20.2.07

Si ens fan Bulling, marxem de classe



El passat diumenge el Andalusia va aprovar un nou Estatut d’autonomia. En una campanya on els únics que s’oposaven a el text estatutari, amb molts d’aspectes, idèntic al Català, era el Partit Andalús. El poc interès de la població andalusa envers el nou text, va quedar pales amb la baixa participació, gairebé més de 13 punts per sota de la participació en el referèndum català.

A part de totes aquestes característiques, i de veure com tant sols Catalunya, Euskadi i Galiza, són les úniques on la majoria dels seus ciutadans veuen necessàries aquestes reformes, siguin mesures més o menys ambicioses, siguin en format constitutiu o estatutari. Dels fets a Andalusia es deixa palès tot l’odi del Partit Popular i de les marcs socials pròxims al nacionalisme espanyol, cap a Catalunya.

La situació recorda un fet semblant que tenen molts joves estudiants, més com una situació i falta de confiança, envers a algun professor quan els hi entreguen un treball o un exàmens. Tots hem estat estudiants, i sempre hem pensat, o tens la sensació que algun professor corregeix els treballs i els exàmens pel nom.( Vull deixar clar que aquest no és un pensament que tinc actualment envers els professors que tinc ara) I en conseqüència fa la seva feina mal feta.

Dons això és el que passa amb l’actuació del Nacionalisme Espanyol quan es parla de Catalunya ( Països Catalans). Tot aquest sector de gent actua com el professor corrupte i partidista alhora de corregir els treballs o exàmens als seus alumnes. En aquest cas, l’Examen (Estatut) és corregit pel professor ( PP, la Cope, el PSOE, El Mundo, vaja el nacionalisme espanyol). En aquest exàmen hi ha dos alumnes que s’hi presenten ( Catalunya i Andalusia en aquest cas) El primer alumne, és suspès pel professor, mentre que el segon, que s’ha copiat del primer en gran part de les preguntes que ha escrit en el text, l’aproven sobradament i es queden tant tranquils, i no ha tret una matricula, perquè només el van anar a votar 1/3 dels Andalusos.



I aquí ens podem plantejar dos coses. Acceptar l’opinió de l’Autoritat superior,(haviam que diu el tribunal Constitucional) o be vist l’odi, i les ganes de boicots de tot tipus, judicis premeditats per part de l’Estat Espanyol cap tot allò Català, tirar pel dret, emancipar-nos, marxar de la classe, perquè en aquesta (l’Estat Espanyol) ens fa bulling sempre que pot.

Ara bè, per marxar de classe és necessita la voluntat de tots, i en aquests moments, no la tenim. Fa falta que CiU es posicioni clarament per l’Alternativa autodeterminista, i es deixi d’una vegada per totes el paper de Nacionalistes Pactistes que volen un lloc en el Govern de l’Estat que tant ens odia. Per altra banda caldria restablir els ponts trencats entre el partit majoritari que aposta per la via de la sobirania, o sigui ERC, i la coalició Nacionalista. Perquè per assolir la Independència, no s’ha de distingir entre la dreta i l’Esquerra. En aquest aspecte, vull deixar clar, dues coses ben diferents i que crec que s’han de diferenciar. Una cosa és el procés cap a l’Autodeterminació, del que parlo en aquests moments, i l’altre les politiques del dia a dia que fa el Govern de la Nació.

Ara direu, i dons perquè vareu pactar amb el PSOE-PSC?, dons fàcil, perquè per una banda una cosa és parlar sobre la política social, la política del dia a dia, on si es distingeix entre les politiques d’esquerres i les politiques més conservadores. Per altra banda la situació actual de CiU, tal i com vaig dir en el seu dia, en termes de identitat nacional, es troba tant adormida, com la que té el PSC.

El que si que ha quedat clar, i més si el tribunal constitucional elimina articles, o sigui fa el segon cepillado a l’Estatut, que la via dels Estatuts s’ha acabat i és innecessària, i que el famós Estat de les Autonomies ja està mort, i la única via possible, i que cal aconseguir, és el de la majoria social, que en el seu moment recolzi un procés per l’Autodeterminació del nostre poble, perquè el dia que siguem una majoria social, per molta Constitució que hi hagi, per molts d’impediments que ens posin, amb una majoria social, ningú ens aturarà, i aleshores no demanarem permís a ningú per sortir de la Classe i cambiar d’Escola, vaja, els únics que ens autoritzaran per sortir de la classe, som tots els catalans i catalanes


P.D: Perdoneu que no escrigui, però el meu PC el teclat em fa el boig, i no puc escriure tot el que vull

1 comentari:

Sara ha dit...

Marc, sento dir-t'he que vius en la més gran de les utopies! Però si et fa ilusió, continua lluitan, potser algún dia aconseguiu la famosa majoria social. Encara que crec que teniu moooooooooooooooooooolta feina a fer!

Muuuuuua! ;)