Ja comença la III Diada per l'Autodeterminació dels Pobles

Desprès d'un llarg divendres de preparatius per un dissabte que avui comença molt llarg i amb molta feina, ja comença a estar en marxa la III DIada Per l'Autodeterminació dels Pobles.

Esperem que totes i tots que vingueu a Blanes la disfruteu moltissim.


Moltes Gràcies

El 6 de Setembre torna la III Diada per a l’autodeterminació, amb la Gossa Sorda, Oprimits, el diputat del Shinn Fein Daithi Mckay i Joel Joan

Un any més, la Casa del Poble de Blanes, El Col∙lectiu 2014 i les JERC de Blanes, organitzen el proper 6 de setembre la III Diada per l’Autodeterminació dels pobles (www.autodeterminaciodelspobles.cat)

Aquesta diada, que va néixer ara fa 3 anys, vol recordar a la ciutadania i reivindicar el dret a l’autodeterminació de tots els pobles, tal i com reconeix la carta de les Nacions Unides, i a la vegada el compliment d’aquesta per part dels diferents estats que conformen les NN.UU.

Com a novetat en aquesta tercera edició, s’han dividit les activitats en 3 espais principals, l’espai Cultura, República i Independència

Igual que cada any, aquesta jornada independentista, comptarà amb una Fira d’Entitats dels Països Catalans durant tot el dia al centre de la Vila de Blanes, a l’anomenada Espai Cultura situat a la Plaça de la Gent Gran, on a part de la participació de diferents entitats dels Països Catalans, la Fira, estarà amenitzada per diferents tallers i mostres de Cultura Popular i Tradicional del País. Aquest any es comptarà amb un taller i mostra de Bastoners, Trabucaires, un taller de Sardanes, i una xocolatada popular entre les diferents activitats.

Per aquesta edició, en l’apartat de conferències que s’ubicaran a l’anomena’t Espai República, situat a la Casa del Poble de Blanes, és tenen previstes dues xerrades a la tarda del dissabte 6 de Setembre. La primera d’elles serà a partir de les 19h i sota el títol: La Construcció Nacional des de la Societat Civil: anirà a càrrec de Membres de Sobirania i Progrés, entre ells l’actor català, Joel Joan. Per altre banda la segona xerrada que tindrà lloc durant la diada, i sota el títol: “El jovent en lluita, passat, present i futur d’Irlanda del Nord” anirà a càrrec del jove diputat Irlandès del Shinn Fein a l’Assemblea d’Irlanda del Nord, Daithi McKay, que estarà acompanyat per un representant d’Ógra Shinn Fein (les Joventuts del Shinn Fein), i pel diputat de les JERC al Parlament de Catalunya, Pere Aragonès.

Finalment, a l’Espai Independència, ubicat al Passeig de Mar de Blanes, s’ubicarà l’escenari principal on es realitzaran els diferents concerts. Aquest any es comptarà amb l’actuació de 3 grups al llarg de la nit del 6 de setembre. Els concerts començaran a partir de les 21:30 de la mà d’Ebri Knight, una formació maresmenca, que amb el seu rock‐celta, començaran a animar la nit en el Concert per a l’autodeterminació.

Els seguirà l’actuació dels mallorquins d’Oprimits. Aquesta banda provinent de les Illes Balears, presentarà a Blanes el seu últim disc “Tolerància Zero” on es barreja el rock, l'ska, el reggae i el punk més rabiós amb lletres de temàtica compromesa (la destrucció de les Illes Balears, el capitalisme globalitzador o el dret a l'autodeterminació), però amb un to alegre i festiu.

Finalment, tancarà el concert el grup del País Valencià, La Gossa Sorda, que presentaran el seu nou disc “Saó” (Abril 2008) on continua amb els ritmes d’ska amb dolçaina, i aposta també per altres sonoritats. El reggae pren més protagonisme i apareixen estils com la rumba o el hard‐core.

Tots a la MANI del dia 1 : 'Som una Nació i diem PROU"

Un cop més ens toca mobilitzar-nos. La societat catalana, ja porta prou temps patint la mala gestió de les infraestructures dels Països Catalans per part dels diferents Governs de l’Estat Espanyol.

Per aquest motiu, la Plataforma pel dret a decidir, juntament amb moltes entitats civiques i socials dels Països Catalans, i diferents partits polítics, entre ells ERC, s’han adherit a la manifestació que anirà de Pl. Catalunya a l’estació de França el proper dissabte 1 de Desembre a Barcelona

Per això, el grup municipal d’ERC de Blanes, juntament amb les JERC vam realitzar la següent moció que va ser aprovada amb el suport de CiU, EUiA-ICV i ERC, amb l’abstenció del PP i el vot en contra del PSC-PSOE.

Us deixo amb la moció, que entre altres coses, conté que l’ajuntament organitzi autocars Gratuïts des de Blanes cap a Barcelona:

Davant la crida realitzada per la l’organització cívica i social “Plataforma pel dret a decidir”, que rep el suport de més de 700 entitats del nostre país, on s’insta a la societat catalana a sortir al carrer davant la greu situació que esta vivint el nostre país, i contra el desgavell a les infraestructures i xarxes viàries que pateix el Principat de Catalunya.

Des de l’Ajuntament de Blanes, com a màxim òrgan de representació de la ciutadania de Blanes, que a diari, patim, la manca d’inversió en infraestructures per part dels diferents Governs de l’Estat Espanyol, considerem necessari vincular-nos i participar en la manifestació convocada el proper 1 de Desembre sota el lema 'Som una Nació i diem PROU! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures” i que tindrà lloc a Barcelona.

Aquesta manifestació, té com objectius prioritaris plantar cara davant la greu damnificació que està patint la ciutadania catalana amb el caos viari; i exigir el traspàs de la xarxa de transports i d’infraestructures a la Generalitat, la publicació de les balances fiscals, i la recaptació i gestió de tots els impostos des de Catalunya

És per aquest motiu, que proposen al Ple de l’Ajuntament de Blanes l’aprovació dels acords següents:

1- Adherir-se a la convocatòria realitzada per la Plataforma pel Dret a Decidir.

2- Fer una crida a la participació de la ciutadania Blanenca a la manifestació del proper dia 1 de Desembre a Barcelona, a traves dels mitjans de comunicació públics, la publicació d’aquesta convocatòria a la pàgina web de l’Ajuntament de Blanes, l’enviament d’un correu electrònic a tots els correus sota el domini “blanes.cat” i “blanes.net” i la col·locació de cartells informatius a les diferents oficines de l’Ajuntament de Blanes

3- Organitzar autocars, segons la demanda, per tal de facilitar a la ciutadania la mobilitat i la participació a la manifestació que tindrà lloc el proper dissabte 1 de Desembre a Barcelona, a partir de les 5 de la tarda amb el recorregut de Plaça Catalunya fins a l’Estació de França

Meca, go back home

Si ara ja fa un mes us escrivia des de Barcelona, fent una crida a que la gent que estem a bcn puguem escoltar d’alguna forma el Ple Municipal de Blanes, avui us escric, des del mateix Ple Municipal. Alguns direu, i que coi i fots al Ple, dons perquè avui, s’ha d’aprovar una moció en contra la contractació de l’artista David Meca, com a imatge (des del meu punt de vista, des-imatge) de Blanes.

foto del Ple Municipal avui a les 9:30

No tant sols he vingut perquè el sr. Meca m’aixequi passions, tot el contrari, crec que és un tema que tant sols fa que perjudicar Blanes, no en el sentit que ens deixaríem la milionada de 200.000€, sinó pel fet, que és un tema que està obstaculitzant altres aspectes que s’estan portant d’una molt bona manera, gràcies a la col·laboració d’ERC des de l’oposició. Propostes com la consolidació i inici de la construcció d’habitatges protegits, que es destinaran al llogues, són una de les moltes propostes que per fi, a Blanes s’estan duent a terme, i que ERC ha estat pionera per tirar-les endavant d’una vegada per totes.

