertit a les JERC que ell no tenia competències sobre l’actuació dels seus companys, i que aquells "pueden bajar y romperos la cabeza, por las malas". Els quatre ocupants del vehicle, han baixat els vidres del cotxe i, tot filmant i realitzant fotografies amb el móvil, han profanat coses com "quitaos las mascarillas, mariconas!" "Os queremos ver las caras, hijos de puta!". Malgrat que s'han viscut aquests moments de forta tensió entre l'exèrcit i les JERC, els militants no han respòs a aquestes provocacions i l’'acte ha acabat amb durada d’una hora i la lectura del manifest per part del Portaveu regional.


Per últim les JERC volen destacar que són una organtizació pacífica i democràtica, i que aquesta acció ha anat encaminada a construir una societat plenament lliure, començant per la nostra, la de la nació catalana.

11.10.07

De camí, un altre cop,
cap el conflicte
(per desgràcia)
Tots varem ser els que ja fa més d’un any se’ns van obrir les portes de l’esperança amb la treva que va proclamar ETA. Varem ser molts, els que veiem com dia a dia, aquesta treva no servia perquè el Govern Espanyol, negocies de veritat, per tal d’arribar a la fi del conflicte, i continuàvem observant amb preocupació, que la falta de gestos per part del Govern Espanyol, gestos comprensibles, i que ja s’havien dut a terme en la època d’Aznar, sorgissin a la llum, com el ja famós acostament de presos bascos, i així complir d’una vegada els drets i deures que regeixen a l’estat Espanyol.



Varem ser molts, els que pensàvem que això no anava bé, tot i que el president del Govern Espanyol deia tot el contrari, fet que va provocar que no fos una sorpresa el atemptat a Barajas de finals de l’any passat. I finalment, també varem ser uns quants, qui varem veure perdre les esperances el moment en que el Govern Espanyol trencava formalment les negociacions amb la banda terrorista.

La resolució de conflictes, ja siguin d’un calibre més gran o més petit, sempre són difícils i complicats, i més si en aquesta resolució del conflicte, entren en joc, qüestions personals i de víctimes humanes i qüestions d’identitat i del fet de pertinença a un o altre país.

Ara bé, el que si que no és gens complicat, no és gens complicat deduir-ho, en el sentit de si agafem exemples no idèntics, però de característiques semblants, com en el cas d’Irlanda del Nord. El que és obvi, és que no es pot trobar la solució a un conflicte, si la principal part implicada, és a dir, la organització terrorista per una banda, juntament amb la cúpula política de Batasuna, no estan immersos en el procés per trobar una solució pacífica al conflicte.

Per tant, el que no es pot pretendre, és que l’Estat Espanyol tingui a la garjola els presos polítics, que són els dirigents d’un partit polític com Batasuna, amb un gran suport electoral al darrera, i en conseqüència, amb un suport de la societat civil d’Euskal Herria, d’aquesta forma, és totalment lògic, i a falta d’una negociació, es pugui arribar a la fi del conflicte armat Euskal Herria.

Parlar des de una perspectiva allunyada, sempre és molt fàcil, i segurament m’equivocaré, però el que si que és cert, és que tant una banda com l’altre, neguen a les dos parts drets molt fonamentals. Per una banda, ETA utilitza la violència, un mitjà que com s’ha pogut comprovar, acaba tenint un resultat de suma 0. Per altre banda, l’Estat Espanyol, incompleix un dret fonamental de totes les persones, com el dret a decidir lliurement la lliure determinació del nostre poble i el seu. Per tant, la solució seria obvià, crec jo. Per una banda que ETA deixes les armes, emmarcat dins un procés gradual de negociació semblant com el que ha tingut lloc a Irlanda del Nord, i per l’altre, que l’Estat Espanyol, garanteixi el dret a decidir de Euskal Herria.

Dos fets segurament molt senzills i molt complicats alhora, però que com qualsevol negociació, requereix rebaixar plantejaments des de les dues bandes.

Ara bè, la solució al conflicte la podem trobar encara molt més senzilla, i sobretot gràcies a la mediació del actual lehendakari Basc. La solució, està en la resposta de la societat civil al referèndum convocat d’aquí un any a Euskadi, on es preguntarà a la societat, el que vol fer com a poble, i si es veu en cor d’exercir el dret a la lliure determinació del Poble Basc. Dic que aquí podem trobar la solució, en el sentit de que, en primer lloc, el poble basc podrà decidir el seu propi futur per ell mateix. En segon lloc, les espiracions independentistes, és veuran realitzades, ja que per fi serà el poble qui pugui decidir, i per tant haurà estat des de la via pacífica des d’on s’haurà aconseguit el objectiu dels independentistes.

