El bloc d'en Marc Puig

Un altre món és possible

2009-02-09T16:36:00.005Z

Avui us deixo amb aquest petit article que ha sortit publicat a la revista d'Esquerra "esquerra Nacional". ( http://www.esquerra.cat/documents/en127-web.pdf ) Podeu trobar-lo a la pàgina 10.

Enterrem la constitució

2009-01-14T16:25:00.007Z

Aquests dies d'estudi, en que igual que molts ens veiem obligats a estudiar la constitució del país veï, et reafirmes en que d'una vegada per totes, necessitem una altre constitució, la constitució dels Països Catalans.

Contra la demagògia barata d’uns, demanem coherència

2009-01-13T10:29:00.001Z

El passat dissabte 10 de Gener, el Grup Municipal Socialista de Blanes, va denunciar la suposada “falta de transparència i la deplorable gestió econòmica» del govern de CiU, PDB i PP.

Crec que l’exercici de la coherència i transparència ha de ser una realitat a totes i cadascuna de les administracions publiques del nostre país, el que no crec oportú, i no creiem des d’Esquerra, i a la vegada ho trobem una irresponsabilitat, que el Partit Socialista realitzi un estudi sobre els comptes municipals, sense tenir en mà tota la informació disponible de que disposa l’Ajuntament de Blanes, ja que aquesta falta d’informació crearia una situació de desinformació i engany envers la ciutadania de Blanes.

En moments com els actuals, on la crisi econòmica està afectant a totes les economies del país, des de les públiques fins a les privades, incloent l’economia familiar de tots els ciutadans i ciutadanes, des d’Esquerra de Blanes creiem que hem d’exigir al Govern de l’Ajuntament de Blanes, que engegui una Auditoria interna de comptes de l’Ajuntament de Blanes que englobi el període de temps des del 2003 fins el 2008.

Des d’Esquerra creiem que aquesta seria la millor forma per rendir comptes amb la ciutadania blanenca i donar explicacions sobre diferents temes, com podria ser a desviació desmesurada del pressupost de la ciutat esportiva ( més d’un 25%) o bè aclarir com s’ha produït el deute milionari que té l’Ajuntament de Blanes amb l’empresa de recollida de deixalles

Per altre banda, creiem que aquesta és la forma més acurada per tal d’evitar discursos demagògics que puguin realitzar les diferents formacions polítiques de la Vila de Blanes en un futur, i per tant aquesta és la millor forma per posar fil a l’agulla a tots els rumors que poden sorgir sobre aquest tema.

més info a: www.esquerra.cat/blanes

Contra l'escalada de la violencia a la Franja de Gaza

2009-01-03T13:32:00.003Z

En els ultims dies, si una notícia ha estat a primera pàgina de l'actualitat internacional, ha estat l'escalada de violència i la reacció desproporcionada per part del govern Israelià contra la població civil de Palestina.

És per això que les JERC hem realitzat el següent posicionamet

Des de les JERC condemnem l'escalada de violència que s'està produint a la Franja de Gaza, i l'actuació criminal i desproporcionada que està realitzant l'exèrcit d'Israel contra la població de Gaza.

Aquest seguit d'atacs han provocat la mort de més de 360 persones i més de 1600 ferits des del passat dissabte, quan es va iniciar l'atac més important que ha fet Israel des que es va acabar la treva amb Hamàs el dia 19, arran del llençament continuat de míssils per part de Hamàs a la població civil d'Israel. En aquest sentit, les tropes aèries i navals israelianes ja han atacat varis objectius palestins, entre els quals diversos edificis del govern de la franja, un camp d'entrenament del moviment islamista, una fàbrica d'armes i per segon dia consecutiu la universitat islamista. Atacs que afecten, tots ells, a la població civil.

Aquests fets, han provocat que als hospitals de la franja, la situació sigui cada vegada més caòtica fruit de la falta de medicaments, llits, sang per a transfusions entre d'altres mentre mantenen les fronteres tancades fins i tot a l'ajuda humanitària per la població.

Des de els JERC rebutgem contundentment les actuacions que s'han anat succeint els darrers dies per part del Govern d'Israel, i que ens ha deixat en la situació de que a dia d'avui l'exèrcit d'Israel està a punt d'entrar a la Franja de Gaza amb les seves tropes terrestres. De la mateixa manera, som conscients que l'espiral de violència entre les parts del conflicte d'Israel i Palestina s'emmarca en un conflicte polític que requereix d'una solució negociada mitjançant el diàleg i el respecte als valors democràtics entre totes les parts, per tal d'assolir una pau justa i estable al Pròxim Orient.

