De viatge (1): Països Catalans – Euskal Herria ( Gazteiz- Dulantzi - Bilbo) – Espanya (St. Domingo de la Calzada, La Rioja) - Països Catalans

Com alguns ja sabeu, aquests últims 5 dies, m’he agafat unes mini vacances, per desconnectar una mica de tot, ja sigui de les JERC (d’això mai t’hi pots acabar de desconnectar del tot com voreu) o de la uni.

De fet, el viatge, no era res de l’altre mon, per sort, o per desgràcia no anava pas a l’altre punta del món, sinó que tant sols anava a recórrer tres països ben diferents de la geografia Ibèrica.

Sortíem el dia 28 de bon mati, tant de matinada, que tant sols va donar temps de dormir ni mitja hora, si s’en pot dir dormir, per poder emprendre camí, fins a Sto. Domingo, no el que a tots us ve al cap, sinó que un Poblet, de la Rioja, ben a prop d’allò que en diuen la cuna del Castellano, San Millan de la Cogolla. Allí vàrem deixar a les 3 noies que ens acompanyaven a mi hi ha en Sergi en el cotxe per retrobar-nos-hi amb elles 2 nits més tard.

Al cotxe amb la Marta, la Laia, la Cristina, en Sergi i jo mateix

Un cop feta aquesta parada tècnica, vàrem marxar des de Santo Domingo fins a Gasteiz, amb la companyia d’en Toni i l’Ada, que ens varen acompanyar en el dinar a la capital de Araba. Allí vàrem dinar al Bar Zazpi (7), un bon menú i molt bo per cert. Un bar molt recomanable situat al centre de la capital alabesa, en un dels principals carrers de bars de la ciutat.

Ja desprès de dinar, ens vam dirigir a Dulantzi, on en Sergi i jo havíem de passar la nit. Dulantzi, un poblet a les afores de Gasteiz de prop més de 2000 habitants. Allí, ens havíem d’allotjar a casa de tres germanes euskaldunes, que havíem conegut sobretot a l’Acampada 08 i en algun que altre acte.

Dulantzi

Ja a la tarda, vàrem anar de bars per Gasteiz, amb diferents amics que havíem conegut a l’Acampada jove, tots ells d’Araba i amb la Marta de Girona, on aprofitant que passàvem la nit allí, vàrem quedar amb tots ells. Allí, a Gasteiz, vaig aprofitar per anar a una manifestació, com de les que es fan cada últim divendres de final de mes, en favor de l’acostament dels presos bascos a casa. I de fet val a dir que va ser una experiència molt gratificant, i de fet vista amb una certa gelosia. Gelosia en el sentit, de la voluntat d’implicació de la gent en la vida política i social del país, i que per desgràcia tant ens falta en el nostre país. Nosaltres podem parlar que hem pogut reunir no se quantes persones a la passada mani organitzada per la PDD, però és que allà, en aquella concentració i manifestació, que cada mes es repeteix, hi havia, i sense exagerar, més de 800 persones.

Desprès de la Mani, vàrem anar a recollir a la resta de gent que s’havia quedat al bar, per seguir fent alguna que altre copeta, i tot seguit tornar cap a Dulantzi a sopar i a fer una mica més de festa. I així va anar, la nit a sopar a casa de les 3 germanes, i desprès a fer algunes birres pels bar del poblet, que tot i tenir tant sols 2000 habitants hi havia uns 10 bars, amb força ambient. Ja per acabar a tall d’anècdota, i un fet segurament molt sorprenent, i que no era pas el primer cop que vivia, destacar la implicació, o el fort arrelament tradicional que tenen els bascos a tots nivells. Perquè, alguns ho trobareu freak, però jo ho trobo purament envejable, i que deixa molt a dir, i molt de respectar, que un grup de joves, pugui acabar la nit de festa, a casa seu, ballant balls del país i passant-s’ho d’allò més be.

de festa amb la Nebai i la Garazi

Podreu dir que amb aquest relat, que els propers dies aniré continuant per no fer-me gaire pesat, que pateixo una Baskitis molt greu. Jo més aviat, li diria, un sentiment d’admiració, cap a un país i una cultura, que cada cop que la intento conèixer un xic més, sempre m’acaba sorprenent

Els propers dies seguiré explicant i posant més fotos, de moment podeu veient fotos al fotolog