Ara bè ens podem trobar com l’Estat espanyol, una vegada més actua contra la llibertat dels pobles a decidir el seu propi futur, tal i com passa ara. Però jo no vull imaginar, que en vistes d’aquesta consulta totalment democràtica, l’Estat espanyol impedeixi per la via de la violència el dret democràtic a vot que tenim tots i totes en aquest país.

Demano massa?, jo crec que no, ara bé, si l’Estat Espanyol, respon d’aquesta forma, aleshores, els principals culpables de que el problema continuí serà l’Estat Espanyol.

Però mentrestant tot això no és possible, s’ha de donar suport, a totes les causes justes i democràtiques que existeixin i que puguin ajudar a la resolució del conflicte, i una d’elles, i que un company d’allà m’ha fet arribar és la de Free Batasuna, on es demana la llibertat dels membres de la mesa de Batasuna surtin en llibertat per poder trobar una solució pacífica al conflicte basc

3.10.07

Que callin tots aquells hipòcrites




Avui és un dia especial, ara ja fa gairebé més de 3 anys, un grup de gent, en ple mes d’agost, va decidir anar a protestar a la piscina pública que Pedro J. Ramirez utilitzava pel seu propi ús privat a la seva casa colonial a les Illes a la costa de Son Servera. Entre els integrants de la protesta, hi van participar diferents integrants de Esquerra Unida de les illes, del PSM, del Lobby per l’independència i de ERC entre d’altres. El fet de que un dels representants d’ERC fos el diputat Joan Puig, encara va generar molt més ressò a la protesta, provocant al mateix temps tot un corrent de crítiques per la suposada il·legalitat feta pel diputat republicà.

El projecte de “diari i mitjans de comunicació” propers a Pedro J.Ramirez van carregar contra el fet de anar a visitar una propietat pública, que per un abús de poder del director del diari el mundo, feia servir-la com a únic usuari d’aquesta. No nomès es van rebre crítiques d’aquest sectors de la caberna espanyola sinó també per part de sectors catalans sotmesos i porucs davant el poder mediatic del personatge anteriorment citat. Per això, avui el post va dedicat a tots aquells hipòcrites que van fer seguidisme d’un mitjà de comunicació tant tercermundista com és el mundo i totes les seves branques, però sobretot, avui s’ha produït una victòria de tots els demòcrates que lluiten a diari per la llibertat i la igualtat social dels Països Catalans, per a tots ells aquesta victòria contra les mentides de l’estat espanyol i l’abús de poder de les seves elits.

Adjunto Teletip de EFE

TS rechaza recurso Ramírez contra auto dijo irrupción piscina no era delito

Madrid, 3 oct (EFE).- El Tribunal Supremo rechazó hoy el recurso
del director de El Mundo, Pedro J. Ramírez, contra un auto de este
órgano en el que se daba por concluida la instrucción de la causa
por la irrupción del diputado de ERC Joan Puig en la piscina del
periodista en Mallorca declarando los hechos como falta y no delito.

El Alto Tribunal confirma así la resolución del pasado 12 de
abril en la que consideró lo sucedido como una "posible falta de
coacciones" tipificada en el artículo 620 del Código penal y acordó
remitir la causa al Juzgado de Instrucción número 4 de Manacor para
que celebre el correspondiente juicio de faltas.

El 13 de agosto de 2005, un grupo de personas, entre las que se
encontraban Puig y el presidente de ERC en las islas Baleares, Joan
Lladó, irrumpió en la piscina anexa a la vivienda de Ramírez en
Mallorca, que según ellos se encuentra en una zona de dominio
público mediante una "concesión irregular".

Ahora, el Supremo desestima la petición de Ramírez de que los
hechos sean considerados como delito -que basó en la "desproporción
numérica" entre "agresores" y miembros del equipo de seguridad- y
recuerda que "se había dispuesto un servicio de precaución,
integrado por guardias civiles, cuya intervención no fue precisa
para reducir la tensión derivada del acto objeto de denuncia".

Añade que el "acto coactivo" en el que participaron Puig y otras
personas "se desarrolló en un breve espacio temporal suficiente para
que los medios de comunicación convocados, sobre todo gráficos,
recogieran el momento del acto reivindicativo" y que "las lesiones
que sufrieron los empleados en la seguridad del querellante fueron
de escasa entidad".

El tribunal también rechaza que se conculcara la libertad de
expresión de Ramírez, "por más que invoque su condición de director
de un diario nacional", y dice que la afectación de este derecho
fundamental "no puede resultar de la condición del sujeto pasivo de
la coacción, sino que ha de resultar de la conducta objeto de la
investigación". EFE

2.10.07

El partit del Poble



Vist la poca esportivitat de l’Estat Espanyol i la federació espanyola de futbol, en que fins i tot ha amanaçat els esportistes que juguin el proper 14 d’octubre contra Catalunya, ha sorgit una proposta des de la societat civil a la qual jo ja m’hi he adherit.


