12.12.07

Defensa de les Balears per Joan Riera . Periodista del Diari de Balears

Perquè la nostra Nació és de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó


extret de Diari de Balears


A Joan Puig, defensor de les Balears

Arriben fosques noves del Principat. Esquerra Republicana ha decidit que Joan Puig no sigui el cap de llista a les pròximes eleccions generals per Girona. El posen de número dos, ja que la direcció nacional del partit donà suport a Francesc Canet com a cap de llista oficialista. Això vol dir que Puig pot no sortir elegit com a diputat. És preocupant per a l’Arxipèlag. A la passada legislatura, Puig es féu càrrec de la representació al Congrés dels interessos de les Balears a la Carrera de San Jerónimo. I ho acomplí a la perfecció. Les Balears no tenen cap diputat nacionalista. Ara mateix n’hi ha quatre del PP i quatre del PSOE. Aquests dos partits s’han repartit la tallada des del primers comicis del 1977. I clar, a Madrid comanda la disciplina. Ja és tradició que els diputats elegits per Balears es quadrin davant les ordres de Génova i Ferraz. Amb Puig defensant les Balears canviaren les coses. Primer es féu visible a l’Arxipèlag i contactà amb tots els que el podien apropar a la nostra realitat tan específica, tan envoltada de mar i d’ambicions. I després donà la cara pels illencs amb energia sorprenent com pocs principatins ho han fet mai pels balears a l’hora de la veritat. Puig ha fet aquí viva la famosa frase de Haggart: la sang és més espessa que l’aigua. Has demostat que l’activa, forta i limitada sang que ens uneix és molt més important que la immensa i fonda Mediterrània que ens separa.

Puig tal volta pagui ara que no tingué por de ficar-se dins l’aigua fins al coll, amb la credencial de diputat a la boca, en defensa de la nostra costa i per preservar el dret de pas de tots els illencs.

Puig denuncià la piscina que empra Pedro J. Ramírez, un protegit madrileny de Jaume Matas i del PP, a la Costa del Pins, a zona marítimoterrestre. Al Congrés, les iniciatives de Puig han posat contra les cordes la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, que ha hagut d’anunciar mesures de protecció de la costa illenca. Puig ha fet més per les Balears en quatre anys que la gran majoria de diputats elegits aquí en tres dècades de submissió quarterera a les seves cúpules madrilenyes.

I aquells que no han volgut Puig de número u que no oblidin com ha plantat cara i ha deixat en ridícul al totpoderós Ramírez. Els que li han barrat el pas han fet més per Pedro Jota que l’anterior Govern del PP de Jaume Matas.

Aquesta evidència hauria d’obligar a cavilar a la direcció d’ERC a Barcelona. Que recordin que el període més negre del Principat durant tota la seva Història s’ha produït quan Mallorca ha estat portaavions de l’extrema dreta. Joan Puig va comprendre fa uns anys que lluitar pel Principat era aconseguir, entre d’altres coses, que a les Balears no fos primer arraconada i després anihilada la llengua catalana com a primer experiment del que li podria passar a Catalunya d’aquí un parell o tres de generacions.

I començà la seva lluita pel bé més preuat, pel territori; i pel seu punt més dèbil i ambicionat pels messetaris; la costa. I aconseguí fer perdre el nord al cap mediàtic del PP en el Manzanares, que es va veure forçat a fer autèntiques pallassades per mantenir els seus privilegis sobre una piscina que barra el dret de pas.

L’home de la investigació dels GAL, del Míster X i del enterado Pte, l’home que dugué Aznar al poder el 1996, l’home més influent dins l’àmbit de la dreta espanyolista va recular davant Puig, probablement l’únic polític que ha demostrat que no li tenia por.I arribi o no arribi a diputat, Joan Puig ha deixat per sempre la seva empremta d’honor i victòria a les petites i dèbils Balears.I nosaltres pocs, nosaltres feliços pocs, nosatres banda de germans, jamai no l’oblidarem.

Joan Riera . Periodista.

Va de publicitat...





En primer lloc el vídeo de pre-campanya d'ERC amb motius de la gent que ens diuen una raó per voler la independència.

Podeu dir el vostre a www.per-aixo-vull-la-independencia.cat




En segon lloc, dons un gran anunci com pocs s'en veuen, el del CD d'Obrint Pas, Benvingut al Paradís


10.12.07

Per uns mitjans de comunicació lliures de pressions polítiques

Us adjunto l'enllaç per adherir-vos al manifest iniciat per les JERC de Comarques Gironines en favor de uns mitjans de comunicació lliures de pressions polítiques, fruit de les declaracions nafastes que va fer un dirigent del PSC la passada setmana

Per adherir-vos heu d'entrar al web: http://www.perlallibertatdepremsa.cat


El manifest és el següent

Arran de les reiterades declaracions dels darrers dies fetes en nom del PSC per part de Joan Ferran, Portaveu Adjunt de tal partit, i creient en la necessitat vital d'iniciar la següent campanya per la salut democràtica i de llibertat de premsa, les JERC Comarques Gironines impulsa la obertura d'aquest portal tot cridant els ciutadans a signar per manifestar el seu rebuig i més rotund NO a les pressions polítiques envers els mitjans de comunicació i informació.



En vista de la pressió directa que ha practicat els darrers dies el PSC, en aquest darrer cas als mitjans de comunicació públics de Catalunya, i creient, doncs, que aquesta iniciativa que hauria de sorgir de la societat civil s'estava fent esperar massa, les JERC Comarques Gironines hem cregut convenient iniciar-la com a punt d'unió de tots els ciutadans que , independentment de la seva opció política, es mostren fermament en contra de les pressions que els sectors polítics dominants puguin exercir sobre els mitjans de comunicació tan públics com privats. Així doncs, presentant-nos com a ciutadans anònims, catalans i catalanes, i amb independència de la nostra opció política, fem una crida a sumar-se a la campanya a tots aquells ciutadans, associacions i organitzacions de qualsevol caire que:



1- Apostin per la llibertat d'opinió i de premsa, la pluralitat i el respecte a la coincidència o discrepància envers qualsevol opció política respectuosa amb els drets humans.
2- Es mostrin fermament contraris i molestos amb les pressions exercides pel PSC a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que pretenen que la Corporació adopti criteris d'informació segons si es beneficia o no al partit esmentat, en comptes de fer-ho seguint criteris d'estricta objectivitat.
3- Creient en la importància d'uns mitjans de comunicació lliures a l'hora d'informar, vulguin demanar als periodistes que exerceixen a Catalunya que no es deixin pressionar pels poders públics i, així doncs, que denunciïn públicament i sense embuts qualsevol xantatge o pressió que se'ls exerceixi per part de tercers, com ha estat el cas dels darrers dies.
4- Creuen en el model de Televisió i Ràdio Nacionals, amb objectivitat, dirigits a Catalunya i a la seva gent, així com també per als diversos territoris de parla catalana, que són per als que emeten, i que segueixin amb la seva tasca de normalització lingüística i reflectora de la identitat i història innegables del poble de Catalunya, model també posat en dubte a les pressions.




Els sotasignats d'aquest manifest creiem que aquesta reacció no podia esperar més. Ja ens vam sentir esgarrifats quan el passat mes de març el cap de comunicació de José Montilla, Antonio Bolaño, va amenaçar el redactor cap de política del diari La Vanguardia, amb la frase textual de " Te juro que no voy a parar hasta joderte", si no deixava de publicar un article que no considerava del seu al grat. Acceptant les disculpes de Bolaño i escoltant les paraules de Joaquim Nadal, el qual declarava que "ni es pressionen, ni es pressionaran els mitjans de comunicació", ara ens trobem davant un episodi de clar assetjament cap a la CCRTV en el seu conjunt. Per descomptat, ens sembla igualment greu la pressió a grups privats de comunicació, però tanmateix, considerem que fer-ho als mitjans públics és el súmmum de l'inacceptable i l'expressió més clara d'allò que és rebutjable.




Ja en conclusió, i tot recordant-nos aquestes actituds a temps que crèiem superats, aquest manifest promogut per i per a ciutadans catalans vol ser un avís directe als sectors polítics corresponents per dir PROU a les pressions des d'altes instàncies al periodisme en el seu conjunt, i també per a donar, des d'aquí, tot el nostre suport als professionals que conformen i treballen dia rere dia a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i que no deixen de ser això: professionals.

5.12.07

Tranquem amb Espanya, Independència!

S'acosta el dia 6 Desembre dia de la constitucióde l'estat espanyol, on les JERC dels diferents territoris han organitzat diferents actes arreu dels Països Catalans, dels quals durant el cap de setmana podrè anar a tres. Demà de bon mati cap a Lleida, a la tarda el concert de Barcelona, on actuarà el company Gerard Sesé i Living (Pl de la Mercé) i divendres nirè a disfrutar del concert que organitzen els companys de Tordera per celebrar el 1 aniversari de la nova activitat de les JERC a Tordera.

Ja informarè del cap de setmana mogudet, tot i això, us deixò el llistat d'actes



Dijous 6 de desembre:


Lleida (Segrià) - Plaça de la Paeria a les 12 hores
Manifestació unitària.

Sueca (Ribera Baixa) - Casal Jaume I a les 14 hores
II Paella Independentista.

L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) - Davant la Farga a les 16.30 hores
Paradeta "Estalvia't el Rei". Posteriorment, marxa fins a la plaça de l'Ajuntament i lectura del manifest.

Barcelona - Plaça de la Mercè a les 19 hores
Concentració amb la participació de representants de les plataformes sobiranistes Pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés. Tot seguit, concert amb Living i Gerard Sesé.

Divendres 7 de desembre:

Tordera (Maresme) - Plaça de l'Amistat a les 23 hores
Concert anticonstitucional amb els grups Esbatec, The Corkscrew i Skafam.

