( http://www.esquerra.cat/documents/en127-web.pdf ) Podeu trobar-lo a la pàgina 10.
Des de les JERC condemnem l'escalada de violència que s'està produint a
Aquest seguit d'atacs han provocat la mort de més de 360 persones i més de 1600 ferits des del passat dissabte, quan es va iniciar l'atac més important que ha fet Israel des que es va acabar la treva amb Hamàs el dia 19, arran del llençament continuat de míssils per part de Hamàs a la població civil d'Israel. En aquest sentit, les tropes aèries i navals israelianes ja han atacat varis objectius palestins, entre els quals diversos edificis del govern de la franja, un camp d'entrenament del moviment islamista, una fàbrica d'armes i per segon dia consecutiu la universitat islamista. Atacs que afecten, tots ells, a la població civil.
Aquests fets, han provocat que als hospitals de la franja, la situació sigui cada vegada més caòtica fruit de la falta de medicaments, llits, sang per a transfusions entre d'altres mentre mantenen les fronteres tancades fins i tot a l'ajuda humanitària per la població.
Des de els JERC rebutgem contundentment les actuacions que s'han anat succeint els darrers dies per part del Govern d'Israel, i que ens ha deixat en la situació de que a dia d'avui l'exèrcit d'Israel està a punt d'entrar a
Des de les JERC demanem un cop més, l'actuació de les Organitzacions Internacionals per tal d'aturar la greu situació que està patint el poble Palestí, en front de les actuacions politico-militars de l'Estat d'Israel, que violen de forma sistemàtica la declaració dels Drets Humans i
Les JERC instem al Govern de
Ara ja fa uns mesos, en ple mes de març, vaig tenir l’oportunitat de poder viatjar a Bolívia, dins el marc del 1r projecte de Cooperació al Desenvolupament que les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya hem realitzat i continuem treballant.
Gràcies a aquest viatge,a part de poder aportar el nostre petit gra de sorra per alleugerar les diferències tant abismals, que actualment encara existeixen entre els països del Nord, i els països del Sud, vaig poder descobrir la realitat d’un país com és Bolívia, des de la perspectiva més social, fins a la més política.
Per una banda, varem poder conèixer una estructura social molt diferent a la del nostre país, amb una majoria composada per indígenes, que durant molts anys han estat oprimits per una minoria oligàrquica, que han format les classes dirigents, i que a la vegada, posaven en mans de les grans empreses transnacionals i de les seves pròpies butxaques, el benefici econòmic que s’extreia de les matèries primes del país, com són els hidrocarburs.
Durant molts anys, aquesta oligarquia ha estat la que ha format i composat l’arc parlamentari Bolívia, fins fa poc més de 10 anys, on per primera vegada, un dirigent indígena, la classe oprimida fins al moment a tot el país, entrava com a Diputat al Parlament Bolivià en representació del Movimiento al Socialismo (MAS), i que des de aleshores, ha passat de obtenir un suport social minoritari, a obtenir el suport de més del 50% de l’electorat Bolivià en les darreres eleccions.
La pèrdua del poder estatal per part dels partits que conformen la dreta boliviana, els ha resignat, a ser minoria en el l’arc parlamentari nacional, perdent així el control estatal sobre l’economia i la gestió dels recursos naturals del país, i mantenint-se en el poder en una minoria de regions del país, anomenades les regions de
Segurament, a alguns de nosaltres ens sonarà per haver rebut, a traves dels mitjans de comunicació, tot el rebombori polític que està generant l’oposició i que es concentra a les regions de
El cas, es que aquests dies, s’ha celebrat a Santa Cruz, un referèndum reclamant major autonomia i descentralització dels mecanismes de poder estatal, copiant en molts de casos, parts de l’Estatut del Principat de Catalunya. Fins a aquest punt, un independentista, podria està d’acord amb la reclamació d’autonomia i de més autogovern per part de la regió Boliviana, ara be, si ho mirem amb més detall, trobarem detalls, que ens faran veure, com aquesta lluita i reclamació per part de l’oposició Boliviana, no té absolutament res a veure, amb la situació que es poden trobar moltes de les actuals nacions que no tenen estat dins el context Europeu, com podrien ser Euskal Herria, Irlanda, Escòcia o els Països Catalans.
