La monarquia crema

Des de fa unes setmanes, l’actualitat monàrquica de l’Estat Espanyol està centrada en el principat de Catalunya. Principalment per dos motius, un per la ja famosa crema de fotografies del rei, ja sigui en manifestacions als carrers de Girona o ja sigui per el gran programa de Polònia, on el rei simulava destruir les seves pròpies fotografies.

Per altre banda, tota la brunete mediàtica de l’Espanya més rància a donat protagonisme al Grup parlamentari d’ERC al Congrés dels diputats, ja sigui per les continues preguntes sobre la Casa Real, o les propostes de que el rei deixi de ser el cap de l’exèrcit, i aquesta capitania passi en mans del President del Govern. Unes qüestions i preguntes del més normal de fer, i que són necessàries per denunciar amb més arguments els privilegis d’una família que hauria de ser i tenir les mateixes oportunitats que la resta de mortals.

fotografia de la crema de retrats a Girona

Pel que fa el primer cas, i tot el rebombori que s’ha generat, el trobo una mica sobredimensionat. De fotografies del rei se n’han cremat a milers al llarg de d’història, ja sigui en revoltes o manifestacions, igual que s’han cremat milers de banderes catalanes, que per cert, no e escoltat mai que s’hagi perseguit i inculpat per part de la “justícia” espanyola els seus autors, o tots els insults i amenaces als catalans i catalanes, a personatges públics de la nostre societat, o a col·lectius catalanistes, que es veuen perseguits amenaçats i insultats per grupuscles de gent al País Valencià o a Salamanca. Per això jo hem pregunto, on és en Marlaska en aquests casos? Però en definitiva, això ja comença a ser el típic i tòpic de la “justícia” espanyola, que nomes fa, que gràcies a la seva inoperància i poca igualtat, ens doni més arguments per abandonar aquest país on de justícia n’hi ha ben poca.

Ara bè que potser no era la millor forma de protesta contra la Monarquia de l’estat que porta 300 anys d’ocupació armada a les nostres terres, no us dirè pas que no. Que la millor forma de protesta contra la visita d’uns monarques, que a més són els representants de l’Estat Espanyol, podria haver estat el buit mediatic i social, potser també hagués estat millor. Que s’haurien de demanar responsabilitats i la dimissió de la rectora de la UdG per haver convidat el rei a la inauguració, dons segurament s’hauria d’haver començat per aquí.

Joan Puig i Joan Tardà, dos dels autors de la continua lluita contra els privilegis monarquics

Pel que fa el segon tema, les actuacions i preguntes que es poden fer des de el Congrés dels Diputats, i que a la vegada demanen explicacions sobre l’economia i funcions de la Casa Real, ens demostren una vegada més la poca fiabilitat de la monarquia espanyola i la seva innecessària existència.

A mi sempre m’han dit que totes les persones són iguals, i que no n’hi han que tenen la sang blava i altres la tenen vermella, per tant, el més lògic, és que si hi ha persones que cobren a través dels diners públics, és lògic que el seu sou i la seva despesa sigui coneguda per tots els que els hi paguem i els mantenim, ja que si tant ens queixem que els polítics cobren més o menys, per fer una feina, que en opinió meva, és molta feina, com és que ningú es preocupa pel que cobra la Casa Real, per fer una feina que encara no sé en que consisteix?

Per tant fins que no tothom en aquest país tingui un tracte per igual, benvingudes siguin totes aquelles accions per rebutjar i denunciar tots els privilegis monàrquics i per eliminar aquest estrat institucional de vividors que se’n fan dir monarquies.


P.D: Aprofito el post anti-monarquic, que tot i aquesta ideologia que tinc, i el meu clar sentiment republicà, aprofito per anunciar que no vaig estar a la crema de retrats a Girona, ho denuncio perquè segons alguns mitjans, on pel que he vist la seva qualitat informativa és basa en rumors, hem situaven a mi en aquesta manifestació. Per tant, i si voleu riure un moment us recomano la visita a El Semanal Digital on surt el rumor que va publicar diario crítico ja fa unes setmanes i que no he aconseguit recuperar el URL on va sortir la notícia

Mes 1 dSP. (desprès de Sa Palomera)

Ara ja fa gairebé un mes, el confidencial per excel·lència de l’últim any a les comarques gironines, i el confidencial blanenc amb més èxit fins ara conegut i que ha marcat un avanç i un desprès va tancar. Avui parlo de Sa Palomera, no la roca que regne imperiosa a la badia de Blanes, ni tampoc la colla sardanista Sa Palomera de Blanes, sinó del confidencial que tots, quan dic tots hem refereixo a tothom sigui del partit que sigui, hem seguit i que alguns hem tingut la sort de poder col·laborar i crear la seva edició en paper a les passades eleccions municipals, sent així el primer bloc confidencial a sortir de la bombolla que és això d’Internet.