Llucmajor (Mallorca) - Ronda Migjorn (Pub Odeón) a les 23 hores
Concert gratuït amb els grups Malakagna i Black Apples.

27.11.07

Tots a la MANI del dia 1 : 'Som una Nació i diem PROU"

Un cop més ens toca mobilitzar-nos. La societat catalana, ja porta prou temps patint la mala gestió de les infraestructures dels Països Catalans per part dels diferents Governs de l’Estat Espanyol.


Per aquest motiu, la Plataforma pel dret a decidir, juntament amb moltes entitats civiques i socials dels Països Catalans, i diferents partits polítics, entre ells ERC, s’han adherit a la manifestació que anirà de Pl. Catalunya a l’estació de França el proper dissabte 1 de Desembre a Barcelona

Per això, el grup municipal d’ERC de Blanes, juntament amb les JERC vam realitzar la següent moció que va ser aprovada amb el suport de CiU, EUiA-ICV i ERC, amb l’abstenció del PP i el vot en contra del PSC-PSOE.

Us deixo amb la moció, que entre altres coses, conté que l’ajuntament organitzi autocars Gratuïts des de Blanes cap a Barcelona:


Davant la crida realitzada per la l’organització cívica i social “Plataforma pel dret a decidir”, que rep el suport de més de 700 entitats del nostre país, on s’insta a la societat catalana a sortir al carrer davant la greu situació que esta vivint el nostre país, i contra el desgavell a les infraestructures i xarxes viàries que pateix el Principat de Catalunya.

Des de l’Ajuntament de Blanes, com a màxim òrgan de representació de la ciutadania de Blanes, que a diari, patim, la manca d’inversió en infraestructures per part dels diferents Governs de l’Estat Espanyol, considerem necessari vincular-nos i participar en la manifestació convocada el proper 1 de Desembre sota el lema 'Som una Nació i diem PROU! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures” i que tindrà lloc a Barcelona.

Aquesta manifestació, té com objectius prioritaris plantar cara davant la greu damnificació que està patint la ciutadania catalana amb el caos viari; i exigir el traspàs de la xarxa de transports i d’infraestructures a la Generalitat, la publicació de les balances fiscals, i la recaptació i gestió de tots els impostos des de Catalunya

És per aquest motiu, que proposen al Ple de l’Ajuntament de Blanes l’aprovació dels acords següents:

1- Adherir-se a la convocatòria realitzada per la Plataforma pel Dret a Decidir.

2- Fer una crida a la participació de la ciutadania Blanenca a la manifestació del proper dia 1 de Desembre a Barcelona, a traves dels mitjans de comunicació públics, la publicació d’aquesta convocatòria a la pàgina web de l’Ajuntament de Blanes, l’enviament d’un correu electrònic a tots els correus sota el domini “blanes.cat” i “blanes.net” i la col·locació de cartells informatius a les diferents oficines de l’Ajuntament de Blanes

3- Organitzar autocars, segons la demanda, per tal de facilitar a la ciutadania la mobilitat i la participació a la manifestació que tindrà lloc el proper dissabte 1 de Desembre a Barcelona, a partir de les 5 de la tarda amb el recorregut de Plaça Catalunya fins a l’Estació de França

25.11.07

Trobada entre les JERC i el MAS de Bolívia

Si ara fa uns dies, us comentava, que havia agafat la responsabilitat de ser secretari de relacions internacionals de les JERC, dos setmanes desprès, ja he pogut començar a treballar el dia a dia del que comporta aquesta secretaria.

Principalment, aquestes setmanes, les portem centrades entre d’altres coses, a treballar un projecte que les JERC porten treballant des de principis d’any, i que és un projecte de Cooperació amb les joventuts del Movimiento al Socialismo de Bolívia (MAS). Tot s’ha de dir, que és amb aquest projecte que les JERC ens comencem a introduir en el món de la cooperació al desenvolupament, i a la vegada a crear dinàmiques com a organització, en temes de Cooperació. Unes dinàmiques, que entrarien en la mateixa línia, que ha agafat aquesta nova permanent, de incentivar i crear un discurs propi en alguns àmbits que fins ara els tocàvem per sobre, i que a partir d’ara és volen potenciar, com seria el cas de totes les qüestions que es refereixen al medi ambient.

D'esquerra a dreta: Gerard Coca (Portaveu Nacional de les JERC) Andreu Criquet (representant de la comissió de Pol.Internacional.) Marc Puig (Secretari de Relacions Internacionals de les JERC) i David Herrada (representant i diputat del MAS)


Tot i tenir una història ben curta políticament parlant, tant sols porten uns 10 anys de vida política, el MAS ha esdevingut el principal partit de la República de Bolívia. Actualment, és el grup majoritari de Bolívia, amb un resultat a les passades eleccions de més del 55% del sufragi i que té com a principal cara visible a nivell internacional, el president de la república de Bolívia, Evo Morales.

Durant aquesta setmana, i aprofitant que els companys de Solidara, han portat a David Herrada, als Països Catalans, hem volgut aprofitar la seva estada per tenir un contacte, amb el que és un dels principals dirigents del MAS, i amic personal del President Evo Morales, no tant sols per aprofundir i planificar alguns detalls, del projecte de Cooperació entre les JERC i les Joventuts del MAS, sinó per també poder conèixer de primera mà, la vertadera situació que actualment està vivint el país.

I la veritat, i desprès de passar diversos dies xerrant amb el diputat del Parlament Bolívia, David Herrada, un es dona compte, i a la vegada queda admirat, de les complexitats i les grans diferències entre la situació dels Països Catalans i de Bolívia. He pogut observar, i escoltar en deteniment, com en David, ens explicava la situació política amb la que es troben a Bolívia, i hem pogut escoltar, com el desig de les classes populars d’un país, passa de desig a realitat.

El desig de les classes populars, de que l’estat, treballes d’una vegada per totes a la millora social del país, ens comentava com per exemple, s’ha passat en el període d’un any a que 100 dels prop de 300 “pobles” del país passesin a declarar-se amb una taxa 0 de analfabets, i que calculaven que en el període de dos anys vista, aquesta situació d’analfabetisme 0 s’amplies a la resta del territori.

Contemplava amb admiració, la seva idea com a polític de la socialització dels bens propis, i la hospitalitat, i l’esperit de compartir, allò que un té amb la resta del poble. Ens explicava com amb el seu sou de diputat, destinava la gran part del seu sou, a ajudar a compatriotes de la seva província a fer desplaçaments a la gran ciutat entre d’altres, o l’aposta clara del Govern a incentivar i socialitzar polítiques de salut i ensenyament per la societat boliviana.

En definitiva, moltes anècdotes, polítiques i experiències que s’hem fan difícils de resumir, però com ja us he dit, totes, encarades a la millora social, i a la vegada amb una legitimació que en molts territoris supera el 70% del sufragi, però que per temes de distribució de escons i senadors al parlament, fa que tinguin una majoria del 55 %.


Per tant, i desprès d’aquesta setmana, m’he quedat encara molt més convençut, de que ens queda molt per aprendre, i molt per treballar, i d’una de les parts d’on hem d’agafar exemple, és dels projectes, i de les situacions que s’estan produint de transformació social i política de l’Amèrica llatina. I que per sort, la gent de les JERC les podrem anar a palpar properament i de primera mà a Bolívia.

18.11.07

Del 4rt Cinturó, a la N-II del Vilar

Desprès d’aquest cap de setmana, on definitivament, me quedat a la capital del principat, fruit de diferents ocupacions durant el cap de setmana, diem que tampoc ha estat tant malament com s’esperava. Molta festa, primera Permanent Nacional, unes jornades sobre polítiques de Joventut i una mani.

Tot i això, destacar la manifestació d’aquest diumenge al mati a Granollers, on i hem anat amb els companys de JERC del Vallès, amb alguns dels companys de la PN de JERC, i amb els amics de comarques que també s’han arribat fins a Granollers.

En aquest sentit, la manifestació era en contra de la construcció del ja conegut 4rt cinturó. És tracta d’una obra faraònica de la qual afectaria a diferents comarques del voltant de Barcelona, des de els “Vallessos” fins el Baix Llobregat i el Penedès. Destruint així, diferents paratges, que a la vegada fan la funció de pulmons verds, en unes comarques, per desgràcia ja superpoblades, i sovint mancades d’espais com els que estàn en perill amb la construcció d’aquesta via, coneguda popularment com el 4rt Cinturó.

Per tant ens trobem en una situació, on quan en comptes de prioritzar la construcció de noves vies de transport públic, ampliar serveis, ja siguin serveis de qualsevol tipus, o per altre millorar i ampliar les actuals carreteres com és la que uneix Mollet i Sabadell, entre d’altres, veiem com part de l’administració, actualment són ICV-EUiA i ERC qui s’oposen clarament al traçat, aposten per formules que tant sols acaben per destruïr encara més el nostre territori.

Semblant al cas del 4rt cinturó, però no amb tant d’abast, ens trobem amb el cas de Blanes i el ja famós traçat de la N-II pel Vilar i Sant Daniel, i que des de ERC, vàrem ser els primers i únics en posicionar-nos en contra del traçat plantejat, i que destruïa un dels principals paratges verds de l’entorn de Blanes, però que per sort, però potser massa tard, ara per ara tots els grups locals excepte PSC-PSOE, si han posicionat en contra.