Avui, ens ha arribat, que en el suposat cas que Esquerra votés a favor de la moció que presentarà EUiA de Blanes, això comportaria una sortida del Govern del PDB. Surtin o no, el que si que és cert, que pagar dita xifra a un personatge com el Meca, de tot, menys esportista, personalment no aportarà els beneficis desitjats, tant turístics com esportius pel nostre municipi. Ho he dit altres vegades, una cosa es contractar un personatge com el Ronaldinho, que com a mínim, si que et dona la bona publicitat pel teu municipi, on el nom surt a tot arreu, el tracte és fa en la nostre llengua, i no tant sols en castellà, i per altre banda, surts de forma positiva a tots els mitjans de comunicació, no com el cas d’en Meca, on si hem sortit als mitjans, però més d’una forma despectiva o de “caxondeo” com es va veure a alguns programes de ràdio.

Pasi el que pasi demà, si uns deixen el Govern o no, el fet serà que una vegada més, Esquerra haurà tornat a ser coherent amb els seus principis, i que segueix un cop més posant ordre a totes aquelles actuacions que acaben portant Blanes al joc dels despropòsits, va ser ja en el famós tema del Pinar, de Pinya de Rosa, de la N-II pel Vilar, i avui toca amb el tema Meca.

Que tornin tots els papers

Aquest cap de setmana, mentre molta gent mirava la Formula 1 al sofà de casa i veia com l’Alonso perdia el mundial (fet que em fa sentir mol content, anti-alonso sempre), vaig poder anar a presenciar el concert i acte organitzat per la comissió de la dignitat al Palau Sant Jordi de Barcelona.

Un acte que va servir per denunciar el incompliment de la llei aprovada pel Govern Espanyol i que segueix incomplint desprès de dos anys d’haver-se realitzat. L’acte va ser força entretingut, des de el boig per tu d’en Pep Sala, fins a les grans imitacions i parodies d’en Toni Albà sobre en JuanCa, en Josè Mari i en Marianito entre d’altres, fins a la culminació de l’acte, on van pujar a l’escenari membres de diferents entitats que encara tenen els papers segrestats al l’Arxiu de Salamanca, un arxiu construït en gran part per les expropiacions franquistes i que encara estàn en vigor gràcies el trist “derecho de conquista” que tant defensa gran part de la societat espanyola.

Alguns diuen, que no val la pena tanta lluita per 4 papers antics, i que per desgràcia molts d’ells estan en un estat pèssim, altres, com el Govern del PSOE, van posant pals a les rodes alhora de tornar la gran majoria de documents que encara estan a Salamanca incautats. Però la veritat, es que aquests papers i documents són molt més que això. Es tracta de reculls de la memòria familiar de molts dels nostres avis i avies, i la memòria social de moltes entitats dels Països Catalans que per la seva consideració o vinculació amb una ideologia d’esquerra i catalanista o mesònica varen ser incautats en el seu moment.

La veritat és que l’acte va ser molt emotiu, i més quan he pogut viure i veure tot el problema que significa que els papers no estiguin en el lloc que els hi pertoca, és a dir amb les entitats i els seus propietaris. A Blanes, existeix la Casa del Poble, una entitat catalanista, republicana, i que a dia d’avui encara segueix viva, sent l’entitat més antiga de la població amb més de 100 anys d’història. Una entitat que a diferència d’altres, a sobreviscut amb l’únic recolzament dels seus socis, i que a més d’ajuts institucionals, ha rebut entrebancs institucionals, des de la finalització del franquisme. Una entitat, que des de ben petit i he estat vinculat, i que gràcies als seus avis, amb un esperit de lluita infatigable, m’han anat ensenyant els valors republicans, i que tant característics eren en aquella època de la República del 31.

La lluita per una millora social, amb la Cooperativa la Blandense, una branca més de les moltes que tenia la Casa del Poble, que oferia als seus socis, uns serveis comuns, per resumir-ho, una espècie de Seguretat Social de l’època, entre moltes altres, són actualment valors i activitats que actualment guarden els documents del seu funcionament de la època republicana en els papers i documents incautats a l’arxiu de Salamanca.

I és que quan recopiles informació, on gran part d’aquesta, encara es troba incautada per l’Estat Espanyol, i et trobes com molts dels avis, encara et diuen que allà, en aquell arxiu hi ha coses que voldrien recuperar, papers i documents, d’un gran valor sentimental per a ells, i que ha poder ser els volen recuperar abans que ells desapareguin, et dona molt que pensar, i et deixa molt que desitjar sobre l’Estat en el que avui, encara per sort o per desgràcia, encara i hem de conviure.

Per tant, avui pels papers de tots i totes que vàren lluitar sota la bandera de la defensa d’uns valors democràtics, i socialment més justos, per a tots ells, els papers han de tornar, encara que al PSOE posi tots els impediments possibles, i el PP posi el crit el cel.

Que callin tots aquells hipòcrites

Avui és un dia especial, ara ja fa gairebé més de 3 anys, un grup de gent, en ple mes d’agost, va decidir anar a protestar a la piscina pública que Pedro J. Ramirez utilitzava pel seu propi ús privat a la seva casa colonial a les Illes a la costa de Son Servera. Entre els integrants de la protesta, hi van participar diferents integrants de Esquerra Unida de les illes, del PSM, del Lobby per l’independència i de ERC entre d’altres. El fet de que un dels representants d’ERC fos el diputat Joan Puig, encara va generar molt més ressò a la protesta, provocant al mateix temps tot un corrent de crítiques per la suposada il·legalitat feta pel diputat republicà.

El projecte de “diari i mitjans de comunicació” propers a Pedro J.Ramirez van carregar contra el fet de anar a visitar una propietat pública, que per un abús de poder del director del diari el mundo, feia servir-la com a únic usuari d’aquesta. No nomès es van rebre crítiques d’aquest sectors de la caberna espanyola sinó també per part de sectors catalans sotmesos i porucs davant el poder mediatic del personatge anteriorment citat. Per això, avui el post va dedicat a tots aquells hipòcrites que van fer seguidisme d’un mitjà de comunicació tant tercermundista com és el mundo i totes les seves branques, però sobretot, avui s’ha produït una victòria de tots els demòcrates que lluiten a diari per la llibertat i la igualtat social dels Països Catalans, per a tots ells aquesta victòria contra les mentides de l’estat espanyol i l’abús de poder de les seves elits.

Adjunto Teletip de EFE

TS rechaza recurso Ramírez contra auto dijo irrupción piscina no era delito

Madrid, 3 oct (EFE).- El Tribunal Supremo rechazó hoy el recurso
del director de El Mundo, Pedro J. Ramírez, contra un auto de este
órgano en el que se daba por concluida la instrucción de la causa
por la irrupción del diputado de ERC Joan Puig en la piscina del
periodista en Mallorca declarando los hechos como falta y no delito.

El Alto Tribunal confirma así la resolución del pasado 12 de
abril en la que consideró lo sucedido como una "posible falta de
coacciones" tipificada en el artículo 620 del Código penal y acordó
remitir la causa al Juzgado de Instrucción número 4 de Manacor para
que celebre el correspondiente juicio de faltas.

El 13 de agosto de 2005, un grupo de personas, entre las que se
encontraban Puig y el presidente de ERC en las islas Baleares, Joan
Lladó, irrumpió en la piscina anexa a la vivienda de Ramírez en
Mallorca, que según ellos se encuentra en una zona de dominio
público mediante una "concesión irregular".

Ahora, el Supremo desestima la petición de Ramírez de que los
hechos sean considerados como delito -que basó en la "desproporción
numérica" entre "agresores" y miembros del equipo de seguridad- y
recuerda que "se había dispuesto un servicio de precaución,
integrado por guardias civiles, cuya intervención no fue precisa
para reducir la tensión derivada del acto objeto de denuncia".

Añade que el "acto coactivo" en el que participaron Puig y otras
personas "se desarrolló en un breve espacio temporal suficiente para
que los medios de comunicación convocados, sobre todo gráficos,
recogieran el momento del acto reivindicativo" y que "las lesiones
que sufrieron los empleados en la seguridad del querellante fueron
de escasa entidad".

