Eleccions Municipals.
La necessitat de promoure el teixit associatiu de Blanes

Avui intento començar, dins el possible, un diari de campanya respecte les Municipals del 27 de maig a Blanes. És a dir una espècie de diari personal sobre el dia a dia de la preparació del tot el que suposa unes eleccions, en aquest cas les eleccions municipals de Blanes, en que la comissió electoral m’ha designat com a cap de campanya, digali cap o director, ja m’enteneu.

I per on començar, dons es fa difícil, ja que el gran volum de feina, de preparació, de calendari, de reunions, de trobades amb gent, de rebre propostes, fer propostes, preparar actes, que si ara uns cartells, que si ara unes pancartes, que si ara un bloc, que ara la web, etc, etc, donen moltes coses a les que explicar i de que parlar.

Però avui us explicaré, sense ànim d’avorrir-vos, les noves experiències que encara no havia viscut. Aquest és el fet d’anar a parlar amb la gent, sobre les problemàtiques i la proximitat que això suposa, el fet de escoltar el seu dia a dia i els diferents problemes que es troben, des de problemes alhora d’agafar el bus, per aparcar, la falta d’espais per dur a terme certes activitats, problemàtiques, que tot i que Blanes és una població de no més de 40.000 habitants, veus problemes molt diferents i heterogenis respecte els d’uns i dels altres. Sempre a casa havia escoltat que s’anava a parlar amb aquesta associació, amb els grups de botiguers, però mai havia pogut viure aquesta situació, i l’altre dia, ja fa unes setmanes les vaig començar a viure.

La Fira d'entitats, una de les iniciatives amb més èxit del teixit associatiu Blanes

El fet d’anar parlant amb associacions de veïns, i altres grups del teixit associatiu de Blanes és quelcom enriquidor, no tant sols perquè s’aconsegueix un grau de proximitat que sovint es fa difícil de aconseguir per a una persona de peu que no està vinculada a nivell polític, sinò com a persona, et fan enriquir i et fan veure la realitat del teu propi poble i a la vegada del teu país. Amb això no vull dir que no siguem conscients que existeixen altres realitats, personalment en sóc conscient, però per desgràcia, molts de joves, ho veig amb amics meus per exemple, vivim en una única realitat, on per desgràcia només ens impliquem i volem treballar tant sols quan són problemàtiques que ens afecten directament, i que a la vegada ens porten a que cada dia més el teixit associatiu dels nostres pobles sigui més dèbil i més sensible.

El nostre país, sempre hem tingut la característica de ser un país amb un gran teixit associatiu, però que últimament, i sovint culpa de el poc suport que rebem les entitats per part de l’administració, en aquest cas de l’Ajuntament, porta a condemnar a moltes associacions a desaparèixer. Sovint la regidora de Joventut de Blanes, ens diu que hem de tenir en compte que només un 2% o 3% dels joves són associats, i que havíem de tenir en compte i promocionar activitats i referents per la resta de joves, és a dir, pels joves no associats. Personalment crec que està mal encarada aquesta visió, ja que és una visió que ens condemna a la desaparició d’aquest teixit que sempre ha estat tant ric i significatiu en la història del nostre país. Crec que s’ha d’actuar en favor de les entitats, que moltes d’elles es veuen amb problemes per tirar endavant les seves activitats, hem d’actuar per promocionar la participació social dins el teixit associatiu, i deixar de ser tant sols el 2% o 3% i passar a ser un 5% o un 10% el dels joves associats, i al mateix temps també no hem d’oblidar la resta de joves o de persones no associats, i també s’ha de promoure la participació d’aquestes.

Aquesta és una feina difícil, ho sé, però a la vegada necessària per conservar un tret característic de la societat catalana i blanenca, com és el teixit associatiu Blanenc i Català. Ja sigui promocionant la participació en associacions culturals, tradicionals, associacions de veïns i associacions de tot tipus.

És una feina difícil, ja que la societat cada cop més ens porta a una societat més individualista, i com deia anteriorment, on la gent no és mou si el tema no els efecte directament. Hem de promocionar aquesta participació i facilitar les activitats d’associacions, ja que sovint són activitats més enriquidores i amb moltes més experiències que des del individualisme són difícils de poder viure, experiències i sensacions, que sovint ens eduquen com a persones, i ens sensibilitzen i ens consciencien de quina realitat social estem vivint actualment.

En definitiva, personalment crec que el bon funcionament de qualsevol població, passa, entre d’altres qüestions, per tenir en bona salut tot el teixit associatiu de la nostra Vila, ja que això comporta a la vegada la creació i la generació de infinitats d’activitats dins un mateix municipi, i que a la vegada creen des de lligams socials entre gent de diferents realitats del nostre municipi.
Per tant hem de fer un canvi en la relació entre les diferents entitats, on totes siguin tractades de tu a tu, amb igualtat de condicions, i que no ens trobem com a passat ara, que a les entitats se’ls hi demani tenir de tot per fer una simple activitat, ja siguin en qüestions de seguretat, extintors, ambulància, assegurances, mentre que totes aquelles activitats que organitza l’Ajuntament, sovint no respectin totes les exigències que es fa des de l’Ajuntament a les pròpies entitats.