28.2.07

LA "PUTA" RENFE



Encara mai he parlat sobre els problemes i aventures que m’ha fet viure la RENFE, i crec que avui, dia previ a la vaga que ha corregut per Internet de que demà dijous ningú pagui el bitllet.

Per circumstancies de la vida, aquest semestre els dijous no tinc classe, i per tant no hauré d’agafar la RENFE fins a la UAB. Tot i això, aprofitaré demà per fer la vaga del pagament dels bitllets per anar a Malgrat a visitar els meus avis, que ja fa unes setmanes que no els visito.

A part d’això, tothom que utilitza la RENFE, algun dia o altre hem tingut alguna de les aventures que ens obsequia aquesta companyia per sorpresa i sense avisar. Que si és una averia, que si no funciona, que si hi ha retards, en definitiva infinitat de problemes que són un mai acabar.

A part de tot el contingut polític i del tot el que suposa, el pitjor dels casos del problema de la RENFE, és que t’obliguen a viure moments de tensió, des de gent gran nerviosa perquè no sap com acabarà i a quina hora arribaran, o a l’estiu, tornant algun divendres en hora punta que el tren va fins a dalt, i que la calor de l’ambient fa que al cap d’uns moments es visqui un ambient irrespirable, o bé el fet d’arribar molts de dies tard a la feina o a classe amb tots els problemes que això suposa. Fa poc, i en una de les ultimes aventures, en que en un dilluns vaig tardar 3h i 30 minuts per fer el trajecte de BCN-Blanes, i entre moments de nervis i tensió, un grup de persones varen començar a cridar dins el vago, PUTA RENFE OE OE!!. Va ser la nota divertida del trajecte, i és que estar-te fins les 11 i pico de la nit al tren, sense que t’informin del que passa és el que té, a resignar-te com a usuari, i a agafar-te tot amb calma.

Deixant tot el tema de les aventures i desventures viscudes a la RENFE, ja hauria de començar a ser hora de parlar sobre el trasllat de la RENFE a competència de la Generalitat, perquè com passa amb moltes d’aquelles coses de Catalunya que depenen de l’estat Espanyol, la falta d’inversió estatal ens porta a una degradació de les infraestructures i dels serveis. Fa poc va ser el Túnel de Vielha, i ja portem un any de aventures i desventures amb la RENFE. Molts usuaris ja comencem a estar farts de disculpes del ministeri i de plans per intentar millorar el servei, que com s’ha comprovat, no han servit de res.

Perdoneu, si que ha servit per alguna cosa, per trobar-te a l’estació de Plaça Catalunya, o passejant pels trens molta gent vestida de vermell que es dediquen a fer petar la xerrada, i a sobre quan et venen a informar, t’informen en Castellà i no entenen res del que els hi dius en català.

Estem farts d’esperar, estem cansats de sentir el conseller d’interior i el President de la Generalitat parlar sobre els gestos que fa el ministeri i el Govern Espanyol. No volem més gestos, volem fets reals, com deia aquell eslògan, volem fets, i no paraules.

Volem un servei ferroviari com el dels coneguts popularment com a “Ferrocates”, que si, que tenen alguns retards algun dia, dons si, però els tenen un cop cada sis mesos, i no un cop o dos cada setmana.

27.2.07

La Casa del Poble, una cosa més que política
Adhereix-te a la Campanya a : www.casadelpoble.blogspot.com

Aquesta ultima setmana ha estat molt agitada. El passat dilluns, i mentre estava fent feina a la Casa del Poble, ens va arribar la noticia de que l’alcalde de Blanes havia introduït com un punt del Ple Municipal de Blanes, l’afer del tema de la Cooperativa. Per tots els qui no esteu familiaritzats amb Blanes, la Cooperativa la Blandense, la Coope, com li anomenem alguns dels molts dels joves que utilitzem, és un edifici de Blanes que havia estat la primera seu de l’entitat Casa del Poble fins el 1925, i que desprès fou la seu de la Cooperativa la Blandense, una entitat que donava el servei de Socors Mutus i que estava lligada estretament amb la Casa del Poble. Aquestes entitats lligades entre elles des de un bon principi, varen patir la repressió franquista i varen ser expropiats tots els seus bens materials. (si voleu consultar la història sencera consulteu-la a: http://casadelpoble.blogspot.com , on hi ha penjada una part del meu treball de Recerca on s’explica gran part de la història d’aquesta associació) Al mateix temps que us podeu adherir al manifest per donar suport a la Casa del poble que trobareu en la esmentada web

