Contra l'escalada de la violencia a la Franja de Gaza

En els ultims dies, si una notícia ha estat a primera pàgina de l'actualitat internacional, ha estat l'escalada de violència i la reacció desproporcionada per part del govern Israelià contra la població civil de Palestina.

És per això que les JERC hem realitzat el següent posicionamet

Des de les JERC condemnem l'escalada de violència que s'està produint a la Franja de Gaza, i l'actuació criminal i desproporcionada que està realitzant l'exèrcit d'Israel contra la població de Gaza.

Aquest seguit d'atacs han provocat la mort de més de 360 persones i més de 1600 ferits des del passat dissabte, quan es va iniciar l'atac més important que ha fet Israel des que es va acabar la treva amb Hamàs el dia 19, arran del llençament continuat de míssils per part de Hamàs a la població civil d'Israel. En aquest sentit, les tropes aèries i navals israelianes ja han atacat varis objectius palestins, entre els quals diversos edificis del govern de la franja, un camp d'entrenament del moviment islamista, una fàbrica d'armes i per segon dia consecutiu la universitat islamista. Atacs que afecten, tots ells, a la població civil.

Aquests fets, han provocat que als hospitals de la franja, la situació sigui cada vegada més caòtica fruit de la falta de medicaments, llits, sang per a transfusions entre d'altres mentre mantenen les fronteres tancades fins i tot a l'ajuda humanitària per la població.

Des de els JERC rebutgem contundentment les actuacions que s'han anat succeint els darrers dies per part del Govern d'Israel, i que ens ha deixat en la situació de que a dia d'avui l'exèrcit d'Israel està a punt d'entrar a la Franja de Gaza amb les seves tropes terrestres. De la mateixa manera, som conscients que l'espiral de violència entre les parts del conflicte d'Israel i Palestina s'emmarca en un conflicte polític que requereix d'una solució negociada mitjançant el diàleg i el respecte als valors democràtics entre totes les parts, per tal d'assolir una pau justa i estable al Pròxim Orient.

Des de les JERC demanem un cop més, l'actuació de les Organitzacions Internacionals per tal d'aturar la greu situació que està patint el poble Palestí, en front de les actuacions politico-militars de l'Estat d'Israel, que violen de forma sistemàtica la declaració dels Drets Humans i la Carta de les Nacions Unides.

Les JERC instem al Govern de la Generalitat a prioritzar els drets humans i la lliure determinació dels pobles davant les relacions institucionals que aquest pogués mantenir amb el Govern d'Israel deixant-les de banda fins que aquest no rectifiqui les seves actuacions.

De camí, un altre cop,

cap el conflicte

(per desgràcia)

Tots varem ser els que ja fa més d’un any se’ns van obrir les portes de l’esperança amb la treva que va proclamar ETA. Varem ser molts, els que veiem com dia a dia, aquesta treva no servia perquè el Govern Espanyol, negocies de veritat, per tal d’arribar a la fi del conflicte, i continuàvem observant amb preocupació, que la falta de gestos per part del Govern Espanyol, gestos comprensibles, i que ja s’havien dut a terme en la època d’Aznar, sorgissin a la llum, com el ja famós acostament de presos bascos, i així complir d’una vegada els drets i deures que regeixen a l’estat Espanyol.

Varem ser molts, els que pensàvem que això no anava bé, tot i que el president del Govern Espanyol deia tot el contrari, fet que va provocar que no fos una sorpresa el atemptat a Barajas de finals de l’any passat. I finalment, també varem ser uns quants, qui varem veure perdre les esperances el moment en que el Govern Espanyol trencava formalment les negociacions amb la banda terrorista.

La resolució de conflictes, ja siguin d’un calibre més gran o més petit, sempre són difícils i complicats, i més si en aquesta resolució del conflicte, entren en joc, qüestions personals i de víctimes humanes i qüestions d’identitat i del fet de pertinença a un o altre país.

Ara bé, el que si que no és gens complicat, no és gens complicat deduir-ho, en el sentit de si agafem exemples no idèntics, però de característiques semblants, com en el cas d’Irlanda del Nord. El que és obvi, és que no es pot trobar la solució a un conflicte, si la principal part implicada, és a dir, la organització terrorista per una banda, juntament amb la cúpula política de Batasuna, no estan immersos en el procés per trobar una solució pacífica al conflicte.

Per tant, el que no es pot pretendre, és que l’Estat Espanyol tingui a la garjola els presos polítics, que són els dirigents d’un partit polític com Batasuna, amb un gran suport electoral al darrera, i en conseqüència, amb un suport de la societat civil d’Euskal Herria, d’aquesta forma, és totalment lògic, i a falta d’una negociació, es pugui arribar a la fi del conflicte armat Euskal Herria.