Tot i que tant sols fà un mes que va tancar, les reaccions no s’han fet esperar. De cop i volta ha aparegut un Tsunami de Blocs, confidencials, anonims o amb nom referents a l’actualitat política blanenca, i alguns d’aquests blocs, surten o són d’aquells mateixos que en el seu moment desacreditaven els blocs i l’utilització d’aquests pel que fa a temes polítics, però ja sabeu, la política és com és, un dia vols destruïr el vilar, el següent el “vols salvar”(jo diria que fas veure k el vols salvar), i un altre dia acabes dient que el vols tornar a destrossar. Incohèrencies a part, la realitat, és que finalment s’ha trencat el monopoli independentista a la blocesfera blanenca (la pluralitat sempre és bona) tal i com un mateix ja reclamava i animava en un post en aquest mateix bloc.

Tenir el teu propi bloc, o un altre bloc informatiu, al principi és engrescador, i fa gràcia, però a mesura que passa el temps, és pot tornar una rutina pesada de fer, a mi em passa, i segons es veu, les ultimes setmanes als companys de la blocesfera, tot i portar poc temps, ja els i costa aguantar el ritme.

Però al que anavem, des de que Sa Palomera va tancar, tots, els que l’estimaven i els que l’odiaven, el trobem a faltar, una anyorança que s’ha refredat amb l’aparició de tants de blocs que acaben de sortir a la llum, però que poc a poc, tornem a trobar a faltar aquell bloc, un bloc que ocupava aquell buit diari i donava la nota de morbositat i discussió al dia a dia polític de Blanes i de les nostres comarques.

De successors, n’hi ha ben pocs que estiguin a l’altura, segons la meva humil opinió, jo aposto per un tapat que acaba de sortir, i que si el seu autor, està a l’altura, cosa que no dubtu, podrem tornar a gaudir del dia a dia morbòs que ens oferia Sa Palomera. Amb això no vull desprestigiar a tots els nouvinguts com Blanes al dia, la Veu, el talcomraja, el d’en Maxi o el d’en Josep, tots ells amb diferents caracteristiques que els fan especials i diferents, sinò que el que vull dir, que actualment a la blocesfera hi han poques persones que les puguis trobar, sinò són les 24h informades unes 22h, i a la vegada pendents d’internet i dels seus blocs. Com jo els hi dic carinyosament, i sense anims d’ofendre a ningú, perque tots en algun o altre tema ho som, uns malalts, en aquest cas de l’informació i de l’actualitat, ja sabeu allò que diuen que l’informació és poder, i per tant està ben informat sempre et dona moltes més possibilitats i força de poder.

Pel que jo aposto clarament com a succesor del Sa Palomera, sobretot per professionalitat, estil i continuitat, és el bloc de Blanes Confidencial, un bloc que sembla a ser que serà la versió blanenca del Malgrat confidencial, conduït pel company i amic Albert Serrano. i que promet tenir molta més qualitat, que el fallit intent de competència del Sa Palomera, el ja deseparegut Diari de Blanes, un confidencial sense cap tipus de credibilitat i totalment sensacionalista.

P.D: Aviso que aquesta aposta no suposa cap quota de favoritisme i piloteig cap a l’Albert ni res per l’estil, ho dic, perquè com ja sol fer tota la claca mediatica sense arguments que en vistes de la veritat tiren per l’argument fàcil i sense proves de relacions extranyes i de favoritisme. Per tant deixò clar que ho dic sincerement i amb tota la bona voluntat, que per desgràcia molts polítics no tenen en aquest poble, i que són els mateixos titelles ( Segons el diccionari de català, titella és aquell qui es deixa manipular per altres persones, i no un insult) que porten a donar llum verda a la destrucció de paratges naturals de la nostre Vila, a regalar 30.000 metres de sostre públic i a posar en risc la finalització de la ciutat esportiva, o a no posicionar-se en contra de fer recular el passeig per culpa d’una de les moltes males actuacions de l’Estat que orpimeix dia rere dia les nostres llibertats com a poble, i per tant donant llum verda a tornar a ser sotmesos per aquells que des de on no els i arriba el mar, volen gestionar les costes del litoral dels Països Catalans. Per tant, claca politico mediatica sense arguments, no feu del meu post sincer, un ús amb les vostres males paraules.