Per on anàvem, si és ben cert, que la notícia fou escandalosa quan me la van comunicar, és cert, i tot i reflexionar, no podia entendre l’actitud de l’alcalde de Blanes envers el que és per a nosaltres, una entitat que expressa molts ideals, idees i valors, de tota una llarga història de persones que s’han deixat la pell i fins i tot la vida per la defensa d’aquests. No ho enteníem, ni tampoc ho segueixo entenen ara mateix, i després del Ple Municipal d’aquesta passada nit. Desprès d’escoltar les parts que volien fer fora la Casa del Poble i totes les entitats que hi ha actualment a la Cooperativa, encara m’he quedat més sorprés i espentat en veure aquells qui ens governen exposar els seus punts de vista, i el gran maquiavelisme amb el que actuen, però per sort, utilitzen un maquiavelisme de principiants, i com bè és pot entreveure de les lectures d’un dels principals protegonistes de la ciencia política, per mantenir el poder, s’han de tenir pocs escrupols i realitzar accions per tal de mantenir aquest poder, ara bé aquestes accions han de ser mesurades, perquè sinó et pot passar tot el contrari, i volen mantenir el poder, acabes perdent-lo. A trets generals, aquesta és una de les idees que he extret dels pensaments de Maquiavel, després de llegir 3 cops en 3 anys una de les seves obres de referència, com és el Príncep.

No vull justificar amb aquestes paraules, els pensaments de Maquiavel, ni posicionar-me del que penso de la seva obra, el que si que vull recomanar, als companys del PSC, i EUiA de Blanes, que si volen actuar de forma Maquiavèl·lica, pel simple fet de cobrar una venjança política i a la vegada voler mantenir el poder ( en aquest cas obtenir una majoria per seguir governant), que és llegeixin el Príncep. Ho dic a detall de consell, ja que amb una mica de sort, aprendrien a fer una bona política maquiavèl·lica, que és la que porten fent en els darrers mesos.



Pels qui no ho sabeu encara, el Ple d’ahir dilluns, es va posicionar en contra de la mesura presentada pel Govern de Blanes, amb els vots del PP, CiU i ERC. Aquí entrem en un gran joc de contradiccions molt gran. Per una banda el fet de que un dels defensors del Memorial democràtic, com és ICV-EUiA, a Blanes, com a mínim, es posicionin en favor de tornar a fer allò que va fer el Franquisme, i és treure la Casa del Poble, un altre cop de la seva casa. Per altre banda, el fet de que el PP hagi votat en contra de fer fora una entitat amb uns valors contraris als seus, és una mostra que el PP de Blanes és diferent, i ha sabut posar per endavant, la justícia social, d’una entitat centenària, per sobre dels interessos politics, i per això, i encara que sembli sorprenent, vull donar les gràcies al PP de Blanes pel gest de justícia social que ha fet avui. També s’ha de donar les gràcies a CiU, i a tota la resta de persones que han donat suport en tants pocs dies a la Casa del Poble i a les aspiracions tant legitimes que té, de reclamar un espai que havia estat seu, i que el feixisme per les armes li prengueren.

Pròximament es penjarà un vídeo que recull les barbaritats que ha dit PSC i EUiA en el Ple Municipal i en contra de la recuperació d’uns valors i d’unes idees que van lluitar al mateix bàndol que el seu. També aprofito perquè us llegiu el manifest i us hi adheriu, ja que això no s’acaba aquí, que la Lluita continua, i que seguirem treballant perquè tota la Cooperativa torni a ser dels seus vertaders propietaris, els socis i sòcies de la Casa del Poble de Blanes.