El tribunal también rechaza que se conculcara la libertad de
expresión de Ramírez, "por más que invoque su condición de director
de un diario nacional", y dice que la afectación de este derecho
fundamental "no puede resultar de la condición del sujeto pasivo de
la coacción, sino que ha de resultar de la conducta objeto de la
investigación". EFE

Mes 1 dSP. (desprès de Sa Palomera)

Ara ja fa gairebé un mes, el confidencial per excel·lència de l’últim any a les comarques gironines, i el confidencial blanenc amb més èxit fins ara conegut i que ha marcat un avanç i un desprès va tancar. Avui parlo de Sa Palomera, no la roca que regne imperiosa a la badia de Blanes, ni tampoc la colla sardanista Sa Palomera de Blanes, sinó del confidencial que tots, quan dic tots hem refereixo a tothom sigui del partit que sigui, hem seguit i que alguns hem tingut la sort de poder col·laborar i crear la seva edició en paper a les passades eleccions municipals, sent així el primer bloc confidencial a sortir de la bombolla que és això d’Internet.

Tot i que tant sols fà un mes que va tancar, les reaccions no s’han fet esperar. De cop i volta ha aparegut un Tsunami de Blocs, confidencials, anonims o amb nom referents a l’actualitat política blanenca, i alguns d’aquests blocs, surten o són d’aquells mateixos que en el seu moment desacreditaven els blocs i l’utilització d’aquests pel que fa a temes polítics, però ja sabeu, la política és com és, un dia vols destruïr el vilar, el següent el “vols salvar”(jo diria que fas veure k el vols salvar), i un altre dia acabes dient que el vols tornar a destrossar. Incohèrencies a part, la realitat, és que finalment s’ha trencat el monopoli independentista a la blocesfera blanenca (la pluralitat sempre és bona) tal i com un mateix ja reclamava i animava en un post en aquest mateix bloc.

Tenir el teu propi bloc, o un altre bloc informatiu, al principi és engrescador, i fa gràcia, però a mesura que passa el temps, és pot tornar una rutina pesada de fer, a mi em passa, i segons es veu, les ultimes setmanes als companys de la blocesfera, tot i portar poc temps, ja els i costa aguantar el ritme.

Però al que anavem, des de que Sa Palomera va tancar, tots, els que l’estimaven i els que l’odiaven, el trobem a faltar, una anyorança que s’ha refredat amb l’aparició de tants de blocs que acaben de sortir a la llum, però que poc a poc, tornem a trobar a faltar aquell bloc, un bloc que ocupava aquell buit diari i donava la nota de morbositat i discussió al dia a dia polític de Blanes i de les nostres comarques.

De successors, n’hi ha ben pocs que estiguin a l’altura, segons la meva humil opinió, jo aposto per un tapat que acaba de sortir, i que si el seu autor, està a l’altura, cosa que no dubtu, podrem tornar a gaudir del dia a dia morbòs que ens oferia Sa Palomera. Amb això no vull desprestigiar a tots els nouvinguts com Blanes al dia, la Veu, el talcomraja, el d’en Maxi o el d’en Josep, tots ells amb diferents caracteristiques que els fan especials i diferents, sinò que el que vull dir, que actualment a la blocesfera hi han poques persones que les puguis trobar, sinò són les 24h informades unes 22h, i a la vegada pendents d’internet i dels seus blocs. Com jo els hi dic carinyosament, i sense anims d’ofendre a ningú, perque tots en algun o altre tema ho som, uns malalts, en aquest cas de l’informació i de l’actualitat, ja sabeu allò que diuen que l’informació és poder, i per tant està ben informat sempre et dona moltes més possibilitats i força de poder.

Pel que jo aposto clarament com a succesor del Sa Palomera, sobretot per professionalitat, estil i continuitat, és el bloc de Blanes Confidencial, un bloc que sembla a ser que serà la versió blanenca del Malgrat confidencial, conduït pel company i amic Albert Serrano. i que promet tenir molta més qualitat, que el fallit intent de competència del Sa Palomera, el ja deseparegut Diari de Blanes, un confidencial sense cap tipus de credibilitat i totalment sensacionalista.

P.D: Aviso que aquesta aposta no suposa cap quota de favoritisme i piloteig cap a l’Albert ni res per l’estil, ho dic, perquè com ja sol fer tota la claca mediatica sense arguments que en vistes de la veritat tiren per l’argument fàcil i sense proves de relacions extranyes i de favoritisme. Per tant deixò clar que ho dic sincerement i amb tota la bona voluntat, que per desgràcia molts polítics no tenen en aquest poble, i que són els mateixos titelles ( Segons el diccionari de català, titella és aquell qui es deixa manipular per altres persones, i no un insult) que porten a donar llum verda a la destrucció de paratges naturals de la nostre Vila, a regalar 30.000 metres de sostre públic i a posar en risc la finalització de la ciutat esportiva, o a no posicionar-se en contra de fer recular el passeig per culpa d’una de les moltes males actuacions de l’Estat que orpimeix dia rere dia les nostres llibertats com a poble, i per tant donant llum verda a tornar a ser sotmesos per aquells que des de on no els i arriba el mar, volen gestionar les costes del litoral dels Països Catalans. Per tant, claca politico mediatica sense arguments, no feu del meu post sincer, un ús amb les vostres males paraules.

P.D. 2: Aquest dies estic i estarè sense actualitzar per falta de conexió i sobretot de PC, ja que el meu portatil està a la UVI

Les cullonades d’uns, i el “patriotisme” d’altres

Sembla a ser que aquesta diada nacional de Catalunya, ha despertat la franja més “independentista i nacionalista” de seguidors i representants d’uns partits polítics que d’aquestes característiques en tenen ben poc de comú.

Per altra banda, altres han posat el crit al cel davant les reaccions d’alguns polítics als actes nacionals que s’organitzaven en la diada. Ahir, per exemple vaig rebre un correu sorgit de la companya i recent arribada a la blocesfera Alquimista, on enviava un power point, on en resum posava el crit al cel al veure la reacció dels representants de EuiA i del PSC durant l’acte de la baixada de la bandera.

Altres com el PSC i les seves joventut, han posat el crit al cel perquè al balcó de l’ajuntament hi onejaven les 4 banderes que de costum onegen al balcó de la casa de la vila, com si es tractés d’un acte tant escandalós d’aquells que es recorden tota la vida.

Total, que des de el meu punt de vista, tot acaba sent una collonuda. Per una banda, sembla estrany que encara avui en dia, hi hagi gent que no sàpiga com les gasta tant el PSC com EuiA, ells són així, el tema nacional no els importa per res, sinó només cal veure les actuacions durant el seu mandat i la seva perspectiva nacional de Catalunya, i no només el tema nacional, sinó el del territori, amb afers com la N-II on el PSC durant la campanya va enganyar a tothom dient que estava en contra, i desprès per art de màgia va canviar el seu punt de vista. (també cal dir que en aquest tema, tots els partits excepte un (ERC) han anat fent un intercanvi de samarretes que ens a costat estar a la situació actual)

A Blanes organitzant concursos literaris bilingües quan un dels nombrosos estudis que feien, ens informava que el percentatge de coneixença del català entre els joves estava a Blanes gairebè 5 punts per sota del nivell Català, i 8 punts per sota de la mitjana gironina, o per altre banda anant contra una entitat republicana i d’esquerres, (en teoria uns són d’esquerres, i altres republicans) on es va voler fotre fora la Casa del Poble i les entitats de la Cooperativa la Blandense, o bè a la campanya electoral, que tots els partits excepte un, fan campanya en bilingüe, semblant més un insult als votants que altre cosa, com si els ciutadans de Blanes no sabessin llegir parlar i escriure en català

O també podem parlar a nivell internacional, i veiem com tant EUiA i el PSOE, pacten una llei de la memòria que fa pena més que altre cosa, i aquell ambiciós projecte de condemna d’un regim feixista es queda en no res. O per altre veiem com el PSOE posa pals a les rodes al retorn dels papers que pertanyen a privats i entitats dels Països Catalans que van ser expoliats durant la dictadura feixista de Franco, ens neguen el dret als nostres esportistes a jugar amb la seva samarreta.

