De Vila a Vila

Com alguns ja deveu saber, ara ja fa exactament un mes, vaig estrenar la meva segona etapa fora de casa, dic, segona, ja que la primera ja vaig estar-me dos anys i mig vivint a la ciutat de Sabadell. Avui ja fa un mes de la meva primera nit al meu nou pis compartit. Aquest cop i a diferència del primer cop, on vaig marxar de casa juntament amb gent coneguda, a diferència, ara, m’he fotut a viure a la comunitat de GdG 59, un habitatge que comparteixo juntament amb 3 desconeguts que desprès d’un mes de molt bona convivència ja no són tant desconeguts. La veritat és que estic en un pis de luxe, luxe no en el sentit de materialista, sinó en un sentit general. És un pis d’aquells antics, amb un menjador molt gran, on durant tot el dia està ple de llum que entre per una d’aquelles galeries típiques de molts habitatges de la ciutat de Barcelona, un pis d’aquells amb un passadís interminable, que distribueix al llarg del seu recorregut les diverses habitacions, la cuina i el lavabo. I si a tot això li sumes un preu més que moderat tant per la situació com el model i estat del pis, està de puta mare.

A part de tot això, li haig de sumar la magnífica situació del pis. Aquest està ubicat en un entorn, del qual m’hi vaig quedar enamorat un d’aquells dies que aprofitant que eren les meves primeres setmanes com a universitari vaig venir a visitar aquesta vila, d’això ara ja fa uns quants d’anys, i que em va obrir la idea, i desig, que si algun dia tenia l’oportunitat de viure a la capital del Principat, la prioritat seria viure en aquesta Vila. Un lloc que si a qualsevol de nosaltres ens deixessin de cop al mig de la Vila, cap de nosaltres encertaria que es troba a la ciutat de Barcelona. I es que la Vila de Gràcia, no és Barcelona. Són uns carrers tranquils dels quals es respira un aire social diferent que la resta de la ciutat, tant de dia com de nit.

Aquests ambients que em sonaven de algun o altre dia espontani dels darrers anys, ara s’ha convertit en el dia a dia, i en dies com el d’ahir, on anar a fer la cervesa amb alguns amics que a la vegada són veïns, aquí a la Vila de Gràcia, fa que un es trobi dins un ambient que ni al poble es pot respirar, l’ambient de poder prendre una, dos, tres o les birres que facin falta en una plaça de diamant ambientada amb el so de la música espontània d’un grup de gent, que és ideal per desconnectar desprès d’una tarda amb alguna que altre classe d’aquelles amb un contingut d’allò més dens, i que et deixen en un estat de shock fruit de rebre una densitat d’informació, que en prou feines, un pot processar.

Tot això, en un ambient, que a partir d’ara, dons serà el meu respirar més habitual. Ja que a partir del mes de Novembre comença una nova etapa desprès de molt de treball durant els últims anys tant a Blanes com a les Comarques Gironines. I és que a partir d’ara, el més habitual serà estar per Barcelona, això si seguint el treball sobretot a Blanes, perquè, encara que arribi una etapa on gran part de las setmana dormiré a la Vila de Gràcia, la Vila de naixement seguirà sent la meva, la de Blanes, on encara hi ha moltes coses per fer, per dir i per canviar.