I ja per acabar deixar clara una cosa, i que avui ja s’ha dit al Ple de Blanes, i que per sort o per desgràcia jo també comparteixo. Un quan és petit, es forma i creix com a persona en uns espais socials, i per sort, jo he crescut en uns espais que m’han portat a ser la persona que actualment sóc. Un d’aquests espais ha estat la Casa del Poble, on ja des de ben petit, i després d’anar al Cau, hem passava corrents per una casa vella del centre del poble, on i passava tardes senceres de dissabtes, dibuixant amb en Rondón, escoltant les batalletes de molts dels “avis” de la Casa del Poble, anant a xafardejar els pisos superiors de la Casa del Poble, que sempre eren plens de misteri fruit del seu deteriorament conseqüència de l’expropiació que va patir l’edifici durant tants anys, tardes senceres escoltant de boca dels avis, el que s’hi feia allà, que feien ells de petits, que feien els seus pares, i jo com a nen que era, imaginant-me, amb tota la innocència com devia ser aquell edifici més de mig segle endarrere. Tot això ha comportat que creixes amb uns pensaments molt relacionats amb els de la Casa del Poble ja des de ben petit, uns pensaments que han madurat a mesura que he anat madurant, dins del que s’ha pogut, i el que si que tinc clar, és que he crescut amb la Casa del Poble com a persona, i que potser, allò que estaria per sobre de qualsevol altre sentiment personal de caire polític i de pensament, és la Casa del Poble i tot el que representa per mi i per Blanes.

He crescut amb uns tercers avis, els avis de la Casa del Poble, on per desgracia ara donaria el que fos per poder fer moltes preguntes més a tots aquells que ara ja no ens acompanyen. He madurat, i ara també formo part d’altres organitzacions, vinculades històricament a la Casa del Poble, però per sobre de tot, l’important és aquesta societat, la Casa del Poble, d’on he extret les meves modestes idees i pensaments que actualment hem caracteritzen. I avui, per desgracia, he sentit com personatges de la vida política de Blanes jugaven amb els meus sentiments i amb els de moltes persones, per uns simples interessos de venjança política, que per sort no han prosperat. Avui ens han donat milers de motius per incrementar la lluita per recuperar els valors d’una entitat i d’uns ideals. Però també ens han donat milers de motius, per saber com són i com actuen, motius que fan difícil qualsevol tipus de consideració envers aquests.

20.2.07

Si ens fan Bulling, marxem de classe



El passat diumenge el Andalusia va aprovar un nou Estatut d’autonomia. En una campanya on els únics que s’oposaven a el text estatutari, amb molts d’aspectes, idèntic al Català, era el Partit Andalús. El poc interès de la població andalusa envers el nou text, va quedar pales amb la baixa participació, gairebé més de 13 punts per sota de la participació en el referèndum català.

A part de totes aquestes característiques, i de veure com tant sols Catalunya, Euskadi i Galiza, són les úniques on la majoria dels seus ciutadans veuen necessàries aquestes reformes, siguin mesures més o menys ambicioses, siguin en format constitutiu o estatutari. Dels fets a Andalusia es deixa palès tot l’odi del Partit Popular i de les marcs socials pròxims al nacionalisme espanyol, cap a Catalunya.

La situació recorda un fet semblant que tenen molts joves estudiants, més com una situació i falta de confiança, envers a algun professor quan els hi entreguen un treball o un exàmens. Tots hem estat estudiants, i sempre hem pensat, o tens la sensació que algun professor corregeix els treballs i els exàmens pel nom.( Vull deixar clar que aquest no és un pensament que tinc actualment envers els professors que tinc ara) I en conseqüència fa la seva feina mal feta.

