Alegria, és Festa Major

Alguns de vosaltres, direu, que cony està dient aquest avui?, alguns ho trobareu normal dintre les meves desviacions escrites d’aquest bloc, i altres rumiareu, o pensareu que avui m’estic equivocant perquè no és festa major.

A Blanes, avui no és festa major, però la cosa sembla que estigui de festa major a nivell polític. Per una banda els actes provocadors i amenaçadors d’uns per tal d’abandonar el Govern, s’ha quedat en allò que és diu de paraules i no en fets, provocant així una altre actitud de descrèdit cap els polítics, ja que amb amenaces no es va enlloc, i que ja, la societat en té prou d’escoltar paraules buides de contingut i de fets per part d’alguns polítics, que només falta que més polítics facin el mateix d’una forma tant clarivident.

Si en quest descrèdit, li sumem el fet que aquesta mateixa gent, que són polítics, actuen d’una forma,on en prou feines tenen clar el que és una cosa, i el que és una altre. Ens trobem en una situació, que desprès no és d’estranyar que la societat no participi en política, i no vagi a votar a les urnes.

El polític, segons el meu punt de visra, ha de ser aquella persona, que ha de tenir clar des de un bon principi, que si es presenta a unes eleccions i surt elegit regidor, és perquè el poble, l’ha designat com a representat seu, i per tant, li esperen 4 anys de dur treball i molts sacrificis personals, un fet que significa, treballar moltes hores, i sovint molt poc agraïdes. No fa gaire, i parlant amb un militant, del partit protagonista de l’actual Govern, que amb les seves cercaviles polítiques de festa major, estan tapant, involuntàriament o voluntàriament, ho desconec, la bona acció social i política de l’actual Govern, al qual ERC hi dona suport, no sempre, des de l’oposició, i que ha portat, desprès d’un tripartit anterior, que de polítiques d’esquerres, com per exemple l’habitatge protegit, han estat nul·les, fruit d’una paràlisi interessada per part d’uns, ha portat que ara per ara, en aquests aspectes ja s’hagi començat a recuperar el temps perdut. Però al que anàvem, un dia parlant amb un militant del PDB, hem va comentar i a la vegada justificar, que els polítics, ell deia tots, han de tenir la possibilitat de tenir càrrecs de confiança, ja que ells, els polítics, tenen una també vida personal i laboral que han de continuar. I per tant justificava l’ús i creació de càrrecs de confiança per aquest fet.

L’actitud hem va sorprendre, no pel fet de que estigui en contra d’aquests càrrecs de confiança, ja que crec, que aquestes places, són necessàries, en alguns casos i sempre en mesura, per tal de posar professionals per fiscalitzar i agilitzar la tasca del Govern ( quan dic professionals, no vull dir funcionaris, sinó gent especialitzada i llicenciada en temes de dret, administració pública i politòlegs,(no vull escombrar cap a casa)). Però el que més hem va sorprendre, es que allò que van criticar amb el seu populisme barat i que a al vegada els va funcionar per convèncer al electorat, si recordeu, ells només parlaven, de que si els polítics només enxufaven a gent, que cobraven molt, que treballaven poc. Unes crítiques populistes en tot sentit, però que a la vegada irreals en gran mesura, ja que sempre hi haurà, com passa en tots els oficis, alguns pocs que actuen poc èticament.

Per tant, marxin o no, el que primer hauria de fer aquesta gent, és tenir clar les seves idees i pensaments, perquè si duen que marxin, és perquè marxaran, i si diuen que els polítics s’aprofiten de les situacions, col·loquen gent, dons que actuïn en conseqüència, o com a mínim, que reconeguin els errors que van escriure en el passat, i que han vist, que quan un exerceix de polític, la realitat és que sovint no es pot enxufar a la gent, que per les hores i sacrificis laborals, el salari és el just, tot i que per desgràcia hi ha gent que sacrifica les mateixes hores i haurien de cobrar el mateix, i que de treball, de poc res de res, sinó tot el contrari.

Vaja desprès d’aquesta visió del que veig com a comportaments de festa major, de festes i festetes per part d’alguns polítics locals, jo us deixo, perquè marxo de veritat de Festa Major, en aquest cas de la Festa Major de la UAB, que tot i que sembli inversemblant, es estudiants d’aquesta universitat també tenim festa major

Confusions i ressentiments.