Des de les JERC demanem un cop més, l'actuació de les Organitzacions Internacionals per tal d'aturar la greu situació que està patint el poble Palestí, en front de les actuacions politico-militars de l'Estat d'Israel, que violen de forma sistemàtica la declaració dels Drets Humans i la Carta de les Nacions Unides.

Les JERC instem al Govern de la Generalitat a prioritzar els drets humans i la lliure determinació dels pobles davant les relacions institucionals que aquest pogués mantenir amb el Govern d'Israel deixant-les de banda fins que aquest no rectifiqui les seves actuacions.

Els Mossos d’Esquadra retiren una pancarta de les JERC i del Col•lectiu Maloka durant el partit del Catalunya Colòmbia

2008-12-31T12:16:00.003Z

El passat diumenge, i en motiu del partit de la selecció catalana contra la selecció colombiana, les JERC i membres del Col·lectiu Maloka, ens vam trobar per fer i penjar varies pancartes denunciant el terrorisme d'estat que està realitzant l'administració d'Uribe a Colòmbia des de fa anys, contra els moviments politics i socials de l'esquerra colombiana. Us adjunto la nota de premsa corresponent.

Els Mossos d’Esquadra retiren una pancarta de les JERC i del Col•lectiu Maloka durant el partit del Catalunya Colòmbia

les dues pancartes de les JERC i el Col·lectiu Maloka al partit de la selecció. pancarta de la dreta de la imatge vaser la censurada pels Mossos d'Esquadra i Prosegur

La pancarta conjunta de les JERC i el Col•lectiu Maloka, denunciava els més de 1100 desapareguts, els més de 250 sindicalistes assassinats i les més de 950 execucions extrajudicials que s’han dut a terme per part del Govern d’Uribe

El passat diumenge, membres de les JERC i del Col•lectiu Maloka, varen desplegar al Camp Nou dos pancartes en solidaritat amb les lluites populars que s’estan duent a terme a Colòmbia, i denunciant les polítiques extorsionadores del Govern d’Uribe, enfront les classes populars del país.

La normalitat d’aquest acte es va veure trancada als voltants de la mitja part del partit, quan membres de la seguretat privada de l’Estadi del F.C. Barcelona, varen comunicar els integrants de les dues organitzacions que havien de retirar una de les pancartes, ja que aquesta ,segons els Mossos d’Esquadra, era ofensiva.

A la Pancarta en qüestió, s’hi podia llegir: “URIBE: 1100 desapareguts, 250 sindicalistes assassinats i 950 execucions extrajudicials. No més terrorisme d’estat”. Des de les dues organitzacions, es va intentar dialogar amb els cossos de seguretat, però fent cas omís de les explicacions dels membres del Col•lectiu Maloka i de les JERC, aquests van procedir a retirar la pancarta.

Des de les dues organitzacions veiem aquests fets com un greu atemptat contra la llibertat d’expressió d’ambdues organitzacions, i més encara quan els arguments mostrats pels Mossos d’Esquadra i els Cossos de Seguretat de l’estadi, estaven basats en uns arguments ofensius, que en cap moment es mostraven a la pancarta.

Per aquests motius demanem al màxim responsable de l’operatiu dels Mossos d’Esquadra destinats el passat diumenge al Camp Nou i al mateix temps al Conseller Saura, que doni explicacions sobre els fets transcorreguts el passat diumenge al Camp Nou.

Des de les JERC li demanem al Conseller Saura, la seva opinió sobre altres pancartes exhibides al llarg del partit, i que tenien relació amb la situació política a Colòmbia, i que en aquest cas, no van ser censurades pels cossos de seguretat de l’estadi i pel Cos dels Mossos d’Esquadra, tal i com va ser el cas de la pancarta signada amb l’anagrama del seu partit polític, i que va ser present al llarg de tot el partit de la Selecció Catalana.

Finalment des de les JERC, ens volem solidaritzar amb tots els afectats per les polítiques obscures que es duen a terme des del Govern de Colombià, envers els moviments socials i polítics de l’esquerra democràtica Colombiana, on dia darrera dia, pateixen la violació i la persecució per part del Govern d’Uribe, amb diferents actuacions totalment contraries als Drets Humans.

Desconnexió

2008-09-25T20:00:00.002Z

Segurament feia moltíssim temps que no estava tot un dia desconnectat, una desconnexió de totes aquestes preocupacions, pensaments i treballs. Fins i tot havia oblidat la sensació aquella de viure com abans, com ja fa més de tres anys, desconnectat de tot un circ de pensaments i accions, que sovint acaben sent la nostra propia perdició i el nostre propi vici.

