12 d'octubre, res a celebrar

Avui 12 d'octubre, un dia on no hi ha res a celebrar, una delegació de els JERC de Blanes hem participat a l'acte que a fet les JERC de comarques gironines davant la Base Militar situatge al apratge natural de l'Albera a l'Alt Empordà. Alguns de nosaltres tambè ens hem encadenat, a la porta de la base, per reclamar la retirada de l'exercit espanyol dels Països Catalans

A continuació adjunto comunicat de premsa de les JERC


En motiu del 12 d'octubre, dia en què Espanya conmemora l'inici del genocidi i extermini de pobles del continent americà, les JERC Comarques Gironines han realitzat una acció de protesta a la base d'ocupació que els espanyols tenen instalada a la vila empordanesa de Sant Climent Sescebes. Aprofitant aquesta diada, els joves independentistes han volgut manifestar tres coses:

1. El rebuig cap a la celebració d'un dia que hauria de ser de lament, per les conseqüències històriques que tingué.

2. Degut al fet de trobar-nos al bell mig del paratge de l'Albera, una àrea de gran interès natural i singularitat paisatgística, on hi habiten espècies protegides de la mediterrània, considerades d'interès comunitari per la Unió Europea; les JERC presentaran al Congrés una esmena a l'articulat a través d'una disposició addicional per demanar la cessió dels terrenys i instal·lacions de la base militar al Consell Comarcal de l'Alt Empordà. A més d'aquesta, se'n presentarà una altra al pressupost del Ministeri de Medi Ambient perquè s'iniciï el projecte de rehabilitació d'aquesta base militar amb un Centre d'estudis i promoció dels valors ambientals.

3. Que l'exèrcit espanyol és un cos militar estranger i que per aquest motiu no se'l pot considerar altra cosa que una força d'ocupació, conquesta i col·lonització. És per això que les JERC seguirant treballant per a l'expulsió sense condicions d'aquest exèrcit del nostre país.

La protesta ha comptat amb la presència de la militància de les JERC Comarques Gironines i Diputada al Congrés Laia Cañigueral, i ha començat quan cinc militants de les JERC s'han encadenat a la porta d'entrada de la base militar, recolzats per altres militants que lluïen banderes estelades i ajudaven a sostenir les dues pancartes que duien els encadenats, una d'elles amb el missatge "Fora les forces d'ocupació" i l'altra amb "Recuperem l'Albera". Degut al fet que la protesta no es trobava dins de terreny militar, l'exèrcit no ha pogut actuar perquè les competències han correspòs al cos dels Mossos d'Esquadra, que han estat avisats. Posteriorment s’han identificat el Portaveu regional Eduard Adrobau i Laia Cañigueral. Mentre s’estava conversant amb els Mossos, un cotxe ocupat per quatre militars espanyols joves cap-rapats d’'estètica feixista ha arribat a una velocitat desproporcionada i ha frenat en brusc a menys de mig metre dels militants de les JERC que es trobaven encadenats. Un militar que en aquell moment ja es trobava davant la porta, ha advertit a les JERC que ell no tenia competències sobre l’actuació dels seus companys, i que aquells "pueden bajar y romperos la cabeza, por las malas". Els quatre ocupants del vehicle, han baixat els vidres del cotxe i, tot filmant i realitzant fotografies amb el móvil, han profanat coses com "quitaos las mascarillas, mariconas!" "Os queremos ver las caras, hijos de puta!". Malgrat que s'han viscut aquests moments de forta tensió entre l'exèrcit i les JERC, els militants no han respòs a aquestes provocacions i l’'acte ha acabat amb durada d’una hora i la lectura del manifest per part del Portaveu regional.


Per últim les JERC volen destacar que són una organtizació pacífica i democràtica, i que aquesta acció ha anat encaminada a construir una societat plenament lliure, començant per la nostra, la de la nació catalana.

De camí, un altre cop,

cap el conflicte

(per desgràcia)

Tots varem ser els que ja fa més d’un any se’ns van obrir les portes de l’esperança amb la treva que va proclamar ETA. Varem ser molts, els que veiem com dia a dia, aquesta treva no servia perquè el Govern Espanyol, negocies de veritat, per tal d’arribar a la fi del conflicte, i continuàvem observant amb preocupació, que la falta de gestos per part del Govern Espanyol, gestos comprensibles, i que ja s’havien dut a terme en la època d’Aznar, sorgissin a la llum, com el ja famós acostament de presos bascos, i així complir d’una vegada els drets i deures que regeixen a l’estat Espanyol.

