Que tornin tots els papers
Aquest cap de setmana, mentre molta gent mirava la Formula 1 al sofà de casa i veia com l’Alonso perdia el mundial (fet que em fa sentir mol content, anti-alonso sempre), vaig poder anar a presenciar el concert i acte organitzat per la comissió de la dignitat al Palau Sant Jordi de Barcelona.
Un acte que va servir per denunciar el incompliment de la llei aprovada pel Govern Espanyol i que segueix incomplint desprès de dos anys d’haver-se realitzat. L’acte va ser força entretingut, des de el boig per tu d’en Pep Sala, fins a les grans imitacions i parodies d’en Toni Albà sobre en JuanCa, en Josè Mari i en Marianito entre d’altres, fins a la culminació de l’acte, on van pujar a l’escenari membres de diferents entitats que encara tenen els papers segrestats al l’Arxiu de Salamanca, un arxiu construït en gran part per les expropiacions franquistes i que encara estàn en vigor gràcies el trist “derecho de conquista” que tant defensa gran part de la societat espanyola.
Alguns diuen, que no val la pena tanta lluita per 4 papers antics, i que per desgràcia molts d’ells estan en un estat pèssim, altres, com el Govern del PSOE, van posant pals a les rodes alhora de tornar la gran majoria de documents que encara estan a Salamanca incautats. Però la veritat, es que aquests papers i documents són molt més que això. Es tracta de reculls de la memòria familiar de molts dels nostres avis i avies, i la memòria social de moltes entitats dels Països Catalans que per la seva consideració o vinculació amb una ideologia d’esquerra i catalanista o mesònica varen ser incautats en el seu moment.
La veritat és que l’acte va ser molt emotiu, i més quan he pogut viure i veure tot el problema que significa que els papers no estiguin en el lloc que els hi pertoca, és a dir amb les entitats i els seus propietaris. A Blanes, existeix la Casa del Poble, una entitat catalanista, republicana, i que a dia d’avui encara segueix viva, sent l’entitat més antiga de la població amb més de 100 anys d’història. Una entitat que a diferència d’altres, a sobreviscut amb l’únic recolzament dels seus socis, i que a més d’ajuts institucionals, ha rebut entrebancs institucionals, des de la finalització del franquisme. Una entitat, que des de ben petit i he estat vinculat, i que gràcies als seus avis, amb un esperit de lluita infatigable, m’han anat ensenyant els valors republicans, i que tant característics eren en aquella època de la República del 31.
La lluita per una millora social, amb la Cooperativa la Blandense, una branca més de les moltes que tenia la Casa del Poble, que oferia als seus socis, uns serveis comuns, per resumir-ho, una espècie de Seguretat Social de l’època, entre moltes altres, són actualment valors i activitats que actualment guarden els documents del seu funcionament de la època republicana en els papers i documents incautats a l’arxiu de Salamanca.
I és que quan recopiles informació, on gran part d’aquesta, encara es troba incautada per l’Estat Espanyol, i et trobes com molts dels avis, encara et diuen que allà, en aquell arxiu hi ha coses que voldrien recuperar, papers i documents, d’un gran valor sentimental per a ells, i que ha poder ser els volen recuperar abans que ells desapareguin, et dona molt que pensar, i et deixa molt que desitjar sobre l’Estat en el que avui, encara per sort o per desgràcia, encara i hem de conviure.
Un acte que va servir per denunciar el incompliment de la llei aprovada pel Govern Espanyol i que segueix incomplint desprès de dos anys d’haver-se realitzat. L’acte va ser força entretingut, des de el boig per tu d’en Pep Sala, fins a les grans imitacions i parodies d’en Toni Albà sobre en JuanCa, en Josè Mari i en Marianito entre d’altres, fins a la culminació de l’acte, on van pujar a l’escenari membres de diferents entitats que encara tenen els papers segrestats al l’Arxiu de Salamanca, un arxiu construït en gran part per les expropiacions franquistes i que encara estàn en vigor gràcies el trist “derecho de conquista” que tant defensa gran part de la societat espanyola.
Alguns diuen, que no val la pena tanta lluita per 4 papers antics, i que per desgràcia molts d’ells estan en un estat pèssim, altres, com el Govern del PSOE, van posant pals a les rodes alhora de tornar la gran majoria de documents que encara estan a Salamanca incautats. Però la veritat, es que aquests papers i documents són molt més que això. Es tracta de reculls de la memòria familiar de molts dels nostres avis i avies, i la memòria social de moltes entitats dels Països Catalans que per la seva consideració o vinculació amb una ideologia d’esquerra i catalanista o mesònica varen ser incautats en el seu moment.
La veritat és que l’acte va ser molt emotiu, i més quan he pogut viure i veure tot el problema que significa que els papers no estiguin en el lloc que els hi pertoca, és a dir amb les entitats i els seus propietaris. A Blanes, existeix la Casa del Poble, una entitat catalanista, republicana, i que a dia d’avui encara segueix viva, sent l’entitat més antiga de la població amb més de 100 anys d’història. Una entitat que a diferència d’altres, a sobreviscut amb l’únic recolzament dels seus socis, i que a més d’ajuts institucionals, ha rebut entrebancs institucionals, des de la finalització del franquisme. Una entitat, que des de ben petit i he estat vinculat, i que gràcies als seus avis, amb un esperit de lluita infatigable, m’han anat ensenyant els valors republicans, i que tant característics eren en aquella època de la República del 31.
La lluita per una millora social, amb la Cooperativa la Blandense, una branca més de les moltes que tenia la Casa del Poble, que oferia als seus socis, uns serveis comuns, per resumir-ho, una espècie de Seguretat Social de l’època, entre moltes altres, són actualment valors i activitats que actualment guarden els documents del seu funcionament de la època republicana en els papers i documents incautats a l’arxiu de Salamanca.
I és que quan recopiles informació, on gran part d’aquesta, encara es troba incautada per l’Estat Espanyol, i et trobes com molts dels avis, encara et diuen que allà, en aquell arxiu hi ha coses que voldrien recuperar, papers i documents, d’un gran valor sentimental per a ells, i que ha poder ser els volen recuperar abans que ells desapareguin, et dona molt que pensar, i et deixa molt que desitjar sobre l’Estat en el que avui, encara per sort o per desgràcia, encara i hem de conviure.
Per tant, avui pels papers de tots i totes que vàren lluitar sota la bandera de la defensa d’uns valors democràtics, i socialment més justos, per a tots ells, els papers han de tornar, encara que al PSOE posi tots els impediments possibles, i el PP posi el crit el cel.
1 comentari:
Si realment fossin quatre papers antics i sense importància, ja els tindríem.
Si no ens els tornen, és perquè tenen la seva importància.
Salutacions i independència.
Publica un comentari a l'entrada