Per tant no ès d’estranyar el comportament de certs partits envers els simbols d’identitat nacional del nostre país. Per altre banda, sobre el tema de les banderes.

Ahir hem vaig fer un far de riure al veure tant escàndol perquè les 4 banderetes de sempre, van seguir el seu lloc el dia 11. Haviam senyors, que preteneu, disfressar-vos per un dia de catalanistes de tota la vida? Si voleu només la catalana al balcó em sembla collonut, ara be que és això de només voler-la un dia, que el dia 11 toca sortir amb la barretina per el poble? Perquè personalment també em sembla una collonuda això de treure les banderes un dia i el següent tornar-ho a deixar com estava. Potser hauríem de començar a fer com es fa a gran part d’Heuskal Herria, on durant els 365 dies de l’any, els ajuntaments tant sols tenen la bandera del poble i la Ikurrinya.

Ara be espero equivocar-me en aquest últim plantejament, i potser ens trobem que la majoria del consistori de Blanes, ara si que és partidari de formar part de la campanya “Un país, una bandera. A l’Ajuntament, només la Catalana” un fet que seria molt significatiu.

Però si us plau, i sense por, i guanyariem tots amb una mica més de cohèrencia. el que no val es fer marejar la perdiu un dia si i altre tambè.

La nació i el país no es construeix reivindicant les llibertats nacionals dels països catalans un sol dia a l'any, sinò que es construeix o es destrueix amb el treball del dia a dia, per tant reivindicar una cosa un dia a l'any pot ser divertit i entretingut, ara bè, sol acabar sent completament inutil, si aquesta reivindicació no es segueix els 365 dies de l'any

Ni oblit, ni perdó

ATUREM EL FEIXISME

Us deixo a continuació amb el manifest que les JERC de Blanes vàrem llegir el passat 11 de setembre en motiu de la Diada Nacional de Catalunya.

Durant les darreres setmanes, un grupuscle de joves de Blanes, han realitzat diversos actes feixistes a la nostre població. Fa unes setmanes varen atacar amb pintura el monument on avui estem fent l’ofrena floral en motiu de la Diada Nacional de Catalunya i que va suposar la pèrdua de llibertats nacionals pel Principat de Catalunya.

Aquets atacs de l’extrema dreta feixista, que idolatren un dictador que va produir un genocidi humà i cultural el nostre país, comparable als feixismes de la Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini , no poden continuar a la nostre població.

Entre els diferents atacs i amenaces d’aquest grupuscle de gent, la passada setmana, varen atemptar contra el monument en record a les víctimes republicanes situat a l’entrada del cementiri municipal. Segurament aquests joves no saben ben be els ideals que defensen, i tot el que va suposar un regim feixista com el de Franco, i que va causar milers de morts i condemnats a la pena de mort injustament, i la pèrdua de les llibertats polítiques, culturals i socials dels Països Catalans.

Aquest any, que és compleixen 300 anys del inici de les pèrdues de les llibertats dels Països Catalans a Almansa, i tinguem a l’horitzó el 300 aniversari de la pèrdua de llibertats per part de l’estat espanyol a través de les armes, volem condemnar enèrgicament tots els actes derivats del feixisme i de l’expropiació de les llibertats dels Països Catalans que avui en dia encara continua per part de l’estat espanyol i francès.

Per moltes amenaces, i atemptats contra els demòcrates i les llibertats dels Països Catalans, nosaltres, els veritables demòcrates que respectem i no oprimim cap dret democràtic com és el dret a l’autodeterminació dels pobles i que el feixisme de l’estat espanyol encara ens nega, nosaltres, que a diferencia del grupuscle de joves que sense arguments ataquen als símbols de llibertat que es troben al nostre poble, nosaltres estem carregats d’arguments que justificant el dret a la llibertat del nostre poble.

Nosaltres, els catalanistes, independentistes i republicans dels Països Catalans, els i diem a tots els feixistes de l’Estat Espanyol, que no ens faran callar, i que no ens aturarem fins que nosaltres per la via pacifica aconseguim recuperar totes aquelles llibertats que l’estat espanyol encara ens nega

5 dies d’un ritme trepidant

Finalment ahir, vaig acabar la llarga marató de 5 dies interminables de feina i més feina, de dormir molt poc i treballar força.

penjant les pencartes el divendres nit a la Casa del Poble

Des de el divendres estant tot el dia per coses de la II diada per l’autodeterminació dels pobles, que si papers, cartells, cartolines, acreditacions, màquines, begudes, equip de so, pancartes, anar a buscar gent a l’aeroport, en definitiva, tenir-ho tot enllestit per l’endemà ja que seria un dia molt llarg i dur, però a al vegada molt satisfactori.

Ja el dissabte, i havent anat a dormir a les 3:30 del mati, eren les 5:30 que ja estava a la casa del poble acabant d’enllestir els 4 retocs que faltaven per tenir al 100% la diada. El dia es presentava complicat i llarg, però aquest any, amb la seguretat que fotria un sol de cullons. Els primers nervis van començar allò de les 9 del mati, quan encara les taules no ens havien arribat, unes taules necessàries per la gent de la fira d’entitats, i que havia estat convocada a les 10 del mati al passeig de mar de Blanes. Tot i el retard, que va suposar, retressar altres qüestions com la d’anar a buscar el camió de la beguda, l’equip de so al Morralla, i el muntatge de la barra, la cosa va anar funcionant, tot i que molts dels participants a la diada com a organització tinguessin el temps just i comencessin tard a dinar.

Dir tambè que durant el debat de Organitzacions juvenils varen fallar les NN.GG. (sense contestar), i les JSC ja que segons ens va dir un dels seus representants a Blanes, que ells no tenien res a dir sobre l'autodeterminació, ja que tot estava en els seus estatuts ( el bo del cas, és que tambè es va parlar d'altres coses) i el que pretenia ser el debat, i aprofitant que és feia per Radio Blanes, volia ser a la vegada una plataforma per publicitar les diferents organitzacions, però bè, cadascú fa el que vol.

Ja a la tarda i cap allà les 5, quan l’escenari ja estava gairebé enllestit, sorgeix el problema que havíem fet curt de beguda, un mal càlcul meu que gràcies a la reacció de l’Edu, i que la Carmina ens va obrir les portes del magatzem per agafar més beure, va quedar solucionat. Mentrestant, la diada tirava endavant, la xocolata va volar en pocs minuts mentre la gent jugava a bitlles catalanes, les xerrades, i per sorpresa respecte l’any passat van estar les tres a rebentar, triplicant així el nombre d’assistents respecte el passat any.

foto amb en Xavi Sarrià, cantant d'Obrint Pas

Amb tot això ja s’havien fet les 8 de la tarda, que arribava, amb retard, fruit del caos circulatori a les rodalies, els Obrint Pas, s’ha de dir que el contacte amb ells va ser molt humà, el que vull dir que eren gent molt normal, interessats amb els fets dels pobles, i molt amables en tot moment. Trencant el tòpic aquell que diuen que, compte que els artistes sempre tenen els fums pujats. Mentrestant, la gent de Kontra-band, esperaven l’hora de les proves de so, mentre els hi donava els Xupa-Xups imprescindibles per poder fer l’actuació i hem comentàvem de conya, que aquest pas serien el grup de les JERC, ja que aquest any, entre el concert de Vidreres que havia organitzat les JERC, l’Acampada Jove, i la diada per l’autodeterminació de Blanes, havien fet complert.

si us i fixeu, el de l'estalada groga, sóc jo, en el moment que cantaven barricades

Mentrestant, i allà a les 9 i picu, i amb tot enllestit i preparat, en Carles ens portava pizzes per tots els de la barra i de l’escenari per fer un mos, tot i no haver menjat fins el moment res en tot el dia, la veritat no tenia ganes, i el cos només va acceptar un tros de pizza.

