Sense cap ànim de seguir fent-me pesat, avui acabo, per fi, el resum de les meves mini -vacances, que us he anat explicant aquests últims dies. Segurament m0haurè deixat cosetes, però per no fer d’aquest bloc, uni-tematic, crec oportú, i segurament vosaltres, els pocs que hem llegiu, segurament ho agraireu.
Si en el passat post parlava sobre les festes, aventures i sensacions, de l’estada per Euskal Herria, avui hem toca parlar dels altres tres dies, en que els vaig passar al país del costat.
Tot i no desplaçar-me gaire, tant sols estàvem a menys de dues hores de Bilbo, tot s’ha de dir, que el canvi de país era d’allò més destacat. Des de la gent que et trobaves pel carrer, la seva forma de vestir, parlar, i relacionar-se, fins a la diferència en el paisatge, al passar de moltes muntanyes, i molt verdes, a passar a viure aquell fred, totalment sec, en una immensa plana on tant sols de lluny observaves grans muntanyes plenes de neu.
De fet, i el que no vull pas dir, és que uns haguessin estat millors que els altres, simplement, la gent era diferent. A Espanya, es vivia un altre rotllo. I aquesta és la sensació que vàrem tenir, no només jo precisament. Era totalment una altre forma de ser i de viure.
Varem començar el tour per
Aquell mateix dia, ens vàrem prendre la nit de ligths, sobretot fent més futbolins que patxarans, ja que havíem de guardar forces per l’endemà que ja érem cap d’any.
Ja el dia 31, i desprès de dormir moltes hores, a la tarda, vàrem anar amb el Sergi, mentre la gent descansava, a fer un vol amb el cotxe, tot escoltant un magnífic “remember” d’algun d’aquells cd’s que escoltàvem quan érem més jovenets, i que de tant en tan escoltem, com Gigi d’Agostino, i acabant per una perla de CD que vàrem trobar pel cotxe, amb les cançons més famoses de la anomenada música màquina, ja siguin des de el Fly on the wings of love, fins al Dj!
Ja a mitja tarda, i abans del sopar, vàrem fer allò típic de anar a fer una birra, amb la intenció de fer-ne una tant sols, i que al final, no saps com en fas unes quantes, amb uns patxarans de propina. Un fet aquest, que va portar a que algú, del qual no diré el nom, es retires a dormir tot just abans de les campanades, i es despertes al cap de mitja hora, tot recuperat de la situació d’embriaguesa bonica amb la que havia començat a sopar.
I de la nit, dons que dir, una nit de cap d’any diferent, vestits, vaja més ben dit disfressats de Cawboys, amb les nostres pistoles i el gorro, de bar en bar i acabant la nit a una discoteca del poble, on a les 8 del mati, quan ens dirigíem a dormir, encara entrava un munt de gent. En definitiva, una nit d’aquelles, molt positiva en el sentit econòmic, on tant sols ens vam deixar no més de 20€, i amb la trista noticia, d’haver perdut, en alguna barra de bar, o haver donat a algú, les pistoles, per acabar així sent un cawboy embriagat, sense pistoles amb les quals disparar.
En total i ja per acabar, unes vacances d’allò més diferents, i d’estils ben diversos. Sortint dels Països Catalans, passant per Euskal Herria, i acabant a Espanya. On en tots els llocs, la festa i les sensacions han estat ben diferents, però a la vegada genials
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada