Fi de les vacances blocaires

Desprès d’un petit període de vacances blocaries, tornem a la feina i a continuar escrivint les coses que penso per aquí.

Durant aquestes vacances, vacances no gaire ja que això de estudiar i treballar de vacances en tenen poc, moltes novetats a la xarxa que han anat apareixen, durant l’estiu, espero que no només sigui cosa de matar el temps a les vacances i desprès acabin morint.

En primer lloc destaco i segueixo dia a dia dos bloc d’àmbit de les comarques gironines, el Club Saratoga, on les lectures dels seus “post” fan passar una bona estona, i per altre banda el Girona-Madrid, una espècie de confidencial dedicat a les properes eleccions generals a les Corts de l’Estat Espanyol.

Ja més en àmbit local, moltes noves incorporacions que d’una forma o altre he acabat visitant el seu bloc. Primer de tot destacar la incorporació a la petita blocesfera política de Blanes, de Josep Cabana, militant d’ERC que s’ha afegit a això dels blocs. Per altre banda el que també s’anima a escriure el dia a dia, és el regidor i cap de llista del PDB, Anselmo Ramos, on sembla a ser que va explicant el dia a dia de la regidoria d’esports.
I ja per acabar trobem el bloc d’una blanenca que es fa dir Alquimista, que acaba d’estrenar el seu bloc, Blanes al dia.

Ja des de un àmbit de d’informació dels mitjans de comunicació, destacar el bloc de Radio Blanes, que ens fa el resum de les noticies més destacades de Blanes, i que així crea una bona forma d’informar per a tots aquells que estem fora de Blanes entre setmana. Esperem que ben aviat, fem un salt de qualitat i s’incorpori la opció de poder escoltar la radio en directe per Internet, tal i com recollíem en el nostre programa electoral.

Sembla a ser que això s’anima, i que no només la blocesfera blanenca és limita als blocs d’Esquerra (Joan Puig) i al Sa Palomera, així que benvinguts tots a la Xarxa

Eusten nauen soka zara eta itotzen nauena,

ametsak sortu zizkidana, galtzen dituena.

Sovint ens plantegem coses, sentiments, experiencies, sensacions, que et fan pensar com a evolucionat la teva vida i com aquests sentiments, sensacions i experiencies d'ara, són d'allò més diferent que les mateixes de ja fa gairebè 4 anys.

Podreu pensar que amb 4 anys un té temps de sobres per replantejar tots els pensaments i sensacions que des de un dia determinat, van canviar la teva forma de ser, pensar, sentir i estimar.El problema no és simplement replantejar-ho, sinò que va més enllà, i et planteja dubtes i preguntes de si val la pena o no tornar als origens, tornar a ser d'una forma semblant.

Et planteges si val la pena tornar a donar valor a certes coses que des d'aquell migdia de ja fa més de 4 anys endarrera no van ben be desapareixer, però si que va ser el punt d'inflexió de totes unes esperances i il·lusions basades en sentiments romantics ja passats.

Gairebè 4 anys és molt, en aquest temps e passat de ser un estudiant de batxillerat malalt del basquet, a ser un estudiant universitari, on el bàsquet queda més en el record i on altres prioritats han agafat molta més força. Però tot i aquests canvis, encara segueixo amb aquella espina clavada d'aquell dia en que el Barça de basket va guanyar la Final FOur, i no pel simple fet de que sóc de la penya, sinò perquè aquell dia va ser la derrota de tants esforços, per aconseguir estar amb quelcom tant admirat, respectat i estimat, i que amb tant sols 5 minuts d'un diumenge qualsevol va tancar la porta a tot el que havia estat i passat.

I és que desprès de tant de temps encara tinc l'espina clavada, de fer tot un gran esforç, de donar-ho gairebè tot per alguna cosa, i que al final la recompensa fos tant senzilla, simple i curta. És com l'experiencia de currarte un gran treball sobre un tema en aprticular, i que desprès de tant esforç i treball treguis una nota que no arriba ben bè al 3, però tampoc passa del 4.

Durant aquests ultims 4, han passat moltes, vaja mes ben dit algunes, i en tot aquest temps, no he estat capaç d'oblidar el passat, i inconscientment he retingut els meus verdaders sentiments, per un simple instint proteccionista, més ben dit, per la por a tornar a repetir la història.En els últims 4 anys, sempre m'ha faltat algú, m'ha faltat aquella sensació de dependencia per l'altre, no he pogut trobar aquell sentiment que cada vegada més s'esfonsava per alguna part, i en els ultims anys, això ha comportat que la meva forma real de ser quedes restringida per les meves propies cadenes.

