De camí, un altre cop,

cap el conflicte

(per desgràcia)

Tots varem ser els que ja fa més d’un any se’ns van obrir les portes de l’esperança amb la treva que va proclamar ETA. Varem ser molts, els que veiem com dia a dia, aquesta treva no servia perquè el Govern Espanyol, negocies de veritat, per tal d’arribar a la fi del conflicte, i continuàvem observant amb preocupació, que la falta de gestos per part del Govern Espanyol, gestos comprensibles, i que ja s’havien dut a terme en la època d’Aznar, sorgissin a la llum, com el ja famós acostament de presos bascos, i així complir d’una vegada els drets i deures que regeixen a l’estat Espanyol.

Varem ser molts, els que pensàvem que això no anava bé, tot i que el president del Govern Espanyol deia tot el contrari, fet que va provocar que no fos una sorpresa el atemptat a Barajas de finals de l’any passat. I finalment, també varem ser uns quants, qui varem veure perdre les esperances el moment en que el Govern Espanyol trencava formalment les negociacions amb la banda terrorista.

La resolució de conflictes, ja siguin d’un calibre més gran o més petit, sempre són difícils i complicats, i més si en aquesta resolució del conflicte, entren en joc, qüestions personals i de víctimes humanes i qüestions d’identitat i del fet de pertinença a un o altre país.

Ara bé, el que si que no és gens complicat, no és gens complicat deduir-ho, en el sentit de si agafem exemples no idèntics, però de característiques semblants, com en el cas d’Irlanda del Nord. El que és obvi, és que no es pot trobar la solució a un conflicte, si la principal part implicada, és a dir, la organització terrorista per una banda, juntament amb la cúpula política de Batasuna, no estan immersos en el procés per trobar una solució pacífica al conflicte.

Per tant, el que no es pot pretendre, és que l’Estat Espanyol tingui a la garjola els presos polítics, que són els dirigents d’un partit polític com Batasuna, amb un gran suport electoral al darrera, i en conseqüència, amb un suport de la societat civil d’Euskal Herria, d’aquesta forma, és totalment lògic, i a falta d’una negociació, es pugui arribar a la fi del conflicte armat Euskal Herria.

Parlar des de una perspectiva allunyada, sempre és molt fàcil, i segurament m’equivocaré, però el que si que és cert, és que tant una banda com l’altre, neguen a les dos parts drets molt fonamentals. Per una banda, ETA utilitza la violència, un mitjà que com s’ha pogut comprovar, acaba tenint un resultat de suma 0. Per altre banda, l’Estat Espanyol, incompleix un dret fonamental de totes les persones, com el dret a decidir lliurement la lliure determinació del nostre poble i el seu. Per tant, la solució seria obvià, crec jo. Per una banda que ETA deixes les armes, emmarcat dins un procés gradual de negociació semblant com el que ha tingut lloc a Irlanda del Nord, i per l’altre, que l’Estat Espanyol, garanteixi el dret a decidir de Euskal Herria.

Dos fets segurament molt senzills i molt complicats alhora, però que com qualsevol negociació, requereix rebaixar plantejaments des de les dues bandes.

Ara bè, la solució al conflicte la podem trobar encara molt més senzilla, i sobretot gràcies a la mediació del actual lehendakari Basc. La solució, està en la resposta de la societat civil al referèndum convocat d’aquí un any a Euskadi, on es preguntarà a la societat, el que vol fer com a poble, i si es veu en cor d’exercir el dret a la lliure determinació del Poble Basc. Dic que aquí podem trobar la solució, en el sentit de que, en primer lloc, el poble basc podrà decidir el seu propi futur per ell mateix. En segon lloc, les espiracions independentistes, és veuran realitzades, ja que per fi serà el poble qui pugui decidir, i per tant haurà estat des de la via pacífica des d’on s’haurà aconseguit el objectiu dels independentistes.

Ara bè ens podem trobar com l’Estat espanyol, una vegada més actua contra la llibertat dels pobles a decidir el seu propi futur, tal i com passa ara. Però jo no vull imaginar, que en vistes d’aquesta consulta totalment democràtica, l’Estat espanyol impedeixi per la via de la violència el dret democràtic a vot que tenim tots i totes en aquest país.

Demano massa?, jo crec que no, ara bé, si l’Estat Espanyol, respon d’aquesta forma, aleshores, els principals culpables de que el problema continuí serà l’Estat Espanyol.

Però mentrestant tot això no és possible, s’ha de donar suport, a totes les causes justes i democràtiques que existeixin i que puguin ajudar a la resolució del conflicte, i una d’elles, i que un company d’allà m’ha fet arribar és la de Free Batasuna, on es demana la llibertat dels membres de la mesa de Batasuna surtin en llibertat per poder trobar una solució pacífica al conflicte basc