Els Mossos d’Esquadra retiren una pancarta de les JERC i del Col•lectiu Maloka durant el partit del Catalunya Colòmbia

El passat diumenge, i en motiu del partit de la selecció catalana contra la selecció colombiana, les JERC i membres del Col·lectiu Maloka, ens vam trobar per fer i penjar varies pancartes denunciant el terrorisme d'estat que està realitzant l'administració d'Uribe a Colòmbia des de fa anys, contra els moviments politics i socials de l'esquerra colombiana. Us adjunto la nota de premsa corresponent.

Els Mossos d’Esquadra retiren una pancarta de les JERC i del Col•lectiu Maloka durant el partit del Catalunya Colòmbia

les dues pancartes de les JERC i el Col·lectiu Maloka al partit de la selecció. pancarta de la dreta de la imatge vaser la censurada pels Mossos d'Esquadra i Prosegur

La pancarta conjunta de les JERC i el Col•lectiu Maloka, denunciava els més de 1100 desapareguts, els més de 250 sindicalistes assassinats i les més de 950 execucions extrajudicials que s’han dut a terme per part del Govern d’Uribe

El passat diumenge, membres de les JERC i del Col•lectiu Maloka, varen desplegar al Camp Nou dos pancartes en solidaritat amb les lluites populars que s’estan duent a terme a Colòmbia, i denunciant les polítiques extorsionadores del Govern d’Uribe, enfront les classes populars del país.

La normalitat d’aquest acte es va veure trancada als voltants de la mitja part del partit, quan membres de la seguretat privada de l’Estadi del F.C. Barcelona, varen comunicar els integrants de les dues organitzacions que havien de retirar una de les pancartes, ja que aquesta ,segons els Mossos d’Esquadra, era ofensiva.

A la Pancarta en qüestió, s’hi podia llegir: “URIBE: 1100 desapareguts, 250 sindicalistes assassinats i 950 execucions extrajudicials. No més terrorisme d’estat”. Des de les dues organitzacions, es va intentar dialogar amb els cossos de seguretat, però fent cas omís de les explicacions dels membres del Col•lectiu Maloka i de les JERC, aquests van procedir a retirar la pancarta.

Des de les dues organitzacions veiem aquests fets com un greu atemptat contra la llibertat d’expressió d’ambdues organitzacions, i més encara quan els arguments mostrats pels Mossos d’Esquadra i els Cossos de Seguretat de l’estadi, estaven basats en uns arguments ofensius, que en cap moment es mostraven a la pancarta.

Per aquests motius demanem al màxim responsable de l’operatiu dels Mossos d’Esquadra destinats el passat diumenge al Camp Nou i al mateix temps al Conseller Saura, que doni explicacions sobre els fets transcorreguts el passat diumenge al Camp Nou.

Des de les JERC li demanem al Conseller Saura, la seva opinió sobre altres pancartes exhibides al llarg del partit, i que tenien relació amb la situació política a Colòmbia, i que en aquest cas, no van ser censurades pels cossos de seguretat de l’estadi i pel Cos dels Mossos d’Esquadra, tal i com va ser el cas de la pancarta signada amb l’anagrama del seu partit polític, i que va ser present al llarg de tot el partit de la Selecció Catalana.

Finalment des de les JERC, ens volem solidaritzar amb tots els afectats per les polítiques obscures que es duen a terme des del Govern de Colombià, envers els moviments socials i polítics de l’esquerra democràtica Colombiana, on dia darrera dia, pateixen la violació i la persecució per part del Govern d’Uribe, amb diferents actuacions totalment contraries als Drets Humans.

Desconnexió

Segurament feia moltíssim temps que no estava tot un dia desconnectat, una desconnexió de totes aquestes preocupacions, pensaments i treballs. Fins i tot havia oblidat la sensació aquella de viure com abans, com ja fa més de tres anys, desconnectat de tot un circ de pensaments i accions, que sovint acaben sent la nostra propia perdició i el nostre propi vici.

Un vici que ens porta a creure’ns unes coses que tant sols ens importen a nosaltres, però que en el fons, a la gent, ni si fixa ni ho valora. Sempre ho e dit, i crec que mínimament, quan puc ho faig. I per sort aquest pont de la Mercè ho ha estat.