Tant sols un cop en aquests últims 4 anys, aquesta sensació va estar a punt de desapareixer, i va tornar a fer sorgir aquell sentiment perdut des d'aquell migdia. Però quan va sorgir un altre cop, la por a tornar a fracassar, la por a que no sortis un altre cop bè, em van fer callar les meves paraules de desitjos i sentiments que tant sols van acabar plasmades a un document de word infinit, que encara tinc mig perdut pel meu ordinador, i que mai vaig ser capaç de poder expressar devant seu i amb les meves propies paraules.

Ara ja fa més, 4 anys despres d'aquells 5 minuts d'un migdia de diumenge qualsevol, i 4 anys desprès d'aquell fet, i gairebè dos anys d'aquell silenci poruc, tornen a sorgir les sensacions mateixes que tenia abandonades i gairebè oblidades en els meus pensaments i sentiments.

El que no ser, és el que haig de fer, si tornar-me a crear esperances en que tot surti bè, com aquell adolescent il·lusionat, o si per altra banda, haig de restirngir equests sentiments, ja sigui pel fet de que segurament sortiria malament, i més val "prevenir que curar", i deixar fer i deixar passar, o per altre, les coses s'han de tornar a quedar plasmades en un simple word.

Casualitats a la vida n'hi han moltes, i nomès depen d'un mateix creure en elles o deixar de creureles. Aquests sentiments que tornen a apareixer, han tingut molts complements casuals, que recorden aquells que van sorgir ja fa 5 anys endarrera quan encara era un adolescent il·lusionat.Casualitats que és limiten a tonteries, com el fet de trobar-te aquella persona que en prou feines coneixies tot escoltant aquella cançò que tant t'havia sorprès i que aquella mateixa persona t'havia fet descobrir. Casualitats en l'hora de començar a dir-nos aquelles primeres paraules com a desconeguts que erem, casualitats que et fan tornar a replantejar certes coses que t'agradaria que pases, però que tot i ser-ne conscient que són coses practicament dificilissimes que siguin una realitat, un mateix es comença a tornar autoenganyar fruit d'unes sensacions que feia temps que no sentia.

Però que un cop ara les tornem a recuperar, aquest cop torna a ser present aquell fantasma del fracas, i d'aquell esforç de preocupacions i sentiments que pugui suposar, i que segurament acabarà sent inutil

.El problema està que si haig de fer cas a aquestes casualitats i tornar a il·lusionar-me, o per altra banda haig de fer cas omís de totes aquelles casualitats de la nostra relació

P.D: Post publicat al fotolog, que vist l'èxit, i tambè per desviar-me una mica del tema central d'aquest bloc, tambè publico aqui.

Cal que els joves es mobilitzin

A continuació us enllaço amb un article meu publicat avui al Malgrat Confidencial, el bloc d'informació del periodista de radio Blanes, Albert Serrano, ja que fa unes setmanes em va convidar a escriure un petit post en el seu bloc.

El tema tracte sobre les barrakes de Blanes i aprofito per denunciar la situació que s'esta vivin a Malgrat de Mar sobre el mateix tema

Espero que us agradi

Us deixo l'enllaç aixi visiteu el l'article al Malgrat Confidencial

La barraka de les JERC Blanes al Sa Costa Barrakes 07 (24-28 de juliol)

S'acosta la festa Major i primer de tot el que vull desitjar-vos a tots és que aquesta la disfruteu molt participant en els diferents actes que s'organitzen en el poble. Són dies de poc durmir, per motius de la festa per alguns, o per el "xibarri" que fem uns altres i que no deixem dormir, ja siguin concerts, festes de barri, el caos circulatori, els focs etc, etc.

El que si és ben segur que la festa major, suposa molts maldecaps per la majoria de la gent del nostre poble, però hem de pensar entre tots que tant sols és una setmana en tot l'any, on el poble està de festa durant tot el dia, i que del que es tracta és de disfrutar-la i no de que aquesta sigui un calvari.

