La Casa del Poble, una cosa més que política

Adhereix-te a la Campanya a : www.casadelpoble.blogspot.com

Aquesta ultima setmana ha estat molt agitada. El passat dilluns, i mentre estava fent feina a la Casa del Poble, ens va arribar la noticia de que l’alcalde de Blanes havia introduït com un punt del Ple Municipal de Blanes, l’afer del tema de la Cooperativa. Per tots els qui no esteu familiaritzats amb Blanes, la Cooperativa la Blandense, la Coope, com li anomenem alguns dels molts dels joves que utilitzem, és un edifici de Blanes que havia estat la primera seu de l’entitat Casa del Poble fins el 1925, i que desprès fou la seu de la Cooperativa la Blandense, una entitat que donava el servei de Socors Mutus i que estava lligada estretament amb la Casa del Poble. Aquestes entitats lligades entre elles des de un bon principi, varen patir la repressió franquista i varen ser expropiats tots els seus bens materials. (si voleu consultar la història sencera consulteu-la a: http://casadelpoble.blogspot.com , on hi ha penjada una part del meu treball de Recerca on s’explica gran part de la història d’aquesta associació) Al mateix temps que us podeu adherir al manifest per donar suport a la Casa del poble que trobareu en la esmentada web

Per on anàvem, si és ben cert, que la notícia fou escandalosa quan me la van comunicar, és cert, i tot i reflexionar, no podia entendre l’actitud de l’alcalde de Blanes envers el que és per a nosaltres, una entitat que expressa molts ideals, idees i valors, de tota una llarga història de persones que s’han deixat la pell i fins i tot la vida per la defensa d’aquests. No ho enteníem, ni tampoc ho segueixo entenen ara mateix, i després del Ple Municipal d’aquesta passada nit. Desprès d’escoltar les parts que volien fer fora la Casa del Poble i totes les entitats que hi ha actualment a la Cooperativa, encara m’he quedat més sorprés i espentat en veure aquells qui ens governen exposar els seus punts de vista, i el gran maquiavelisme amb el que actuen, però per sort, utilitzen un maquiavelisme de principiants, i com bè és pot entreveure de les lectures d’un dels principals protegonistes de la ciencia política, per mantenir el poder, s’han de tenir pocs escrupols i realitzar accions per tal de mantenir aquest poder, ara bé aquestes accions han de ser mesurades, perquè sinó et pot passar tot el contrari, i volen mantenir el poder, acabes perdent-lo. A trets generals, aquesta és una de les idees que he extret dels pensaments de Maquiavel, després de llegir 3 cops en 3 anys una de les seves obres de referència, com és el Príncep.

No vull justificar amb aquestes paraules, els pensaments de Maquiavel, ni posicionar-me del que penso de la seva obra, el que si que vull recomanar, als companys del PSC, i EUiA de Blanes, que si volen actuar de forma Maquiavèl·lica, pel simple fet de cobrar una venjança política i a la vegada voler mantenir el poder ( en aquest cas obtenir una majoria per seguir governant), que és llegeixin el Príncep. Ho dic a detall de consell, ja que amb una mica de sort, aprendrien a fer una bona política maquiavèl·lica, que és la que porten fent en els darrers mesos.

Pels qui no ho sabeu encara, el Ple d’ahir dilluns, es va posicionar en contra de la mesura presentada pel Govern de Blanes, amb els vots del PP, CiU i ERC. Aquí entrem en un gran joc de contradiccions molt gran. Per una banda el fet de que un dels defensors del Memorial democràtic, com és ICV-EUiA, a Blanes, com a mínim, es posicionin en favor de tornar a fer allò que va fer el Franquisme, i és treure la Casa del Poble, un altre cop de la seva casa. Per altre banda, el fet de que el PP hagi votat en contra de fer fora una entitat amb uns valors contraris als seus, és una mostra que el PP de Blanes és diferent, i ha sabut posar per endavant, la justícia social, d’una entitat centenària, per sobre dels interessos politics, i per això, i encara que sembli sorprenent, vull donar les gràcies al PP de Blanes pel gest de justícia social que ha fet avui. També s’ha de donar les gràcies a CiU, i a tota la resta de persones que han donat suport en tants pocs dies a la Casa del Poble i a les aspiracions tant legitimes que té, de reclamar un espai que havia estat seu, i que el feixisme per les armes li prengueren.

Pròximament es penjarà un vídeo que recull les barbaritats que ha dit PSC i EUiA en el Ple Municipal i en contra de la recuperació d’uns valors i d’unes idees que van lluitar al mateix bàndol que el seu. També aprofito perquè us llegiu el manifest i us hi adheriu, ja que això no s’acaba aquí, que la Lluita continua, i que seguirem treballant perquè tota la Cooperativa torni a ser dels seus vertaders propietaris, els socis i sòcies de la Casa del Poble de Blanes.

I ja per acabar deixar clara una cosa, i que avui ja s’ha dit al Ple de Blanes, i que per sort o per desgràcia jo també comparteixo. Un quan és petit, es forma i creix com a persona en uns espais socials, i per sort, jo he crescut en uns espais que m’han portat a ser la persona que actualment sóc. Un d’aquests espais ha estat la Casa del Poble, on ja des de ben petit, i després d’anar al Cau, hem passava corrents per una casa vella del centre del poble, on i passava tardes senceres de dissabtes, dibuixant amb en Rondón, escoltant les batalletes de molts dels “avis” de la Casa del Poble, anant a xafardejar els pisos superiors de la Casa del Poble, que sempre eren plens de misteri fruit del seu deteriorament conseqüència de l’expropiació que va patir l’edifici durant tants anys, tardes senceres escoltant de boca dels avis, el que s’hi feia allà, que feien ells de petits, que feien els seus pares, i jo com a nen que era, imaginant-me, amb tota la innocència com devia ser aquell edifici més de mig segle endarrere. Tot això ha comportat que creixes amb uns pensaments molt relacionats amb els de la Casa del Poble ja des de ben petit, uns pensaments que han madurat a mesura que he anat madurant, dins del que s’ha pogut, i el que si que tinc clar, és que he crescut amb la Casa del Poble com a persona, i que potser, allò que estaria per sobre de qualsevol altre sentiment personal de caire polític i de pensament, és la Casa del Poble i tot el que representa per mi i per Blanes.

He crescut amb uns tercers avis, els avis de la Casa del Poble, on per desgracia ara donaria el que fos per poder fer moltes preguntes més a tots aquells que ara ja no ens acompanyen. He madurat, i ara també formo part d’altres organitzacions, vinculades històricament a la Casa del Poble, però per sobre de tot, l’important és aquesta societat, la Casa del Poble, d’on he extret les meves modestes idees i pensaments que actualment hem caracteritzen. I avui, per desgracia, he sentit com personatges de la vida política de Blanes jugaven amb els meus sentiments i amb els de moltes persones, per uns simples interessos de venjança política, que per sort no han prosperat. Avui ens han donat milers de motius per incrementar la lluita per recuperar els valors d’una entitat i d’uns ideals. Però també ens han donat milers de motius, per saber com són i com actuen, motius que fan difícil qualsevol tipus de consideració envers aquests.