En primer lloc, l’actual oposició demana una major descentralització de les estructures estatals cap a les diferents regions, un fet, que personalment és necessari en qualsevol país del món, i per tant i estaríem d’acord amb aquesta reclamació. Ara be, quan aquesta reclamació, es realitza desprès de unes dècades on la dreta ha estat el Govern amb un model estatal totalment centralista, i ara són ells mateixos qui exigeixen un model descentralitzat, alguna cosa passa.
Si en aquest fet, li sumem, el fet que l’actual Govern del MAS-IPSP i d’Evo Morales, ha promogut la reforma de la constitució, que s’encamina cap a un model territorial descentralitzat,amb un reconeixament a les diferents realitats culturals del país, amb unes reformes socials per encaminar el país cap a una situació social molt millor que l’actual, on seran els propis bolivians i bolivianes qui gestionaran els recursos naturals i no les grans transnacionals, i on s’estableixen mecanismes de control molt més durs que els actuals per tal d’evitar la corrupció governamental.
A partir d’aquí, jo em pregunto, com és que l’oposició que forma la dreta boliviana, està en contra d’una reforma constitucional, que garanteix més drets, llibertats i descentralització del poder estatal cap a les diferents regions del país? Com és que mitjans de comunicació com són El Mundo i
Les respostes són ben senzilles. L’actual dreta boliviana, està utilitzant l’exemple català tant sols per continuar mantenint les quotes de poder econòmic i de subministraments que fins a la pèrdua del Govern Nacional Bolívia controlaven juntament amb les transnacionals, i que els ha servit per enriquir les seves pròpies butxaques, i les arques de les empreses que gestionaven gran part dels recursos del país, i deixaven de banda a la gran majoria de població del país andí.
No ho fan pas perquè les províncies de
El que encara sobta més, es que en el passat, polítics catalans, en aquest cas de Convergència i Unió, o gent com el Sr. Villatoro en un article al Singular Digital, es posicionessin tant clarament, a favor de les demandes de la oligarquia boliviana.
La mateixa oligarquia, que ha estat expropiant el país durant molts anys, i que ara per ara, tant sols vol obtenir més autonomia a les regions que controlen, per poder mantenir la seva dictadura econòmica que ha estat ofegant a la població boliviana durant tants anys, i no com ells diuen, per compartir la mateixa lluita del poble català.
Ja que si la lluita independentista del poble català, és tant sols una demanda, perquè les transnacionals mantinguin les seves expropiacions econòmiques sobre el meu territori, deixant de banda a la majoria de la població del meu país, duent-nos a una situació econòmica per sota dels llindars de la pobresa, us asseguro jo, que no seria ni molt menys independentista.
a l'entrada del departament de Vice-presidència
I és que el fet més gratificant d’aquest viatge, ha estat, poder rebre el suport a la nostra lluita per part del MAS-IPSP, una lluita que hem de continuar internacionalitzant, i donar a conèixer als diferents racons d’aquest món, ja que d’aquesta manera, i quan arribi aquell dia en que les catalanes i els catalans podem decidir el nostre futur com a estat propi, tinguem les complicitats dels diferents Estats d’arreu del món.
la Canyi, juntament amb la Lidia( Joventuts del MAS-IPSP) a la tele
Gràcies a aquesta visita, hem pogut parlar amb els principals dirigents del Govern Bolivià, hem pogut donar eines formatives i organitzatives, als joves del MAS-IPSP, per així poder animar a més joves, i poder agilitzar la seva lluita revolucionaria, cap a tots aquells projectes que tenen en ment per poder tirar endavant un país, defugint dels corrents neoliberals que fins ara l’han governat.
