7.2.07

Els immigrants també parlen el català, no els discriminem si us plau!


Avui, de bon mati, mentre passejava per els carrers de Gràcia mentre tornava d’un examen a la UAB, m’he quedat mirant al portal de casa un cartell de l’Ajuntament de Barcelona que anunciava que : “L’Ajuntament us porta la nova Guia de la Ciutat, El Ayuntamento les trae la nueva Guía de la Ciudad”.

Vivim en un país on la nostra llengua és el Català, una llengua que és parla als països Catalans i enlloc més. Sovint aquesta llengua és discriminada en favor del Castellà, ja sigui dins o fora del nostre territori, com al País Valencià, on les institucions ens volen fer creure que allà es parla una altre llengua, o ja sigui al país veí no deixant parlar en català a la tribuna del Congres dels Diputats als Diputats i Diputades que ens representa. Es a dir, enlloc més que Catalunya, és on els ciutadans i les ciutadanes podem permetrens la defensa de la nostra llengua, i la supervivència d’aquesta.


Sovint, molts catalans i catalanes caiem en la trampa, que al dirigir-nos a un ciutadà català, on a primera vista d’aparença, ens dona la sensació que és nou vingut, ens dirigim a ell en Castellà. Perquè s’ha de fer en Castellà si: Si és nou vingut ens entendrà igual en Català com en Castellà; Si ja fa mesos que viu a Catalunya, perquè li continuem parlant en Castellà, si està comprovat, que quan vas a un país estranger, amb un termini de 4 mesos tens de sobres per entendre la llengua que s’utilitza en aquest país?; Perquè quan ens dirigim a un avi, sovint d’origen andalús, que fa 40 anys que viu a Catalunya, li continuem parlant en Castellà?

Perquè som així? Tenim por que no ens entenguin? Els considerem menys llestos que nosaltres, que dominem dues llengües, i els parlem amb Castellà perquè ja suposem que no són prou capaços de que ells, immigrants o no, no tenen prou capacitat per parlar i entendre el Català i el Castellà alhora?

Estic fart que polítics i no polítics tinguin aquesta mentalitat. Dos exemples:


- En la passada inauguració del milionari Camp de Futbol de Cala Guidò, si el de la famosa gespa artificial de 1.000.000€, els polítics que varen parlar, tant el regidor d’esports com l’Alcalde de Blanes, és varen dirigir al públic en Castellà, com és això? Es que la gent de Cala Guidò no és prou intel·ligent per entendre el Català i el Castellà? Jo crec que està prou capacitada per això i més, ara els polítics del PSC i EUiA semblen no tenir aquesta opinió. I em pregunto, on és tota aquella gent que diu i deia que és discriminava als barris de Blanes, ja que no s’hi feia res?, No es discriminar els veïns de Blanes que viuen en barris, quan vas allà i no els i parles en català? Que ha de fer un nou vingut, que viu en un d’aquest barris si vol practicar el Català? Qui pot trobar amb qui practicar si els polítics són els primers que quan van allà es dirigeixen a ell en Castellà?

- Direu, això anterior és normal, ho fa EUiA i PSC, que són espanyols. Dons no, a Blanes CiU també ho fa. Si Convergència i Unió, “els que sembla que últimament són independentistes i tot, els que molta gent diu que per ells Catalunya és el Primer, que mai han pactat amb Espanyols, els que no es venen el país a canvi de poder” En la carta de presentació que va fer el candidat a l’Alcaldia de Blanes per CiU, tornava a passar aquesta discriminació cap els nou vinguts. La carta estava en Català i Castellà, perquè a CiU també es desconfia de la intel·ligència de totes aquelles persones que no han nascut a Catalunya.

- I ja per últim, un exemple quotidià. Avui e anat a esmorzar a un bar de Gràcia amb una amiga meva. Al entrar, una cambrera, on es notava pel seu aspecte físic, que tenia arrels d’alguna zona de fora de Catalunya, ens ha vingut a veure que volíem. Jo li he demanat: “un tallat i un mini de formatge, si us plau” i m’ha contestat: “ amb el formatge normal o algun tipus en especial” i jo : “normal si us plau”. Tot seguit la meva companya, li ha demanat: “Un café con leche i un donut por favor.” Vet aquí el que us deia. Perquè tenim la mania de dirigir-nos envers tots aquells que ens poden semblar estrangers en castellà. Desconfiem de la seva intel·ligència? El Castellà sona més Guai? Mentre estàvem esperant, li e preguntat a la meva amiga, com era que li havia parlat en Castellà, ella m’ha contestat: “Perquè potser no l’entenia”.


A tot això em refereixo, perquè aquesta submissió al Castellà?. No volem defensar aquell símbol cultural tant important com és la llengua? Ara bé, el primer que s’hauria de mentalitzar d’aquest problema és l’administració. Com pot ser que l’Ajuntament de Barcelona editi cartells en Català i Castellà? L’Ajuntament de Barcelona també desconfia de la intel·ligència dels nou vinguts?

El que està clar es que si seguim així, cada cop més i en un món cada cop més globalitzat, portarem al català a una situació de mínims, si no el defensem nosaltres mateixos, que en definitiva som els únics que el podem defensar i promoure’l. Entre tots hem de canviar el xip, i començar a ajudar a tots aquells nou vinguts que s’esforcen per aprendre l’idioma de la terra d’acollida, i que sovint, es veuen discriminats perquè ningú els parla en català. Ajudem-los a que perdin aquella vergonya de que ells també parlin en català, siguem solidaris amb ells. Ens costi més o menys, però parlem en català, i utilitzem la llengua. Sóc conscient que no tothom domina a la perfecció el català, i jo el primer, ja que com podeu veure amb el nombre incalculable de faltes que faig, però a diferència d’altres, utilitzo la meva llengua en tots els espais socials pels visc.

Per mi té molts més mèrits aquell nou vingut que parla un català amb dificultats, però a la vegada l’intenta practicar, que no pas aquell llicenciat en filologia catalana, que a la que es troba un nou vingut és dirigeix a ell en Castellà, per por a que no l’entenguin

2 comentaris:

Marc Puig ha dit...

Només vull puntualitzar que aquest escrit és una crítica a tots aquells catalano-parlants que parlen en castellà quan veuen a un nou-vingut

galifardeu ha dit...

I em sembla que també una crítica als catalans que parlen castellà, als que se'ls hi adressen castellà o creuen que el parlaran. És ser un desgraciat començar la conversa amb castellà amb una dona de fer feines que no coneixes, només pel fet de ser-ho. Parla-li en català que sinó no l'apendrà mai.