Viatge a Madrid i Telemadrid

Primer de tot perdoneu l’absència, però durant aquestes setmanes l’accés a Internet des de casa el tinc complicat, ja que això de l’accés hem fa completament el boig.

Jo l'he tingut de veure a trams perqué és indignant

Pels qui no ho sabeu, aquestes vacances de setmana santa, vaig anar de viatge, per desconnectar una mica a la Capital del país veí, si si a Madrid. Feia temps que no hi anava i aquest cop i vaig anar amb els amics.

Haig de dir que l’expectació era notable, i el “caxondeo” que ens portàvem entre nosaltres pel fet de ser uns catalans a Madrid encara era molt més notable.

ooohhhh un lleò!!!
Potser va ser fruit de la nostra imaginació, o potser va ser real, però el que si que era cert era que en alguns serveis, com bars botigues o al mateix carrer et miraven d’una forma extranya i quan et sentien parlar en català aquesta mirada es tornava més intensa, tant intensa que en alguns cops et sorprenia i pensaves amoïnat que havies fet o deixat de fer.

Com ja he dit potser eren al·lucinacions nostres, o potser era ben bé cert, Ara bé documentals manipulats com el que s’ha pogut veure a telemadrid aquests darrers dies, hem fan entendre que existeixi aquest odi cap als catalans. És normal que si tu veus a la televisió autonòmica un documental es normal que et creguis el que diuen, i si aquest documental és un que expressa i fomenta l’odi cap els catalans tens com a resultat un augment de la crispació envers els catalans i catalanes, i et trobes amb situacions de quan vas a les Espanyes et diguin de tot, o fins i tot quan estàs al teu propi país et vingui una persona, que no està a la teva conversació i et digui i intenti obligar a parlar la llengua espanyola envers en comptes de la catalana

En el bar hawaiano, molt recomanable, on vàrem coneixer els malaguenys

Amb això ni molt menys amb refereixo a la majoria d’espanyols, i no vull pas dir que la majoria d’ells tinguin aquest odi envers els catalans. I l’exemple està en que varem coneixer un grup de malaguenys en un bar i que ens hi varem fer molt bons amics, i que fins i tot ens varen convidar a sopar l’endemà, i tot i arribar a parlar de política, encara varem sortir més amics, i fins i tot varen entendre les aspiracions polítiques d’una nació i el legítim objectiu d’assolir un procés d’autodeterminació.

A la Cibeles

En definitiva, que mentre l’Espanya de la caverna segueix tenint aquest comportament, de atac continu als catalans, cada dia que passa ens reafirma en una cosa, que mentre seguim lligats a un país com Espanya, no podrem avançar en progrés social i com a país, i per tant la única solució que ens queda és emancipar-nos nacionalment