Tots a la MANI del dia 1 : 'Som una Nació i diem PROU"

Un cop més ens toca mobilitzar-nos. La societat catalana, ja porta prou temps patint la mala gestió de les infraestructures dels Països Catalans per part dels diferents Governs de l’Estat Espanyol.

Per aquest motiu, la Plataforma pel dret a decidir, juntament amb moltes entitats civiques i socials dels Països Catalans, i diferents partits polítics, entre ells ERC, s’han adherit a la manifestació que anirà de Pl. Catalunya a l’estació de França el proper dissabte 1 de Desembre a Barcelona

Per això, el grup municipal d’ERC de Blanes, juntament amb les JERC vam realitzar la següent moció que va ser aprovada amb el suport de CiU, EUiA-ICV i ERC, amb l’abstenció del PP i el vot en contra del PSC-PSOE.

Us deixo amb la moció, que entre altres coses, conté que l’ajuntament organitzi autocars Gratuïts des de Blanes cap a Barcelona:

Davant la crida realitzada per la l’organització cívica i social “Plataforma pel dret a decidir”, que rep el suport de més de 700 entitats del nostre país, on s’insta a la societat catalana a sortir al carrer davant la greu situació que esta vivint el nostre país, i contra el desgavell a les infraestructures i xarxes viàries que pateix el Principat de Catalunya.

Des de l’Ajuntament de Blanes, com a màxim òrgan de representació de la ciutadania de Blanes, que a diari, patim, la manca d’inversió en infraestructures per part dels diferents Governs de l’Estat Espanyol, considerem necessari vincular-nos i participar en la manifestació convocada el proper 1 de Desembre sota el lema 'Som una Nació i diem PROU! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures” i que tindrà lloc a Barcelona.

Aquesta manifestació, té com objectius prioritaris plantar cara davant la greu damnificació que està patint la ciutadania catalana amb el caos viari; i exigir el traspàs de la xarxa de transports i d’infraestructures a la Generalitat, la publicació de les balances fiscals, i la recaptació i gestió de tots els impostos des de Catalunya

És per aquest motiu, que proposen al Ple de l’Ajuntament de Blanes l’aprovació dels acords següents:

1- Adherir-se a la convocatòria realitzada per la Plataforma pel Dret a Decidir.

2- Fer una crida a la participació de la ciutadania Blanenca a la manifestació del proper dia 1 de Desembre a Barcelona, a traves dels mitjans de comunicació públics, la publicació d’aquesta convocatòria a la pàgina web de l’Ajuntament de Blanes, l’enviament d’un correu electrònic a tots els correus sota el domini “blanes.cat” i “blanes.net” i la col·locació de cartells informatius a les diferents oficines de l’Ajuntament de Blanes

3- Organitzar autocars, segons la demanda, per tal de facilitar a la ciutadania la mobilitat i la participació a la manifestació que tindrà lloc el proper dissabte 1 de Desembre a Barcelona, a partir de les 5 de la tarda amb el recorregut de Plaça Catalunya fins a l’Estació de França

Trobada entre les JERC i el MAS de Bolívia

Si ara fa uns dies, us comentava, que havia agafat la responsabilitat de ser secretari de relacions internacionals de les JERC, dos setmanes desprès, ja he pogut començar a treballar el dia a dia del que comporta aquesta secretaria.

Principalment, aquestes setmanes, les portem centrades entre d’altres coses, a treballar un projecte que les JERC porten treballant des de principis d’any, i que és un projecte de Cooperació amb les joventuts del Movimiento al Socialismo de Bolívia (MAS). Tot s’ha de dir, que és amb aquest projecte que les JERC ens comencem a introduir en el món de la cooperació al desenvolupament, i a la vegada a crear dinàmiques com a organització, en temes de Cooperació. Unes dinàmiques, que entrarien en la mateixa línia, que ha agafat aquesta nova permanent, de incentivar i crear un discurs propi en alguns àmbits que fins ara els tocàvem per sobre, i que a partir d’ara és volen potenciar, com seria el cas de totes les qüestions que es refereixen al medi ambient.