I ja a les 10:20 la cosa s’animava, molta gent esperant els concerts, i que la Colla de Diables Sa Forcanera va amenitzar l’espera amb una batucada de la seva percussió. Començava Kontra-band, amb el Passeig molt ple, i amb el seu directe que personalment m’agrada molt, tot i que aquest cop no el vaig poder gaudir massa. Mentrestant els Obrint Pas ja estaven esperant darrera l’escenari, i comentavem els diferents actes de 3 inconscients feixistes que s’han produït els darrers dies a Blanes, un fet que es van referir durant el concert, i tambè comentavem que si volien podiem sortir amb les diferents banderes dels pobles que igual que els Països Catalans lluiten constantment per assolir la seva llibertat com a poble. I el que deia tot molt bè i genial.

la gent

Alguns amics, sovint em diuen que perquè faig i estic en aquestes coses, on em foto un fart de pencar, mentre els estan de festa. Potser tenen raò i estic perdent el temps, però jo crec que no, i més si les coses surten tant bè, i la gent respon tan positivament. I això o vaig pensar el moment de començar el concert dels Obrint Pas, allà, a dalt darrera l’escenari, veient tot el munt de gent esperant a començar, cridant mentre es presentaven i tocaven les primeres notes de benvinguts al paradis, i jo mentrestant, allà a dalt de l’escenari al costat d’un dels meus grups de música preferits, on havia anat a tant de concerts, veient com funcionava tot, nomès per aquesta sensació, la sensació de dir, cullons jo he estat un dels que he muntat això, no se, però vaja, la satisfacció aquesta, per molt de pencar que m’haguès fet, i per molt de no poder estar ballant saltant i cantant sota l’escenari, no me la treu ningú, una sensació genial, que encara és més gran quan hi havia gent, que et sonava la cara, o que ni coneixies, i et deien que gràcies, que feia temps, i que ja tocava que a Blanes és muntès alguna cosa gran, a part de les ja tipiques de Barrakes, entre alguna altre. Una sensació que va culminar amb la canço de Barricades, on varia gent vam pujar a onejar les banderes dels diferents pobles a dalt l’escenari, i aquestes sensacions, juntament amb la de sentir per un moment la sensació en plena festa del concert que pot sentir algú que toca per milers de persones a dalt l’escenari va ser genial.

Amb tot això i desprès del concert, tocava el més dur, i últim esforç, el de desmuntar tot el marder que haviem fet, i que vam acabar cap allà les 6 del mati, ja us he dit que era un dia llarg. Per cert agraïr sobretot la gent de les JERC de Tordera que van fotre una feinada, i que van estar fins l’ultim moment desmuntat l’escenari.

Amb tot això direu dons ja està no?, doncs no, diumenge a les 9 del mati, em trucaven el mobil, perquè anés a obrir la Coope, perquè venien a buscar les taules, en prou feines m’aguantava, però vam fer un esforç, juntament amb l’Èric i vàrem anar a obrir la Coope, i desprès, a esmorzar amb en Carles per recuperar forces, ja que ens tornava a esperar un dia llarg, no tant, però llarg.

Un cop esmorzats, dons cap a Vidreres, on ens trobàvem amb un bon dinar a casa l’Edu, la penúltima executiva regional de Comarques, abans del congrés regional d’aquest dissabte, on deixo desprès de dos anys la Secretaria Regional de Política Municipal, i s’aprofita per renovar gran part de la Regional i entrar nova gent.

Un cop ja a dilluns, dons més desmuntatge, que si portar les begudes obertes a la Coope, que si tornar el camió de les begudes, que si anar a pagar una cosa, que si descarregar les fotos de la diada, fer el vídeo, la nota de premsa, i enviar els fotos del concert a en Xavi Sarrià, ja que ells s’havien deixat la camera a l’hotel, etc. I amb tot això, i picant alguna coseta per dinar, no gaire, a les 5 marxàvem amb ma germana cap a Castelló d’Empuries.

Fira Medieval a Castellò d'Empuries

Alguns podreu pensar que anàvem a la fira medieval que es feia. Doncs no, anavem a ajudar els companys de JERC Figueres i Castelló, a muntar el concert que feien la mateixa nit on actuaven Felu Ventura i Dept. Tot i això ens vam donar el gust, d’anar a veure la fira medieval, que per cert estava molt bè i vàrem poder veure una lluita de cavellers davant la plaça de l’església. Amb tot això i entre els concerts dons s’ens va fer les 6:30, i fruit del cansanci i d’altres qüestions, vàrem decidir dormir ni un parell d’hores, i ja a les 8 del mati del dimarts, dons ens aixecavem i marxavem cap a Blanes, ja que a les 10 haviem d’estar presentables per l’ofrena floral i llegir el manifest de condemna als atemptats feixistes que està patint Blanes aquests dies.

Sergi i Ada abans de començar la mani sentats al mig del carrer

Conseqüencies de la guerra d'aigua amb una noia, de la qual no vull recordar el nom de Figueres

Són les 10:30 del Dimarts 11 de setembre, i amb tant de trote a sobre, toca l’ofrena floral, llegeixo el manifest que aquesta tarda o demà ja us penjarè, i ja cap a les 12, i desprès de cantar els segadors, i està per allà, marxu a casa. A fer 4 trucades, i sense ni durmir ni dinar, marxem amb en Sergi i l’Ada cap a BCN, allà arribem a les 6 a la Mani a Pl. Urquinaona. Ens trobem amb en Joan Bertrana i molta més gent, amb l’Adam, en Macià, gent de la Uni, amb molts companys de JERC, que tot i el cansanci del dia encara anem xerrant. Un cop la Mani arriba al final decidim fer el millor de la tarda i del dia, sentar-nos a l’ombra de les palmeres de Arc de Triomf, amb una cervesseta ben fresca esperant a que comenci el concert.

Obrint Pas durant el concert del 11-set a arc de triomf

Aquest cop si, aquest cop toca disfrutar-ho de veritat, tornem a escoltar Feliu Ventura, de moment tranquil·litat, però un cop acaba, i amb el ritme de la batucada que s’hi feia per allà ens anem animant, a l’espera que comenci Obrint Pas. Comencem just davant la taula de so, però a mesura que passa el concert, anem avançant tímidament, ballant, repartint i rebent mols de cops, fins que aprofitant les espurnes d’una carretilla correm en Sergi, la Maria i jo, fins al davant de tot i vivim les 7 últimes cançons del concert a 2a fila, més apretats que sardines però continuant la nostre festa particular.

varem arribar fins la la fila

En definitiva un preludi de diada i diada de bojos, amb molt de cansament, però a al vegada molta satisfacció, perquè seguim fent coses, i reivindicant, allò que era nostre i que les armes ens van robar, reclamant la llibertat que vam perdre com a poble, la llibertat d’un poble, humil, elegre i combatiu

P.D. Perdoneu l’extensió del text, però es que han passat i fet moltes coses

Gran èxit a la II diada per l'autodeterminació dels Pobles

Desprès d’un dissabte molt intens i estressant, la II Diada per l’autodeterminació dels pobles, va concloure d’una forma excel·lent. Durant totes les activitats del dia l’assistència de la gent va ser molt fluïda i continua, i la participació a les xerrades va ser molt superior a l’esperada amb gairebé més d’una cinquantena d’assistents.

Pel que fa el concert, algunes llengües han dit que n’eren 5000, altres 1000, i altres 4 gats. Jo no entraré a la guerra típica i tòpica de xifres, però el que si que sé i es pot veure a les fotos, és fins on arribava la gent i tota la part de passeig que ocupava, que no era pas poca, que es van consumir 7 barrils de 30 litres de cervesa, 4 barrils de 50 litres de cervesa també, i moltes més coses.