Alguns es queixen pel soroll de les barrakes, altres ens queixem que no es pot sortir amb el cotxe per Blanes ja que tardes 5 hores en travessar el poble, altres perqué li tallen el carrer de casa, alguns pels concerts o per la fira al psg de Mar, altres perqué hi han 7 dies de focs i en voldrien 5, 3 o fins i tot cap per estar-ne ben tranquils, o d'altres que l'allargarien fins a 9 dies de focs. En definitiva, el que vull dir, és simplament, que són dies que s'han de disfrutar, i deixar els maldecaps provocats per la festa major, i aprofitar i escollir les diverses activitats que s'ofereixen per disfrutar-la, i si pot ser vinguen a les Barrakes de Blanes i consumin a la barraka de les JERC Blanes, encara molt millor

Informació de Barrakes (horaris i programació):

http://www.jerc.cat/blanes

http://www.sacostabarrakes.cat/

www.fotolog.com/sacostabarrakes

Maquiavel i la política municipal

Article publicat dimecres 4 de Juliol de 07 al Diari de Girona

Dissabte passat, i en aquest mateix diari, apareixia un escrit de Paco Martínez, actual regidor d´EUiA a Blanes, on feia una grotesca (al meu entendre) comparació entre Maquiavel i l´actual alcalde de Blanes.l´escrit del Senyor martínez és refereix al fet que ara l´actual alcalde de Blanes haurà de guanyar-se l´autoritat.

I jo li pregunto, quina autoritat s´ha de guanyar Josep Trias que no s´hagi de guanyar Josè Montilla? Potser és que per EUiA-ICV hauríem de començar tots per tirar les pedres al tripartit de la Generalitat? El que no es pot fer, al meu entendre, és criticar el model quan t´interessa, i quan no t´interessa amagar el cap sota l´ala.

Des d´ERC de Blanes, s´ha primat allò que varen votar les gairebé 890 persones que ens van donar la seva confiança, és a dir el programa electoral d´ERC. Un programa electoral d´esquerres on els seus principals punts han estat acceptats per l´actual equip de Govern i com hem pogut veure alguns dels punts ja s´estan duent a terme.

Personalment no sóc partidari dels cops autoritaris que pugui fer qualsevol president o alcalde per mostrar la seva força, i més quan aquest autoritarisme democràtic va en contra de la voluntat majoritària acordada en un Ple de Blanes. Hem refereixo a l´aparcament d´autocaravanes, ja que el senyor Martínez el descriu com un cop d´efecte d´autoritat, jo el descriuria més com un cop d´efecte democràtic, ja que d´una vegada per totes, i en detriment de l´autoritarisme del anterior bipartit «d´esquerres» s´ha respectat allò acceptat per la majoria democràtica de Blanes.

El que sí estic d´acord, que la millor forma de legitimació de l´obtenció del poder és dialogant i enraonant, tal i com ha fet CiU, i no a cops d´autoritarisme democràtic, tal i com ha fet el PSC. I es que quan el partit majoritari no vol sumar una majoria d´esquerres per governar Blanes, és molt difícil que aquest governi.

I això és el que ha passat, que no hi ha hagut forma de que el PSC volgués parlar amb ERC, fins i tot no ha volgut saber res de nosaltres, fins i tot comprometent-nos que el nostre cap de llista deixés la política municipal al cap de uns mesos.

Ara bé, també era difícil reeditar el tripartit, perquè la idea de les actuacions d´esquerres d´uns, era molt diferent a la dels altres. M´explico, pel bipartit del PSC-EUiA, la política d´esquerres passa per privatitzar, és a dir concedir un espai al sector privat, de una gran part de l´Illa de Blanes, passa també per regalar 30.000 metres quadrats de sostre dels blanencs a la Generalitat per que es destini a la construcció pura i dura, si, al totxo que ells tant critiquen últimament i que han deixat via lliure l´ultima part de la legislatura donant llum verda per construir en espais on hi havia construccions com el Celler, o bé deixant edificar un bolet urbanístic gegant al costat del col·legi Cor de Maria.

En canvi la política d´esquerres dels altres, la política d´ERC passa per la creació d´habitatge protegit, la preservació del territori públic i paisatgístic, la millora dels barris més desfavorits de la població, entre molts d´altres.

I ja per acabar, dir que hem fet cas a una part de les teories de Maquiavel, i hem decidit no votar als Mercenaris d´esquerres que de política d´esquerres no en feien cap ni una.

Marc Puig i Perez

Portaveu de les JERC de Blanes