D'esquerra a dreta: Gerard Coca (Portaveu Nacional de les JERC) Andreu Criquet (representant de la comissió de Pol.Internacional.) Marc Puig (Secretari de Relacions Internacionals de les JERC) i David Herrada (representant i diputat del MAS)

Tot i tenir una història ben curta políticament parlant, tant sols porten uns 10 anys de vida política, el MAS ha esdevingut el principal partit de la República de Bolívia. Actualment, és el grup majoritari de Bolívia, amb un resultat a les passades eleccions de més del 55% del sufragi i que té com a principal cara visible a nivell internacional, el president de la república de Bolívia, Evo Morales.

Durant aquesta setmana, i aprofitant que els companys de Solidara, han portat a David Herrada, als Països Catalans, hem volgut aprofitar la seva estada per tenir un contacte, amb el que és un dels principals dirigents del MAS, i amic personal del President Evo Morales, no tant sols per aprofundir i planificar alguns detalls, del projecte de Cooperació entre les JERC i les Joventuts del MAS, sinó per també poder conèixer de primera mà, la vertadera situació que actualment està vivint el país.

I la veritat, i desprès de passar diversos dies xerrant amb el diputat del Parlament Bolívia, David Herrada, un es dona compte, i a la vegada queda admirat, de les complexitats i les grans diferències entre la situació dels Països Catalans i de Bolívia. He pogut observar, i escoltar en deteniment, com en David, ens explicava la situació política amb la que es troben a Bolívia, i hem pogut escoltar, com el desig de les classes populars d’un país, passa de desig a realitat.

El desig de les classes populars, de que l’estat, treballes d’una vegada per totes a la millora social del país, ens comentava com per exemple, s’ha passat en el període d’un any a que 100 dels prop de 300 “pobles” del país passesin a declarar-se amb una taxa 0 de analfabets, i que calculaven que en el període de dos anys vista, aquesta situació d’analfabetisme 0 s’amplies a la resta del territori.

Contemplava amb admiració, la seva idea com a polític de la socialització dels bens propis, i la hospitalitat, i l’esperit de compartir, allò que un té amb la resta del poble. Ens explicava com amb el seu sou de diputat, destinava la gran part del seu sou, a ajudar a compatriotes de la seva província a fer desplaçaments a la gran ciutat entre d’altres, o l’aposta clara del Govern a incentivar i socialitzar polítiques de salut i ensenyament per la societat boliviana.

En definitiva, moltes anècdotes, polítiques i experiències que s’hem fan difícils de resumir, però com ja us he dit, totes, encarades a la millora social, i a la vegada amb una legitimació que en molts territoris supera el 70% del sufragi, però que per temes de distribució de escons i senadors al parlament, fa que tinguin una majoria del 55 %.

Per tant, i desprès d’aquesta setmana, m’he quedat encara molt més convençut, de que ens queda molt per aprendre, i molt per treballar, i d’una de les parts d’on hem d’agafar exemple, és dels projectes, i de les situacions que s’estan produint de transformació social i política de l’Amèrica llatina. I que per sort, la gent de les JERC les podrem anar a palpar properament i de primera mà a Bolívia.

Del 4rt Cinturó, a la N-II del Vilar

Desprès d’aquest cap de setmana, on definitivament, me quedat a la capital del principat, fruit de diferents ocupacions durant el cap de setmana, diem que tampoc ha estat tant malament com s’esperava. Molta festa, primera Permanent Nacional, unes jornades sobre polítiques de Joventut i una mani.

Tot i això, destacar la manifestació d’aquest diumenge al mati a Granollers, on i hem anat amb els companys de JERC del Vallès, amb alguns dels companys de la PN de JERC, i amb els amics de comarques que també s’han arribat fins a Granollers.