Varem ser molts, els que pensàvem que això no anava bé, tot i que el president del Govern Espanyol deia tot el contrari, fet que va provocar que no fos una sorpresa el atemptat a Barajas de finals de l’any passat. I finalment, també varem ser uns quants, qui varem veure perdre les esperances el moment en que el Govern Espanyol trencava formalment les negociacions amb la banda terrorista.

La resolució de conflictes, ja siguin d’un calibre més gran o més petit, sempre són difícils i complicats, i més si en aquesta resolució del conflicte, entren en joc, qüestions personals i de víctimes humanes i qüestions d’identitat i del fet de pertinença a un o altre país.

Ara bé, el que si que no és gens complicat, no és gens complicat deduir-ho, en el sentit de si agafem exemples no idèntics, però de característiques semblants, com en el cas d’Irlanda del Nord. El que és obvi, és que no es pot trobar la solució a un conflicte, si la principal part implicada, és a dir, la organització terrorista per una banda, juntament amb la cúpula política de Batasuna, no estan immersos en el procés per trobar una solució pacífica al conflicte.

Per tant, el que no es pot pretendre, és que l’Estat Espanyol tingui a la garjola els presos polítics, que són els dirigents d’un partit polític com Batasuna, amb un gran suport electoral al darrera, i en conseqüència, amb un suport de la societat civil d’Euskal Herria, d’aquesta forma, és totalment lògic, i a falta d’una negociació, es pugui arribar a la fi del conflicte armat Euskal Herria.

Parlar des de una perspectiva allunyada, sempre és molt fàcil, i segurament m’equivocaré, però el que si que és cert, és que tant una banda com l’altre, neguen a les dos parts drets molt fonamentals. Per una banda, ETA utilitza la violència, un mitjà que com s’ha pogut comprovar, acaba tenint un resultat de suma 0. Per altre banda, l’Estat Espanyol, incompleix un dret fonamental de totes les persones, com el dret a decidir lliurement la lliure determinació del nostre poble i el seu. Per tant, la solució seria obvià, crec jo. Per una banda que ETA deixes les armes, emmarcat dins un procés gradual de negociació semblant com el que ha tingut lloc a Irlanda del Nord, i per l’altre, que l’Estat Espanyol, garanteixi el dret a decidir de Euskal Herria.

Dos fets segurament molt senzills i molt complicats alhora, però que com qualsevol negociació, requereix rebaixar plantejaments des de les dues bandes.

Ara bè, la solució al conflicte la podem trobar encara molt més senzilla, i sobretot gràcies a la mediació del actual lehendakari Basc. La solució, està en la resposta de la societat civil al referèndum convocat d’aquí un any a Euskadi, on es preguntarà a la societat, el que vol fer com a poble, i si es veu en cor d’exercir el dret a la lliure determinació del Poble Basc. Dic que aquí podem trobar la solució, en el sentit de que, en primer lloc, el poble basc podrà decidir el seu propi futur per ell mateix. En segon lloc, les espiracions independentistes, és veuran realitzades, ja que per fi serà el poble qui pugui decidir, i per tant haurà estat des de la via pacífica des d’on s’haurà aconseguit el objectiu dels independentistes.

Ara bè ens podem trobar com l’Estat espanyol, una vegada més actua contra la llibertat dels pobles a decidir el seu propi futur, tal i com passa ara. Però jo no vull imaginar, que en vistes d’aquesta consulta totalment democràtica, l’Estat espanyol impedeixi per la via de la violència el dret democràtic a vot que tenim tots i totes en aquest país.

Demano massa?, jo crec que no, ara bé, si l’Estat Espanyol, respon d’aquesta forma, aleshores, els principals culpables de que el problema continuí serà l’Estat Espanyol.