He desconnectat de totes les preocupacions, problemes, pensaments i connexions que dia a dia fan que dormi poc, o bè tingui sempre aquella feina per fer o acabar, i per tant faci sacrificar moments, estones i temps que segurament són en el fons molt més importants.

Entre el dimarts i el dimecres, he viscut sense que m’importes gairebé res, de tot allò que ens fa anar de bòlit cada dia, caps de setmana inclosos. He tingut la sensació de poder relaxar-me, com el relax d’un nen petit, on la seva única preocupació és poder menjar i dormir be.

una de les culpables

I si he desconnectat, és gracies a tu, i ja saps qui ets, vaja més ben dit vosaltres. Vosaltres que segurament, no llegireu l’escrit, ja que el meu bloc no el soleu mirar, però aquest és el meu petit homenatge a vosaltres. Per sortir de festa, beure, emborratxar-nos, anar amb bicing, a veure el barça apalancats a casa, o una tarda de cine tranquil i descansat, i sense preocupacions.

Això sembla el món de yupi, però vaja, és les sensacions de tenir la sort i el plaer d’haver pogut desconnectar, i tenir aquella sensació que hi ha gent que i és sempre, encara que faci moltíssim que no has pogut estar amb ella.

Per tot, avui especialment, MOLTES GRÀCIES

Ja comença la III Diada per l'Autodeterminació dels Pobles

Desprès d'un llarg divendres de preparatius per un dissabte que avui comença molt llarg i amb molta feina, ja comença a estar en marxa la III DIada Per l'Autodeterminació dels Pobles.

Esperem que totes i tots que vingueu a Blanes la disfruteu moltissim.


Moltes Gràcies

El 6 de Setembre torna la III Diada per a l’autodeterminació, amb la Gossa Sorda, Oprimits, el diputat del Shinn Fein Daithi Mckay i Joel Joan

Un any més, la Casa del Poble de Blanes, El Col∙lectiu 2014 i les JERC de Blanes, organitzen el proper 6 de setembre la III Diada per l’Autodeterminació dels pobles (www.autodeterminaciodelspobles.cat)

Aquesta diada, que va néixer ara fa 3 anys, vol recordar a la ciutadania i reivindicar el dret a l’autodeterminació de tots els pobles, tal i com reconeix la carta de les Nacions Unides, i a la vegada el compliment d’aquesta per part dels diferents estats que conformen les NN.UU.

Com a novetat en aquesta tercera edició, s’han dividit les activitats en 3 espais principals, l’espai Cultura, República i Independència

Igual que cada any, aquesta jornada independentista, comptarà amb una Fira d’Entitats dels Països Catalans durant tot el dia al centre de la Vila de Blanes, a l’anomenada Espai Cultura situat a la Plaça de la Gent Gran, on a part de la participació de diferents entitats dels Països Catalans, la Fira, estarà amenitzada per diferents tallers i mostres de Cultura Popular i Tradicional del País. Aquest any es comptarà amb un taller i mostra de Bastoners, Trabucaires, un taller de Sardanes, i una xocolatada popular entre les diferents activitats.

Per aquesta edició, en l’apartat de conferències que s’ubicaran a l’anomena’t Espai República, situat a la Casa del Poble de Blanes, és tenen previstes dues xerrades a la tarda del dissabte 6 de Setembre. La primera d’elles serà a partir de les 19h i sota el títol: La Construcció Nacional des de la Societat Civil: anirà a càrrec de Membres de Sobirania i Progrés, entre ells l’actor català, Joel Joan. Per altre banda la segona xerrada que tindrà lloc durant la diada, i sota el títol: “El jovent en lluita, passat, present i futur d’Irlanda del Nord” anirà a càrrec del jove diputat Irlandès del Shinn Fein a l’Assemblea d’Irlanda del Nord, Daithi McKay, que estarà acompanyat per un representant d’Ógra Shinn Fein (les Joventuts del Shinn Fein), i pel diputat de les JERC al Parlament de Catalunya, Pere Aragonès.

