Traspàs ja! Acció de les JERC Comarques Gironines reclamant el traspàs immediat de la RENFE

El passat divendres les JERC de Comarques Gironines varem iniciar la campanya per reclamar de forma immediata el traspàs de la RENFE. L’acte, on hi vaig participar juntament amb altres companys de Comarques, va consistir en desplegar vàries pancartes per denunciar l’estat en que estan moltes estacions del país i la precària situació en que es troba la xarxa de la RENFE a Catalunya.

Des de les JERC Comarques hem fet un vídeo que us adjunto a continuació. Aquesta tarda si tinc temps també comentaré tot el tema i el debat, i la meva opinió sobre la proposta llençada diumenge per en Vendrell sobre el dret a l’autodeterminació.

Us emplaço també a visitar la web de la campanya per reclamar el traspàs de la RENFE que ha engegat les JERC de Comarques Gironines

Eleccions Municipals: Pas previ a la Sociovergència a Blanes i presentació de la WEB de Campanya(mullatperblanes.cat)

Avui aquesta tarda hem presentat la web electoral i totes les properes activitats que es faran al llarg dels propers dies. La web, i en general aquesta pre-campanya la varem iniciar ara fa dues setmanes, on varem començar a promocionar la web perquè la gent ens digués la seva, ens envies les propostes, el que necessita Blanes, en definitiva que la gent també participes alhora de realitzar el programa electoral i les propostes concretes d’Esquerra Republicana de Blanes.

Aquesta és la intenció, fer participar a la gent, recollir les propostes, sovint són propostes del dia a dia, però molt necessàries per una millor convivència dels ciutadans, aquesta intenció segueix viva, la web pretén ser una web interactiva, on la gent segueixi dient la seva. Una web on penjarem vídeos explicant les nostres propostes, els nostres candidats, les persones que formen el projecte de l’Esquerra Blanenca.

Dic l’Esquerra Blanenca, ja que pel que podem veure en les ultimes incorporacions als dos partits grans de la població, CiU i PSC, presentaran unes llistes amb un cacau ideològic notable, on es barrejaran gent que ha estat al PSC i que ara estarà a CiU, i gent de CiU que ara estarà al PSC, en definitiva un intercanvi de samarretes notable, i que a la vegada fa créixer unes complicitats notables entre els dos partits grans de Blanes, fet que si li sumem l’actitud del PSC contra ERC, on l’alcalde del PSC va arribar a dir que no pactaria amb ERC mentre en Joan Puig estigues al capdavant, fan pensar cada cop més amb una futura Sociovergència, fruit del fet de que PSC i EUiA no sumaran, i CiU i ERC tampoc.

Aquest possible escenari ens portaria a una situació difícil pel poble de Blanes, on s’ha vist com ni CiU ni el PSC, han estat capaços de fer una política adequada per Blanes. Això o comprovem amb el fet Urbanístic. Amb CiU al capdavant de Urbanisme, va portar al poble de Blanes a una situació de ciutat dormitori, on no existien els límits per la construcció. Pel que fa el PSC, i des de que va fer fora ERC del Govern, la gestió urbanística ha estat completament nefasta. Ha paralitzat el Pla Urbanístic, que el regidor d’ERC havia deixat gairebé enllestit, ha donat llum verda al trinxa-me’n d’edificis històrics del casc antic de Blanes, com és el cas de el Celler, o el bolet que s’està construint al costat del col·legi de les monges.

Aquesta és una de les conseqüències de la Sociovergència, des del trinxa-me’n urbanístic de Blanes, fins a projectes faraònics, des de l’illa de Blanes, fins al Parc del Mar. Projectes faraònics que només acaben sent Fum, Fum i Fum, com deia la cançó.
Ens hem de deixar d’una vegada per totes de projectes il·lusionistes, i hem de transformar l’Illa de Blanes o el Parc del Mar, en un espai per Blanes, i fer la ILLA PER BLANES. Un lloc dedicat a la gent de Blanes, un lloc amb un hotel d’entitats, amb un espai polivalent, amb un aparcament, un parc... en definitiva tocar de peus a terra

Per això ni CiU ni PSC poden seguir al capdavant de l’Ajuntament, perquè d’aquesta forma seguirem embarrancats a un Blanes com el d’ara, fa falta el canvi i aquest no és ni la Sociovergència, ni CiU ni el PSC, el canvi és un altre.