Un vici que ens porta a creure’ns unes coses que tant sols ens importen a nosaltres, però que en el fons, a la gent, ni si fixa ni ho valora. Sempre ho e dit, i crec que mínimament, quan puc ho faig. I per sort aquest pont de la Mercè ho ha estat.

He desconnectat de totes les preocupacions, problemes, pensaments i connexions que dia a dia fan que dormi poc, o bè tingui sempre aquella feina per fer o acabar, i per tant faci sacrificar moments, estones i temps que segurament són en el fons molt més importants.

Entre el dimarts i el dimecres, he viscut sense que m’importes gairebé res, de tot allò que ens fa anar de bòlit cada dia, caps de setmana inclosos. He tingut la sensació de poder relaxar-me, com el relax d’un nen petit, on la seva única preocupació és poder menjar i dormir be.

una de les culpables

I si he desconnectat, és gracies a tu, i ja saps qui ets, vaja més ben dit vosaltres. Vosaltres que segurament, no llegireu l’escrit, ja que el meu bloc no el soleu mirar, però aquest és el meu petit homenatge a vosaltres. Per sortir de festa, beure, emborratxar-nos, anar amb bicing, a veure el barça apalancats a casa, o una tarda de cine tranquil i descansat, i sense preocupacions.

Això sembla el món de yupi, però vaja, és les sensacions de tenir la sort i el plaer d’haver pogut desconnectar, i tenir aquella sensació que hi ha gent que i és sempre, encara que faci moltíssim que no has pogut estar amb ella.

Per tot, avui especialment, MOLTES GRÀCIES

Ja comença la III Diada per l'Autodeterminació dels Pobles

2008-09-05T22:42:00.002Z

Desprès d'un llarg divendres de preparatius per un dissabte que avui comença molt llarg i amb molta feina, ja comença a estar en marxa la III DIada Per l'Autodeterminació dels Pobles.

Esperem que totes i tots que vingueu a Blanes la disfruteu moltissim.

Moltes Gràcies

El 6 de Setembre torna la III Diada per a l’autodeterminació, amb la Gossa Sorda, Oprimits, el diputat del Shinn Fein Daithi Mckay i Joel Joan

2008-09-02T07:28:00.005Z

Un any més, la Casa del Poble de Blanes, El Col∙lectiu 2014 i les JERC de Blanes, organitzen el proper 6 de setembre la III Diada per l’Autodeterminació dels pobles (www.autodeterminaciodelspobles.cat)

Aquesta diada, que va néixer ara fa 3 anys, vol recordar a la ciutadania i reivindicar el dret a l’autodeterminació de tots els pobles, tal i com reconeix la carta de les Nacions Unides, i a la vegada el compliment d’aquesta per part dels diferents estats que conformen les NN.UU.

Com a novetat en aquesta tercera edició, s’han dividit les activitats en 3 espais principals, l’espai Cultura, República i Independència

Igual que cada any, aquesta jornada independentista, comptarà amb una Fira d’Entitats dels Països Catalans durant tot el dia al centre de la Vila de Blanes, a l’anomenada Espai Cultura situat a la Plaça de la Gent Gran, on a part de la participació de diferents entitats dels Països Catalans, la Fira, estarà amenitzada per diferents tallers i mostres de Cultura Popular i Tradicional del País. Aquest any es comptarà amb un taller i mostra de Bastoners, Trabucaires, un taller de Sardanes, i una xocolatada popular entre les diferents activitats.

Per aquesta edició, en l’apartat de conferències que s’ubicaran a l’anomena’t Espai República, situat a la Casa del Poble de Blanes, és tenen previstes dues xerrades a la tarda del dissabte 6 de Setembre. La primera d’elles serà a partir de les 19h i sota el títol: La Construcció Nacional des de la Societat Civil: anirà a càrrec de Membres de Sobirania i Progrés, entre ells l’actor català, Joel Joan. Per altre banda la segona xerrada que tindrà lloc durant la diada, i sota el títol: “El jovent en lluita, passat, present i futur d’Irlanda del Nord” anirà a càrrec del jove diputat Irlandès del Shinn Fein a l’Assemblea d’Irlanda del Nord, Daithi McKay, que estarà acompanyat per un representant d’Ógra Shinn Fein (les Joventuts del Shinn Fein), i pel diputat de les JERC al Parlament de Catalunya, Pere Aragonès.

Finalment, a l’Espai Independència, ubicat al Passeig de Mar de Blanes, s’ubicarà l’escenari principal on es realitzaran els diferents concerts. Aquest any es comptarà amb l’actuació de 3 grups al llarg de la nit del 6 de setembre. Els concerts començaran a partir de les 21:30 de la mà d’Ebri Knight, una formació maresmenca, que amb el seu rock‐celta, començaran a animar la nit en el Concert per a l’autodeterminació.