Parlar des de una perspectiva allunyada, sempre és molt fàcil, i segurament m’equivocaré, però el que si que és cert, és que tant una banda com l’altre, neguen a les dos parts drets molt fonamentals. Per una banda, ETA utilitza la violència, un mitjà que com s’ha pogut comprovar, acaba tenint un resultat de suma 0. Per altre banda, l’Estat Espanyol, incompleix un dret fonamental de totes les persones, com el dret a decidir lliurement la lliure determinació del nostre poble i el seu. Per tant, la solució seria obvià, crec jo. Per una banda que ETA deixes les armes, emmarcat dins un procés gradual de negociació semblant com el que ha tingut lloc a Irlanda del Nord, i per l’altre, que l’Estat Espanyol, garanteixi el dret a decidir de Euskal Herria.

Dos fets segurament molt senzills i molt complicats alhora, però que com qualsevol negociació, requereix rebaixar plantejaments des de les dues bandes.

Ara bè, la solució al conflicte la podem trobar encara molt més senzilla, i sobretot gràcies a la mediació del actual lehendakari Basc. La solució, està en la resposta de la societat civil al referèndum convocat d’aquí un any a Euskadi, on es preguntarà a la societat, el que vol fer com a poble, i si es veu en cor d’exercir el dret a la lliure determinació del Poble Basc. Dic que aquí podem trobar la solució, en el sentit de que, en primer lloc, el poble basc podrà decidir el seu propi futur per ell mateix. En segon lloc, les espiracions independentistes, és veuran realitzades, ja que per fi serà el poble qui pugui decidir, i per tant haurà estat des de la via pacífica des d’on s’haurà aconseguit el objectiu dels independentistes.

Ara bè ens podem trobar com l’Estat espanyol, una vegada més actua contra la llibertat dels pobles a decidir el seu propi futur, tal i com passa ara. Però jo no vull imaginar, que en vistes d’aquesta consulta totalment democràtica, l’Estat espanyol impedeixi per la via de la violència el dret democràtic a vot que tenim tots i totes en aquest país.

Demano massa?, jo crec que no, ara bé, si l’Estat Espanyol, respon d’aquesta forma, aleshores, els principals culpables de que el problema continuí serà l’Estat Espanyol.

Però mentrestant tot això no és possible, s’ha de donar suport, a totes les causes justes i democràtiques que existeixin i que puguin ajudar a la resolució del conflicte, i una d’elles, i que un company d’allà m’ha fet arribar és la de Free Batasuna, on es demana la llibertat dels membres de la mesa de Batasuna surtin en llibertat per poder trobar una solució pacífica al conflicte basc

KELME: Llibertat d'expressió? no gràcies

Abans d’ahir ja ho deixava escrit, i es que les represàlies contra l’escrit de Oleguer Preses, La bona fe, no s’han fet esperar. La que més rebuf a agafat , a estat la reacció de l’empresa KELME, que ha decidit rescindir el contracte amb el jugador del Barça.

I com diu la frase aquella mítica, cap agressió sense resposta, i així a contestat la blocesfera catalana i la xarxa, Vilaweb, en Saül, Confidencial.cat, en Titot, Josep Maria Terricabras, Joan Puig, entre d’altres s’han sumat a la campanya iniciada, condemnant la posició de KELME, en una clara actuació contra la llibertat d’expressió de qualsevol persona del nostre país.

I el meu bloc també s’apunta a la campanya iniciada, perquè patriotes com l’Oleguer, que tot i la seva situació, no es calla la boca i es mulla, i diu el que pensa, com hauria de ser sempre

PER LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ, KELME M’HA PERDUT COM A CLIENT

En suport a Oleguer Preses, per la més que provable linxada que tindrà dels mitjans espanyols i de totes les possibles conseqüències...

Aquest migdia llegia a Vilaweb la notícia sobre l’article d’Oleguer Presses, jugador del F.C.Barcelona, sobre la llibertat d’expressió que es viu a l’Estat Espanyol. En ell parla sobre el cas d’Iñaki de Juana Chaos, el pres que un cop havent complert la seva condemna, l’Estat Espanyol el va condemnar a 12 anys més per un parell d’articles escrits al diari Gara. Tal i com vaig escriure en un post, ja vaig donar la meva opinió sobre el tema. Avui ha estat Oleguer, en que un gran article ha defensat la situació de Iñaki.

Aquí us el reprodueixo, està extret de la traducció feta per e-noticies.

