El cas és que hem vaig despertar ben aviat, si conteu que havíem dormit ben poc i la festa per Dulantzi s’havia allargat fins ben tard. I és que eren cap allà les 10 del mati quan deixava aquest poblet de Araba, i hem dirigia cap a Gasteiz, on el meu company Sergi s’havia perdut entre copes i copes de birres i cubates.
Un cop ja recollit el perdut del meu amic, ens dirigíem cap a Bilbo. Va ser tant sols entrar amb el cotxe pels carrers de Bilbo, i veure un munt de gent amb estelades i Ikurrinyes pels carrers de la ciutat, va ser arribar a l’hotel i veure com un grup de catalans i catalanes també descarregaven totes les maletes a l’hotel, guarnits amb tota la vestimenta típica d’un partit de la selecció catalana, estelades, bufandes, samarretes, i fins i tot alguna barretina que posava el toc tradicional a tota aquesta moguda reivindicativa.
la carpa a les 12 del migdia, un gran ambient
al gughengheim (s'escriu així?)
Va ser per allí on ens vàrem començar a trobar la gent de casa, que igual que nosaltres s’havia desplaçat a Bilbo, per viure de primera mà aquella festa de germanor, encapçalada per un partit de futbol. Cap a les dues ens vàrem juntar amb els companys de Barcelona, i al cap de pocs minuts, també és varen afegir companys de Ponent, de Comarques de Girona, entre d’altres.
una de les moltes comitives jerkis passejant el migdia per Bilbo
Tot i que vàrem acabar dinant a un Bocatta, l’ambient va seguir mentre dinàvem, amb càntics de taula a taula, i amb moltes rialles, com aquella del ja famós “vull esmorzar” tot acabant de cantar el “No volem ser...”
I va ser tot just acabar de dinar, que marxàvem cap a la Mani en favor de la oficialitat de les seleccions Catalanes i d’Euskal Herria. Una Mani d’aquelles impressionants, amb un munt de gent per tot arreu, que confirmen aquella típica regla, que si existís un esport olímpic basat en fer Manis i Pancartes, els Bascos no tindrien pas cap rival, i sinó només us fa falta anar per Euskal Herria perquè a tot arreu i trobaràs, una pancarta, cartells o murals, i segurament que un cop a la setmana una manifestació també et trobaràs. Així que sana enveja del gran poder d’implicació social i política de la societat d’Euskal Herria.
a la catedral
Tot just desprès ja vam anar fent camí cap al partit, on de camí i fent unes birres als bars del voltant de la Catedral, ens vàrem trobar a altres amics i companys del Vallès, mentre fèiem temps per entrar al partit. Del Partit poca coseta, gran ambient, molt bon rotllo amb els companys bascos de la grada, i un empat, on el clar guanyador va ser la festa, i el bon rotllo.
Un cop ja acabat el partit, jo i en Sergi vàrem marxar cap a la carpa del centre, on tocava Betagarri, i on ens havíem de trobar amb la gent del dia anterior de Dulantzi, on va ser amb ells amb qui ens vam quedar de festa tot el concert.
els bascos i en Sergi
En Moliner, en Gomez i en Daudèn de festa
P.D. Demà seguirem informant de la resta de dies, i amb més fotos, sobretot d’aquest dia, ja que la principal camera que vàrm fer servir va ser la del Sergi
3 comentaris:
Lleida o ponent...?
Perdò fallo tècnic
error corregit
No saps ni com s'escriu "Guggenheim", tarat de merda
Publica un comentari a l'entrada