En el cas de la N-II ens trobem amb la incongruència de que des de l’administració central s’ens planteja un traçat, on s’obra un nou vial per un paratge gairebé verge, diferint de la política que s’ha portat fent en els altres trams que ja s’estan desdoblant pel mateix traçat que l’actual. Ho hem dit i ho seguirem dient, perquè la coherència ens diu que si hem de desdoblar la N-II, un fet necessari, sigui el més a prop de l’actual traçat, no perquè passi per el poble que passi, sinó perquè creiem que és una simple qüestió de coherència i de respecte al medi. I no ho diem nosaltres, ho diuen informes.
Us recomano l'article explicatiu de la Portaveu de JERC Sabadell que ha publicat al seu fotolog

15.11.07

300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència

Article públicat en el darrer número de la revista Actual:
Des de ja fa uns mesos, i en aquesta mateixa revista, diferents lectors carreguen contínuament contra la posició de l’Esquerra Independentista de les JERC i ERC. En el seu moment, ja van criticar, des de l’ignorància, que a la barraca de les JERC de Blanes i amb una pancarta reclaméssim el compliment de la Constitució i de les lleis de l’Estat Espanyol, on es recull el dret de tots els presos, polítics o no, de complir la seva condemna el més a prop possible del seu lloc d’origen i residència.

Podreu dir, és que alguns d’ells són terroristes i han matat a persones i ho mereixen. Correcte, són uns actes totalment condemnables, tal i com s’ha fet sempre des de les JERC i ERC. Ara bé, poseu-vos vosaltres a la pell de cadascuna d’aquelles mares, fills o filles, que per causes independents a ells o elles, tenen el seus pares, mares o fills a una presó a més de 600 km amb totes les complicacions que això suposa alhora de visitar-los. I aquesta, tant sols aquesta, era la reclamació que fèiem des de les JERC, i que seguirem fent.
Nosaltres encara esperem la condemna rotunda i clara de tots aquells atemptats a les llibertats nacionals per la via violenta que ha estat exercint l’Estat Espanyol des de l’inici de l’ocupació dels Països Catalans, ara ja fa més de 300 anys.
Seguim esperant el retorn dels arxius i documents de tots aquells demòcrates catalans que varen patir l’expropiació d’aquests, seguim esperant les balances fiscals, una xarxa de rodalies que funcioni, una xarxa elèctrica que no ens deixi sense llum, i per sobre de tot, seguim esperant el respecte de tota la societat de l’estat espanyol envers el nostre idioma, institucions, sentiments i idees.
Perquè tal i com va dir el vicepresident del govern de la Generalitat a un programa de tv: “com voleu que molts catalans i catalanes vulguin seguir sent espanyols, si són aquests mateixos els primers en no respectar la nostra identitat”.

12.11.07

XXI è Congrés Nacional de les JERC: un nou repte, Secretari Nacional de Relacions Internacionals

Durant aquestes últimes setmanes, si una cosa ha estat de destacar, en el dia a dia vinculat a les JERC, ha estat tot el treball d’aquestes darreres setmanes encarats a la preparació tant de la candidatura de la Permanent Nacional de les JERC pels pròxims dos anys, on en el meu cas m’he presentat a la candidatura per ser Secretari Nacional de Relacions Internacionals, i per altre banda tot el treball que a portat la preparació de la ponència estratègica pels pròxims dos anys i la seva respectiva defensa i tramitació d’esmenes per part de la militància, i que han acabat creant un text molt més ric i complert en tots els nivells



la nova permanent nacional amb els portaveus regionals



Ha estat un cap de setmana intens, amb experiències noves, que a la vegada han estat més que interessants i sobretot enriquidores. On he tingut l’oportunitat de conèixer, xerrar, discutir, amb molta gent, un fet que et fa veure, les immenses i infatigables ganes de treball i les immenses capacitats de la militància que formem les JERC, una situació que et reafirmen en aquest projecte, i que et donen l’empempta necessària per tirar endavant els nous projectes del dia a dia, que sorgeixen en el camí cap a l’Alliberament Nacional dels Països Catalans.

El Congrés també ha servit per fer una renovació, una renovació en tots els sentits respecte els projectes que fins ara han portat les JERC a ser l’organització política juvenil capdavantera dels Països Catalans. Perquè hem cregut que és el moment oportú de adaptar-nos als nous temps, i de iniciar una etapa que ens segueixi posicionant com la primera organització política juvenil dels PPCC, i que a la vegada, segueixi aportant eines a la construcció nacional del nostre propi país. Som conscients que per això es necessita d’un gran treball i que ja ha començat amb la reestructuració de tot el projecte de l’esquerra independentista que formem les JERC.

Per tirar endavant aquest projecte, avui, hem estat escollides 13 persones, que formem la Permanent Nacional de les JERC:


Gerard Coca (bloc) com a Portaveu Nacional de les JERC
Daniel Mallén, (bloc) a Secretari d’Organització;
David Pujol, (bloc) a Secretari de Coordinació Territorial;
Marc Planas, (bloc) a Secretari de Coordinació Interna;
Jordi Bella, a Secretari de Finances
Pol Pagès, (bloc) a Secretari Imatge i Comunicació;
Gemma Lago, (bloc) a Secretaria de Coordinació Institucional;
Josep Culí, a Secretari de Formació;
Núria Gavarró, a Secretaria d’Estudis i Programes;
Empar Crespo, (bloc) a Secretaria de la Dona;
Roger Civit, a Secretari de Moviments Socials,
Marc Candela, (bloc) a Secretari de Medi Ambient
Marc Puig (jo mateix),(bloc) a Secretari de Relacions Internacionals


Ara el que comença és una nova etapa, on a tots ens queda un llarg camí per recórrer i molta feina per endavant, però estem convençuts que entre totes i tots tirarem endavant el nostre projecte, el projecte de les JERC, perquè tal i com deia el poeta, el mateix que avui fa 5 anys ens va deixar,


Tenim a penes el que tenim i prou:
l'espai d'història concreta que ens pertoca,
i un minúscul territori per viure-la.
Posem-nos dempeus altra vegada
i que se senti la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible

Altres blocs de la militància sobre el XXIè Congrés Nacional de les JERC
(anirè afegint enllaços a mesura que els trobi)

8.11.07

Alegria, és Festa Major


Alguns de vosaltres, direu, que cony està dient aquest avui?, alguns ho trobareu normal dintre les meves desviacions escrites d’aquest bloc, i altres rumiareu, o pensareu que avui m’estic equivocant perquè no és festa major.

A Blanes, avui no és festa major, però la cosa sembla que estigui de festa major a nivell polític. Per una banda els actes provocadors i amenaçadors d’uns per tal d’abandonar el Govern, s’ha quedat en allò que és diu de paraules i no en fets, provocant així una altre actitud de descrèdit cap els polítics, ja que amb amenaces no es va enlloc, i que ja, la societat en té prou d’escoltar paraules buides de contingut i de fets per part d’alguns polítics, que només falta que més polítics facin el mateix d’una forma tant clarivident.

Si en quest descrèdit, li sumem el fet que aquesta mateixa gent, que són polítics, actuen d’una forma,on en prou feines tenen clar el que és una cosa, i el que és una altre. Ens trobem en una situació, que desprès no és d’estranyar que la societat no participi en política, i no vagi a votar a les urnes.

El polític, segons el meu punt de visra, ha de ser aquella persona, que ha de tenir clar des de un bon principi, que si es presenta a unes eleccions i surt elegit regidor, és perquè el poble, l’ha designat com a representat seu, i per tant, li esperen 4 anys de dur treball i molts sacrificis personals, un fet que significa, treballar moltes hores, i sovint molt poc agraïdes. No fa gaire, i parlant amb un militant, del partit protagonista de l’actual Govern, que amb les seves cercaviles polítiques de festa major, estan tapant, involuntàriament o voluntàriament, ho desconec, la bona acció social i política de l’actual Govern, al qual ERC hi dona suport, no sempre, des de l’oposició, i que ha portat, desprès d’un tripartit anterior, que de polítiques d’esquerres, com per exemple l’habitatge protegit, han estat nul·les, fruit d’una paràlisi interessada per part d’uns, ha portat que ara per ara, en aquests aspectes ja s’hagi començat a recuperar el temps perdut. Però al que anàvem, un dia parlant amb un militant del PDB, hem va comentar i a la vegada justificar, que els polítics, ell deia tots, han de tenir la possibilitat de tenir càrrecs de confiança, ja que ells, els polítics, tenen una també vida personal i laboral que han de continuar. I per tant justificava l’ús i creació de càrrecs de confiança per aquest fet.

L’actitud hem va sorprendre, no pel fet de que estigui en contra d’aquests càrrecs de confiança, ja que crec, que aquestes places, són necessàries, en alguns casos i sempre en mesura, per tal de posar professionals per fiscalitzar i agilitzar la tasca del Govern ( quan dic professionals, no vull dir funcionaris, sinó gent especialitzada i llicenciada en temes de dret, administració pública i politòlegs,(no vull escombrar cap a casa)). Però el que més hem va sorprendre, es que allò que van criticar amb el seu populisme barat i que a al vegada els va funcionar per convèncer al electorat, si recordeu, ells només parlaven, de que si els polítics només enxufaven a gent, que cobraven molt, que treballaven poc. Unes crítiques populistes en tot sentit, però que a la vegada irreals en gran mesura, ja que sempre hi haurà, com passa en tots els oficis, alguns pocs que actuen poc èticament.

Per tant, marxin o no, el que primer hauria de fer aquesta gent, és tenir clar les seves idees i pensaments, perquè si duen que marxin, és perquè marxaran, i si diuen que els polítics s’aprofiten de les situacions, col·loquen gent, dons que actuïn en conseqüència, o com a mínim, que reconeguin els errors que van escriure en el passat, i que han vist, que quan un exerceix de polític, la realitat és que sovint no es pot enxufar a la gent, que per les hores i sacrificis laborals, el salari és el just, tot i que per desgràcia hi ha gent que sacrifica les mateixes hores i haurien de cobrar el mateix, i que de treball, de poc res de res, sinó tot el contrari.

