8.11.07

Alegria, és Festa Major


Alguns de vosaltres, direu, que cony està dient aquest avui?, alguns ho trobareu normal dintre les meves desviacions escrites d’aquest bloc, i altres rumiareu, o pensareu que avui m’estic equivocant perquè no és festa major.

A Blanes, avui no és festa major, però la cosa sembla que estigui de festa major a nivell polític. Per una banda els actes provocadors i amenaçadors d’uns per tal d’abandonar el Govern, s’ha quedat en allò que és diu de paraules i no en fets, provocant així una altre actitud de descrèdit cap els polítics, ja que amb amenaces no es va enlloc, i que ja, la societat en té prou d’escoltar paraules buides de contingut i de fets per part d’alguns polítics, que només falta que més polítics facin el mateix d’una forma tant clarivident.

Si en quest descrèdit, li sumem el fet que aquesta mateixa gent, que són polítics, actuen d’una forma,on en prou feines tenen clar el que és una cosa, i el que és una altre. Ens trobem en una situació, que desprès no és d’estranyar que la societat no participi en política, i no vagi a votar a les urnes.

El polític, segons el meu punt de visra, ha de ser aquella persona, que ha de tenir clar des de un bon principi, que si es presenta a unes eleccions i surt elegit regidor, és perquè el poble, l’ha designat com a representat seu, i per tant, li esperen 4 anys de dur treball i molts sacrificis personals, un fet que significa, treballar moltes hores, i sovint molt poc agraïdes. No fa gaire, i parlant amb un militant, del partit protagonista de l’actual Govern, que amb les seves cercaviles polítiques de festa major, estan tapant, involuntàriament o voluntàriament, ho desconec, la bona acció social i política de l’actual Govern, al qual ERC hi dona suport, no sempre, des de l’oposició, i que ha portat, desprès d’un tripartit anterior, que de polítiques d’esquerres, com per exemple l’habitatge protegit, han estat nul·les, fruit d’una paràlisi interessada per part d’uns, ha portat que ara per ara, en aquests aspectes ja s’hagi començat a recuperar el temps perdut. Però al que anàvem, un dia parlant amb un militant del PDB, hem va comentar i a la vegada justificar, que els polítics, ell deia tots, han de tenir la possibilitat de tenir càrrecs de confiança, ja que ells, els polítics, tenen una també vida personal i laboral que han de continuar. I per tant justificava l’ús i creació de càrrecs de confiança per aquest fet.

L’actitud hem va sorprendre, no pel fet de que estigui en contra d’aquests càrrecs de confiança, ja que crec, que aquestes places, són necessàries, en alguns casos i sempre en mesura, per tal de posar professionals per fiscalitzar i agilitzar la tasca del Govern ( quan dic professionals, no vull dir funcionaris, sinó gent especialitzada i llicenciada en temes de dret, administració pública i politòlegs,(no vull escombrar cap a casa)). Però el que més hem va sorprendre, es que allò que van criticar amb el seu populisme barat i que a al vegada els va funcionar per convèncer al electorat, si recordeu, ells només parlaven, de que si els polítics només enxufaven a gent, que cobraven molt, que treballaven poc. Unes crítiques populistes en tot sentit, però que a la vegada irreals en gran mesura, ja que sempre hi haurà, com passa en tots els oficis, alguns pocs que actuen poc èticament.

Per tant, marxin o no, el que primer hauria de fer aquesta gent, és tenir clar les seves idees i pensaments, perquè si duen que marxin, és perquè marxaran, i si diuen que els polítics s’aprofiten de les situacions, col·loquen gent, dons que actuïn en conseqüència, o com a mínim, que reconeguin els errors que van escriure en el passat, i que han vist, que quan un exerceix de polític, la realitat és que sovint no es pot enxufar a la gent, que per les hores i sacrificis laborals, el salari és el just, tot i que per desgràcia hi ha gent que sacrifica les mateixes hores i haurien de cobrar el mateix, i que de treball, de poc res de res, sinó tot el contrari.

Vaja desprès d’aquesta visió del que veig com a comportaments de festa major, de festes i festetes per part d’alguns polítics locals, jo us deixo, perquè marxo de veritat de Festa Major, en aquest cas de la Festa Major de la UAB, que tot i que sembli inversemblant, es estudiants d’aquesta universitat també tenim festa major

1 comentari:

Un català perdut a Anglaterra ha dit...

La Festa Major de l'Autònoma... quants records...
Ànims amb la campanya.