Eleccions Municipals: Els Blocs, els confidencials, el YouTube, el llibre de visites i Internet

Aquestes properes eleccions municipals, es presenten com les eleccions de l’aplicació de les noves tecnologies a escala municipal. En els darrers dos anys, els blocs s’han posat de moda, Internet en general s’ha posat de moda. Vàren començar creant-se blocs politics, una formula per arribar a la gent, a milers de persones, d’una forma propera i realista, on el polític, i els que no som polítics, però que ens agrada aquesta, tenim una finestra oberta a tot el món per dir el que pensem, el que ens agrada i el que no ens agrada, en definitiva, un diari mes o menys personal de totes aquelles problemàtiques que dia a dia ens preocupen. L’èxit dels blocs de politics i de gent que parla, o vaja intentem parlar de política ha tingut, i té molt d’èxit, amb milers de visitants diaris, que ha arribat a crear portals recopilatoris de tots aquest blocs, ja sigui agrupant tots els blocs politics en general, Poliblocs, o bé agrupant els diferents blocs segons el seu color polític, Joventindependentista.

Per altre banda, el sorgiment d’aquest Blocs politics, a agafat una altre vessant que ha resultat tenir un gran èxit entre lectors, politics i administracions. Aquest és el cas dels Confidencials. Fins fa poc, la batuta dels confidencials la portava Busot, amb una xifra record de visitants diaris, xifra molt per sobre de qualsevol dels altres blocs confidencials ja existents. Tot i que en general, la filosofia dels confidencials és anonima, fet que provoca el dubte sobre si d’informació és fiable o no, aquests blocs, i encara que molts de nosaltres els critiquem pel seu anonimat, han mostrat ser una peça clau dins la blocesfera catalana. Entre els que actualment estan en servei jo en destacaria 5, el Submarí, el Tripartit-Watch, els Hereus dels Angels Confidencials, Sa Palomera, i Girona Confidencial.

En tercer lloc tenim el famós YouTube, un portal que ha portat a milers de persones a produir milions de vídeos. Aquesta eina, va agafar la seva vessant política a Catalunya amb les eleccions Catalanes, i ara amb les Municipals podem trobar diferents vídeos de diferents formacions polítiques que utilitzen aquest mitjà com una altre forma de difusió de la seva Campanya.

Pel que fa el cas particular de Blanes, l’ús d’Internet fins ara ha estat dominat per ERC, és a dir, si mirem la Blocesfera Política de Blanes, aquesta queda reduïda al dos blocs que té en Joan Puig, un referent a la política Municipal, i l’altre referent a la Política Nacional i de l’Estat Espanyol, i per altre banda també trobem el meu propi bloc dins aquesta blocesfera política de Blanes. En el cas d'en Joan Puig, ahir va estrenar el seu propi Flog,(Fotolog) una de les altres novetats de la xarxa que fan furor entre milions de joves d'arreu del món , i altres de no tant joves.

Pel que fa a l’apartat de Confidencials, ja dic ara que no sóc partidari dels confidencials, igual que no sóc partidari de totes aquelles persones que escriuen en el llibre de visites o en els diferents blocs de forma anònima, però vaja, això no treu que els llegeixi sovint, i que de tant en tant envií alguns documents i textos expressant la meva senzilla opinió sobre allò que escriuen i deixen d’escriure. Al que anàvem, els confidencials de Blanes i trobem dos, el primer és Sa Palomera, molt pròxim a les idees de ERC tant a nivell Municipal com català. Per altre banda tenim el Diari de Blanes, un confidencial sensacionalista pròxim a CiU. En aquest camp també i trobem el llibre de Visites, sovint utilitzat per escriure de forma anònima i rajar a tort i a dret, en aquest cas personalment li donu menys credibilitat que els diferents confidencials sempre i quan els comentaris estiguin escrits de forma anònima.

Des de ERC de Blanes hem plantejat una campanya on entraran en joc tots aquests mitjans, des dels Blocs del nostre candidat, Joan Puig, fins als diferents vídeos que ja portem penjats a la xarxa, fins a la pàgina web que estem preparant i que ben aviat entrarà en funcionament. És a dir una campanya plena de noves tecnologies, però a la vegada sense descuidar tots els mitjans tradicionals de qualsevol campanya.

La llàstima, és que només siguem nosaltres, els que tinguem un lloc a la petita blocesfera política de Blanes, ara parlo com a ciutadà de a peu, ja que també m’agradaria llegir les diferents opinions dels diferents candidats, i així poder-les contrarestar dia a dia.

