El Maquiavelisme del PSC de Blanes

Ara ja fa unes setmanes, l’Alcalde de Blanes va portar al Ple una Moció per fer fora, i treure l’ús que en el seu dia se li va concedir a la Casa del Poble dels baixos de la Cooperativa la Blandense, per no tornar a explicar tota la història us remeto a la web de la Casa del Poble, on en una de les primeres entrades, hi ha penjada tot el recull de la història que vaig redactar durant el meu treball de Recerca del Batxillerat.

El post d’avui, porto dies pensant escriure’l, però després del dia d’ahir no he tingut cap dubte en escriure sobre el tema. La Casa del Poble és l’entitat de Blanes més antiga, amb més de cent anys d’història, a sobreviscut a tots els impediments històrics de l’últim segle, la Dictadura d’en Primo, el Franquisme de Franco, la recuperació del seu principal edifici i la seva restauració, on sense cap tipus d’ajuda institucional, va tirar endavant la rehabilitació de l’edifici i que ha suposat, per una banda conservar una façana característica davant del Passeig de Mar de Blanes, i per altre demanar una hipoteca de gairebé un milió d’euros per restaurar tot l’edifici que s’està pagant dia a dia.

Direu que tot això no és un discurs imparcial, ho sé, però és que la Casa del Poble, són sentiments interns, reaccions i pensaments, lligats a una clara ideologia Republicana, que s’ha anat adaptant als nous temps, va començar amb una vinculació amb el partit radical de Lerroux, i el 31 es va reconvertir seguint la ideologia del catalanisme polític de Esquerra Republicana de Catalunya, i ara al 2007 segueix defensant aquets ideals adaptats això si a la nova realitat. A part de la vinculació política amb l’Esquerra Catalana de la Casa del Poble, aquesta entitat, també a fet una tasca per la cultura i al servei de les persones i entitats de Blanes, la mateixa tasca que feien altres entitats del Poble de Blanes, com el Centre Catòlic, el Casino ... Es a dir, era una entitat com moltes altres vinculada a uns clars sentiments, tant ideològic, com politics, i que se li suma tots els sentiments personals amb el fet que fou repressaliada pel regim feixista de Franco i tot el que va provocar aquest fet.

El que sobta, es que ara en ple 2007, el PSC de Blanes margini a aquesta entitat, i faci literalment una creuada contra aquesta. Varen fer el pregó de la festa major per accident, un cop van fer fora ERC del Govern, volien fer fora la Casa del Poble de la Cooperativa, confonent la Casa del Poble amb ERC, que tot i tenir una relació entre elles, hi ha socis de la Casa del Poble de diversos colors politics, entitats que utilitzen els espais que ni molt menys són pròximes a ERC, vaja, que volen fer una creuada contra ERC, totalment legitima ja que estaríem parlant d’una disputa política, però fer entrar la casa del Poble és iniciar tambè una creuada contra entitats de Blanes, es a dir, contra una part del teixit associatiu de Blanes.

Aquesta incoherència dels que se’n diuen d’esquerres, socialistes, comunistes o tot allò referent a les politiques socials, els a portat a una situació on cada cop més promouen la seva política clarament sectària contra aquells grups de persones que no són pròxims a ells. Per sort aquesta incoherència del PSC i EUiA sembla que solament té incidència a Blanes, ja que des de el Govern de la Generalitat rebem mostres de suport dels diferents Grups, des de CiU, passant pel PSC i acabant per ERC.

Amb el Conseller de Cultura, Joan Puig i jo explicant el projecte de recuperació de memòria

Aquestes mostres de suport, es varen fer més que evidents el passat diumenge, quan el actual Conseller de Cultura va visitar la Casa del Poble i va rebre el dossier informatiu sobre la Cooperativa, i entre d’altres li vaig intentar explicar part del projecte de recuperació de la memòria que estem fent amb la Cristina aquí a la Casa del Poble.

Però això no va ser tot en aquell Diumenge tant intens, a la tarda, i en el transcurs del dinar dels Premis RECVLL, l’alcalde si va tornar a lluir, on sense consultar a cap dels altres grups polítics va anunciar que era moment de concedir la Creu de St. Jordi a el RECVLL. Amb això no vull dir que aquesta prestigiosa revista de Blanes no se la mereixi, ni molt menys, però el que si és de destacar, és la diferencia de tracte, i el joc polític del PSC a Blanes.

M’explico, fa dos anys la Casa del Poble va fer 100 anys, i va realitzar el pregó per accident per la festa Major. Aquest passat estiu, el Centre Catòlic, va fer 100 anys, i també va fer el pregó,això si, ben orgullós, com és normal amb una entitat centenària i del prestigi del Centre al llarg de l’historia, però aquest cop va tenir l’afegit de que l’alcalde inicies una campanya perquè la Creu de St. Jordi fos concedida a el Centre Catòlic. És aquí la primera diferencia entre dos entitats centenàries, perquè una passa gairebé per accident per part de l’alcalde el seu centenari, i l’altre amb totes les celebracions i dedicació de l’administració? No hauria de ser, que amb qualsevol entitat centenària és fes la mateixa celebració? Perquè uns si i altres no? Que l’alcalde vol tornar a reactivar les discrepàncies ideològiques entre les dos entitats centenàries? O és que l’alcalde està fent una OPA Hostil contra sectors que sempre han estat pròxims, per identitat i tradició a sectors de CiU, i per pur interès polític? Jo opto per la segona opció.

És evident, a la Casa del Poble, una entitat centenària que sempre ha estat amb l’ajuntament i els entitats, igual que el Centre o el Recvll, per culpa del gran odi que li té el grup del PSC de Blanes cap a ERC, està patint una discriminació envers altres entitats. El fet de no voler separar la política del món de l’associacionisme, està perjudicant per una banda a uns, i afavorint a altres, quan en realitat, el que hauria de ser és que totes tinguessin un tracte per igual.

El que si és cert, es que amb aquesta política tant Maquiavèl·lica del PSC, de destruir tot allò que no és seu, de posar la por al cos a entitats i personal, a insultar i a donar les culpes als altres i així ells sortir com els bons de la pel·lícula, d’arraconar sigui com sigui i fer desaparèixer totes aquelles persones que no els hi són pròximes, cada dia que passa m’assegura que tant el PSC i EUiA han perdut el nord, no tenen rum a on anar, i això es veu amb els últims mesos, on l’ajuntament ha estat col·lapsat, tot tot i tot parat.

En definitiva, i per deixar-ho clar, sovint moltes entitats i el fet de pertànyer a una d’elles, estan per sobre de qualsevol color polític, i aquest és el cas de la Casa del Poble i dels seus Socis, ja que tant jo, com molts d’altres, abans d’ERC, de CiU, de PSC, o dels colors que siguin, primer seran de la Casa del Poble que de qualsevol partit polític. Perquè per a tots nosaltres la Casa del Poble significa molt, i tots aquells qui hi van en contra per purs interessos, només ens fan que reforçar la nostra consciencia, i ens fan pensar, que deuen estar ben fotuts per treure temes tant personals i tant delicats com aquests.