Ara ja fa més d’un any, i quan es va trencar el tripartit a Blanes, la primera reacció, crec jo equivocada, per la gent que es va quedar en el govern Municipal, en aquell moment, PSC i EuiA, va ser la de anar a per la Casa del Poble,, com ha acte de venjança política cap a ERC.

Avui, i amb unes declaracions de la gent del PDB, i just l’endemà, de que s’aproves en el Ple, una moció, on la majoria del plenari, va votar a favor de rescindir el contracte amb en David Meca, el PDB torna a la carga, amb les amenaces de que si es queden al Govern Municipal, trauran la Casa del Poble, del seu espai, que tant sols el franquisme va treure de les seves pròpies mans.

Ho tornarem a dir, i no ens cansarem, però la gent de la Casa del Poble, esta formada per diferents persones, no només de l’àmbit i la proximitat d’Esquerra Republicana de Catalunya, i per tant, una actuació contra la Casa del Poble, no és una actuació contra aquest grup polític, sinó que és una actuació, contra a tots aquells socis i sòcies de la Casa del Poble, i contra totes aquelles entitats que actualment fan ús d’una o altre instal·lació que actualment té en propietat la Casa del Poble, o per altre que te la cessió de l’ús de la mateixa, un ús totalment, que a diferència d’altres espais de Blanes, és un ús gratuït.

Alguns direu, ja us està bè per haver fotut els del PDB al Govern, però que havíem de fer si en el seu moment, el PSC també va fer el mateix? Per tant i per avançar-me als comentaris, trobeu una millor excusa si us plau.

El que si que és trist, i fa més pena que glòria, i que deixa molt de desitjar de la classe política municipal, és que per uns assumptes polítics, es posi en perill, a una entitat cívica, social i democràtica, que ha lluitat durant més de 100 anys per uns ideals i creences, i que ha petit l’expropiació de tot el seu patrimoni per part d’un règim feixista. Desprès ens queixem, que la gent no s’anima a anar a votar, que la gent passa de la política, però és que més fàcil no els hi podem deixar, quan la classe política del nostre poble, no tota, sinó que tant sols una part, tot s’ha de dir, és dedica a fer polítiques de república bananera, i de pati de col·legi.

I ja per acabar, i els hi diem a la gent del PDB, que ha estat el Grup Municipal, i l’assemblea local de ERC Blanes, qui des de un bon principi, va dir que no, torno a repetir, VA SER L’ASSAMBLEA LOCAL DE BLANES(i no l’afany de protagonisme del Sr.Puig, tal i com s’ha dit a la tv local) QUI VA DECIDIR DES DE UN PRIMER MOMENT, TOT JUST DESPRÈS DE VEURE EL CONTRACTE, I DE VEURE COM NO S’HAVIA CONVOCAT EL CONSELL D’ESPORTS, QUI VA DECIDIR DIR NO AL CONTRACTE DEL MECA.

La secció local d’ERC Blanes, va prendre aquesta decisió per els raonaments descrits anteriorment, i no com s’ha dit, amb la intenció de desestabilitzar el govern. Perquè si fos així, si haguéssim volgut desastabilitzar el govern, no s’haguessin tirat endavant, projectes tant importants, com la creació d’habitatges de lloguer per a joves, per així poder facilitar la seva emancipació, que també es va aprovar en el Ple Municipal.
Per tant, i per dignitat política, i com a polítics que són, tant uns com els altres, no deixin que la bona actuació del Govern fins ara, quedi diluïda, per el contracte d’un personatge, que ara per ara, és de tot menys esportista, i per tant, dediquin-se al que toca, i no a embolicar, a altres entitats, com ja van fer polítics passats, tant sols per un sentiment de confusió ressentiment i venjança, ja que la política no és res d’això, la política ha de servir per treballar per el poble, i com a poble, i per tant, si sou tant simples de fer de les engrunes del Govern, la lluita capdal d’aquest mateix, no anem pas bé, perquè acabarem perdent, tot allò de bò que s’ha fet des del passat juny

Meca, go back home

Si ara ja fa un mes us escrivia des de Barcelona, fent una crida a que la gent que estem a bcn puguem escoltar d’alguna forma el Ple Municipal de Blanes, avui us escric, des del mateix Ple Municipal. Alguns direu, i que coi i fots al Ple, dons perquè avui, s’ha d’aprovar una moció en contra la contractació de l’artista David Meca, com a imatge (des del meu punt de vista, des-imatge) de Blanes.