Per tant la valoració com a organització és senzillament excel·lent, espero que ara vosaltres que vareu ser els que vareu disfrutar de totes les xerrades, els concerts i tot en general dieu la vostra, us deixo amb el vídeo de resum del concert d’obrint pas

Ja la tenim aquí

Demà II diada per l'autodeterminació dels pobles

http://www.autodeterminaciodelspobles.cat/

OBRINT PAS, MARTXELO OTAMEDI I KENNETH GIBSON SON ALGUNS DELS RECLAMS DE LA SEGONA EDICIÓ DE LA DIADA PER L’AUTODETERMINACIÓ DELS POBLES

www.autodeterminaciodelspobles.cat

Comunicat de la Roda de Premsa d'ahir:

Per segon any consecutiu, les JERC Blanes, la Casa del Poble de Blanes, i el Col∙lectiu 2014, organitzen la diada per l’autodeterminació dels pobles, una sèrie d’actes i activitats que es desenvoluparan al llarg del dia vuit de setembre d’enguany per reclamar el dret de decidr dels pobles a autodeterminar‐se.

Aquest any, la diada per l’autodeterminació dels pobles, ha millorat i augmentat les activitats que és realitzen, convertint la diada en un autèntic referent en la reivindicació per el dret de decidir dels pobles.

Així doncs, en la segona edició de la diada, és continuarà amb la fira d’entitats dels Països Catalans que durarà tot el dia, tot un seguit de demostracions de la cultura tradicional catalana, com ara, balls de bastons o castellers, el concert per l’autodeterminació que aquest any comptarà amb la presència de Obrint Pas i Kontra‐Band i les conferències a càrrec d’importants icones de lluitadors per l’autodeterminació de pobles. D’entre aquests, es poden destacar Martxelo Otamedi, director del diari clausurat al País Basc, Egunkaria, o Kenneth Gibson, diputat del Parlament escocès per el Scotish National Party.

A part d’aquestes activitats, també hi haurà un debat amb les principals organitzacions polítiques juvenils del Principat de Catalunya, un dinar popular, i l’Acte Polític Central que tindrà lloc després del dinar i que comptarà amb la presència de Pere Aragonès (Portaveu Nacional de les JERC), Anna Simó (Vicesecretària general d’Acció Política d’Esquerra), Fernando Blanco (Diputat al parlament Gallec per el Bloc Nacionalista Gallec), José Luís Mendoza (Membre de la comissió permanent de Nafarroa Bai) i Kenneth Gibson.

II Diada per l'autodeterminació dels Pobles

Blanes, 8 de setembre 2007

Ahir per fi, i desprès d’un mes d’agost preparant treballant i pensant sobre com i que fèiem, ja hem tancat la programació de la II Diada per l’autodeterminació dels Pobles.

Aquesta particular festa va néixer el passat any, amb unes expectatives que varem omplir molt satisfactòriament, i ha estat aquest any, que les JERC de Blanes, la Casa del Poble de Blanes, i el Col·lectiu 2014, ens varem decidir a fer alguna cosa molt més gran que la del passat any, i així ho hem fet.

A nivell de programació, amb una oferta molt més gran que la del passat any, a nivell de xerrades i conferències, i seguint la línia del primer any, amb uns protagonistes de la primera línia mediàtica i social en els seus respectius camps, a nivell de protagonistes polítics que ens visitaran, com a novetat vindrà Nafarroa Bai i l’Scotish National Party, juntament amb representants d’ERC i del BNG. I per acabar, a nivell musical, dos grups genials al meu gust, de Blanes, el ja conegut grup Kontra-band, que aprofitarà el concert per gravar-lo de cara a un futur video-clip, i per acabar la festa i des de el País Valencià, un dels grups més importants i coneguts dels Països Catalans, Obrint Pas.

En definitiva tota una diada molt complerta i que promet molt. Aquest any, i també com a novetat, és farà un debat entre les diferents entitats juvenils de partits polítics que tenen representació al Parlament de Catalunya, les JNC, JEV-JIC, les JERC, i per altra banda les JSC i NNGG(pendents de confirmació). Un debat que pretén ser una eina per donar a conèixer les diferents postures sobre aquestes organitzacions i els seus objectius.

Aixì que esteu tots convidats el proper dia 8 de setembre a Blanes. Si voleu consultar tota la programació, entreu a http://www.autodeterminaciodelspobles.cat/

De publicitat de Blanes res de res

Avui a sortit al diari els 5000 € ( he escoltat que també ha cobrat en concepte de desplaçament gairebé 2000€ més, espero que no) que segurament donaran molt que parlar els propers dies. Personalment, dubto que l’esportista David Meca, sigui la millor imatge que pugui tenir Blanes de cara a l’exterior. Tot i estar influenciat per aquesta opinió sobre David Meca, ens podem plantejar analitzar si aquesta inversió dels més de 5000€ per venir a nedar a la platja de Blanes ha estat una bona o mala inversió.

Si ens mirem els mitjans de comunicació, on amb el fitxatge estel·lar de David Meca, on en teoria Blanes havia de sortir i de pas fer publicitat sobre la nostre població, ens trobem que tant sols els mitjans de les comarques gironines, el punt i el diari de Girona, i alguns setmanaris gratuïts del Maresme Nord, es van fer ressò de la noticia.

No se quina és la intenció dels regidors responsables d’aquesta inversió, però personalment, crec que la publicitat de Blanes i de cara el turisme que ens arriba, la projecció no s’ha de limitar a les comarques gironines tal i com ha passat, sinó que també hauria d’arribar a la resta del Principat, dels Països Catalans i de l’Estat Espanyol, i tot i ser més difícil, a nivell internacional.

Podríem pensar que clar, estem parlant de mitjans que tracten temes més de política i que sovint deixen els temes estrella de David Meca a un petit apartat del seu diari. Ara be, ens pensem això i per tant anem a mirar la premsa esportiva (és nedador i va venir a nedar) o bé mirem la premsa groga ( el David sovint surt el programa de la TVE ballant, i en altres de diferents cadenes parlant sobre coses sense importància). La sorpresa, és que tampoc, tampoc surt enlloc que David Meca va venir a Blanes a nedar, a publicitar Blanes, o qui sap si va venir envoltat d’una d’aquelles històries que tant se’n parlen als programes tercer-mundistes del cor i que els paparazzis s'els va passar per alt. En definitiva que tampoc va sortir ni ell ni Blanes.

Potser a fallat el personatge, potser a fallat la modalitat de l’esportista, o potser és que el noi tampoc aixeca tantes passions per mobilitzar els mitjans. El que si que se, és que Lloret va sortir a gairebé tots els mitjans amb en Ronhaldinho, i també ser que quan Blanes va patrocinar el CatDakar, crec recordar, cada dia els diaris, i mirant la classificació sortia el nom de Blanes al costat del cotxe.

El que si que és cert, que els més 5000€ que se li va pagar al David Meca per venir a nedar, no han servit perquè Blanes com a mínim sortís a la web d’en Meca com a patrocinador (http://www.davidmeca.com/patrocinadores.html).

Vist el poc èxit, hem sembla que està clar, podem seguir portant en David per Blanes i sortir als mitjans d’àmbit comarcal, o bé ens replantegem el personatge, i escollim un altre entre tots perquè ens faci publicitat com a mínim a nivell nacional.

Per exemple, vas a la pàgina web del crack del Barça, i entres i el primer que et trobes en un racò, és el link de Lloret de Mar, i en segon lloc et pregunten el idioma en que vols veure la web, entre ells el castellà, l’anglès i el català. En canvi, la web d’en David, ni Blanes, ni en Català.

El que vull dir amb tot això, que si aquesta ha de ser la política per publicitar Blanes, a mi no m’acaba de fer el pes, es busqui algú on podem tenir més incidència, ja que tindrem molta més publicitat patrocinant algun equip de bàsquet, algun jugador de futbol, o organitzant uns campionats a nivell europeu.

A Lloret van portar en Ronaldinho, i fan infinitats de campionats esportius nacionals i internacionals. Perquè no aprenem una mica de la bona publicitat que sap fer Lloret del seu nom, aprenem a fer-la i a fer-la bè. No vulguem fer una mala imitació si us plau.