Albert Serrano

I ja posats a demanar, dir que tinc un enveja sana de Malgrat de Mar, enveja en el sentit de que disposen d’un bloc polític independent, el Malgrat “Confidencial”. Un confidencial entre “” ja que defuig dels nombrosos confidencials que existeixen, ja que no és anònim, el porta l’Albert Serrano, un dels comunicadors de Radio Blanes, un confidencial envejable, ja que no s’amaga de res i això és d’admirar, parla clar i català com qualsevol confidencial, critica el que no li agrada, sigui dels colors que sigui, vaja que informa des de una imparcialitat dificil de trobar dins la blocesfera, ara bè, ell diu qui és, i per tant, considero el seu confidencial com un dels més fiables de la xarxa catalana. Més aviat, diria que és el Saül Gordillo de Malgrat, un bloc actualitzat diàriament i que parla de tots els aspectes i problemàtiques de la política municipal Malgratenca. Llàstima que a Blanes no gaudim de cap periodista que faci aquesta tasca.

Eleccions Municipals.
La necessitat de promoure el teixit associatiu de Blanes

Avui intento començar, dins el possible, un diari de campanya respecte les Municipals del 27 de maig a Blanes. És a dir una espècie de diari personal sobre el dia a dia de la preparació del tot el que suposa unes eleccions, en aquest cas les eleccions municipals de Blanes, en que la comissió electoral m’ha designat com a cap de campanya, digali cap o director, ja m’enteneu.

I per on començar, dons es fa difícil, ja que el gran volum de feina, de preparació, de calendari, de reunions, de trobades amb gent, de rebre propostes, fer propostes, preparar actes, que si ara uns cartells, que si ara unes pancartes, que si ara un bloc, que ara la web, etc, etc, donen moltes coses a les que explicar i de que parlar.

Però avui us explicaré, sense ànim d’avorrir-vos, les noves experiències que encara no havia viscut. Aquest és el fet d’anar a parlar amb la gent, sobre les problemàtiques i la proximitat que això suposa, el fet de escoltar el seu dia a dia i els diferents problemes que es troben, des de problemes alhora d’agafar el bus, per aparcar, la falta d’espais per dur a terme certes activitats, problemàtiques, que tot i que Blanes és una població de no més de 40.000 habitants, veus problemes molt diferents i heterogenis respecte els d’uns i dels altres. Sempre a casa havia escoltat que s’anava a parlar amb aquesta associació, amb els grups de botiguers, però mai havia pogut viure aquesta situació, i l’altre dia, ja fa unes setmanes les vaig començar a viure.

La Fira d'entitats, una de les iniciatives amb més èxit del teixit associatiu Blanes

El fet d’anar parlant amb associacions de veïns, i altres grups del teixit associatiu de Blanes és quelcom enriquidor, no tant sols perquè s’aconsegueix un grau de proximitat que sovint es fa difícil de aconseguir per a una persona de peu que no està vinculada a nivell polític, sinò com a persona, et fan enriquir i et fan veure la realitat del teu propi poble i a la vegada del teu país. Amb això no vull dir que no siguem conscients que existeixen altres realitats, personalment en sóc conscient, però per desgràcia, molts de joves, ho veig amb amics meus per exemple, vivim en una única realitat, on per desgràcia només ens impliquem i volem treballar tant sols quan són problemàtiques que ens afecten directament, i que a la vegada ens porten a que cada dia més el teixit associatiu dels nostres pobles sigui més dèbil i més sensible.

El nostre país, sempre hem tingut la característica de ser un país amb un gran teixit associatiu, però que últimament, i sovint culpa de el poc suport que rebem les entitats per part de l’administració, en aquest cas de l’Ajuntament, porta a condemnar a moltes associacions a desaparèixer. Sovint la regidora de Joventut de Blanes, ens diu que hem de tenir en compte que només un 2% o 3% dels joves són associats, i que havíem de tenir en compte i promocionar activitats i referents per la resta de joves, és a dir, pels joves no associats. Personalment crec que està mal encarada aquesta visió, ja que és una visió que ens condemna a la desaparició d’aquest teixit que sempre ha estat tant ric i significatiu en la història del nostre país. Crec que s’ha d’actuar en favor de les entitats, que moltes d’elles es veuen amb problemes per tirar endavant les seves activitats, hem d’actuar per promocionar la participació social dins el teixit associatiu, i deixar de ser tant sols el 2% o 3% i passar a ser un 5% o un 10% el dels joves associats, i al mateix temps també no hem d’oblidar la resta de joves o de persones no associats, i també s’ha de promoure la participació d’aquestes.