Vaja desprès d’aquesta visió del que veig com a comportaments de festa major, de festes i festetes per part d’alguns polítics locals, jo us deixo, perquè marxo de veritat de Festa Major, en aquest cas de la Festa Major de la UAB, que tot i que sembli inversemblant, es estudiants d’aquesta universitat també tenim festa major

30.10.07

Confusions i ressentiments.

Ara ja fa més d’un any, i quan es va trencar el tripartit a Blanes, la primera reacció, crec jo equivocada, per la gent que es va quedar en el govern Municipal, en aquell moment, PSC i EuiA, va ser la de anar a per la Casa del Poble,, com ha acte de venjança política cap a ERC.

Avui, i amb unes declaracions de la gent del PDB, i just l’endemà, de que s’aproves en el Ple, una moció, on la majoria del plenari, va votar a favor de rescindir el contracte amb en David Meca, el PDB torna a la carga, amb les amenaces de que si es queden al Govern Municipal, trauran la Casa del Poble, del seu espai, que tant sols el franquisme va treure de les seves pròpies mans.

Ho tornarem a dir, i no ens cansarem, però la gent de la Casa del Poble, esta formada per diferents persones, no només de l’àmbit i la proximitat d’Esquerra Republicana de Catalunya, i per tant, una actuació contra la Casa del Poble, no és una actuació contra aquest grup polític, sinó que és una actuació, contra a tots aquells socis i sòcies de la Casa del Poble, i contra totes aquelles entitats que actualment fan ús d’una o altre instal·lació que actualment té en propietat la Casa del Poble, o per altre que te la cessió de l’ús de la mateixa, un ús totalment, que a diferència d’altres espais de Blanes, és un ús gratuït.

Alguns direu, ja us està bè per haver fotut els del PDB al Govern, però que havíem de fer si en el seu moment, el PSC també va fer el mateix? Per tant i per avançar-me als comentaris, trobeu una millor excusa si us plau.

El que si que és trist, i fa més pena que glòria, i que deixa molt de desitjar de la classe política municipal, és que per uns assumptes polítics, es posi en perill, a una entitat cívica, social i democràtica, que ha lluitat durant més de 100 anys per uns ideals i creences, i que ha petit l’expropiació de tot el seu patrimoni per part d’un règim feixista. Desprès ens queixem, que la gent no s’anima a anar a votar, que la gent passa de la política, però és que més fàcil no els hi podem deixar, quan la classe política del nostre poble, no tota, sinó que tant sols una part, tot s’ha de dir, és dedica a fer polítiques de república bananera, i de pati de col·legi.

I ja per acabar, i els hi diem a la gent del PDB, que ha estat el Grup Municipal, i l’assemblea local de ERC Blanes, qui des de un bon principi, va dir que no, torno a repetir, VA SER L’ASSAMBLEA LOCAL DE BLANES(i no l’afany de protagonisme del Sr.Puig, tal i com s’ha dit a la tv local) QUI VA DECIDIR DES DE UN PRIMER MOMENT, TOT JUST DESPRÈS DE VEURE EL CONTRACTE, I DE VEURE COM NO S’HAVIA CONVOCAT EL CONSELL D’ESPORTS, QUI VA DECIDIR DIR NO AL CONTRACTE DEL MECA.

La secció local d’ERC Blanes, va prendre aquesta decisió per els raonaments descrits anteriorment, i no com s’ha dit, amb la intenció de desestabilitzar el govern. Perquè si fos així, si haguéssim volgut desastabilitzar el govern, no s’haguessin tirat endavant, projectes tant importants, com la creació d’habitatges de lloguer per a joves, per així poder facilitar la seva emancipació, que també es va aprovar en el Ple Municipal.
Per tant, i per dignitat política, i com a polítics que són, tant uns com els altres, no deixin que la bona actuació del Govern fins ara, quedi diluïda, per el contracte d’un personatge, que ara per ara, és de tot menys esportista, i per tant, dediquin-se al que toca, i no a embolicar, a altres entitats, com ja van fer polítics passats, tant sols per un sentiment de confusió ressentiment i venjança, ja que la política no és res d’això, la política ha de servir per treballar per el poble, i com a poble, i per tant, si sou tant simples de fer de les engrunes del Govern, la lluita capdal d’aquest mateix, no anem pas bé, perquè acabarem perdent, tot allò de bò que s’ha fet des del passat juny

29.10.07

Meca, go back home

Si ara ja fa un mes us escrivia des de Barcelona, fent una crida a que la gent que estem a bcn puguem escoltar d’alguna forma el Ple Municipal de Blanes, avui us escric, des del mateix Ple Municipal. Alguns direu, i que coi i fots al Ple, dons perquè avui, s’ha d’aprovar una moció en contra la contractació de l’artista David Meca, com a imatge (des del meu punt de vista, des-imatge) de Blanes.

foto del Ple Municipal avui a les 9:30


No tant sols he vingut perquè el sr. Meca m’aixequi passions, tot el contrari, crec que és un tema que tant sols fa que perjudicar Blanes, no en el sentit que ens deixaríem la milionada de 200.000€, sinó pel fet, que és un tema que està obstaculitzant altres aspectes que s’estan portant d’una molt bona manera, gràcies a la col·laboració d’ERC des de l’oposició. Propostes com la consolidació i inici de la construcció d’habitatges protegits, que es destinaran al llogues, són una de les moltes propostes que per fi, a Blanes s’estan duent a terme, i que ERC ha estat pionera per tirar-les endavant d’una vegada per totes.

Avui, ens ha arribat, que en el suposat cas que Esquerra votés a favor de la moció que presentarà EUiA de Blanes, això comportaria una sortida del Govern del PDB. Surtin o no, el que si que és cert, que pagar dita xifra a un personatge com el Meca, de tot, menys esportista, personalment no aportarà els beneficis desitjats, tant turístics com esportius pel nostre municipi. Ho he dit altres vegades, una cosa es contractar un personatge com el Ronaldinho, que com a mínim, si que et dona la bona publicitat pel teu municipi, on el nom surt a tot arreu, el tracte és fa en la nostre llengua, i no tant sols en castellà, i per altre banda, surts de forma positiva a tots els mitjans de comunicació, no com el cas d’en Meca, on si hem sortit als mitjans, però més d’una forma despectiva o de “caxondeo” com es va veure a alguns programes de ràdio.

Pasi el que pasi demà, si uns deixen el Govern o no, el fet serà que una vegada més, Esquerra haurà tornat a ser coherent amb els seus principis, i que segueix un cop més posant ordre a totes aquelles actuacions que acaben portant Blanes al joc dels despropòsits, va ser ja en el famós tema del Pinar, de Pinya de Rosa, de la N-II pel Vilar, i avui toca amb el tema Meca.

28.10.07

On tour


Ultimament, la meva presència a Blanes, i per casa, han estat escasses des de ja fa gairebè un mes i mig, i no per cap fet de desestima envers la visita al meu poble o perquè hagi començat la Uni, ni res per l’estil, sinò perquè com ja molts dels pocs lectors que tinc d’aquest bloc ja d’haveu saber, el proper 10 i 11 de Novembre, les JERC celebrarem el XXI Congrés Nacional, i aquest cap de setmana, els 12 companys de candidatura que ens presentem al Congrés per formar la nova Permanent Nacional de les JERC i jo, hem estat de tour pel principat de Catalunya, on hem anat presentant a gran part de les diferents regionals del Principat, el nostre projecte pels pròxims dos anys de les JERC, juntament amb les funcions que realitzarà cadascuna de les diferents secretaries.

De fet, aquest Tour ja el vàrem començar fa unes setmanes, amb les visites les regionals d’Osona - Ripollès – Lluçanès, de Ponent, i del País Valencià, aquesta última no hi vaig poder anar per temes universitaris.

Aquest tour de presentacions, el vàrem començar el dijous, amb la visita i presentació a les JERC de la Federació de Barcelona, una presentació, i tot s’ha de dir la més nombrosa i que la vam fer ben a prop del pis de BCN, al casal de Gràcia. El divendres, vàrem anar a presentar la candidatura a Badalona, a la Regional del Maresme – Barcelonès Nord, i desprès ja cap a les 10 de la nit arribàvem al local de Comarques Gironines, per presentar la candidatura als companys de casa. D’aquest dia destacar que desprès de tot vam passar una molt bona nit a les barrakes de Girona, que no comentaré, simplement dir k eren barrakes de Girona i amb això ja es diu tot.

a barrakes de girona


L’endemà i un cop llevat allò de les dues del migdia, marxàvem amb en David des de Girona fins a Vilafranca del Penedès, a presentar als companys de la Regional del Penedès – Anoia la candidatura. Ja cap allà les 8 de la tarda arribàvem a la Regional del Baix Llobregat, desprès de perdre’ns durant una bona estona per l’Hospitalet del Llobregat això si.

I per acabar aquest Tour, avui diumenge tota la comitiva hem anat a Sabadell, a presentar la candidatura als companys del Vallès.

Tot s’ha de dir, que ha estat un cap de setmana feixuc, i treballat, però alhora ha estat molt bé poder anar a presentar i a la vegada conèixer molta de la gent de les JERC d’arreu del territori.
Ara tant sols queda una presentació, que és la del proper divendres a Reus per una banda, i durant aquesta setmana, també visitarem amb en David Pujol les diferents poblacions de les Comarques Gironines, per poder presentar a la gent nostre, el projecte dels dos propers anys de la futura permanent nacional de les JERC que ens presentem.

Ara tant sols queda esperar, i amb moltes ganes, el proper cap de setmana del 10 i 11 de Novembre, perquè un cop la militància de les JERC hagi mostrat el seu suport a tots els secretaris nacionals que ens presentem i al portaveu nacional, podem ja a començar a treballar de valent, per poder millorar i avançar com a organització i com a país.