En aquest sentit, la manifestació era en contra de la construcció del ja conegut 4rt cinturó. És tracta d’una obra faraònica de la qual afectaria a diferents comarques del voltant de Barcelona, des de els “Vallessos” fins el Baix Llobregat i el Penedès. Destruint així, diferents paratges, que a la vegada fan la funció de pulmons verds, en unes comarques, per desgràcia ja superpoblades, i sovint mancades d’espais com els que estàn en perill amb la construcció d’aquesta via, coneguda popularment com el 4rt Cinturó.

Per tant ens trobem en una situació, on quan en comptes de prioritzar la construcció de noves vies de transport públic, ampliar serveis, ja siguin serveis de qualsevol tipus, o per altre millorar i ampliar les actuals carreteres com és la que uneix Mollet i Sabadell, entre d’altres, veiem com part de l’administració, actualment són ICV-EUiA i ERC qui s’oposen clarament al traçat, aposten per formules que tant sols acaben per destruïr encara més el nostre territori.

Semblant al cas del 4rt cinturó, però no amb tant d’abast, ens trobem amb el cas de Blanes i el ja famós traçat de la N-II pel Vilar i Sant Daniel, i que des de ERC, vàrem ser els primers i únics en posicionar-nos en contra del traçat plantejat, i que destruïa un dels principals paratges verds de l’entorn de Blanes, però que per sort, però potser massa tard, ara per ara tots els grups locals excepte PSC-PSOE, si han posicionat en contra.

En el cas de la N-II ens trobem amb la incongruència de que des de l’administració central s’ens planteja un traçat, on s’obra un nou vial per un paratge gairebé verge, diferint de la política que s’ha portat fent en els altres trams que ja s’estan desdoblant pel mateix traçat que l’actual. Ho hem dit i ho seguirem dient, perquè la coherència ens diu que si hem de desdoblar la N-II, un fet necessari, sigui el més a prop de l’actual traçat, no perquè passi per el poble que passi, sinó perquè creiem que és una simple qüestió de coherència i de respecte al medi. I no ho diem nosaltres, ho diuen informes.

Us recomano l'article explicatiu de la Portaveu de JERC Sabadell que ha publicat al seu fotolog

300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència

Article públicat en el darrer número de la revista Actual:

(http://www.actualrevista.net/index.php?content_id=7602)

Des de ja fa uns mesos, i en aquesta mateixa revista, diferents lectors carreguen contínuament contra la posició de l’Esquerra Independentista de les JERC i ERC. En el seu moment, ja van criticar, des de l’ignorància, que a la barraca de les JERC de Blanes i amb una pancarta reclaméssim el compliment de la Constitució i de les lleis de l’Estat Espanyol, on es recull el dret de tots els presos, polítics o no, de complir la seva condemna el més a prop possible del seu lloc d’origen i residència.

Podreu dir, és que alguns d’ells són terroristes i han matat a persones i ho mereixen. Correcte, són uns actes totalment condemnables, tal i com s’ha fet sempre des de les JERC i ERC. Ara bé, poseu-vos vosaltres a la pell de cadascuna d’aquelles mares, fills o filles, que per causes independents a ells o elles, tenen el seus pares, mares o fills a una presó a més de 600 km amb totes les complicacions que això suposa alhora de visitar-los. I aquesta, tant sols aquesta, era la reclamació que fèiem des de les JERC, i que seguirem fent.

Nosaltres encara esperem la condemna rotunda i clara de tots aquells atemptats a les llibertats nacionals per la via violenta que ha estat exercint l’Estat Espanyol des de l’inici de l’ocupació dels Països Catalans, ara ja fa més de 300 anys.

Seguim esperant el retorn dels arxius i documents de tots aquells demòcrates catalans que varen patir l’expropiació d’aquests, seguim esperant les balances fiscals, una xarxa de rodalies que funcioni, una xarxa elèctrica que no ens deixi sense llum, i per sobre de tot, seguim esperant el respecte de tota la societat de l’estat espanyol envers el nostre idioma, institucions, sentiments i idees.

Perquè tal i com va dir el vicepresident del govern de la Generalitat a un programa de tv: “com voleu que molts catalans i catalanes vulguin seguir sent espanyols, si són aquests mateixos els primers en no respectar la nostra identitat”.