Però mentrestant tot això no és possible, s’ha de donar suport, a totes les causes justes i democràtiques que existeixin i que puguin ajudar a la resolució del conflicte, i una d’elles, i que un company d’allà m’ha fet arribar és la de Free Batasuna, on es demana la llibertat dels membres de la mesa de Batasuna surtin en llibertat per poder trobar una solució pacífica al conflicte basc

Que callin tots aquells hipòcrites

Avui és un dia especial, ara ja fa gairebé més de 3 anys, un grup de gent, en ple mes d’agost, va decidir anar a protestar a la piscina pública que Pedro J. Ramirez utilitzava pel seu propi ús privat a la seva casa colonial a les Illes a la costa de Son Servera. Entre els integrants de la protesta, hi van participar diferents integrants de Esquerra Unida de les illes, del PSM, del Lobby per l’independència i de ERC entre d’altres. El fet de que un dels representants d’ERC fos el diputat Joan Puig, encara va generar molt més ressò a la protesta, provocant al mateix temps tot un corrent de crítiques per la suposada il·legalitat feta pel diputat republicà.

El projecte de “diari i mitjans de comunicació” propers a Pedro J.Ramirez van carregar contra el fet de anar a visitar una propietat pública, que per un abús de poder del director del diari el mundo, feia servir-la com a únic usuari d’aquesta. No nomès es van rebre crítiques d’aquest sectors de la caberna espanyola sinó també per part de sectors catalans sotmesos i porucs davant el poder mediatic del personatge anteriorment citat. Per això, avui el post va dedicat a tots aquells hipòcrites que van fer seguidisme d’un mitjà de comunicació tant tercermundista com és el mundo i totes les seves branques, però sobretot, avui s’ha produït una victòria de tots els demòcrates que lluiten a diari per la llibertat i la igualtat social dels Països Catalans, per a tots ells aquesta victòria contra les mentides de l’estat espanyol i l’abús de poder de les seves elits.

Adjunto Teletip de EFE

TS rechaza recurso Ramírez contra auto dijo irrupción piscina no era delito

Madrid, 3 oct (EFE).- El Tribunal Supremo rechazó hoy el recurso
del director de El Mundo, Pedro J. Ramírez, contra un auto de este
órgano en el que se daba por concluida la instrucción de la causa
por la irrupción del diputado de ERC Joan Puig en la piscina del
periodista en Mallorca declarando los hechos como falta y no delito.

El Alto Tribunal confirma así la resolución del pasado 12 de
abril en la que consideró lo sucedido como una "posible falta de
coacciones" tipificada en el artículo 620 del Código penal y acordó
remitir la causa al Juzgado de Instrucción número 4 de Manacor para
que celebre el correspondiente juicio de faltas.

El 13 de agosto de 2005, un grupo de personas, entre las que se
encontraban Puig y el presidente de ERC en las islas Baleares, Joan
Lladó, irrumpió en la piscina anexa a la vivienda de Ramírez en
Mallorca, que según ellos se encuentra en una zona de dominio
público mediante una "concesión irregular".

Ahora, el Supremo desestima la petición de Ramírez de que los
hechos sean considerados como delito -que basó en la "desproporción
numérica" entre "agresores" y miembros del equipo de seguridad- y
recuerda que "se había dispuesto un servicio de precaución,
integrado por guardias civiles, cuya intervención no fue precisa
para reducir la tensión derivada del acto objeto de denuncia".

Añade que el "acto coactivo" en el que participaron Puig y otras
personas "se desarrolló en un breve espacio temporal suficiente para
que los medios de comunicación convocados, sobre todo gráficos,
recogieran el momento del acto reivindicativo" y que "las lesiones
que sufrieron los empleados en la seguridad del querellante fueron
de escasa entidad".

El tribunal también rechaza que se conculcara la libertad de
expresión de Ramírez, "por más que invoque su condición de director
de un diario nacional", y dice que la afectación de este derecho
fundamental "no puede resultar de la condición del sujeto pasivo de
la coacción, sino que ha de resultar de la conducta objeto de la
investigación". EFE

El partit del Poble

Vist la poca esportivitat de l’Estat Espanyol i la federació espanyola de futbol, en que fins i tot ha amanaçat els esportistes que juguin el proper 14 d’octubre contra Catalunya, ha sorgit una proposta des de la societat civil a la qual jo ja m’hi he adherit.