Dons això és el que passa amb l’actuació del Nacionalisme Espanyol quan es parla de Catalunya ( Països Catalans). Tot aquest sector de gent actua com el professor corrupte i partidista alhora de corregir els treballs o exàmens als seus alumnes. En aquest cas, l’Examen (Estatut) és corregit pel professor ( PP, la Cope, el PSOE, El Mundo, vaja el nacionalisme espanyol). En aquest exàmen hi ha dos alumnes que s’hi presenten ( Catalunya i Andalusia en aquest cas) El primer alumne, és suspès pel professor, mentre que el segon, que s’ha copiat del primer en gran part de les preguntes que ha escrit en el text, l’aproven sobradament i es queden tant tranquils, i no ha tret una matricula, perquè només el van anar a votar 1/3 dels Andalusos.



I aquí ens podem plantejar dos coses. Acceptar l’opinió de l’Autoritat superior,(haviam que diu el tribunal Constitucional) o be vist l’odi, i les ganes de boicots de tot tipus, judicis premeditats per part de l’Estat Espanyol cap tot allò Català, tirar pel dret, emancipar-nos, marxar de la classe, perquè en aquesta (l’Estat Espanyol) ens fa bulling sempre que pot.

Ara bè, per marxar de classe és necessita la voluntat de tots, i en aquests moments, no la tenim. Fa falta que CiU es posicioni clarament per l’Alternativa autodeterminista, i es deixi d’una vegada per totes el paper de Nacionalistes Pactistes que volen un lloc en el Govern de l’Estat que tant ens odia. Per altra banda caldria restablir els ponts trencats entre el partit majoritari que aposta per la via de la sobirania, o sigui ERC, i la coalició Nacionalista. Perquè per assolir la Independència, no s’ha de distingir entre la dreta i l’Esquerra. En aquest aspecte, vull deixar clar, dues coses ben diferents i que crec que s’han de diferenciar. Una cosa és el procés cap a l’Autodeterminació, del que parlo en aquests moments, i l’altre les politiques del dia a dia que fa el Govern de la Nació.

Ara direu, i dons perquè vareu pactar amb el PSOE-PSC?, dons fàcil, perquè per una banda una cosa és parlar sobre la política social, la política del dia a dia, on si es distingeix entre les politiques d’esquerres i les politiques més conservadores. Per altra banda la situació actual de CiU, tal i com vaig dir en el seu dia, en termes de identitat nacional, es troba tant adormida, com la que té el PSC.

El que si que ha quedat clar, i més si el tribunal constitucional elimina articles, o sigui fa el segon cepillado a l’Estatut, que la via dels Estatuts s’ha acabat i és innecessària, i que el famós Estat de les Autonomies ja està mort, i la única via possible, i que cal aconseguir, és el de la majoria social, que en el seu moment recolzi un procés per l’Autodeterminació del nostre poble, perquè el dia que siguem una majoria social, per molta Constitució que hi hagi, per molts d’impediments que ens posin, amb una majoria social, ningú ens aturarà, i aleshores no demanarem permís a ningú per sortir de la Classe i cambiar d’Escola, vaja, els únics que ens autoritzaran per sortir de la classe, som tots els catalans i catalanes


P.D: Perdoneu que no escrigui, però el meu PC el teclat em fa el boig, i no puc escriure tot el que vull

15.2.07

Les reaccions al tancament i les mentides de l´Alcalde




Simplement només heu de jutjar vosaltres mateixos, aqui teniu un vídeo que recull les principals reaccions del "nostre" Alcalde. Un personatge que segueix sense complir allò que vol el Ple Municipal de Blanes, i per tant, va en contra el concepte bàsic i primordial, el concepte de Sobirania Nacional.
El vídeo de la Roda de Premsa de valoració de les reaccions després del tancament de l´Aparcament d´Autocaravanes
Us deixo el vídeo i feu vosaltres mateixos les valoracions, perdoneu labsencia i les faltes, però s`ha petat el PC i el teclat no acaba anar del tot
Us deixo amb el vídeo:


9.2.07

KELME: Llibertat d'expressió? no gràcies


Abans d’ahir ja ho deixava escrit, i es que les represàlies contra l’escrit de Oleguer Preses, La bona fe, no s’han fet esperar. La que més rebuf a agafat , a estat la reacció de l’empresa KELME, que ha decidit rescindir el contracte amb el jugador del Barça.