24.10.07

Que tornin tots els papers



Aquest cap de setmana, mentre molta gent mirava la Formula 1 al sofà de casa i veia com l’Alonso perdia el mundial (fet que em fa sentir mol content, anti-alonso sempre), vaig poder anar a presenciar el concert i acte organitzat per la comissió de la dignitat al Palau Sant Jordi de Barcelona.

Un acte que va servir per denunciar el incompliment de la llei aprovada pel Govern Espanyol i que segueix incomplint desprès de dos anys d’haver-se realitzat. L’acte va ser força entretingut, des de el boig per tu d’en Pep Sala, fins a les grans imitacions i parodies d’en Toni Albà sobre en JuanCa, en Josè Mari i en Marianito entre d’altres, fins a la culminació de l’acte, on van pujar a l’escenari membres de diferents entitats que encara tenen els papers segrestats al l’Arxiu de Salamanca, un arxiu construït en gran part per les expropiacions franquistes i que encara estàn en vigor gràcies el trist “derecho de conquista” que tant defensa gran part de la societat espanyola.

Alguns diuen, que no val la pena tanta lluita per 4 papers antics, i que per desgràcia molts d’ells estan en un estat pèssim, altres, com el Govern del PSOE, van posant pals a les rodes alhora de tornar la gran majoria de documents que encara estan a Salamanca incautats. Però la veritat, es que aquests papers i documents són molt més que això. Es tracta de reculls de la memòria familiar de molts dels nostres avis i avies, i la memòria social de moltes entitats dels Països Catalans que per la seva consideració o vinculació amb una ideologia d’esquerra i catalanista o mesònica varen ser incautats en el seu moment.

La veritat és que l’acte va ser molt emotiu, i més quan he pogut viure i veure tot el problema que significa que els papers no estiguin en el lloc que els hi pertoca, és a dir amb les entitats i els seus propietaris. A Blanes, existeix la Casa del Poble, una entitat catalanista, republicana, i que a dia d’avui encara segueix viva, sent l’entitat més antiga de la població amb més de 100 anys d’història. Una entitat que a diferència d’altres, a sobreviscut amb l’únic recolzament dels seus socis, i que a més d’ajuts institucionals, ha rebut entrebancs institucionals, des de la finalització del franquisme. Una entitat, que des de ben petit i he estat vinculat, i que gràcies als seus avis, amb un esperit de lluita infatigable, m’han anat ensenyant els valors republicans, i que tant característics eren en aquella època de la República del 31.

La lluita per una millora social, amb la Cooperativa la Blandense, una branca més de les moltes que tenia la Casa del Poble, que oferia als seus socis, uns serveis comuns, per resumir-ho, una espècie de Seguretat Social de l’època, entre moltes altres, són actualment valors i activitats que actualment guarden els documents del seu funcionament de la època republicana en els papers i documents incautats a l’arxiu de Salamanca.

I és que quan recopiles informació, on gran part d’aquesta, encara es troba incautada per l’Estat Espanyol, i et trobes com molts dels avis, encara et diuen que allà, en aquell arxiu hi ha coses que voldrien recuperar, papers i documents, d’un gran valor sentimental per a ells, i que ha poder ser els volen recuperar abans que ells desapareguin, et dona molt que pensar, i et deixa molt que desitjar sobre l’Estat en el que avui, encara per sort o per desgràcia, encara i hem de conviure.


Per tant, avui pels papers de tots i totes que vàren lluitar sota la bandera de la defensa d’uns valors democràtics, i socialment més justos, per a tots ells, els papers han de tornar, encara que al PSOE posi tots els impediments possibles, i el PP posi el crit el cel.

18.10.07

De Vila a Vila
Com alguns ja deveu saber, ara ja fa exactament un mes, vaig estrenar la meva segona etapa fora de casa, dic, segona, ja que la primera ja vaig estar-me dos anys i mig vivint a la ciutat de Sabadell. Avui ja fa un mes de la meva primera nit al meu nou pis compartit. Aquest cop i a diferència del primer cop, on vaig marxar de casa juntament amb gent coneguda, a diferència, ara, m’he fotut a viure a la comunitat de GdG 59, un habitatge que comparteixo juntament amb 3 desconeguts que desprès d’un mes de molt bona convivència ja no són tant desconeguts. La veritat és que estic en un pis de luxe, luxe no en el sentit de materialista, sinó en un sentit general. És un pis d’aquells antics, amb un menjador molt gran, on durant tot el dia està ple de llum que entre per una d’aquelles galeries típiques de molts habitatges de la ciutat de Barcelona, un pis d’aquells amb un passadís interminable, que distribueix al llarg del seu recorregut les diverses habitacions, la cuina i el lavabo. I si a tot això li sumes un preu més que moderat tant per la situació com el model i estat del pis, està de puta mare.

A part de tot això, li haig de sumar la magnífica situació del pis. Aquest està ubicat en un entorn, del qual m’hi vaig quedar enamorat un d’aquells dies que aprofitant que eren les meves primeres setmanes com a universitari vaig venir a visitar aquesta vila, d’això ara ja fa uns quants d’anys, i que em va obrir la idea, i desig, que si algun dia tenia l’oportunitat de viure a la capital del Principat, la prioritat seria viure en aquesta Vila. Un lloc que si a qualsevol de nosaltres ens deixessin de cop al mig de la Vila, cap de nosaltres encertaria que es troba a la ciutat de Barcelona. I es que la Vila de Gràcia, no és Barcelona. Són uns carrers tranquils dels quals es respira un aire social diferent que la resta de la ciutat, tant de dia com de nit.

Aquests ambients que em sonaven de algun o altre dia espontani dels darrers anys, ara s’ha convertit en el dia a dia, i en dies com el d’ahir, on anar a fer la cervesa amb alguns amics que a la vegada són veïns, aquí a la Vila de Gràcia, fa que un es trobi dins un ambient que ni al poble es pot respirar, l’ambient de poder prendre una, dos, tres o les birres que facin falta en una plaça de diamant ambientada amb el so de la música espontània d’un grup de gent, que és ideal per desconnectar desprès d’una tarda amb alguna que altre classe d’aquelles amb un contingut d’allò més dens, i que et deixen en un estat de shock fruit de rebre una densitat d’informació, que en prou feines, un pot processar.

Tot això, en un ambient, que a partir d’ara, dons serà el meu respirar més habitual. Ja que a partir del mes de Novembre comença una nova etapa desprès de molt de treball durant els últims anys tant a Blanes com a les Comarques Gironines. I és que a partir d’ara, el més habitual serà estar per Barcelona, això si seguint el treball sobretot a Blanes, perquè, encara que arribi una etapa on gran part de las setmana dormiré a la Vila de Gràcia, la Vila de naixement seguirà sent la meva, la de Blanes, on encara hi ha moltes coses per fer, per dir i per canviar.

12.10.07

12 d'octubre, res a celebrar




Avui 12 d'octubre, un dia on no hi ha res a celebrar, una delegació de els JERC de Blanes hem participat a l'acte que a fet les JERC de comarques gironines davant la Base Militar situatge al apratge natural de l'Albera a l'Alt Empordà. Alguns de nosaltres tambè ens hem encadenat, a la porta de la base, per reclamar la retirada de l'exercit espanyol dels Països Catalans

A continuació adjunto comunicat de premsa de les JERC


En motiu del 12 d'octubre, dia en què Espanya conmemora l'inici del genocidi i extermini de pobles del continent americà, les JERC Comarques Gironines han realitzat una acció de protesta a la base d'ocupació que els espanyols tenen instalada a la vila empordanesa de Sant Climent Sescebes. Aprofitant aquesta diada, els joves independentistes han volgut manifestar tres coses:

1. El rebuig cap a la celebració d'un dia que hauria de ser de lament, per les conseqüències històriques que tingué.

2. Degut al fet de trobar-nos al bell mig del paratge de l'Albera, una àrea de gran interès natural i singularitat paisatgística, on hi habiten espècies protegides de la mediterrània, considerades d'interès comunitari per la Unió Europea; les JERC presentaran al Congrés una esmena a l'articulat a través d'una disposició addicional per demanar la cessió dels terrenys i instal·lacions de la base militar al Consell Comarcal de l'Alt Empordà. A més d'aquesta, se'n presentarà una altra al pressupost del Ministeri de Medi Ambient perquè s'iniciï el projecte de rehabilitació d'aquesta base militar amb un Centre d'estudis i promoció dels valors ambientals.

3. Que l'exèrcit espanyol és un cos militar estranger i que per aquest motiu no se'l pot considerar altra cosa que una força d'ocupació, conquesta i col·lonització. És per això que les JERC seguirant treballant per a l'expulsió sense condicions d'aquest exèrcit del nostre país.

La protesta ha comptat amb la presència de la militància de les JERC Comarques Gironines i Diputada al Congrés Laia Cañigueral, i ha començat quan cinc militants de les JERC s'han encadenat a la porta d'entrada de la base militar, recolzats per altres militants que lluïen banderes estelades i ajudaven a sostenir les dues pancartes que duien els encadenats, una d'elles amb el missatge "Fora les forces d'ocupació" i l'altra amb "Recuperem l'Albera". Degut al fet que la protesta no es trobava dins de terreny militar, l'exèrcit no ha pogut actuar perquè les competències han correspòs al cos dels Mossos d'Esquadra, que han estat avisats. Posteriorment s’han identificat el Portaveu regional Eduard Adrobau i Laia Cañigueral. Mentre s’estava conversant amb els Mossos, un cotxe ocupat per quatre militars espanyols joves cap-rapats d’'estètica feixista ha arribat a una velocitat desproporcionada i ha frenat en brusc a menys de mig metre dels militants de les JERC que es trobaven encadenats. Un militar que en aquell moment ja es trobava davant la porta, ha advertit a les JERC que ell no tenia competències sobre l’actuació dels seus companys, i que aquells "pueden bajar y romperos la cabeza, por las malas". Els quatre ocupants del vehicle, han baixat els vidres del cotxe i, tot filmant i realitzant fotografies amb el móvil, han profanat coses com "quitaos las mascarillas, mariconas!" "Os queremos ver las caras, hijos de puta!". Malgrat que s'han viscut aquests moments de forta tensió entre l'exèrcit i les JERC, els militants no han respòs a aquestes provocacions i l’'acte ha acabat amb durada d’una hora i la lectura del manifest per part del Portaveu regional.