Finalment, a l’Espai Independència, ubicat al Passeig de Mar de Blanes, s’ubicarà l’escenari principal on es realitzaran els diferents concerts. Aquest any es comptarà amb l’actuació de 3 grups al llarg de la nit del 6 de setembre. Els concerts començaran a partir de les 21:30 de la mà d’Ebri Knight, una formació maresmenca, que amb el seu rock‐celta, començaran a animar la nit en el Concert per a l’autodeterminació.

Els seguirà l’actuació dels mallorquins d’Oprimits. Aquesta banda provinent de les Illes Balears, presentarà a Blanes el seu últim disc “Tolerància Zero” on es barreja el rock, l'ska, el reggae i el punk més rabiós amb lletres de temàtica compromesa (la destrucció de les Illes Balears, el capitalisme globalitzador o el dret a l'autodeterminació), però amb un to alegre i festiu.

Finalment, tancarà el concert el grup del País Valencià, La Gossa Sorda, que presentaran el seu nou disc “Saó” (Abril 2008) on continua amb els ritmes d’ska amb dolçaina, i aposta també per altres sonoritats. El reggae pren més protagonisme i apareixen estils com la rumba o el hard‐core.

el "YES WE CAN" de la Hillary, el necessitem per Esquerra

Aquest cap de setmana el panorama polític d’una part de l’Esquerra Independentista, en aquest cas d’ERC, ha estat en boca de tots. I és que el fet de fer unes primàries al més estil Americà, ha tingut un boom mediàtic d’allò més destacat, i que ha portat a Esquerra a les portades de diaris i telenotícies durant l’últim mes.

Per altra banda, potser són coses del destí, unes altres primàries, les que s’han viscut als EEUU durant l’últim any en el marc de la lluita per liderar el projecte del partit Demòcrata entre Hilary i Obama, s’han donat per finalitzades aquest cap de setmana quan Obama finalment ha obtingut el recolzament de la majoria de simpatitzants del partit, i que s’ha tancat amb el YES, WE CAN per part de la Hillary.

Des del meu punt de vista, tot aquest procés ha estat una clara mostra de democràcia interna de les dones i homes que formem el conjunt d’Esquerra i la pluralitat del nostre partit referent als diferents postul·lats dels candidats que és varen presentar a Secretari General i President del partit.

Tot i això, segurament encara ens queda arreglar molts aspectes d’aquest procés, i que entre tots hauríem de evitar, com per exemple algunes sortides de tò, i critiques d’alguns dels candidats/candidatures contra altres sectors del partit, a nivell públic, que en el fons tant sols serveixen per tirar-nos pedres sobre la nostre pròpia teulada.

Discrepàncies a part respecte tot el procés, ens trobem en una situació on una candidatura ha guanyat amb gairebé el suport del 40% de la militància que va participar a les eleccions, situant-se a 10 punts per sobre del segon candidat. Alguns podran considerar el marge molt estret, altres de just. En tot cas crec que el que ara toca és anar tots a una, i tots posar-nos a treballar perquè el nostre partit, agafi un rumb més o menys ideal al nostre, treballem perquè Esquerra, sigui cada cop més una eina més forta per seguir construint les bases al futur Estat Català.

Des del meu punt de vista, ara tocaria que totes les parts es posessin a disposició del President i del Secretari, i en aquest cas del partit, perquè tots junts féssim agafar a Esquerra, la linia i el camí adequat per tornar a créixer. Hem de deixar d’anar per 4 camins diferents dins el partit, i tornar a caminar tots 4 pel mateix i únic camí, desprès de que les urnes hagin parlat.

Crec humilment, que el que no podem fer, és que tota aquella gent de les 3 candidatures que no han sortit guanyadores, s’han d’amagar o passar a la militància passiva, tot el contrari, ara més que mai, toca treballar treballar i treballar, però deixar endarrera sectors crítics, i començar un altre cop a anar tots a una, ja sigui des de les institucions, o des de la secció local. Perquè tant sols serà junts, que aconseguirem que el nostre partit, sigui cada cop més gran.

Per tant crec que el que toca ara és que tant en Benach, en Carretero i l’Uriel, diguin el YES, WE CAN