foto del Ple Municipal avui a les 9:30

No tant sols he vingut perquè el sr. Meca m’aixequi passions, tot el contrari, crec que és un tema que tant sols fa que perjudicar Blanes, no en el sentit que ens deixaríem la milionada de 200.000€, sinó pel fet, que és un tema que està obstaculitzant altres aspectes que s’estan portant d’una molt bona manera, gràcies a la col·laboració d’ERC des de l’oposició. Propostes com la consolidació i inici de la construcció d’habitatges protegits, que es destinaran al llogues, són una de les moltes propostes que per fi, a Blanes s’estan duent a terme, i que ERC ha estat pionera per tirar-les endavant d’una vegada per totes.

Avui, ens ha arribat, que en el suposat cas que Esquerra votés a favor de la moció que presentarà EUiA de Blanes, això comportaria una sortida del Govern del PDB. Surtin o no, el que si que és cert, que pagar dita xifra a un personatge com el Meca, de tot, menys esportista, personalment no aportarà els beneficis desitjats, tant turístics com esportius pel nostre municipi. Ho he dit altres vegades, una cosa es contractar un personatge com el Ronaldinho, que com a mínim, si que et dona la bona publicitat pel teu municipi, on el nom surt a tot arreu, el tracte és fa en la nostre llengua, i no tant sols en castellà, i per altre banda, surts de forma positiva a tots els mitjans de comunicació, no com el cas d’en Meca, on si hem sortit als mitjans, però més d’una forma despectiva o de “caxondeo” com es va veure a alguns programes de ràdio.

Pasi el que pasi demà, si uns deixen el Govern o no, el fet serà que una vegada més, Esquerra haurà tornat a ser coherent amb els seus principis, i que segueix un cop més posant ordre a totes aquelles actuacions que acaben portant Blanes al joc dels despropòsits, va ser ja en el famós tema del Pinar, de Pinya de Rosa, de la N-II pel Vilar, i avui toca amb el tema Meca.

On tour

Ultimament, la meva presència a Blanes, i per casa, han estat escasses des de ja fa gairebè un mes i mig, i no per cap fet de desestima envers la visita al meu poble o perquè hagi començat la Uni, ni res per l’estil, sinò perquè com ja molts dels pocs lectors que tinc d’aquest bloc ja d’haveu saber, el proper 10 i 11 de Novembre, les JERC celebrarem el XXI Congrés Nacional, i aquest cap de setmana, els 12 companys de candidatura que ens presentem al Congrés per formar la nova Permanent Nacional de les JERC i jo, hem estat de tour pel principat de Catalunya, on hem anat presentant a gran part de les diferents regionals del Principat, el nostre projecte pels pròxims dos anys de les JERC, juntament amb les funcions que realitzarà cadascuna de les diferents secretaries.

De fet, aquest Tour ja el vàrem començar fa unes setmanes, amb les visites les regionals d’Osona - Ripollès – Lluçanès, de Ponent, i del País Valencià, aquesta última no hi vaig poder anar per temes universitaris.

Aquest tour de presentacions, el vàrem començar el dijous, amb la visita i presentació a les JERC de la Federació de Barcelona, una presentació, i tot s’ha de dir la més nombrosa i que la vam fer ben a prop del pis de BCN, al casal de Gràcia. El divendres, vàrem anar a presentar la candidatura a Badalona, a la Regional del Maresme – Barcelonès Nord, i desprès ja cap a les 10 de la nit arribàvem al local de Comarques Gironines, per presentar la candidatura als companys de casa. D’aquest dia destacar que desprès de tot vam passar una molt bona nit a les barrakes de Girona, que no comentaré, simplement dir k eren barrakes de Girona i amb això ja es diu tot.

a barrakes de girona

L’endemà i un cop llevat allò de les dues del migdia, marxàvem amb en David des de Girona fins a Vilafranca del Penedès, a presentar als companys de la Regional del Penedès – Anoia la candidatura. Ja cap allà les 8 de la tarda arribàvem a la Regional del Baix Llobregat, desprès de perdre’ns durant una bona estona per l’Hospitalet del Llobregat això si.

I per acabar aquest Tour, avui diumenge tota la comitiva hem anat a Sabadell, a presentar la candidatura als companys del Vallès.