I com diu la frase aquella mítica, cap agressió sense resposta, i així a contestat la blocesfera catalana i la xarxa, Vilaweb, en Saül, Confidencial.cat, en Titot, Josep Maria Terricabras, Joan Puig, entre d’altres s’han sumat a la campanya iniciada, condemnant la posició de KELME, en una clara actuació contra la llibertat d’expressió de qualsevol persona del nostre país.

I el meu bloc també s’apunta a la campanya iniciada, perquè patriotes com l’Oleguer, que tot i la seva situació, no es calla la boca i es mulla, i diu el que pensa, com hauria de ser sempre



PER LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ, KELME M’HA PERDUT COM A CLIENT

7.2.07

En suport a Oleguer Preses, per la més que provable linxada que tindrà dels mitjans espanyols i de totes les possibles conseqüències...




Aquest migdia llegia a Vilaweb la notícia sobre l’article d’Oleguer Presses, jugador del F.C.Barcelona, sobre la llibertat d’expressió que es viu a l’Estat Espanyol. En ell parla sobre el cas d’Iñaki de Juana Chaos, el pres que un cop havent complert la seva condemna, l’Estat Espanyol el va condemnar a 12 anys més per un parell d’articles escrits al diari Gara. Tal i com vaig escriure en un post, ja vaig donar la meva opinió sobre el tema. Avui ha estat Oleguer, en que un gran article ha defensat la situació de Iñaki.

Aquí us el reprodueixo, està extret de la traducció feta per e-noticies.

LA BONA FE
Oleguer Presas · 7/2/2007
De Juana Chaos ha passat els últims vint anys a la presó. Reduïda pels beneficis penitenciaris que preveia la legislació anterior, s'havia computat i establert una condemna de divuit anys pels crims que va cometre. Tot i així, continua en presó preventiva, pendent de la resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos articles publicats al diari Gara. L'Audiència Nacional espanyolaconsidera que, amb aquests articles d'opinió, De Juana Chaos ha comès delictes d'amenaces terroristes i l'ha condemnat a dotze anys i mig més de presó. Com a protesta per aquesta decisió, De Juana Chaos haoptat per fer vaga de fam fins a les últimes conseqüències.

L'estat de dret (com tantes vegades ens repeteixen com si fos una campanya publicitària) no preveu la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera continua prohibint l'eutanàsia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l'estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i continua no volent aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe, consideraré que els motius polítics no fan que l'eutanàsia sigui legal.

Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de morir. M'agradaria pensar que, a l'estat de dret, hi ha llibertat d'expressió i que, en aquest cas, així com el d'Egunkaria o el de l'actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients per a processar els responsables (en cascontrari, tothom ja hauria aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de llibertat d'expressió lluny d'aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia)


La bona fe m'impulsa a pensar que a l'estat de dret la justícia és igual per a tothom, que no hi influeixen les pressions polítiques i que realment hi ha independència judicial;que les declaracions del ministre de Justícia, López Aguilar, en què afirmava: "el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones", referint-se al cas de De Juana Chaos, no han influït la sentència judicial.Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez, al seu llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial', ens informa dels fets següents: l'ex-general de a guàrdia civil i membre destacat dels horrors d'Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l'assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al·legavaproblemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna.



De la Rosa, després d'estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d'un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa... En David, al seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat segons l'acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessàries per a imputar algú quan interessa políticament, com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d'organismes com Amnistia Internacional, que asseguren que en aquest estat de dret es tortura.