Es tracte de crear el partit del poble (http://elpartitdelpoble.blogspot.com/) on gent de carrer jugui el partit i on tots col·laborem a tirar endavant aquesta iniciativa
Per a més informació consulteu el web i per apuntar-vos tant sols heu d’enviar un correu amb les vostres dades a elpartitdelpoble@gmail.com

ENTRE TOTS NO ENS ATURARÀN I UN DIA O ALTRE JUGAREM INTERNACIONALMENT, I UN DIA PERDEREM CONTRA UNA SELECCIÓ I ALTRES GUANYAREM CONTRA QUALSEVOL SELECCIÓ DEL MÓN TAL I COM JA FAN ESCOCIA I GAL·LES ENTRE MOLTES ALTRES

1.10.07

La monarquia crema
Des de fa unes setmanes, l’actualitat monàrquica de l’Estat Espanyol està centrada en el principat de Catalunya. Principalment per dos motius, un per la ja famosa crema de fotografies del rei, ja sigui en manifestacions als carrers de Girona o ja sigui per el gran programa de Polònia, on el rei simulava destruir les seves pròpies fotografies.


Per altre banda, tota la brunete mediàtica de l’Espanya més rància a donat protagonisme al Grup parlamentari d’ERC al Congrés dels diputats, ja sigui per les continues preguntes sobre la Casa Real, o les propostes de que el rei deixi de ser el cap de l’exèrcit, i aquesta capitania passi en mans del President del Govern. Unes qüestions i preguntes del més normal de fer, i que són necessàries per denunciar amb més arguments els privilegis d’una família que hauria de ser i tenir les mateixes oportunitats que la resta de mortals.




fotografia de la crema de retrats a Girona



Pel que fa el primer cas, i tot el rebombori que s’ha generat, el trobo una mica sobredimensionat. De fotografies del rei se n’han cremat a milers al llarg de d’història, ja sigui en revoltes o manifestacions, igual que s’han cremat milers de banderes catalanes, que per cert, no e escoltat mai que s’hagi perseguit i inculpat per part de la “justícia” espanyola els seus autors, o tots els insults i amenaces als catalans i catalanes, a personatges públics de la nostre societat, o a col·lectius catalanistes, que es veuen perseguits amenaçats i insultats per grupuscles de gent al País Valencià o a Salamanca. Per això jo hem pregunto, on és en Marlaska en aquests casos? Però en definitiva, això ja comença a ser el típic i tòpic de la “justícia” espanyola, que nomes fa, que gràcies a la seva inoperància i poca igualtat, ens doni més arguments per abandonar aquest país on de justícia n’hi ha ben poca.



Ara bè que potser no era la millor forma de protesta contra la Monarquia de l’estat que porta 300 anys d’ocupació armada a les nostres terres, no us dirè pas que no. Que la millor forma de protesta contra la visita d’uns monarques, que a més són els representants de l’Estat Espanyol, podria haver estat el buit mediatic i social, potser també hagués estat millor. Que s’haurien de demanar responsabilitats i la dimissió de la rectora de la UdG per haver convidat el rei a la inauguració, dons segurament s’hauria d’haver començat per aquí.


Joan Puig i Joan Tardà, dos dels autors de la continua lluita contra els privilegis monarquics


Pel que fa el segon tema, les actuacions i preguntes que es poden fer des de el Congrés dels Diputats, i que a la vegada demanen explicacions sobre l’economia i funcions de la Casa Real, ens demostren una vegada més la poca fiabilitat de la monarquia espanyola i la seva innecessària existència.

A mi sempre m’han dit que totes les persones són iguals, i que no n’hi han que tenen la sang blava i altres la tenen vermella, per tant, el més lògic, és que si hi ha persones que cobren a través dels diners públics, és lògic que el seu sou i la seva despesa sigui coneguda per tots els que els hi paguem i els mantenim, ja que si tant ens queixem que els polítics cobren més o menys, per fer una feina, que en opinió meva, és molta feina, com és que ningú es preocupa pel que cobra la Casa Real, per fer una feina que encara no sé en que consisteix?

Per tant fins que no tothom en aquest país tingui un tracte per igual, benvingudes siguin totes aquelles accions per rebutjar i denunciar tots els privilegis monàrquics i per eliminar aquest estrat institucional de vividors que se’n fan dir monarquies.


P.D: Aprofito el post anti-monarquic, que tot i aquesta ideologia que tinc, i el meu clar sentiment republicà, aprofito per anunciar que no vaig estar a la crema de retrats a Girona, ho denuncio perquè segons alguns mitjans, on pel que he vist la seva qualitat informativa és basa en rumors, hem situaven a mi en aquesta manifestació. Per tant, i si voleu riure un moment us recomano la visita a El Semanal Digital on surt el rumor que va publicar diario crítico ja fa unes setmanes i que no he aconseguit recuperar el URL on va sortir la notícia