Per últim les JERC volen destacar que són una organtizació pacífica i democràtica, i que aquesta acció ha anat encaminada a construir una societat plenament lliure, començant per la nostra, la de la nació catalana.

11.10.07

De camí, un altre cop,
cap el conflicte
(per desgràcia)
Tots varem ser els que ja fa més d’un any se’ns van obrir les portes de l’esperança amb la treva que va proclamar ETA. Varem ser molts, els que veiem com dia a dia, aquesta treva no servia perquè el Govern Espanyol, negocies de veritat, per tal d’arribar a la fi del conflicte, i continuàvem observant amb preocupació, que la falta de gestos per part del Govern Espanyol, gestos comprensibles, i que ja s’havien dut a terme en la època d’Aznar, sorgissin a la llum, com el ja famós acostament de presos bascos, i així complir d’una vegada els drets i deures que regeixen a l’estat Espanyol.



Varem ser molts, els que pensàvem que això no anava bé, tot i que el president del Govern Espanyol deia tot el contrari, fet que va provocar que no fos una sorpresa el atemptat a Barajas de finals de l’any passat. I finalment, també varem ser uns quants, qui varem veure perdre les esperances el moment en que el Govern Espanyol trencava formalment les negociacions amb la banda terrorista.

La resolució de conflictes, ja siguin d’un calibre més gran o més petit, sempre són difícils i complicats, i més si en aquesta resolució del conflicte, entren en joc, qüestions personals i de víctimes humanes i qüestions d’identitat i del fet de pertinença a un o altre país.

Ara bé, el que si que no és gens complicat, no és gens complicat deduir-ho, en el sentit de si agafem exemples no idèntics, però de característiques semblants, com en el cas d’Irlanda del Nord. El que és obvi, és que no es pot trobar la solució a un conflicte, si la principal part implicada, és a dir, la organització terrorista per una banda, juntament amb la cúpula política de Batasuna, no estan immersos en el procés per trobar una solució pacífica al conflicte.

Per tant, el que no es pot pretendre, és que l’Estat Espanyol tingui a la garjola els presos polítics, que són els dirigents d’un partit polític com Batasuna, amb un gran suport electoral al darrera, i en conseqüència, amb un suport de la societat civil d’Euskal Herria, d’aquesta forma, és totalment lògic, i a falta d’una negociació, es pugui arribar a la fi del conflicte armat Euskal Herria.

Parlar des de una perspectiva allunyada, sempre és molt fàcil, i segurament m’equivocaré, però el que si que és cert, és que tant una banda com l’altre, neguen a les dos parts drets molt fonamentals. Per una banda, ETA utilitza la violència, un mitjà que com s’ha pogut comprovar, acaba tenint un resultat de suma 0. Per altre banda, l’Estat Espanyol, incompleix un dret fonamental de totes les persones, com el dret a decidir lliurement la lliure determinació del nostre poble i el seu. Per tant, la solució seria obvià, crec jo. Per una banda que ETA deixes les armes, emmarcat dins un procés gradual de negociació semblant com el que ha tingut lloc a Irlanda del Nord, i per l’altre, que l’Estat Espanyol, garanteixi el dret a decidir de Euskal Herria.

Dos fets segurament molt senzills i molt complicats alhora, però que com qualsevol negociació, requereix rebaixar plantejaments des de les dues bandes.

Ara bè, la solució al conflicte la podem trobar encara molt més senzilla, i sobretot gràcies a la mediació del actual lehendakari Basc. La solució, està en la resposta de la societat civil al referèndum convocat d’aquí un any a Euskadi, on es preguntarà a la societat, el que vol fer com a poble, i si es veu en cor d’exercir el dret a la lliure determinació del Poble Basc. Dic que aquí podem trobar la solució, en el sentit de que, en primer lloc, el poble basc podrà decidir el seu propi futur per ell mateix. En segon lloc, les espiracions independentistes, és veuran realitzades, ja que per fi serà el poble qui pugui decidir, i per tant haurà estat des de la via pacífica des d’on s’haurà aconseguit el objectiu dels independentistes.

Ara bè ens podem trobar com l’Estat espanyol, una vegada més actua contra la llibertat dels pobles a decidir el seu propi futur, tal i com passa ara. Però jo no vull imaginar, que en vistes d’aquesta consulta totalment democràtica, l’Estat espanyol impedeixi per la via de la violència el dret democràtic a vot que tenim tots i totes en aquest país.

Demano massa?, jo crec que no, ara bé, si l’Estat Espanyol, respon d’aquesta forma, aleshores, els principals culpables de que el problema continuí serà l’Estat Espanyol.

Però mentrestant tot això no és possible, s’ha de donar suport, a totes les causes justes i democràtiques que existeixin i que puguin ajudar a la resolució del conflicte, i una d’elles, i que un company d’allà m’ha fet arribar és la de Free Batasuna, on es demana la llibertat dels membres de la mesa de Batasuna surtin en llibertat per poder trobar una solució pacífica al conflicte basc

3.10.07

Que callin tots aquells hipòcrites




Avui és un dia especial, ara ja fa gairebé més de 3 anys, un grup de gent, en ple mes d’agost, va decidir anar a protestar a la piscina pública que Pedro J. Ramirez utilitzava pel seu propi ús privat a la seva casa colonial a les Illes a la costa de Son Servera. Entre els integrants de la protesta, hi van participar diferents integrants de Esquerra Unida de les illes, del PSM, del Lobby per l’independència i de ERC entre d’altres. El fet de que un dels representants d’ERC fos el diputat Joan Puig, encara va generar molt més ressò a la protesta, provocant al mateix temps tot un corrent de crítiques per la suposada il·legalitat feta pel diputat republicà.

El projecte de “diari i mitjans de comunicació” propers a Pedro J.Ramirez van carregar contra el fet de anar a visitar una propietat pública, que per un abús de poder del director del diari el mundo, feia servir-la com a únic usuari d’aquesta. No nomès es van rebre crítiques d’aquest sectors de la caberna espanyola sinó també per part de sectors catalans sotmesos i porucs davant el poder mediatic del personatge anteriorment citat. Per això, avui el post va dedicat a tots aquells hipòcrites que van fer seguidisme d’un mitjà de comunicació tant tercermundista com és el mundo i totes les seves branques, però sobretot, avui s’ha produït una victòria de tots els demòcrates que lluiten a diari per la llibertat i la igualtat social dels Països Catalans, per a tots ells aquesta victòria contra les mentides de l’estat espanyol i l’abús de poder de les seves elits.

Adjunto Teletip de EFE

TS rechaza recurso Ramírez contra auto dijo irrupción piscina no era delito

Madrid, 3 oct (EFE).- El Tribunal Supremo rechazó hoy el recurso
del director de El Mundo, Pedro J. Ramírez, contra un auto de este
órgano en el que se daba por concluida la instrucción de la causa
por la irrupción del diputado de ERC Joan Puig en la piscina del
periodista en Mallorca declarando los hechos como falta y no delito.

El Alto Tribunal confirma así la resolución del pasado 12 de
abril en la que consideró lo sucedido como una "posible falta de
coacciones" tipificada en el artículo 620 del Código penal y acordó
remitir la causa al Juzgado de Instrucción número 4 de Manacor para
que celebre el correspondiente juicio de faltas.

El 13 de agosto de 2005, un grupo de personas, entre las que se
encontraban Puig y el presidente de ERC en las islas Baleares, Joan
Lladó, irrumpió en la piscina anexa a la vivienda de Ramírez en
Mallorca, que según ellos se encuentra en una zona de dominio
público mediante una "concesión irregular".

Ahora, el Supremo desestima la petición de Ramírez de que los
hechos sean considerados como delito -que basó en la "desproporción
numérica" entre "agresores" y miembros del equipo de seguridad- y
recuerda que "se había dispuesto un servicio de precaución,
integrado por guardias civiles, cuya intervención no fue precisa
para reducir la tensión derivada del acto objeto de denuncia".

Añade que el "acto coactivo" en el que participaron Puig y otras
personas "se desarrolló en un breve espacio temporal suficiente para
que los medios de comunicación convocados, sobre todo gráficos,
recogieran el momento del acto reivindicativo" y que "las lesiones
que sufrieron los empleados en la seguridad del querellante fueron
de escasa entidad".

El tribunal también rechaza que se conculcara la libertad de
expresión de Ramírez, "por más que invoque su condición de director
de un diario nacional", y dice que la afectación de este derecho
fundamental "no puede resultar de la condición del sujeto pasivo de
la coacción, sino que ha de resultar de la conducta objeto de la
investigación". EFE

2.10.07

El partit del Poble



Vist la poca esportivitat de l’Estat Espanyol i la federació espanyola de futbol, en que fins i tot ha amanaçat els esportistes que juguin el proper 14 d’octubre contra Catalunya, ha sorgit una proposta des de la societat civil a la qual jo ja m’hi he adherit.