Però també resulta, ara, que la fiscalia de l'Audiència Nacional demana l'arxiu del cas Egunkaria: no hi ha proves. Resulta que el novembre del 2004 el Tribunal d'Estrasburg condemna l'estat espanyolper 'no haver investigat' les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veusdiscordants durant els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d'aquests reincident), indultats. I resulta que... estic fet un embolic. Massa sovint aquest estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor d'hipocresia. I tanta hipocresia fa que se t'esgoti la bona
Els immigrants també parlen el català, no els discriminem si us plau!


Avui, de bon mati, mentre passejava per els carrers de Gràcia mentre tornava d’un examen a la UAB, m’he quedat mirant al portal de casa un cartell de l’Ajuntament de Barcelona que anunciava que : “L’Ajuntament us porta la nova Guia de la Ciutat, El Ayuntamento les trae la nueva Guía de la Ciudad”.

Vivim en un país on la nostra llengua és el Català, una llengua que és parla als països Catalans i enlloc més. Sovint aquesta llengua és discriminada en favor del Castellà, ja sigui dins o fora del nostre territori, com al País Valencià, on les institucions ens volen fer creure que allà es parla una altre llengua, o ja sigui al país veí no deixant parlar en català a la tribuna del Congres dels Diputats als Diputats i Diputades que ens representa. Es a dir, enlloc més que Catalunya, és on els ciutadans i les ciutadanes podem permetrens la defensa de la nostra llengua, i la supervivència d’aquesta.


Sovint, molts catalans i catalanes caiem en la trampa, que al dirigir-nos a un ciutadà català, on a primera vista d’aparença, ens dona la sensació que és nou vingut, ens dirigim a ell en Castellà. Perquè s’ha de fer en Castellà si: Si és nou vingut ens entendrà igual en Català com en Castellà; Si ja fa mesos que viu a Catalunya, perquè li continuem parlant en Castellà, si està comprovat, que quan vas a un país estranger, amb un termini de 4 mesos tens de sobres per entendre la llengua que s’utilitza en aquest país?; Perquè quan ens dirigim a un avi, sovint d’origen andalús, que fa 40 anys que viu a Catalunya, li continuem parlant en Castellà?

Perquè som així? Tenim por que no ens entenguin? Els considerem menys llestos que nosaltres, que dominem dues llengües, i els parlem amb Castellà perquè ja suposem que no són prou capaços de que ells, immigrants o no, no tenen prou capacitat per parlar i entendre el Català i el Castellà alhora?

Estic fart que polítics i no polítics tinguin aquesta mentalitat. Dos exemples:


- En la passada inauguració del milionari Camp de Futbol de Cala Guidò, si el de la famosa gespa artificial de 1.000.000€, els polítics que varen parlar, tant el regidor d’esports com l’Alcalde de Blanes, és varen dirigir al públic en Castellà, com és això? Es que la gent de Cala Guidò no és prou intel·ligent per entendre el Català i el Castellà? Jo crec que està prou capacitada per això i més, ara els polítics del PSC i EUiA semblen no tenir aquesta opinió. I em pregunto, on és tota aquella gent que diu i deia que és discriminava als barris de Blanes, ja que no s’hi feia res?, No es discriminar els veïns de Blanes que viuen en barris, quan vas allà i no els i parles en català? Que ha de fer un nou vingut, que viu en un d’aquest barris si vol practicar el Català? Qui pot trobar amb qui practicar si els polítics són els primers que quan van allà es dirigeixen a ell en Castellà?

- Direu, això anterior és normal, ho fa EUiA i PSC, que són espanyols. Dons no, a Blanes CiU també ho fa. Si Convergència i Unió, “els que sembla que últimament són independentistes i tot, els que molta gent diu que per ells Catalunya és el Primer, que mai han pactat amb Espanyols, els que no es venen el país a canvi de poder” En la carta de presentació que va fer el candidat a l’Alcaldia de Blanes per CiU, tornava a passar aquesta discriminació cap els nou vinguts. La carta estava en Català i Castellà, perquè a CiU també es desconfia de la intel·ligència de totes aquelles persones que no han nascut a Catalunya.