P.D: Jo hem plantejaria, si s'ha de seguir publicitant Blanes d'aquesta manera, que Blanes col·labores amb la web de Lance Amstrong i el seu livestrong, una forma solidaria de publicitar Blanes, i que segur que amb la visita del mític ciclista americà, que tenia residència a Girona, eixecariem molta més expectació, presència als mitjans, i el més important, que de carambola col·laborariem a una causa que ens pot efectar a tots com és l'investigació contra el càncer.

Fi de les vacances blocaires

Desprès d’un petit període de vacances blocaries, tornem a la feina i a continuar escrivint les coses que penso per aquí.

Durant aquestes vacances, vacances no gaire ja que això de estudiar i treballar de vacances en tenen poc, moltes novetats a la xarxa que han anat apareixen, durant l’estiu, espero que no només sigui cosa de matar el temps a les vacances i desprès acabin morint.

En primer lloc destaco i segueixo dia a dia dos bloc d’àmbit de les comarques gironines, el Club Saratoga, on les lectures dels seus “post” fan passar una bona estona, i per altre banda el Girona-Madrid, una espècie de confidencial dedicat a les properes eleccions generals a les Corts de l’Estat Espanyol.

Ja més en àmbit local, moltes noves incorporacions que d’una forma o altre he acabat visitant el seu bloc. Primer de tot destacar la incorporació a la petita blocesfera política de Blanes, de Josep Cabana, militant d’ERC que s’ha afegit a això dels blocs. Per altre banda el que també s’anima a escriure el dia a dia, és el regidor i cap de llista del PDB, Anselmo Ramos, on sembla a ser que va explicant el dia a dia de la regidoria d’esports.
I ja per acabar trobem el bloc d’una blanenca que es fa dir Alquimista, que acaba d’estrenar el seu bloc, Blanes al dia.

Ja des de un àmbit de d’informació dels mitjans de comunicació, destacar el bloc de Radio Blanes, que ens fa el resum de les noticies més destacades de Blanes, i que així crea una bona forma d’informar per a tots aquells que estem fora de Blanes entre setmana. Esperem que ben aviat, fem un salt de qualitat i s’incorpori la opció de poder escoltar la radio en directe per Internet, tal i com recollíem en el nostre programa electoral.

Sembla a ser que això s’anima, i que no només la blocesfera blanenca és limita als blocs d’Esquerra (Joan Puig) i al Sa Palomera, així que benvinguts tots a la Xarxa

Maquiavel i la política municipal

Article publicat dimecres 4 de Juliol de 07 al Diari de Girona

Dissabte passat, i en aquest mateix diari, apareixia un escrit de Paco Martínez, actual regidor d´EUiA a Blanes, on feia una grotesca (al meu entendre) comparació entre Maquiavel i l´actual alcalde de Blanes.l´escrit del Senyor martínez és refereix al fet que ara l´actual alcalde de Blanes haurà de guanyar-se l´autoritat.

I jo li pregunto, quina autoritat s´ha de guanyar Josep Trias que no s´hagi de guanyar Josè Montilla? Potser és que per EUiA-ICV hauríem de començar tots per tirar les pedres al tripartit de la Generalitat? El que no es pot fer, al meu entendre, és criticar el model quan t´interessa, i quan no t´interessa amagar el cap sota l´ala.

Des d´ERC de Blanes, s´ha primat allò que varen votar les gairebé 890 persones que ens van donar la seva confiança, és a dir el programa electoral d´ERC. Un programa electoral d´esquerres on els seus principals punts han estat acceptats per l´actual equip de Govern i com hem pogut veure alguns dels punts ja s´estan duent a terme.

Personalment no sóc partidari dels cops autoritaris que pugui fer qualsevol president o alcalde per mostrar la seva força, i més quan aquest autoritarisme democràtic va en contra de la voluntat majoritària acordada en un Ple de Blanes. Hem refereixo a l´aparcament d´autocaravanes, ja que el senyor Martínez el descriu com un cop d´efecte d´autoritat, jo el descriuria més com un cop d´efecte democràtic, ja que d´una vegada per totes, i en detriment de l´autoritarisme del anterior bipartit «d´esquerres» s´ha respectat allò acceptat per la majoria democràtica de Blanes.

El que sí estic d´acord, que la millor forma de legitimació de l´obtenció del poder és dialogant i enraonant, tal i com ha fet CiU, i no a cops d´autoritarisme democràtic, tal i com ha fet el PSC. I es que quan el partit majoritari no vol sumar una majoria d´esquerres per governar Blanes, és molt difícil que aquest governi.

I això és el que ha passat, que no hi ha hagut forma de que el PSC volgués parlar amb ERC, fins i tot no ha volgut saber res de nosaltres, fins i tot comprometent-nos que el nostre cap de llista deixés la política municipal al cap de uns mesos.

Ara bé, també era difícil reeditar el tripartit, perquè la idea de les actuacions d´esquerres d´uns, era molt diferent a la dels altres. M´explico, pel bipartit del PSC-EUiA, la política d´esquerres passa per privatitzar, és a dir concedir un espai al sector privat, de una gran part de l´Illa de Blanes, passa també per regalar 30.000 metres quadrats de sostre dels blanencs a la Generalitat per que es destini a la construcció pura i dura, si, al totxo que ells tant critiquen últimament i que han deixat via lliure l´ultima part de la legislatura donant llum verda per construir en espais on hi havia construccions com el Celler, o bé deixant edificar un bolet urbanístic gegant al costat del col·legi Cor de Maria.

En canvi la política d´esquerres dels altres, la política d´ERC passa per la creació d´habitatge protegit, la preservació del territori públic i paisatgístic, la millora dels barris més desfavorits de la població, entre molts d´altres.

I ja per acabar, dir que hem fet cas a una part de les teories de Maquiavel, i hem decidit no votar als Mercenaris d´esquerres que de política d´esquerres no en feien cap ni una.

Marc Puig i Perez

Portaveu de les JERC de Blanes

Benvinguts al teatre dels polítics

I és que ja s’està finalitzant la legislatura, i les extravagàncies polítiques a Blanes continuen sent les mateixes de l’últim any. Unes reaccions com les de la tossuderia de no voler fer cas a la voluntat democràtica del poble de Blanes tancant l’aparcament d’autocaravanes, els fets de voler fer fora una entitat centenària d’un dels seus espais com la cooperativa la Blandense, optar a favor de que la N-II trinxi el nostre paratge del Vilar, actituds en contra dels que pensem diferent al consell de Joventut, acusacions de enganyar els joves perquè vinguin al nostre partit, i moltes altres coses que s’han convertit en normals per part de l’equip de govern.

En tot cas i desprès de les eleccions, la gent de Blanes ha preferit, és a dir, ha votat que aquestes actituds segueixin a Blanes, tornant a fer guanyador un PSC que vol la N-II pel Vilar, que té aquestes actituds, i nosaltres ho respectem, perquè primer de tot som demòcrates, això si seguim dient sempre la nostre opinió, ja que ens devem als que ens han votat..

Els propers quatre anys ens espera un panorama polític igual o pitjor que aquest últim any, un govern que tal i com estan les coses acabarà sent un govern en minoria del PSC i EUiA. I es que els ciutadans de Blanes heu decidit donar un paper a ERC que gairebé no hi pintem res en el proper ajuntament. Cap dels dos partits grans s’ha interessat a dia d’avui per establir un diàleg de cara la propera legislatura, més i tot, el PSC ja porta dient des de fa mesos als 4 vents que no vol pactar amb ERC.

Tot i això, des de ERC ara és el moment de tornar a començar, i començar per donar la cara per els gairebé 900 Blanencs que ens han votat, perquè seguirem treballant com fins ara, amb el nostre programa per davant, per complir tot allò que hem deixat escrit pels propers 4 anys. Una feina que no serà fàcil si el marc que es veu a vindrà serà el que serà, però que tot i això seguirem batallant per seguir posant ordre, en aquest teatre, un teatre que va començar el 25 de juliol passat, quan el PSC ens va fer fora del govern municipal.