Es tracte de crear el partit del poble (http://elpartitdelpoble.blogspot.com/) on gent de carrer jugui el partit i on tots col·laborem a tirar endavant aquesta iniciativa
Per a més informació consulteu el web i per apuntar-vos tant sols heu d’enviar un correu amb les vostres dades a elpartitdelpoble@gmail.com

ENTRE TOTS NO ENS ATURARÀN I UN DIA O ALTRE JUGAREM INTERNACIONALMENT, I UN DIA PERDEREM CONTRA UNA SELECCIÓ I ALTRES GUANYAREM CONTRA QUALSEVOL SELECCIÓ DEL MÓN TAL I COM JA FAN ESCOCIA I GAL·LES ENTRE MOLTES ALTRES

1.10.07

La monarquia crema
Des de fa unes setmanes, l’actualitat monàrquica de l’Estat Espanyol està centrada en el principat de Catalunya. Principalment per dos motius, un per la ja famosa crema de fotografies del rei, ja sigui en manifestacions als carrers de Girona o ja sigui per el gran programa de Polònia, on el rei simulava destruir les seves pròpies fotografies.


Per altre banda, tota la brunete mediàtica de l’Espanya més rància a donat protagonisme al Grup parlamentari d’ERC al Congrés dels diputats, ja sigui per les continues preguntes sobre la Casa Real, o les propostes de que el rei deixi de ser el cap de l’exèrcit, i aquesta capitania passi en mans del President del Govern. Unes qüestions i preguntes del més normal de fer, i que són necessàries per denunciar amb més arguments els privilegis d’una família que hauria de ser i tenir les mateixes oportunitats que la resta de mortals.




fotografia de la crema de retrats a Girona



Pel que fa el primer cas, i tot el rebombori que s’ha generat, el trobo una mica sobredimensionat. De fotografies del rei se n’han cremat a milers al llarg de d’història, ja sigui en revoltes o manifestacions, igual que s’han cremat milers de banderes catalanes, que per cert, no e escoltat mai que s’hagi perseguit i inculpat per part de la “justícia” espanyola els seus autors, o tots els insults i amenaces als catalans i catalanes, a personatges públics de la nostre societat, o a col·lectius catalanistes, que es veuen perseguits amenaçats i insultats per grupuscles de gent al País Valencià o a Salamanca. Per això jo hem pregunto, on és en Marlaska en aquests casos? Però en definitiva, això ja comença a ser el típic i tòpic de la “justícia” espanyola, que nomes fa, que gràcies a la seva inoperància i poca igualtat, ens doni més arguments per abandonar aquest país on de justícia n’hi ha ben poca.



Ara bè que potser no era la millor forma de protesta contra la Monarquia de l’estat que porta 300 anys d’ocupació armada a les nostres terres, no us dirè pas que no. Que la millor forma de protesta contra la visita d’uns monarques, que a més són els representants de l’Estat Espanyol, podria haver estat el buit mediatic i social, potser també hagués estat millor. Que s’haurien de demanar responsabilitats i la dimissió de la rectora de la UdG per haver convidat el rei a la inauguració, dons segurament s’hauria d’haver començat per aquí.


Joan Puig i Joan Tardà, dos dels autors de la continua lluita contra els privilegis monarquics


Pel que fa el segon tema, les actuacions i preguntes que es poden fer des de el Congrés dels Diputats, i que a la vegada demanen explicacions sobre l’economia i funcions de la Casa Real, ens demostren una vegada més la poca fiabilitat de la monarquia espanyola i la seva innecessària existència.

A mi sempre m’han dit que totes les persones són iguals, i que no n’hi han que tenen la sang blava i altres la tenen vermella, per tant, el més lògic, és que si hi ha persones que cobren a través dels diners públics, és lògic que el seu sou i la seva despesa sigui coneguda per tots els que els hi paguem i els mantenim, ja que si tant ens queixem que els polítics cobren més o menys, per fer una feina, que en opinió meva, és molta feina, com és que ningú es preocupa pel que cobra la Casa Real, per fer una feina que encara no sé en que consisteix?

Per tant fins que no tothom en aquest país tingui un tracte per igual, benvingudes siguin totes aquelles accions per rebutjar i denunciar tots els privilegis monàrquics i per eliminar aquest estrat institucional de vividors que se’n fan dir monarquies.


P.D: Aprofito el post anti-monarquic, que tot i aquesta ideologia que tinc, i el meu clar sentiment republicà, aprofito per anunciar que no vaig estar a la crema de retrats a Girona, ho denuncio perquè segons alguns mitjans, on pel que he vist la seva qualitat informativa és basa en rumors, hem situaven a mi en aquesta manifestació. Per tant, i si voleu riure un moment us recomano la visita a El Semanal Digital on surt el rumor que va publicar diario crítico ja fa unes setmanes i que no he aconseguit recuperar el URL on va sortir la notícia

29.9.07

Mes 1 dSP. (desprès de Sa Palomera)
Ara ja fa gairebé un mes, el confidencial per excel·lència de l’últim any a les comarques gironines, i el confidencial blanenc amb més èxit fins ara conegut i que ha marcat un avanç i un desprès va tancar. Avui parlo de Sa Palomera, no la roca que regne imperiosa a la badia de Blanes, ni tampoc la colla sardanista Sa Palomera de Blanes, sinó del confidencial que tots, quan dic tots hem refereixo a tothom sigui del partit que sigui, hem seguit i que alguns hem tingut la sort de poder col·laborar i crear la seva edició en paper a les passades eleccions municipals, sent així el primer bloc confidencial a sortir de la bombolla que és això d’Internet.

Tot i que tant sols fà un mes que va tancar, les reaccions no s’han fet esperar. De cop i volta ha aparegut un Tsunami de Blocs, confidencials, anonims o amb nom referents a l’actualitat política blanenca, i alguns d’aquests blocs, surten o són d’aquells mateixos que en el seu moment desacreditaven els blocs i l’utilització d’aquests pel que fa a temes polítics, però ja sabeu, la política és com és, un dia vols destruïr el vilar, el següent el “vols salvar”(jo diria que fas veure k el vols salvar), i un altre dia acabes dient que el vols tornar a destrossar. Incohèrencies a part, la realitat, és que finalment s’ha trencat el monopoli independentista a la blocesfera blanenca (la pluralitat sempre és bona) tal i com un mateix ja reclamava i animava en un post en aquest mateix bloc.

Tenir el teu propi bloc, o un altre bloc informatiu, al principi és engrescador, i fa gràcia, però a mesura que passa el temps, és pot tornar una rutina pesada de fer, a mi em passa, i segons es veu, les ultimes setmanes als companys de la blocesfera, tot i portar poc temps, ja els i costa aguantar el ritme.

Però al que anavem, des de que Sa Palomera va tancar, tots, els que l’estimaven i els que l’odiaven, el trobem a faltar, una anyorança que s’ha refredat amb l’aparició de tants de blocs que acaben de sortir a la llum, però que poc a poc, tornem a trobar a faltar aquell bloc, un bloc que ocupava aquell buit diari i donava la nota de morbositat i discussió al dia a dia polític de Blanes i de les nostres comarques.

De successors, n’hi ha ben pocs que estiguin a l’altura, segons la meva humil opinió, jo aposto per un tapat que acaba de sortir, i que si el seu autor, està a l’altura, cosa que no dubtu, podrem tornar a gaudir del dia a dia morbòs que ens oferia Sa Palomera. Amb això no vull desprestigiar a tots els nouvinguts com Blanes al dia, la Veu, el talcomraja, el d’en Maxi o el d’en Josep, tots ells amb diferents caracteristiques que els fan especials i diferents, sinò que el que vull dir, que actualment a la blocesfera hi han poques persones que les puguis trobar, sinò són les 24h informades unes 22h, i a la vegada pendents d’internet i dels seus blocs. Com jo els hi dic carinyosament, i sense anims d’ofendre a ningú, perque tots en algun o altre tema ho som, uns malalts, en aquest cas de l’informació i de l’actualitat, ja sabeu allò que diuen que l’informació és poder, i per tant està ben informat sempre et dona moltes més possibilitats i força de poder.

Pel que jo aposto clarament com a succesor del Sa Palomera, sobretot per professionalitat, estil i continuitat, és el bloc de Blanes Confidencial, un bloc que sembla a ser que serà la versió blanenca del Malgrat confidencial, conduït pel company i amic Albert Serrano. i que promet tenir molta més qualitat, que el fallit intent de competència del Sa Palomera, el ja deseparegut Diari de Blanes, un confidencial sense cap tipus de credibilitat i totalment sensacionalista.

P.D: Aviso que aquesta aposta no suposa cap quota de favoritisme i piloteig cap a l’Albert ni res per l’estil, ho dic, perquè com ja sol fer tota la claca mediatica sense arguments que en vistes de la veritat tiren per l’argument fàcil i sense proves de relacions extranyes i de favoritisme. Per tant deixò clar que ho dic sincerement i amb tota la bona voluntat, que per desgràcia molts polítics no tenen en aquest poble, i que són els mateixos titelles ( Segons el diccionari de català, titella és aquell qui es deixa manipular per altres persones, i no un insult) que porten a donar llum verda a la destrucció de paratges naturals de la nostre Vila, a regalar 30.000 metres de sostre públic i a posar en risc la finalització de la ciutat esportiva, o a no posicionar-se en contra de fer recular el passeig per culpa d’una de les moltes males actuacions de l’Estat que orpimeix dia rere dia les nostres llibertats com a poble, i per tant donant llum verda a tornar a ser sotmesos per aquells que des de on no els i arriba el mar, volen gestionar les costes del litoral dels Països Catalans. Per tant, claca politico mediatica sense arguments, no feu del meu post sincer, un ús amb les vostres males paraules.
P.D. 2: Aquest dies estic i estarè sense actualitzar per falta de conexió i sobretot de PC, ja que el meu portatil està a la UVI

17.9.07

Fi d'una etapa, en comencen d'altres


Aquest passat cap de setmana, les JERC de les Comarques Gironines hem celebrat la III edició de la ESLIC (Escola de Seccions Locals i Comarcals). Aquest any i en el marc de les jornades de formació, s’ha aprofitat per celebrar el XV Congrés Regional de les Comarques Gironines, on s’ha renovat gran part de l’executiva de les JERC de les Comarques Gironines.

els jubilats de l'executiva: de dreta a esquerra: Txè, en Carles, la Maria, en Quim i jo


Desprès de dos anys d’intens treball a les comarques tocava el canvi, ja sigui per seguir endavant amb el projecte i millorar-ho, com per fer una renovació i donar pas a les noves incorporacions, que han estat moltes de la gent de les comarques.