una de les portes dels despatxos de la TNB, on els periodistes havien enganxat algun adhesiu de les JERC
En l’apartat més mediàtic, les JERC hem estat presents explicant el nostre projecte, en els principals mitjans de comunicació del país. Hem parlat en una entrevista en profunditat a la televisió nacional boliviana ( la TVE1 de Bolívia) durant gairebé mitja hora en un programa semblant als matins d’en Cuní, per fer una comparació mínimament semblant, hem estat presents a la ràdio nacional, és a dir, la Catalunya radio boliviana.
i és que així, fer entendre les coses és molt fàcil, la gent del MAS no podia entendre que hi haguès encara ara un simbol de l'epoca feixista a la façana de la casa de Espanya, i es preguntaven si a Alemanya, encara hi havien simbols feixistes tambè
Unes aparicions claus que han servit a les bolivianes i als bolivians a saber que al Mediterrani hi ha un poble que lluita per tornar assolir aquella llibertat nacional que ara fa ja gairebé 300 anys, els mateixos colonialistes que van fer un dels majors genocidis contra les poblacions indígenes de la Amèrica llatina, ens van prendre per les armes la nostra llibertat. Fins al punt, que ahir mentre varem anar a un bar, el cambrer ens va reconèixer, i ens va felicitar i encoratjar a seguir endavant amb la nostra lluita.
De moment, aquest és l’últim post des de Bolívia, on aprofito les últimes hores d’estada en aquest país, per poder estudiar una mica, en aquest dissabte que tenim lliure, ja que tant punt arribar als Països Catalans, comencem els exàmens, i dos dies desprès, tinc el primer d’ells.
Quan arribem a casa, també podreu gaudir de tota l’entrevista al programa dels matins de la Televisió Nacional Boliviana, entrevistes de radio, i altres informacions
Al Parlament amb el diputat David Herrada
A l'hemicicle del Parlament de Bolívia
Amb la gent de las Bartolinas
A la conferència amb la gent de les Joventuts del MAS-IPSP
amb la gent de les joventuts del MAS-IPSP
a la roda de premsa
A l'avió de cami cap a Buenos AiresSi en el passat post, us escrivia, de tot el trote d'avió que ens tocava fer per arribar fins a la Paz, avui, un cop arribat, i desprès de 4 vols, sortint dels Països Catalans, passant per Espanya, Buenos Aires, Santa Cruz (Bolivia), i la Paz, ens ha tocat un dia molt mogudet.
Pendre el sol durant un parell d'hores a Buenos Aires, 30€
Tambè haig de dir, que el viatge, va ser d'allò més variat, des d'anar a pendre al sol a la gespa dels voltants de l'aeroport de Buenos Aires, i haver de pagar una pasta per les 4 hores de sol en forma de taxes, i d'anar a parar a Sta Cruz, amb una calor infernal d'allò més tropical, ens plantavem a la Paz, desprès de més de 30 hores de anar d'un lloc a l'altre del món.
A l'aeroport de Santa Cruz ja força demacrats
Al mini que ens ha portat a Tiwanaku
El viatge fins allà, ha estat del tot més característic i sorprenent. Principalment aquest mati era el primer contacte real amb la ciutat. Una ciutat, situada enmig d’una vall, on les zones riques es concentren a la part més baixa de la vall, per tal d’aprofitar, el poc oxigen que es respira a l’aire fruit de la gran altitud en la que ens trobem, uns
La Paz
Ens hem desplaçat fins la ciutat del sol en una especie de furgonetes, taxi, bus, o quelcom semblant anomenats minis. Un transport d’allò tot peculiar. D’allà fins a la ciutat del sol una bona hora i mitja, en una carretera d’allò més perduda, i amb uns conductors d’allò al més pur estil Grand Theft Auto, o quelcom joc semblant de conducció perillosa.
