Des de Bolívia (1)

A l'avió de cami cap a Buenos Aires

Si en el passat post, us escrivia, de tot el trote d'avió que ens tocava fer per arribar fins a la Paz, avui, un cop arribat, i desprès de 4 vols, sortint dels Països Catalans, passant per Espanya, Buenos Aires, Santa Cruz (Bolivia), i la Paz, ens ha tocat un dia molt mogudet.

Pendre el sol durant un parell d'hores a Buenos Aires, 30€

Tambè haig de dir, que el viatge, va ser d'allò més variat, des d'anar a pendre al sol a la gespa dels voltants de l'aeroport de Buenos Aires, i haver de pagar una pasta per les 4 hores de sol en forma de taxes, i d'anar a parar a Sta Cruz, amb una calor infernal d'allò més tropical, ens plantavem a la Paz, desprès de més de 30 hores de anar d'un lloc a l'altre del món.

A l'aeroport de Santa Cruz ja força demacrats

La Jornada d’avui a començat d’allò més moguda. Sense gaire temps per descansar desprès de d’interminable viatge, ens hem llevat a les 6 del matí, per tot just sortir a les 7 en punt, cap a la antiga ciutat del Sol, actualment coneguda com Tiwanaku.

Al mini que ens ha portat a Tiwanaku

El viatge fins allà, ha estat del tot més característic i sorprenent. Principalment aquest mati era el primer contacte real amb la ciutat. Una ciutat, situada enmig d’una vall, on les zones riques es concentren a la part més baixa de la vall, per tal d’aprofitar, el poc oxigen que es respira a l’aire fruit de la gran altitud en la que ens trobem, uns 3800 metres sobre el nivell del mar.

La Paz

Ens hem desplaçat fins la ciutat del sol en una especie de furgonetes, taxi, bus, o quelcom semblant anomenats minis. Un transport d’allò tot peculiar. D’allà fins a la ciutat del sol una bona hora i mitja, en una carretera d’allò més perduda, i amb uns conductors d’allò al més pur estil Grand Theft Auto, o quelcom joc semblant de conducció perillosa.

La Ciutat del sol de fons

La ciutat del sol, simplement una cosa espectacular. Enmig d’una vall a uns 3900 metres d’alçada, una vall immensa, plena de camps verds. Allí tambè hem pogut dinar, provant un plat de Llama, si aquell animal tant típic d’aqui, i a la vegada, ens hem començat a aficionar als Mates de Coca.

Més ciutat del Sol

i més ciutat del sol

D’allà hem tornat cap a la Paz, per reunir-nos amb Fidel Surco, Secretari General de la Confederación de Colonizadores de Bolívia(CCB). Actualment, la CCB, és un dels tres moviments socials i polítics que fundaren el MAS-IPSP, i que des de el govern apliquen les polítiques del nou socialisme Bolivià.

On vàrem dinar Yama

Durant la trobada, s’han tractat entre d’altres qüestions, els treballs de l’assemblea Constituent de Bolívia, les polítiques públiques en matèries d’educació i d’ajudes pels joves que s’estan impulsant des de el Govern per afavorir el canvi social i econòmic de la República de Bolívia

Un moral pro EVO

També s’ha tractat la situació de reconeixement oficial de les més de 30 comunitats indígenes, que conformen el país. En aquest sentit, els representants de les JERC han aportat la seva experiència viscuda en el procés de normalització lingüística viscut als Països Catalans.

Trobada amb Fidel Surco, Secretari General de la Confederación de Colonizadores de Bolívia

Durant la trobada, el dirigent del MAS, Fidel Surco, s’ha interessat per la situació política i social dels Països Catalans, i per la lluita pel dret a decidir del poble català.

Foto a la Seu del MAS a la Paz

Ara són les 9 de la nit i anem a sopar amb els Joves del MAS, i la seva executiva nacional. En els propers dies seguirem informant

Des de l’altre punta del món

Una abraçada a tothom