P.D. 2: Aquest dies estic i estarè sense actualitzar per falta de conexió i sobretot de PC, ja que el meu portatil està a la UVI

Fi d'una etapa, en comencen d'altres

Aquest passat cap de setmana, les JERC de les Comarques Gironines hem celebrat la III edició de la ESLIC (Escola de Seccions Locals i Comarcals). Aquest any i en el marc de les jornades de formació, s’ha aprofitat per celebrar el XV Congrés Regional de les Comarques Gironines, on s’ha renovat gran part de l’executiva de les JERC de les Comarques Gironines.

els jubilats de l'executiva: de dreta a esquerra: Txè, en Carles, la Maria, en Quim i jo

Desprès de dos anys d’intens treball a les comarques tocava el canvi, ja sigui per seguir endavant amb el projecte i millorar-ho, com per fer una renovació i donar pas a les noves incorporacions, que han estat moltes de la gent de les comarques.

Dos anys on he participat d’aquesta executiva com a Secretari de Política Municipal, i des de on he intentat incentivar a les diferents seccions locals de les JERC, a participar de les polítiques de joventut, exigint o reclamant millors plans locals de joventut, reclamant noves propostes per la situació dels joves del seu municipi, més aviat següent un punt de suport en temes de politiques municipals per les diferents seccions locals de les JERC.

Part de la nova Executiva

Dos anys on he conegut un munt de gent, i hem passat grans estones junts, ja sigui de treball, d’accions i de festes. Un munt de gent, molts d’ells que sortim de l’executiva, i d’altres que es queden, amb unes ganes immenses de continuar, i sobretot millorar la feina feta fins el moment. Gent com en Quim, la Maria o en Macià, amb un gran discurs i unes idees molt clares de cap on hem d’anar, en Carles, un d’aquells tios incansables, que està a tot arreu sigui pel que sigui, ja sigui pintar, accions o per la festa, en Txè, un gran “manetes” que et soluciona qualsevol problema logístic, o en David, un pencaire de cullons en tots els sentits, que està a tot arreu quan se’l necessita i se’l reclama. Però també els altres que es queden, com la Laia, la diputada de les JERC al Congrés Espanyol, l’Esteve, un malalt de l’ordinador capaç de fer-te campanyes, pàgines web i coses semblant amb un temps rècord, i tambè com no el que seguirà sent el portaveu de les comarques, l’Edu.

una petita part de tots ells

A tots ells gràcies per a tot, a tots ells i a molts d’altres, la gent de les comissions i que ara han agafat les secretaries, com l’Alba, en Guillem o en Pol, i a la gent nova que entra, ja que la feina continua i es tracta de millorar-la, cosa que segur que aconseguiran.

I a partir d’ara que?, direu, dons una nova etapa, a seguir la feina des de Blanes i des de on sigui, perquè la lluita i el treball continua, perquè encara no hem acabat, i obrir una nova etapa amb nous objectius, i sobretot a acabar d’una vegada per totes la carrera. Però una etapa on sempre, estiguem allà on estiguem, tots i cadascun de nosaltres seguirem sent de Comarques Gironines

Les cullonades d’uns, i el “patriotisme” d’altres

Sembla a ser que aquesta diada nacional de Catalunya, ha despertat la franja més “independentista i nacionalista” de seguidors i representants d’uns partits polítics que d’aquestes característiques en tenen ben poc de comú.

Per altra banda, altres han posat el crit al cel davant les reaccions d’alguns polítics als actes nacionals que s’organitzaven en la diada. Ahir, per exemple vaig rebre un correu sorgit de la companya i recent arribada a la blocesfera Alquimista, on enviava un power point, on en resum posava el crit al cel al veure la reacció dels representants de EuiA i del PSC durant l’acte de la baixada de la bandera.

Altres com el PSC i les seves joventut, han posat el crit al cel perquè al balcó de l’ajuntament hi onejaven les 4 banderes que de costum onegen al balcó de la casa de la vila, com si es tractés d’un acte tant escandalós d’aquells que es recorden tota la vida.

Total, que des de el meu punt de vista, tot acaba sent una collonuda. Per una banda, sembla estrany que encara avui en dia, hi hagi gent que no sàpiga com les gasta tant el PSC com EuiA, ells són així, el tema nacional no els importa per res, sinó només cal veure les actuacions durant el seu mandat i la seva perspectiva nacional de Catalunya, i no només el tema nacional, sinó el del territori, amb afers com la N-II on el PSC durant la campanya va enganyar a tothom dient que estava en contra, i desprès per art de màgia va canviar el seu punt de vista. (també cal dir que en aquest tema, tots els partits excepte un (ERC) han anat fent un intercanvi de samarretes que ens a costat estar a la situació actual)

A Blanes organitzant concursos literaris bilingües quan un dels nombrosos estudis que feien, ens informava que el percentatge de coneixença del català entre els joves estava a Blanes gairebè 5 punts per sota del nivell Català, i 8 punts per sota de la mitjana gironina, o per altre banda anant contra una entitat republicana i d’esquerres, (en teoria uns són d’esquerres, i altres republicans) on es va voler fotre fora la Casa del Poble i les entitats de la Cooperativa la Blandense, o bè a la campanya electoral, que tots els partits excepte un, fan campanya en bilingüe, semblant més un insult als votants que altre cosa, com si els ciutadans de Blanes no sabessin llegir parlar i escriure en català

O també podem parlar a nivell internacional, i veiem com tant EUiA i el PSOE, pacten una llei de la memòria que fa pena més que altre cosa, i aquell ambiciós projecte de condemna d’un regim feixista es queda en no res. O per altre veiem com el PSOE posa pals a les rodes al retorn dels papers que pertanyen a privats i entitats dels Països Catalans que van ser expoliats durant la dictadura feixista de Franco, ens neguen el dret als nostres esportistes a jugar amb la seva samarreta.