Es tracte de crear el partit del poble (http://elpartitdelpoble.blogspot.com/) on gent de carrer jugui el partit i on tots col·laborem a tirar endavant aquesta iniciativa
Per a més informació consulteu el web i per apuntar-vos tant sols heu d’enviar un correu amb les vostres dades a elpartitdelpoble@gmail.com

ENTRE TOTS NO ENS ATURARÀN I UN DIA O ALTRE JUGAREM INTERNACIONALMENT, I UN DIA PERDEREM CONTRA UNA SELECCIÓ I ALTRES GUANYAREM CONTRA QUALSEVOL SELECCIÓ DEL MÓN TAL I COM JA FAN ESCOCIA I GAL·LES ENTRE MOLTES ALTRES

La monarquia crema

Des de fa unes setmanes, l’actualitat monàrquica de l’Estat Espanyol està centrada en el principat de Catalunya. Principalment per dos motius, un per la ja famosa crema de fotografies del rei, ja sigui en manifestacions als carrers de Girona o ja sigui per el gran programa de Polònia, on el rei simulava destruir les seves pròpies fotografies.

Per altre banda, tota la brunete mediàtica de l’Espanya més rància a donat protagonisme al Grup parlamentari d’ERC al Congrés dels diputats, ja sigui per les continues preguntes sobre la Casa Real, o les propostes de que el rei deixi de ser el cap de l’exèrcit, i aquesta capitania passi en mans del President del Govern. Unes qüestions i preguntes del més normal de fer, i que són necessàries per denunciar amb més arguments els privilegis d’una família que hauria de ser i tenir les mateixes oportunitats que la resta de mortals.

fotografia de la crema de retrats a Girona

Pel que fa el primer cas, i tot el rebombori que s’ha generat, el trobo una mica sobredimensionat. De fotografies del rei se n’han cremat a milers al llarg de d’història, ja sigui en revoltes o manifestacions, igual que s’han cremat milers de banderes catalanes, que per cert, no e escoltat mai que s’hagi perseguit i inculpat per part de la “justícia” espanyola els seus autors, o tots els insults i amenaces als catalans i catalanes, a personatges públics de la nostre societat, o a col·lectius catalanistes, que es veuen perseguits amenaçats i insultats per grupuscles de gent al País Valencià o a Salamanca. Per això jo hem pregunto, on és en Marlaska en aquests casos? Però en definitiva, això ja comença a ser el típic i tòpic de la “justícia” espanyola, que nomes fa, que gràcies a la seva inoperància i poca igualtat, ens doni més arguments per abandonar aquest país on de justícia n’hi ha ben poca.

Ara bè que potser no era la millor forma de protesta contra la Monarquia de l’estat que porta 300 anys d’ocupació armada a les nostres terres, no us dirè pas que no. Que la millor forma de protesta contra la visita d’uns monarques, que a més són els representants de l’Estat Espanyol, podria haver estat el buit mediatic i social, potser també hagués estat millor. Que s’haurien de demanar responsabilitats i la dimissió de la rectora de la UdG per haver convidat el rei a la inauguració, dons segurament s’hauria d’haver començat per aquí.

Joan Puig i Joan Tardà, dos dels autors de la continua lluita contra els privilegis monarquics

Pel que fa el segon tema, les actuacions i preguntes que es poden fer des de el Congrés dels Diputats, i que a la vegada demanen explicacions sobre l’economia i funcions de la Casa Real, ens demostren una vegada més la poca fiabilitat de la monarquia espanyola i la seva innecessària existència.

A mi sempre m’han dit que totes les persones són iguals, i que no n’hi han que tenen la sang blava i altres la tenen vermella, per tant, el més lògic, és que si hi ha persones que cobren a través dels diners públics, és lògic que el seu sou i la seva despesa sigui coneguda per tots els que els hi paguem i els mantenim, ja que si tant ens queixem que els polítics cobren més o menys, per fer una feina, que en opinió meva, és molta feina, com és que ningú es preocupa pel que cobra la Casa Real, per fer una feina que encara no sé en que consisteix?

Per tant fins que no tothom en aquest país tingui un tracte per igual, benvingudes siguin totes aquelles accions per rebutjar i denunciar tots els privilegis monàrquics i per eliminar aquest estrat institucional de vividors que se’n fan dir monarquies.


P.D: Aprofito el post anti-monarquic, que tot i aquesta ideologia que tinc, i el meu clar sentiment republicà, aprofito per anunciar que no vaig estar a la crema de retrats a Girona, ho denuncio perquè segons alguns mitjans, on pel que he vist la seva qualitat informativa és basa en rumors, hem situaven a mi en aquesta manifestació. Per tant, i si voleu riure un moment us recomano la visita a El Semanal Digital on surt el rumor que va publicar diario crítico ja fa unes setmanes i que no he aconseguit recuperar el URL on va sortir la notícia