Dos anys on he participat d’aquesta executiva com a Secretari de Política Municipal, i des de on he intentat incentivar a les diferents seccions locals de les JERC, a participar de les polítiques de joventut, exigint o reclamant millors plans locals de joventut, reclamant noves propostes per la situació dels joves del seu municipi, més aviat següent un punt de suport en temes de politiques municipals per les diferents seccions locals de les JERC.

Part de la nova Executiva


Dos anys on he conegut un munt de gent, i hem passat grans estones junts, ja sigui de treball, d’accions i de festes. Un munt de gent, molts d’ells que sortim de l’executiva, i d’altres que es queden, amb unes ganes immenses de continuar, i sobretot millorar la feina feta fins el moment. Gent com en Quim, la Maria o en Macià, amb un gran discurs i unes idees molt clares de cap on hem d’anar, en Carles, un d’aquells tios incansables, que està a tot arreu sigui pel que sigui, ja sigui pintar, accions o per la festa, en Txè, un gran “manetes” que et soluciona qualsevol problema logístic, o en David, un pencaire de cullons en tots els sentits, que està a tot arreu quan se’l necessita i se’l reclama. Però també els altres que es queden, com la Laia, la diputada de les JERC al Congrés Espanyol, l’Esteve, un malalt de l’ordinador capaç de fer-te campanyes, pàgines web i coses semblant amb un temps rècord, i tambè com no el que seguirà sent el portaveu de les comarques, l’Edu.

una petita part de tots ells


A tots ells gràcies per a tot, a tots ells i a molts d’altres, la gent de les comissions i que ara han agafat les secretaries, com l’Alba, en Guillem o en Pol, i a la gent nova que entra, ja que la feina continua i es tracta de millorar-la, cosa que segur que aconseguiran.

I a partir d’ara que?, direu, dons una nova etapa, a seguir la feina des de Blanes i des de on sigui, perquè la lluita i el treball continua, perquè encara no hem acabat, i obrir una nova etapa amb nous objectius, i sobretot a acabar d’una vegada per totes la carrera. Però una etapa on sempre, estiguem allà on estiguem, tots i cadascun de nosaltres seguirem sent de Comarques Gironines

14.9.07

Les cullonades d’uns, i el “patriotisme” d’altres


Sembla a ser que aquesta diada nacional de Catalunya, ha despertat la franja més “independentista i nacionalista” de seguidors i representants d’uns partits polítics que d’aquestes característiques en tenen ben poc de comú.

Per altra banda, altres han posat el crit al cel davant les reaccions d’alguns polítics als actes nacionals que s’organitzaven en la diada. Ahir, per exemple vaig rebre un correu sorgit de la companya i recent arribada a la blocesfera Alquimista, on enviava un power point, on en resum posava el crit al cel al veure la reacció dels representants de EuiA i del PSC durant l’acte de la baixada de la bandera.

Altres com el PSC i les seves joventut, han posat el crit al cel perquè al balcó de l’ajuntament hi onejaven les 4 banderes que de costum onegen al balcó de la casa de la vila, com si es tractés d’un acte tant escandalós d’aquells que es recorden tota la vida.


Total, que des de el meu punt de vista, tot acaba sent una collonuda. Per una banda, sembla estrany que encara avui en dia, hi hagi gent que no sàpiga com les gasta tant el PSC com EuiA, ells són així, el tema nacional no els importa per res, sinó només cal veure les actuacions durant el seu mandat i la seva perspectiva nacional de Catalunya, i no només el tema nacional, sinó el del territori, amb afers com la N-II on el PSC durant la campanya va enganyar a tothom dient que estava en contra, i desprès per art de màgia va canviar el seu punt de vista. (també cal dir que en aquest tema, tots els partits excepte un (ERC) han anat fent un intercanvi de samarretes que ens a costat estar a la situació actual)

A Blanes organitzant concursos literaris bilingües quan un dels nombrosos estudis que feien, ens informava que el percentatge de coneixença del català entre els joves estava a Blanes gairebè 5 punts per sota del nivell Català, i 8 punts per sota de la mitjana gironina, o per altre banda anant contra una entitat republicana i d’esquerres, (en teoria uns són d’esquerres, i altres republicans) on es va voler fotre fora la Casa del Poble i les entitats de la Cooperativa la Blandense, o bè a la campanya electoral, que tots els partits excepte un, fan campanya en bilingüe, semblant més un insult als votants que altre cosa, com si els ciutadans de Blanes no sabessin llegir parlar i escriure en català

O també podem parlar a nivell internacional, i veiem com tant EUiA i el PSOE, pacten una llei de la memòria que fa pena més que altre cosa, i aquell ambiciós projecte de condemna d’un regim feixista es queda en no res. O per altre veiem com el PSOE posa pals a les rodes al retorn dels papers que pertanyen a privats i entitats dels Països Catalans que van ser expoliats durant la dictadura feixista de Franco, ens neguen el dret als nostres esportistes a jugar amb la seva samarreta.

Per tant no ès d’estranyar el comportament de certs partits envers els simbols d’identitat nacional del nostre país. Per altre banda, sobre el tema de les banderes.

Ahir hem vaig fer un far de riure al veure tant escàndol perquè les 4 banderetes de sempre, van seguir el seu lloc el dia 11. Haviam senyors, que preteneu, disfressar-vos per un dia de catalanistes de tota la vida? Si voleu només la catalana al balcó em sembla collonut, ara be que és això de només voler-la un dia, que el dia 11 toca sortir amb la barretina per el poble? Perquè personalment també em sembla una collonuda això de treure les banderes un dia i el següent tornar-ho a deixar com estava. Potser hauríem de començar a fer com es fa a gran part d’Heuskal Herria, on durant els 365 dies de l’any, els ajuntaments tant sols tenen la bandera del poble i la Ikurrinya.

Ara be espero equivocar-me en aquest últim plantejament, i potser ens trobem que la majoria del consistori de Blanes, ara si que és partidari de formar part de la campanya “Un país, una bandera. A l’Ajuntament, només la Catalana” un fet que seria molt significatiu.

Però si us plau, i sense por, i guanyariem tots amb una mica més de cohèrencia. el que no val es fer marejar la perdiu un dia si i altre tambè.
La nació i el país no es construeix reivindicant les llibertats nacionals dels països catalans un sol dia a l'any, sinò que es construeix o es destrueix amb el treball del dia a dia, per tant reivindicar una cosa un dia a l'any pot ser divertit i entretingut, ara bè, sol acabar sent completament inutil, si aquesta reivindicació no es segueix els 365 dies de l'any

13.9.07

Ni oblit, ni perdó
ATUREM EL FEIXISME

Us deixo a continuació amb el manifest que les JERC de Blanes vàrem llegir el passat 11 de setembre en motiu de la Diada Nacional de Catalunya.




Durant les darreres setmanes, un grupuscle de joves de Blanes, han realitzat diversos actes feixistes a la nostre població. Fa unes setmanes varen atacar amb pintura el monument on avui estem fent l’ofrena floral en motiu de la Diada Nacional de Catalunya i que va suposar la pèrdua de llibertats nacionals pel Principat de Catalunya.

Aquets atacs de l’extrema dreta feixista, que idolatren un dictador que va produir un genocidi humà i cultural el nostre país, comparable als feixismes de la Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini , no poden continuar a la nostre població.

Entre els diferents atacs i amenaces d’aquest grupuscle de gent, la passada setmana, varen atemptar contra el monument en record a les víctimes republicanes situat a l’entrada del cementiri municipal. Segurament aquests joves no saben ben be els ideals que defensen, i tot el que va suposar un regim feixista com el de Franco, i que va causar milers de morts i condemnats a la pena de mort injustament, i la pèrdua de les llibertats polítiques, culturals i socials dels Països Catalans.

Aquest any, que és compleixen 300 anys del inici de les pèrdues de les llibertats dels Països Catalans a Almansa, i tinguem a l’horitzó el 300 aniversari de la pèrdua de llibertats per part de l’estat espanyol a través de les armes, volem condemnar enèrgicament tots els actes derivats del feixisme i de l’expropiació de les llibertats dels Països Catalans que avui en dia encara continua per part de l’estat espanyol i francès.

Per moltes amenaces, i atemptats contra els demòcrates i les llibertats dels Països Catalans, nosaltres, els veritables demòcrates que respectem i no oprimim cap dret democràtic com és el dret a l’autodeterminació dels pobles i que el feixisme de l’estat espanyol encara ens nega, nosaltres, que a diferencia del grupuscle de joves que sense arguments ataquen als símbols de llibertat que es troben al nostre poble, nosaltres estem carregats d’arguments que justificant el dret a la llibertat del nostre poble.

Nosaltres, els catalanistes, independentistes i republicans dels Països Catalans, els i diem a tots els feixistes de l’Estat Espanyol, que no ens faran callar, i que no ens aturarem fins que nosaltres per la via pacifica aconseguim recuperar totes aquelles llibertats que l’estat espanyol encara ens nega