La Ciutat del sol de fons
La ciutat del sol, simplement una cosa espectacular. Enmig d’una vall a uns 
Més ciutat del Sol
i més ciutat del sol
D’allà hem tornat cap a
On vàrem dinar Yama
Durant la trobada, s’han tractat entre d’altres qüestions, els treballs de l’assemblea Constituent de Bolívia, les polítiques públiques en matèries d’educació i d’ajudes pels joves que s’estan impulsant des de el Govern per afavorir el canvi social i econòmic de
Un moral pro EVO
També s’ha tractat la situació de reconeixement oficial de les més de 30 comunitats indígenes, que conformen el país. En aquest sentit, els representants de les JERC han aportat la seva experiència viscuda en el procés de normalització lingüística viscut als Països Catalans.
Trobada amb Fidel Surco, Secretari General de
Durant la trobada, el dirigent del MAS, Fidel Surco, s’ha interessat per la situació política i social dels Països Catalans, i per la lluita pel dret a decidir del poble català.
Foto a la Seu del MAS a la Paz
Ara són les 9 de la nit i anem a sopar amb els Joves del MAS, i la seva executiva nacional. En els propers dies seguirem informant
Des de l’altre punta del món
Una abraçada a tothom
Aquest cop toca anar a Bolívia, fruit d’un projecte que estem portant a terme les JERC des de
el recorregut del viatge via google earthEn total el viatge són al voltant de
A partir de dilluns, i si trobem accés a Internet, esperem que si, ja ús informaré de l’experiència, i el treball que anem a fer amb els companys del MAS Bolívia
D'esquerra a dreta: Gerard Coca (Portaveu Nacional de les JERC) Andreu Criquet (representant de la comissió de Pol.Internacional.) Marc Puig (Secretari de Relacions Internacionals de les JERC) i David Herrada (representant i diputat del MAS)
Tot i tenir una història ben curta políticament parlant, tant sols porten uns 10 anys de vida política, el MAS ha esdevingut el principal partit de la República de Bolívia. Actualment, és el grup majoritari de Bolívia, amb un resultat a les passades eleccions de més del 55% del sufragi i que té com a principal cara visible a nivell internacional, el president de la república de Bolívia, Evo Morales.
Durant aquesta setmana, i aprofitant que els companys de Solidara, han portat a David Herrada, als Països Catalans, hem volgut aprofitar la seva estada per tenir un contacte, amb el que és un dels principals dirigents del MAS, i amic personal del President Evo Morales, no tant sols per aprofundir i planificar alguns detalls, del projecte de Cooperació entre les JERC i les Joventuts del MAS, sinó per també poder conèixer de primera mà, la vertadera situació que actualment està vivint el país.
I la veritat, i desprès de passar diversos dies xerrant amb el diputat del Parlament Bolívia, David Herrada, un es dona compte, i a la vegada queda admirat, de les complexitats i les grans diferències entre la situació dels Països Catalans i de Bolívia. He pogut observar, i escoltar en deteniment, com en David, ens explicava la situació política amb la que es troben a Bolívia, i hem pogut escoltar, com el desig de les classes populars d’un país, passa de desig a realitat.
El desig de les classes populars, de que l’estat, treballes d’una vegada per totes a la millora social del país, ens comentava com per exemple, s’ha passat en el període d’un any a que 100 dels prop de 300 “pobles” del país passesin a declarar-se amb una taxa 0 de analfabets, i que calculaven que en el període de dos anys vista, aquesta situació d’analfabetisme 0 s’amplies a la resta del territori.
Contemplava amb admiració, la seva idea com a polític de la socialització dels bens propis, i la hospitalitat, i l’esperit de compartir, allò que un té amb la resta del poble. Ens explicava com amb el seu sou de diputat, destinava la gran part del seu sou, a ajudar a compatriotes de la seva província a fer desplaçaments a la gran ciutat entre d’altres, o l’aposta clara del Govern a incentivar i socialitzar polítiques de salut i ensenyament per la societat boliviana.
En definitiva, moltes anècdotes, polítiques i experiències que s’hem fan difícils de resumir, però com ja us he dit, totes, encarades a la millora social, i a la vegada amb una legitimació que en molts territoris supera el 70% del sufragi, però que per temes de distribució de escons i senadors al parlament, fa que tinguin una majoria del 55 %.
la nova permanent nacional amb els portaveus regionals