Tot s’ha de dir, que ha estat un cap de setmana feixuc, i treballat, però alhora ha estat molt bé poder anar a presentar i a la vegada conèixer molta de la gent de les JERC d’arreu del territori.
Ara tant sols queda una presentació, que és la del proper divendres a Reus per una banda, i durant aquesta setmana, també visitarem amb en David Pujol les diferents poblacions de les Comarques Gironines, per poder presentar a la gent nostre, el projecte dels dos propers anys de la futura permanent nacional de les JERC que ens presentem.

Ara tant sols queda esperar, i amb moltes ganes, el proper cap de setmana del 10 i 11 de Novembre, perquè un cop la militància de les JERC hagi mostrat el seu suport a tots els secretaris nacionals que ens presentem i al portaveu nacional, podem ja a començar a treballar de valent, per poder millorar i avançar com a organització i com a país.

Que tornin tots els papers

Aquest cap de setmana, mentre molta gent mirava la Formula 1 al sofà de casa i veia com l’Alonso perdia el mundial (fet que em fa sentir mol content, anti-alonso sempre), vaig poder anar a presenciar el concert i acte organitzat per la comissió de la dignitat al Palau Sant Jordi de Barcelona.

Un acte que va servir per denunciar el incompliment de la llei aprovada pel Govern Espanyol i que segueix incomplint desprès de dos anys d’haver-se realitzat. L’acte va ser força entretingut, des de el boig per tu d’en Pep Sala, fins a les grans imitacions i parodies d’en Toni Albà sobre en JuanCa, en Josè Mari i en Marianito entre d’altres, fins a la culminació de l’acte, on van pujar a l’escenari membres de diferents entitats que encara tenen els papers segrestats al l’Arxiu de Salamanca, un arxiu construït en gran part per les expropiacions franquistes i que encara estàn en vigor gràcies el trist “derecho de conquista” que tant defensa gran part de la societat espanyola.

Alguns diuen, que no val la pena tanta lluita per 4 papers antics, i que per desgràcia molts d’ells estan en un estat pèssim, altres, com el Govern del PSOE, van posant pals a les rodes alhora de tornar la gran majoria de documents que encara estan a Salamanca incautats. Però la veritat, es que aquests papers i documents són molt més que això. Es tracta de reculls de la memòria familiar de molts dels nostres avis i avies, i la memòria social de moltes entitats dels Països Catalans que per la seva consideració o vinculació amb una ideologia d’esquerra i catalanista o mesònica varen ser incautats en el seu moment.

La veritat és que l’acte va ser molt emotiu, i més quan he pogut viure i veure tot el problema que significa que els papers no estiguin en el lloc que els hi pertoca, és a dir amb les entitats i els seus propietaris. A Blanes, existeix la Casa del Poble, una entitat catalanista, republicana, i que a dia d’avui encara segueix viva, sent l’entitat més antiga de la població amb més de 100 anys d’història. Una entitat que a diferència d’altres, a sobreviscut amb l’únic recolzament dels seus socis, i que a més d’ajuts institucionals, ha rebut entrebancs institucionals, des de la finalització del franquisme. Una entitat, que des de ben petit i he estat vinculat, i que gràcies als seus avis, amb un esperit de lluita infatigable, m’han anat ensenyant els valors republicans, i que tant característics eren en aquella època de la República del 31.

La lluita per una millora social, amb la Cooperativa la Blandense, una branca més de les moltes que tenia la Casa del Poble, que oferia als seus socis, uns serveis comuns, per resumir-ho, una espècie de Seguretat Social de l’època, entre moltes altres, són actualment valors i activitats que actualment guarden els documents del seu funcionament de la època republicana en els papers i documents incautats a l’arxiu de Salamanca.

I és que quan recopiles informació, on gran part d’aquesta, encara es troba incautada per l’Estat Espanyol, i et trobes com molts dels avis, encara et diuen que allà, en aquell arxiu hi ha coses que voldrien recuperar, papers i documents, d’un gran valor sentimental per a ells, i que ha poder ser els volen recuperar abans que ells desapareguin, et dona molt que pensar, i et deixa molt que desitjar sobre l’Estat en el que avui, encara per sort o per desgràcia, encara i hem de conviure.

Per tant, avui pels papers de tots i totes que vàren lluitar sota la bandera de la defensa d’uns valors democràtics, i socialment més justos, per a tots ells, els papers han de tornar, encara que al PSOE posi tots els impediments possibles, i el PP posi el crit el cel.