XXI è Congrés Nacional de les JERC: un nou repte, Secretari Nacional de Relacions Internacionals

Durant aquestes últimes setmanes, si una cosa ha estat de destacar, en el dia a dia vinculat a les JERC, ha estat tot el treball d’aquestes darreres setmanes encarats a la preparació tant de la candidatura de la Permanent Nacional de les JERC pels pròxims dos anys, on en el meu cas m’he presentat a la candidatura per ser Secretari Nacional de Relacions Internacionals, i per altre banda tot el treball que a portat la preparació de la ponència estratègica pels pròxims dos anys i la seva respectiva defensa i tramitació d’esmenes per part de la militància, i que han acabat creant un text molt més ric i complert en tots els nivells

la nova permanent nacional amb els portaveus regionals

Ha estat un cap de setmana intens, amb experiències noves, que a la vegada han estat més que interessants i sobretot enriquidores. On he tingut l’oportunitat de conèixer, xerrar, discutir, amb molta gent, un fet que et fa veure, les immenses i infatigables ganes de treball i les immenses capacitats de la militància que formem les JERC, una situació que et reafirmen en aquest projecte, i que et donen l’empempta necessària per tirar endavant els nous projectes del dia a dia, que sorgeixen en el camí cap a l’Alliberament Nacional dels Països Catalans.

El Congrés també ha servit per fer una renovació, una renovació en tots els sentits respecte els projectes que fins ara han portat les JERC a ser l’organització política juvenil capdavantera dels Països Catalans. Perquè hem cregut que és el moment oportú de adaptar-nos als nous temps, i de iniciar una etapa que ens segueixi posicionant com la primera organització política juvenil dels PPCC, i que a la vegada, segueixi aportant eines a la construcció nacional del nostre propi país. Som conscients que per això es necessita d’un gran treball i que ja ha començat amb la reestructuració de tot el projecte de l’esquerra independentista que formem les JERC.

Per tirar endavant aquest projecte, avui, hem estat escollides 13 persones, que formem la Permanent Nacional de les JERC:

Gerard Coca (bloc) com a Portaveu Nacional de les JERC

Daniel Mallén, (bloc) a Secretari d’Organització;

David Pujol, (bloc) a Secretari de Coordinació Territorial;

Marc Planas, (bloc) a Secretari de Coordinació Interna;

Jordi Bella, a Secretari de Finances

Pol Pagès, (bloc) a Secretari Imatge i Comunicació;

Gemma Lago, (bloc) a Secretaria de Coordinació Institucional;

Josep Culí, a Secretari de Formació;

Núria Gavarró, a Secretaria d’Estudis i Programes;

Empar Crespo, (bloc) a Secretaria de la Dona;

Roger Civit, a Secretari de Moviments Socials,

Marc Candela, (bloc) a Secretari de Medi Ambient

Marc Puig (jo mateix),(bloc) a Secretari de Relacions Internacionals

Ara el que comença és una nova etapa, on a tots ens queda un llarg camí per recórrer i molta feina per endavant, però estem convençuts que entre totes i tots tirarem endavant el nostre projecte, el projecte de les JERC, perquè tal i com deia el poeta, el mateix que avui fa 5 anys ens va deixar,

Tenim a penes el que tenim i prou:

l'espai d'història concreta que ens pertoca,

i un minúscul territori per viure-la.

Posem-nos dempeus altra vegada

i que se senti la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible

Altres blocs de la militància sobre el XXIè Congrés Nacional de les JERC

Jordi Molinera

Pau

Isaac Peraire

Jesús Palomar

Pol Pagès

Pere Aragonès

Empar Crespo

Anna Peña

Marc Candela

David Guàrdia

Camil Ros

Miquel Salip

(anirè afegint enllaços a mesura que els trobi)

Alegria, és Festa Major

Alguns de vosaltres, direu, que cony està dient aquest avui?, alguns ho trobareu normal dintre les meves desviacions escrites d’aquest bloc, i altres rumiareu, o pensareu que avui m’estic equivocant perquè no és festa major.