Un teatre que aquesta tarda ha quedat encarà més palès a la vida política del municipi. I es que aquest teatre s’ha fet palès en l’últim ple de la legislatura i que s’ha fet en el teatre municipal de Blanes. El que faltava, tots els polítics al teatre municipal, per fer la penúltima escena d’aquesta legislatura, on per desgràcia la política municipal, de la mà del Sr Marigó ha semblat més una obra teatral que altre cosa.

Una obra teatral que té molts de números per tornar a repetir temporada, i és que el director de l’obra ha tornat a ser escollit amb el major suport pels blanencs.

Tot i això encara queden 3 dies, 3 dies en que poden passar moltes coses, des de que el PP pacti un tripartit amb el PSC i EUiA, que hi hagi una Sociovergència amb EUiA, i ja més llunyà (gairebé impossible) que hi pugui haver-hi el famós pacte a la basca, amb CiU, EUiA, ERC i el PP. Tot i això és difícil que puguem deixar de veure el teatre de la mà del PSC i EUiA dels últims 4 anys, només falta veure si hi haurà algun actor nou que participi en l’obra.

Però passi el que passi seguirem estant allà, i sobretot desitjo a tots, ja que el dissabte tornarem anar al teatre municipal, MOLTA MERDA.

Una gran campanya per fer un mal resultat

Si dic que ha estat una gran campanya, no és pas per tirar-me floretes, sinò que recullo les impressions que m’han fet arribar des dels meus amics, alguns periodistes, i alguns companys de molts de la majoria dels partits polítics de blanes siguin simpatitzants o polítics dels mateixos.

El que queda clar és que ens hem cardat una molt bona ostia, això és lògic reconeixeu, ja que sinó ens estaríem enganyant a nosaltres mateixos. Com a mínim ningú de nosaltres, els d’ERC s’esperava que en trauríem 1 tant sols, creiem que com a mínim en trauríem 2 i com a molt 3. Per altra banda, poca gent ,de fora del partit, s’esperava que ens quedaríem amb menys de 2 regidors, si més no, molta gent afina a Esquerra m’ha mostrat la seva sorpresa desprès dels resultats que hem tingut.

Hem direu que faci un analisi del perqué dels resultats. I com no clar que us ho farè,amb la emva visió, no sempre encertada, ja que sort que no hem vaig jugar res amb la porra, perquè ho haguès perdut tot.

En primer lloc crec que ens ha perjudicat el comportament d’Esquerra a nivell nacional, i això és obvi, i hem de veure el vot de càstig que ha tingut ERC als llocs on les CUP hi eren, i en els llocs on no hi ha cap altre formació independentista, l’abstenció i els vots en blanc, crec que han estat els altres culpables. Ja ho vàrem patir a les de l’Estatut, i a les de la Generalitat un gran nombre de vots en Blanc, i ara hem tornat a repartir, i personalment crec que part d’aquesta abstenció i no participació, és en una part electoral potencial nostre decepcionat.

Per altre banda, i més a nivell local, segur que hem fallat en alguna altre cosa, potser era el projecte que no ha engrescat a la gent, o com alguns d’altres partits ens diuen, ha estat el candidat. Personalment crec que el nostre candidat a nivell polític era el millor, l’únic amb discurs i amb les idees ben clares, ara potser hem pecat de tenir les idees massa clares, i de dir-ho tot pel seu nom, agradi a qui agradi i a qui no agradi, potser el nostre error ha estat ser massa honrats amb els nostres pensaments.

Per altre banda si sumem el fet de que tant PSC com CiU, s’han dedicat durant tota la campanya a cargar contra el nostre candidat en comptes de fer-se la lluita entre ells, és normal veure tot aquest desgast en forma de falta de votants, ara jo crec que aquesta no ha estat la principal causa. Ara be, si que és una causa important de que CiU no hagi augmentat.

El que si que hem queda clar és que en una societat com la nostra, pots arribar a guanyar unes eleccions sense un programa electoral clar, és a dir sense unes idees clares, i una línia ben marcada que s’ha de seguir. Pots guanyar unes eleccions sense fer campanya, i el que ja deia, i que sempre he dit els últims dies, és que per molt bona campanya que facis, si les circumstancies generals que he dit no et son favorables, tot el contrari, et són adverses, la campanya és el de menys.

I ja per acabar tres coses. A Esquerra Blanes, estem convençuts que amb ningú més que en Joan Puig haguéssim pogut treure millors resultats, és a dir, ell era la millor carta que teníem. En segon lloc, ningú i absolutament ningú que no sigui Blanes ens dira el que hem de fer i que no hem de fer, simplement serà la gent d’Esquerra de Blanes la que decidirà. I per últim felicitar a tres partits, al PSC per no desgastar-se i guanyar els eleccions, al PDB per aconseguir dos regidors, i en tercer lloc felicitar a la gent de les CUP de tot el territori, per saber apropiar-se del votant descontent amb Esquerra

Com organitza el PSC de Blanes una Manifestació. La incoherència del PSC i els consells per fer una manifestació i voler que fracassi a la vegada

A continuació quatre consells per si algú de vosaltres un dia convoca una manifestació, és a dir, vota favorablement en un Ple una moció, però tot i això vol que aquesta manifestació no tingui èxit, aquí uns consells, que han servit perquè una manifestació per una causa que va recollir milers de firmes( no recordo el nombre però unes 5.000 o més) només tingués una participació d’un centenar de persones, fruit de que la majoria de gent del poble, ni es va enterar de la Mani que es feia. Així 4 consells per si un dia sou un Ajuntament, i voleu dir que esteu a favor d’una mani, però en realitat voleu que fracassi.

1- Un cop aprovada la moció, fer-se el suec com si el dia 15 d’abril no passes res de res.
2- Limitar-se a anunciar la manifestació amb els mètodes acordats, és a dir posar 4 pancartes
3- Posar les 4 pancartes a el Vilar pel dia del Vilar i desprès deixar-les allà abandonades, ja que és tanta l’afluència massiva de gent que va el Vilar entre setmana.
4- Dir a la Premsa que no fa falta posar les pancartes al centre del Poble, suposo pensant que passa més gent pel Vilar que pel Centre del Poble.
5- Dir també que tranquils que no passa res, que la N-II passa a pocs metres del paratge i que no passarà res. Consulteu al Diari de Girona de l’endemà del dia del Vilar.
6- Un cop els partits de l’oposició, han posat les pancartes al Centre del Poble, tu l’endemà, gairebé t’apropies davant la gent de la Plataforma que has estat tu, o sigui el Govern, que han ordenat penjar les pancartes al Centre, del Poble, i així segueix semblant que estàs a favor de la Mani.
7- No avisar amb tots als mitjans a la població de Blanes, amb anuncis a la tv local i a la radio local
8- No enviar unes cartes informatives a les Entitats de Blanes comunicant l’acord de Ple
9- No publicant a l’Agenda de la pàgina web d’internet que l’Ajuntament amb el suport de tots.
10- No fer un Bus des de el Centre del Poble fins al lloc de la concentració facilitant el transport a la gent.

gent demanant la dimissió de Nadal i Marigó

Aquestes són unes de les moltes formes per fer fracassar una manifestació que la convoques tu mateix. Ara bè té sentit participar a una manifestació i no voler que sigui un èxit? No seria millor haver votat en contra de fer la maniestació i haver deixat els altres anar al 100%?

En tot cas els que vàrem anar a la Mani vam poder veure la gairebè inexistent participació dels partits del govern.

Per això només reconeixer la victoria d’aquells que no volien que la Mani fos un èxit, com el PSC, una victoria amb molt de mèrit, ja que transformar una causa de milers de firmants, amb una mani de 100 persones, té tot el seu mèrit i esforços perquè els blanencs i blanenques no s’enteressin fins ahir dilluns que s’havia organitzat aquestes. Per això reconeixer aquest cop la víctoria dels Nadals Marigó i del PSC i del Govern actual de Blanes en General. Gràcies per donar més facilitats a que la N-II trinxi el nostre paratge. Sincerement Moltes gràcies