Per tant no ès d’estranyar el comportament de certs partits envers els simbols d’identitat nacional del nostre país. Per altre banda, sobre el tema de les banderes.

Ahir hem vaig fer un far de riure al veure tant escàndol perquè les 4 banderetes de sempre, van seguir el seu lloc el dia 11. Haviam senyors, que preteneu, disfressar-vos per un dia de catalanistes de tota la vida? Si voleu només la catalana al balcó em sembla collonut, ara be que és això de només voler-la un dia, que el dia 11 toca sortir amb la barretina per el poble? Perquè personalment també em sembla una collonuda això de treure les banderes un dia i el següent tornar-ho a deixar com estava. Potser hauríem de començar a fer com es fa a gran part d’Heuskal Herria, on durant els 365 dies de l’any, els ajuntaments tant sols tenen la bandera del poble i la Ikurrinya.

Ara be espero equivocar-me en aquest últim plantejament, i potser ens trobem que la majoria del consistori de Blanes, ara si que és partidari de formar part de la campanya “Un país, una bandera. A l’Ajuntament, només la Catalana” un fet que seria molt significatiu.

Però si us plau, i sense por, i guanyariem tots amb una mica més de cohèrencia. el que no val es fer marejar la perdiu un dia si i altre tambè.

La nació i el país no es construeix reivindicant les llibertats nacionals dels països catalans un sol dia a l'any, sinò que es construeix o es destrueix amb el treball del dia a dia, per tant reivindicar una cosa un dia a l'any pot ser divertit i entretingut, ara bè, sol acabar sent completament inutil, si aquesta reivindicació no es segueix els 365 dies de l'any

Ni oblit, ni perdó

ATUREM EL FEIXISME

Us deixo a continuació amb el manifest que les JERC de Blanes vàrem llegir el passat 11 de setembre en motiu de la Diada Nacional de Catalunya.

Durant les darreres setmanes, un grupuscle de joves de Blanes, han realitzat diversos actes feixistes a la nostre població. Fa unes setmanes varen atacar amb pintura el monument on avui estem fent l’ofrena floral en motiu de la Diada Nacional de Catalunya i que va suposar la pèrdua de llibertats nacionals pel Principat de Catalunya.

Aquets atacs de l’extrema dreta feixista, que idolatren un dictador que va produir un genocidi humà i cultural el nostre país, comparable als feixismes de la Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini , no poden continuar a la nostre població.

Entre els diferents atacs i amenaces d’aquest grupuscle de gent, la passada setmana, varen atemptar contra el monument en record a les víctimes republicanes situat a l’entrada del cementiri municipal. Segurament aquests joves no saben ben be els ideals que defensen, i tot el que va suposar un regim feixista com el de Franco, i que va causar milers de morts i condemnats a la pena de mort injustament, i la pèrdua de les llibertats polítiques, culturals i socials dels Països Catalans.

Aquest any, que és compleixen 300 anys del inici de les pèrdues de les llibertats dels Països Catalans a Almansa, i tinguem a l’horitzó el 300 aniversari de la pèrdua de llibertats per part de l’estat espanyol a través de les armes, volem condemnar enèrgicament tots els actes derivats del feixisme i de l’expropiació de les llibertats dels Països Catalans que avui en dia encara continua per part de l’estat espanyol i francès.

Per moltes amenaces, i atemptats contra els demòcrates i les llibertats dels Països Catalans, nosaltres, els veritables demòcrates que respectem i no oprimim cap dret democràtic com és el dret a l’autodeterminació dels pobles i que el feixisme de l’estat espanyol encara ens nega, nosaltres, que a diferencia del grupuscle de joves que sense arguments ataquen als símbols de llibertat que es troben al nostre poble, nosaltres estem carregats d’arguments que justificant el dret a la llibertat del nostre poble.

Nosaltres, els catalanistes, independentistes i republicans dels Països Catalans, els i diem a tots els feixistes de l’Estat Espanyol, que no ens faran callar, i que no ens aturarem fins que nosaltres per la via pacifica aconseguim recuperar totes aquelles llibertats que l’estat espanyol encara ens nega