LA "PUTA" RENFE

Encara mai he parlat sobre els problemes i aventures que m’ha fet viure la RENFE, i crec que avui, dia previ a la vaga que ha corregut per Internet de que demà dijous ningú pagui el bitllet.

Per circumstancies de la vida, aquest semestre els dijous no tinc classe, i per tant no hauré d’agafar la RENFE fins a la UAB. Tot i això, aprofitaré demà per fer la vaga del pagament dels bitllets per anar a Malgrat a visitar els meus avis, que ja fa unes setmanes que no els visito.

A part d’això, tothom que utilitza la RENFE, algun dia o altre hem tingut alguna de les aventures que ens obsequia aquesta companyia per sorpresa i sense avisar. Que si és una averia, que si no funciona, que si hi ha retards, en definitiva infinitat de problemes que són un mai acabar.

A part de tot el contingut polític i del tot el que suposa, el pitjor dels casos del problema de la RENFE, és que t’obliguen a viure moments de tensió, des de gent gran nerviosa perquè no sap com acabarà i a quina hora arribaran, o a l’estiu, tornant algun divendres en hora punta que el tren va fins a dalt, i que la calor de l’ambient fa que al cap d’uns moments es visqui un ambient irrespirable, o bé el fet d’arribar molts de dies tard a la feina o a classe amb tots els problemes que això suposa. Fa poc, i en una de les ultimes aventures, en que en un dilluns vaig tardar 3h i 30 minuts per fer el trajecte de BCN-Blanes, i entre moments de nervis i tensió, un grup de persones varen començar a cridar dins el vago, PUTA RENFE OE OE!!. Va ser la nota divertida del trajecte, i és que estar-te fins les 11 i pico de la nit al tren, sense que t’informin del que passa és el que té, a resignar-te com a usuari, i a agafar-te tot amb calma.

Deixant tot el tema de les aventures i desventures viscudes a la RENFE, ja hauria de començar a ser hora de parlar sobre el trasllat de la RENFE a competència de la Generalitat, perquè com passa amb moltes d’aquelles coses de Catalunya que depenen de l’estat Espanyol, la falta d’inversió estatal ens porta a una degradació de les infraestructures i dels serveis. Fa poc va ser el Túnel de Vielha, i ja portem un any de aventures i desventures amb la RENFE. Molts usuaris ja comencem a estar farts de disculpes del ministeri i de plans per intentar millorar el servei, que com s’ha comprovat, no han servit de res.

Perdoneu, si que ha servit per alguna cosa, per trobar-te a l’estació de Plaça Catalunya, o passejant pels trens molta gent vestida de vermell que es dediquen a fer petar la xerrada, i a sobre quan et venen a informar, t’informen en Castellà i no entenen res del que els hi dius en català.

Estem farts d’esperar, estem cansats de sentir el conseller d’interior i el President de la Generalitat parlar sobre els gestos que fa el ministeri i el Govern Espanyol. No volem més gestos, volem fets reals, com deia aquell eslògan, volem fets, i no paraules.

Volem un servei ferroviari com el dels coneguts popularment com a “Ferrocates”, que si, que tenen alguns retards algun dia, dons si, però els tenen un cop cada sis mesos, i no un cop o dos cada setmana.