Aquesta és una feina difícil, ho sé, però a la vegada necessària per conservar un tret característic de la societat catalana i blanenca, com és el teixit associatiu Blanenc i Català. Ja sigui promocionant la participació en associacions culturals, tradicionals, associacions de veïns i associacions de tot tipus.

És una feina difícil, ja que la societat cada cop més ens porta a una societat més individualista, i com deia anteriorment, on la gent no és mou si el tema no els efecte directament. Hem de promocionar aquesta participació i facilitar les activitats d’associacions, ja que sovint són activitats més enriquidores i amb moltes més experiències que des del individualisme són difícils de poder viure, experiències i sensacions, que sovint ens eduquen com a persones, i ens sensibilitzen i ens consciencien de quina realitat social estem vivint actualment.

En definitiva, personalment crec que el bon funcionament de qualsevol població, passa, entre d’altres qüestions, per tenir en bona salut tot el teixit associatiu de la nostra Vila, ja que això comporta a la vegada la creació i la generació de infinitats d’activitats dins un mateix municipi, i que a la vegada creen des de lligams socials entre gent de diferents realitats del nostre municipi.
Per tant hem de fer un canvi en la relació entre les diferents entitats, on totes siguin tractades de tu a tu, amb igualtat de condicions, i que no ens trobem com a passat ara, que a les entitats se’ls hi demani tenir de tot per fer una simple activitat, ja siguin en qüestions de seguretat, extintors, ambulància, assegurances, mentre que totes aquelles activitats que organitza l’Ajuntament, sovint no respectin totes les exigències que es fa des de l’Ajuntament a les pròpies entitats.

Jocs esportius de les nacions sense estat?

És una broma oi?

L’altre dia el Vicepresident del Govern, anunciava la intenció de crear uns Jocs Olimpics de Nacions sense Estat, on Catalunya participés contra altres Nacions sense estat, emulant, o intentant ser una segona divisió dels Jocs Olímpics de veritat.

Quan ho vaig escoltar, vaja llegir, vaig veure la “gran” idea a e-noticies, me la vaig tenir que mirar dos cops, i vaig haver de reflexionar una estona per descobrir haviam si era cert.

Vaig tenir la sensació que el Vicepresident del Govern, Josep. LL. Carod Rovira, ja no és creia, o ja no tenia cap tipus d’esperança de la possibilitat de Catalunya d’arribar a jugar a la primera divisió de l’esport, és a dir, a qualsevol competició internacional sense cap tipus de distinció.

Estic segur que aquesta no és la idea del Vice-President del Govern, i del President d’ERC, i estic convençut, o això espero, que no era la seva intenció la de resignar Catalunya a una tercera divisió de l’esport, i que la seva esperança, igual que la meva, és la de poder veure algun dia, i animar a Catalunya, en algun mundial, tal i com ho fan els seguidors de Gal·les, Escòcia, Irlanda del Nord (Nacions sense Estat), Espanya, França, Alemanya(Nacions amb Estat).

No hem vull veure resignat a veure unes finals dels 100m llisos on el corredor català tingués com a veí de carril els representats del Tirol del Nord i Sicília. No ho vull. Molts de nosaltres volem veure disputar unes finals amb els grans, entre els Estats Units d’Amèrica, Alemanya, el Senegal, Argentina, la Xina i Espanya.

Tant fotuts estem que ens hem de resignar a participar a uns tornejos regionals? Tant poques esperances ens queden? Espero que no. Els nostres esportistes voldrien participar en tornejos de tercera divisió? No és mereix l’Oleguer, l’Ivan Tibau, en Masoliver jugar a la primera divisió? Jo crec que si.

No crec que ens haguem de resignar d’aquesta forma, no podem acceptar una competició de Països sense estat, hem de seguir treballant per jugar a primera costi el que costi. No se vosaltres, però jo veig aquest invent com els partits de costellada de cada Nadal, que ja comencem a estar farts de veure, però aquest cop competicions de costellada a tots nivells. Jo no porto des de petit anant amb pancartes als partits de la selecció reclamant les seleccions oficials per conformar-me amb jugar una competició de costellada i de tercera divisió.

Així dons, abans de crear una competició com aquesta prefereixo que Catalunya no hi participi, en tot cas, la única competició que hauria de participar Catalunya, i relacionada amb la paraula Nació, hauria de ser el 6 nacions, en primer lloc perquè això si que és una competició de primera divisió, i en segon lloc, pel fet que la selecció Catalana de Rugbi, va ser una de les creadores de la Federació Internacional del mateix esport. Tot i això espero que aquest invent, sigui una equivocació, o jo l’hagi interpretat malament, i si no és així, estaré molt decepcionat