- I ja per últim, un exemple quotidià. Avui e anat a esmorzar a un bar de Gràcia amb una amiga meva. Al entrar, una cambrera, on es notava pel seu aspecte físic, que tenia arrels d’alguna zona de fora de Catalunya, ens ha vingut a veure que volíem. Jo li he demanat: “un tallat i un mini de formatge, si us plau” i m’ha contestat: “ amb el formatge normal o algun tipus en especial” i jo : “normal si us plau”. Tot seguit la meva companya, li ha demanat: “Un café con leche i un donut por favor.” Vet aquí el que us deia. Perquè tenim la mania de dirigir-nos envers tots aquells que ens poden semblar estrangers en castellà. Desconfiem de la seva intel·ligència? El Castellà sona més Guai? Mentre estàvem esperant, li e preguntat a la meva amiga, com era que li havia parlat en Castellà, ella m’ha contestat: “Perquè potser no l’entenia”.


A tot això em refereixo, perquè aquesta submissió al Castellà?. No volem defensar aquell símbol cultural tant important com és la llengua? Ara bé, el primer que s’hauria de mentalitzar d’aquest problema és l’administració. Com pot ser que l’Ajuntament de Barcelona editi cartells en Català i Castellà? L’Ajuntament de Barcelona també desconfia de la intel·ligència dels nou vinguts?

El que està clar es que si seguim així, cada cop més i en un món cada cop més globalitzat, portarem al català a una situació de mínims, si no el defensem nosaltres mateixos, que en definitiva som els únics que el podem defensar i promoure’l. Entre tots hem de canviar el xip, i començar a ajudar a tots aquells nou vinguts que s’esforcen per aprendre l’idioma de la terra d’acollida, i que sovint, es veuen discriminats perquè ningú els parla en català. Ajudem-los a que perdin aquella vergonya de que ells també parlin en català, siguem solidaris amb ells. Ens costi més o menys, però parlem en català, i utilitzem la llengua. Sóc conscient que no tothom domina a la perfecció el català, i jo el primer, ja que com podeu veure amb el nombre incalculable de faltes que faig, però a diferència d’altres, utilitzo la meva llengua en tots els espais socials pels visc.

Per mi té molts més mèrits aquell nou vingut que parla un català amb dificultats, però a la vegada l’intenta practicar, que no pas aquell llicenciat en filologia catalana, que a la que es troba un nou vingut és dirigeix a ell en Castellà, per por a que no l’entenguin

4.2.07

ERC de Blanes escull Joan Puig com a candidat a l'Alcaldia de Blanes per les eleccions del proper Maig del 2007

Aquest Diumenge al matí, s’ha celebrat l’Assemblea d’ERC de Blanes per decidir el cap de llista a les properes eleccions municipals. Per quart cop consecutiu, s’ha decidit proclamar Joan Puig i Cordón com a candidat a l’Alcaldia per part d’Esquerra Republicana de Catalunya. El candidat ha rebut el suport de 33 vots favorables i 1 vot Nul.

Per altra banda també s’ha aprovat la comissió electoral d’ERC Blanes, i que estarà formada per el mateix candidat, la Conxita Boldú, l’Assumpta Pla, la Quima Estrada i jo mateix.

La campanya es presenta força dura, “vaja” com totes, i amb l’aspiració d’augmentar la representació actual( 2 regidors) per continuar sent la força decisiva del poble de Blanes. ERC es presenta com alternativa al govern bipolar que ha existit a Blanes, on sempre s’ha anat intercalant governs de CIU i del PSC.

Aquest any ERC es presenta amb un projecte sòlid, innovador, jove i renovable, on el termini d’execució no és limita, com fins ara al termini d’una legislatura, sinó que ERC Blanes vol començar amb un projecte a mitjà termini, i que vagi més enllà de dues legislatures.

Us deixo amb el vídeo, de l’assemblea d’ERC que s’ha celebrat avui al migdia.