De viatge (2): Països Catalans – Euskal Herria ( Gasteiz- Dulantzi - Bilbo) – Espanya (St. Domingo de la Calzada, La Rioja) - Països Catalans

Si en el passat post us parlava del primer dia de vacances, dons avui us parlaré del segon, tota una obvietat lògica.

El cas és que hem vaig despertar ben aviat, si conteu que havíem dormit ben poc i la festa per Dulantzi s’havia allargat fins ben tard. I és que eren cap allà les 10 del mati quan deixava aquest poblet de Araba, i hem dirigia cap a Gasteiz, on el meu company Sergi s’havia perdut entre copes i copes de birres i cubates.

Un cop ja recollit el perdut del meu amic, ens dirigíem cap a Bilbo. Va ser tant sols entrar amb el cotxe pels carrers de Bilbo, i veure un munt de gent amb estelades i Ikurrinyes pels carrers de la ciutat, va ser arribar a l’hotel i veure com un grup de catalans i catalanes també descarregaven totes les maletes a l’hotel, guarnits amb tota la vestimenta típica d’un partit de la selecció catalana, estelades, bufandes, samarretes, i fins i tot alguna barretina que posava el toc tradicional a tota aquesta moguda reivindicativa.

la carpa a les 12 del migdia, un gran ambient

De fet vàrem estar a un hotel força barat, però molt ben cuidat, i amb un cert toc de qualitat, que no vàrem poder gaudir, ja que un cop deixades les maletes i d’una bona dutxa, vàrem començar la festa prèvia al partit cap allà la una del migdia.

al gughengheim (s'escriu així?)

Ens vàrem recórrer els carrers i monuments més típics i cèn trics de la ciutat, i l’ambient semblava més típic d’una final de champions, que d’un altre partit de costellada de dos països, que volen tenir el mateix dret que tenen Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord i Anglaterra. En definitiva, que tot estava preparat per una cosa gran. Tothom passejant amb la seva bandera, gorros, samarretes bufandes, i de tant en tant, algun vasc, al veure’t amb la estalada al coll, et saludava amb un Visca Catalunya Lliure, et convidaven a alguna que altre cervesa, i la feies petar, aquell petit instant en que recorries entre la immensa multitud de gent un dels carrers amb més ambients del centre de Bilbo.

Va ser per allí on ens vàrem començar a trobar la gent de casa, que igual que nosaltres s’havia desplaçat a Bilbo, per viure de primera mà aquella festa de germanor, encapçalada per un partit de futbol. Cap a les dues ens vàrem juntar amb els companys de Barcelona, i al cap de pocs minuts, també és varen afegir companys de Ponent, de Comarques de Girona, entre d’altres.

una de les moltes comitives jerkis passejant el migdia per Bilbo

Tot i que vàrem acabar dinant a un Bocatta, l’ambient va seguir mentre dinàvem, amb càntics de taula a taula, i amb moltes rialles, com aquella del ja famós “vull esmorzar” tot acabant de cantar el “No volem ser...”

st andreu i blanes a Bilbo

I va ser tot just acabar de dinar, que marxàvem cap a la Mani en favor de la oficialitat de les seleccions Catalanes i d’Euskal Herria. Una Mani d’aquelles impressionants, amb un munt de gent per tot arreu, que confirmen aquella típica regla, que si existís un esport olímpic basat en fer Manis i Pancartes, els Bascos no tindrien pas cap rival, i sinó només us fa falta anar per Euskal Herria perquè a tot arreu i trobaràs, una pancarta, cartells o murals, i segurament que un cop a la setmana una manifestació també et trobaràs. Així que sana enveja del gran poder d’implicació social i política de la societat d’Euskal Herria.

a la catedral

Tot just desprès ja vam anar fent camí cap al partit, on de camí i fent unes birres als bars del voltant de la Catedral, ens vàrem trobar a altres amics i companys del Vallès, mentre fèiem temps per entrar al partit. Del Partit poca coseta, gran ambient, molt bon rotllo amb els companys bascos de la grada, i un empat, on el clar guanyador va ser la festa, i el bon rotllo.

Un cop ja acabat el partit, jo i en Sergi vàrem marxar cap a la carpa del centre, on tocava Betagarri, i on ens havíem de trobar amb la gent del dia anterior de Dulantzi, on va ser amb ells amb qui ens vam quedar de festa tot el concert.

els bascos i en Sergi

Tot just desprès, va ser qüestió de trobar-nos un altre cop amb la gent de Barcelona i de Lleida, on vàrem seguir visitant molts dels bars de la ciutat fins les 5 del mati.

En Moliner, en Gomez i en Daudèn de festa

P.D. Demà seguirem informant de la resta de dies, i amb més fotos, sobretot d’aquest dia, ja que la principal camera que vàrm fer servir va ser la del Sergi