LA BONA FE
Oleguer Presas · 7/2/2007
De Juana Chaos ha passat els últims vint anys a la presó. Reduïda pels beneficis penitenciaris que preveia la legislació anterior, s'havia computat i establert una condemna de divuit anys pels crims que va cometre. Tot i així, continua en presó preventiva, pendent de la resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos articles publicats al diari Gara. L'Audiència Nacional espanyolaconsidera que, amb aquests articles d'opinió, De Juana Chaos ha comès delictes d'amenaces terroristes i l'ha condemnat a dotze anys i mig més de presó. Com a protesta per aquesta decisió, De Juana Chaos haoptat per fer vaga de fam fins a les últimes conseqüències.

L'estat de dret (com tantes vegades ens repeteixen com si fos una campanya publicitària) no preveu la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera continua prohibint l'eutanàsia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l'estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i continua no volent aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe, consideraré que els motius polítics no fan que l'eutanàsia sigui legal.

Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de morir. M'agradaria pensar que, a l'estat de dret, hi ha llibertat d'expressió i que, en aquest cas, així com el d'Egunkaria o el de l'actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients per a processar els responsables (en cascontrari, tothom ja hauria aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de llibertat d'expressió lluny d'aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia)

La bona fe m'impulsa a pensar que a l'estat de dret la justícia és igual per a tothom, que no hi influeixen les pressions polítiques i que realment hi ha independència judicial;que les declaracions del ministre de Justícia, López Aguilar, en què afirmava: "el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones", referint-se al cas de De Juana Chaos, no han influït la sentència judicial.Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez, al seu llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial', ens informa dels fets següents: l'ex-general de a guàrdia civil i membre destacat dels horrors d'Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l'assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al·legavaproblemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna.

De la Rosa, després d'estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d'un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa... En David, al seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat segons l'acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessàries per a imputar algú quan interessa políticament, com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d'organismes com Amnistia Internacional, que asseguren que en aquest estat de dret es tortura.

Però també resulta, ara, que la fiscalia de l'Audiència Nacional demana l'arxiu del cas Egunkaria: no hi ha proves. Resulta que el novembre del 2004 el Tribunal d'Estrasburg condemna l'estat espanyolper 'no haver investigat' les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veusdiscordants durant els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d'aquests reincident), indultats. I resulta que... estic fet un embolic. Massa sovint aquest estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor d'hipocresia. I tanta hipocresia fa que se t'esgoti la bona

L'Ajuntament oblida el conflicte que viu Euskal Herria durant la setmana de la Pau

Com tots sabeu, avui és el dia per la Pau. A Blanes, s’han organitzat un seguit d’actes durant tota la setmana, des de la lectura d’un manifest el dia d’avui, la projecció d’una pel·lícula, activitats en els centres escolars i instituts i la celebració d’una taula rodona sobre “les claus per entendre el conflicte d’Israel i Palestina”.

El motiu del post d’avui no és discutir la qualitat tant dels ponents ja oferts com les activitats. Sinó reivindicar un fet que ha passat per alt el regidor de EUiA, Joan Salmerón, que porta la regidoria encarregada de dur a terme la setmana de la Pau a Blanes. Està molt bé, realitzar xerrades i ponències per tractar temes de molta rellevància dins el context de les relacions internacionals, però sovint aquest fet, el de voler mirar a l’altre punta del món, o a centenars de quilometres, ens fa oblidar-nos, que al costat de casa, a l’altre extrem del país veí, també trobem problemes relacionats amb la Pau, i que per desgracia obliguen a viure els seus ciutadans dins un clima de tensió i sense la pau desitjada per al conjunt de la població.

Em refereixo al cas de Euskal Herria. No puc entendre, com en unes jornades per la pau, és pugui passar per alt una situació de conflicte tant pròxima com pot ser la situació viscuda a Euskal Herria. Perquè tants sols ens hem de limitar a comentar i a tractar problemes tant llunyans, quan en tenim un a pocs quilometres del nostre país?

D’aquesta forma no vull restar importància al conflicte, que si que es tractarà en les jornades, tot el contrari, ja que crec que és necessari també tractar-lo, i conseqüència del període d’exàmens amb el que estic immers, no i podré assistir, tot i que m’hagués agradat. Sinó tot el contrari, hagués estat genial que a part de tractar temes tant llunyans com és el conflicte Arab-isrealià, s’hagués pogut tractar en una altre taula rodona un conflicte que potser, hagués despertat més expectació en el context social, ja que s’hagués tractat un tema que per desgràcia ens efecte directament.

Espero que aquest fet només hagi estat un descuit per part del regidor, del qual se li ha passat per alt tractar un tema tant adient per aquestes jornades, com alhora tant important pel que fa al nostre dia a dia.

De Juana, els presos i el diàleg i l'Espanya de la caverna

Potser que fruit d’una visió potser més oberta de la situació des de Catalunya, una visió que sempre ens ha caracteritzat com a catalans i catalanes, i a Catalunya com una terra d’acollida, ens fa sovint tenir diferents opinions i visions sobre les situacions en altres territoris ocupats per l’estat Espanyol, opinions molt diferents i molts de cops oposades a les polítiques seguides pel Govern del país veí.

Una d’aquestes situacions és la visió diferent, potser més oberta, o simplement més pròxima, de la realitat de Euskal Herria. Sovint, alguns de nosaltres compartim el fi a on vol arribar ETA , però en absolut compartim el mitjà amb el qual pretén arribar, aquesta visió des de les espanyes, sovint se’ns titllaria de feixistes, separatistes, rojos, terroristes, entre molts altres...

Per altra banda, la majoria de nosaltres entenem que la única via per solucionar el problema de la violència que pateix Euskal Herria és la via del diàleg, tant a nivell social com polític, entre les parts implicades en el conflicte, Euskal Herria i l’Estat Espanyol. Un diàleg que s’ha de mantenir constant, passi el que passi, ja que aquesta via, tal i com s’ha comprovat en molts altres països, ha estat la única via de solució dels conflictes. Això que és tant normal per la majoria de nosaltres, des de les espanyes ens seguirien titllant del mateix, que si som còmplices d’ETA, separatistes, que claudiquem davant la violència, i infinitats d’insults semblants a aquests, això si segur que en menor grau que l’anterior situació.


En últim lloc trobariem una minoria catalana que voldria seguir pel cami que segueix el Partit Popular fins ara, provocant un clima de tenció i criminalització de qualsevol acostament de dialeg amb ETA. Aquesta forma ja podeu veure que a les espanyes us rebrien la mar de be i de contents, tot i ser catalans.

Amb això el que pretenc expressar, és que per desgràcia, ens obliguen a viure en un país que socialment, encara no ha madurat, i en que en molts casos no ha volgut veure el que passa en el món. Un país que pel simple fet de no voler reconèixer el dret a decidir lliurament de qualsevol nació a tenir la seva pròpia sobirania, es veu immers, en el cas d’Euskal Herria en un conflicte armat entre dos posicions.

Ara be per arribar a la fi de la violència, el que no pot pretendre l’Estat espanyols, es seguir de braços creuats i esperant a que ETA faci tots els moviments i ells cap. En aquest mesos de treva, s’ha pogut veure la inoperancia per part de l’estat espanyol. Això ho hem pogut llegir en el diari Gara d’avui, com ETA ha vist mentre ella feia els seus esforços pertinents per arribar a una solució pacífica, com l’Estat Espanyol no complia amb els seus acords que havia establert amb la banda terrorista.

Amb aquesta situació, és normal que s’arribes al moment, que un dia desprès de que ZP s’omplis la boca a l’anunciar que el procés anava tant i tant be, ETA poses una bomba, com una forma de cridar l’atenció i dir que el procés no anava pel bon camí.

Aquests dies, hauríem pogut veure un redireccionament de l’opció del govern espanyol en la conducció del procés de pau, però no ha estat així. Ara fa una setmana, il·legalitzaven les principals organitzacions juvenils Abertzale, com Segi. Avui mateix hem vist com el poder judicial, condemnava a Iñaki de Juana a seguir empresonat, tot i la vaga de fam, i desprès que ja hagués complit la seva condemna a la presó.

És amb aquests moviments és on es veu la inoperancia per part de l’Estat espanyol de la seva ineficàcia alhora de contribuir a tirar endavant el procés de Pau a Euskal Herria. Tot i que sabem que Irlanda i Euskal Herria no és el mateix, i que ni Espanya és Gran Bretanya, ni Gran Bretanya és Espanya, i per tant els processos cap a la Pau són molt diferents, sempre ens quedarà la esperança que l’Estat Espanyol aprengui de Gran Bretanya, i les seves formes de fer per la resolució del conflicte a Irlanda del Nord, però per desgràcia, estem massa lluny de que la societat espanyola, encara molt marcada per la empremta del franquisme, evolucioni i surti d’una vegada per totes de la caverna en la que viu, i s’obri a la resta del món.

Així dons, continuem com sempre, per una banda ETA utilitzant la violència, i per l’altre veiem com l’Estat Espanyol, incompleix la seva pròpia constitució, al no complir l’acostament dels presos bascos, obligant així, a les mares i avies dels presos d’ETA a fer llargues jornades, jornades quilomètriques, per poder visitar els seus fills o nets, i per altra banda, l’Estat Espanyol no ens deixa complir un dels primers drets de l’història de la democràcia, el dret a l’Autodeterminació dels Pobles, el dret a decidir el nostre propi futur com a poble, un futur que només el podem decidir nosaltres, i que diguin el que diguin els altres, la majoria és qui decideix, i quan la majoria pugui decidir el seu futur com un poble amb la plena sobirania, no la demanarem, la executarem.