A Blanes, avui no és festa major, però la cosa sembla que estigui de festa major a nivell polític. Per una banda els actes provocadors i amenaçadors d’uns per tal d’abandonar el Govern, s’ha quedat en allò que és diu de paraules i no en fets, provocant així una altre actitud de descrèdit cap els polítics, ja que amb amenaces no es va enlloc, i que ja, la societat en té prou d’escoltar paraules buides de contingut i de fets per part d’alguns polítics, que només falta que més polítics facin el mateix d’una forma tant clarivident.

Si en quest descrèdit, li sumem el fet que aquesta mateixa gent, que són polítics, actuen d’una forma,on en prou feines tenen clar el que és una cosa, i el que és una altre. Ens trobem en una situació, que desprès no és d’estranyar que la societat no participi en política, i no vagi a votar a les urnes.

El polític, segons el meu punt de visra, ha de ser aquella persona, que ha de tenir clar des de un bon principi, que si es presenta a unes eleccions i surt elegit regidor, és perquè el poble, l’ha designat com a representat seu, i per tant, li esperen 4 anys de dur treball i molts sacrificis personals, un fet que significa, treballar moltes hores, i sovint molt poc agraïdes. No fa gaire, i parlant amb un militant, del partit protagonista de l’actual Govern, que amb les seves cercaviles polítiques de festa major, estan tapant, involuntàriament o voluntàriament, ho desconec, la bona acció social i política de l’actual Govern, al qual ERC hi dona suport, no sempre, des de l’oposició, i que ha portat, desprès d’un tripartit anterior, que de polítiques d’esquerres, com per exemple l’habitatge protegit, han estat nul·les, fruit d’una paràlisi interessada per part d’uns, ha portat que ara per ara, en aquests aspectes ja s’hagi començat a recuperar el temps perdut. Però al que anàvem, un dia parlant amb un militant del PDB, hem va comentar i a la vegada justificar, que els polítics, ell deia tots, han de tenir la possibilitat de tenir càrrecs de confiança, ja que ells, els polítics, tenen una també vida personal i laboral que han de continuar. I per tant justificava l’ús i creació de càrrecs de confiança per aquest fet.

L’actitud hem va sorprendre, no pel fet de que estigui en contra d’aquests càrrecs de confiança, ja que crec, que aquestes places, són necessàries, en alguns casos i sempre en mesura, per tal de posar professionals per fiscalitzar i agilitzar la tasca del Govern ( quan dic professionals, no vull dir funcionaris, sinó gent especialitzada i llicenciada en temes de dret, administració pública i politòlegs,(no vull escombrar cap a casa)). Però el que més hem va sorprendre, es que allò que van criticar amb el seu populisme barat i que a al vegada els va funcionar per convèncer al electorat, si recordeu, ells només parlaven, de que si els polítics només enxufaven a gent, que cobraven molt, que treballaven poc. Unes crítiques populistes en tot sentit, però que a la vegada irreals en gran mesura, ja que sempre hi haurà, com passa en tots els oficis, alguns pocs que actuen poc èticament.

Per tant, marxin o no, el que primer hauria de fer aquesta gent, és tenir clar les seves idees i pensaments, perquè si duen que marxin, és perquè marxaran, i si diuen que els polítics s’aprofiten de les situacions, col·loquen gent, dons que actuïn en conseqüència, o com a mínim, que reconeguin els errors que van escriure en el passat, i que han vist, que quan un exerceix de polític, la realitat és que sovint no es pot enxufar a la gent, que per les hores i sacrificis laborals, el salari és el just, tot i que per desgràcia hi ha gent que sacrifica les mateixes hores i haurien de cobrar el mateix, i que de treball, de poc res de res, sinó tot el contrari.

Vaja desprès d’aquesta visió del que veig com a comportaments de festa major, de festes i festetes per part d’alguns polítics locals, jo us deixo, perquè marxo de veritat de Festa Major, en aquest cas de la Festa Major de la UAB, que tot i que sembli inversemblant, es estudiants d’aquesta universitat també tenim festa major