Els seguirà l’actuació dels mallorquins d’Oprimits. Aquesta banda provinent de les Illes Balears, presentarà a Blanes el seu últim disc “Tolerància Zero” on es barreja el rock, l'ska, el reggae i el punk més rabiós amb lletres de temàtica compromesa (la destrucció de les Illes Balears, el capitalisme globalitzador o el dret a l'autodeterminació), però amb un to alegre i festiu.

Finalment, tancarà el concert el grup del País Valencià, La Gossa Sorda, que presentaran el seu nou disc “Saó” (Abril 2008) on continua amb els ritmes d’ska amb dolçaina, i aposta també per altres sonoritats. El reggae pren més protagonisme i apareixen estils com la rumba o el hard‐core.

el "YES WE CAN" de la Hillary, el necessitem per Esquerra

2008-06-09T10:28:00.004Z

Aquest cap de setmana el panorama polític d’una part de l’Esquerra Independentista, en aquest cas d’ERC, ha estat en boca de tots. I és que el fet de fer unes primàries al més estil Americà, ha tingut un boom mediàtic d’allò més destacat, i que ha portat a Esquerra a les portades de diaris i telenotícies durant l’últim mes.

Per altra banda, potser són coses del destí, unes altres primàries, les que s’han viscut als EEUU durant l’últim any en el marc de la lluita per liderar el projecte del partit Demòcrata entre Hilary i Obama, s’han donat per finalitzades aquest cap de setmana quan Obama finalment ha obtingut el recolzament de la majoria de simpatitzants del partit, i que s’ha tancat amb el YES, WE CAN per part de la Hillary.

Des del meu punt de vista, tot aquest procés ha estat una clara mostra de democràcia interna de les dones i homes que formem el conjunt d’Esquerra i la pluralitat del nostre partit referent als diferents postul·lats dels candidats que és varen presentar a Secretari General i President del partit.

Tot i això, segurament encara ens queda arreglar molts aspectes d’aquest procés, i que entre tots hauríem de evitar, com per exemple algunes sortides de tò, i critiques d’alguns dels candidats/candidatures contra altres sectors del partit, a nivell públic, que en el fons tant sols serveixen per tirar-nos pedres sobre la nostre pròpia teulada.

Discrepàncies a part respecte tot el procés, ens trobem en una situació on una candidatura ha guanyat amb gairebé el suport del 40% de la militància que va participar a les eleccions, situant-se a 10 punts per sobre del segon candidat. Alguns podran considerar el marge molt estret, altres de just. En tot cas crec que el que ara toca és anar tots a una, i tots posar-nos a treballar perquè el nostre partit, agafi un rumb més o menys ideal al nostre, treballem perquè Esquerra, sigui cada cop més una eina més forta per seguir construint les bases al futur Estat Català.

Des del meu punt de vista, ara tocaria que totes les parts es posessin a disposició del President i del Secretari, i en aquest cas del partit, perquè tots junts féssim agafar a Esquerra, la linia i el camí adequat per tornar a créixer. Hem de deixar d’anar per 4 camins diferents dins el partit, i tornar a caminar tots 4 pel mateix i únic camí, desprès de que les urnes hagin parlat.

Crec humilment, que el que no podem fer, és que tota aquella gent de les 3 candidatures que no han sortit guanyadores, s’han d’amagar o passar a la militància passiva, tot el contrari, ara més que mai, toca treballar treballar i treballar, però deixar endarrera sectors crítics, i començar un altre cop a anar tots a una, ja sigui des de les institucions, o des de la secció local. Perquè tant sols serà junts, que aconseguirem que el nostre partit, sigui cada cop més gran.

Per tant crec que el que toca ara és que tant en Benach, en Carretero i l’Uriel, diguin el YES, WE CAN

Ni Bolívia és Espanya, ni Catalunya Santa Cruz

2008-05-05T16:28:00.001Z

Ara ja fa uns mesos, en ple mes de març, vaig tenir l’oportunitat de poder viatjar a Bolívia, dins el marc del 1r projecte de Cooperació al Desenvolupament que les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya hem realitzat i continuem treballant.

Gràcies a aquest viatge,a part de poder aportar el nostre petit gra de sorra per alleugerar les diferències tant abismals, que actualment encara existeixen entre els països del Nord, i els països del Sud, vaig poder descobrir la realitat d’un país com és Bolívia, des de la perspectiva més social, fins a la més política.

Per una banda, varem poder conèixer una estructura social molt diferent a la del nostre país, amb una majoria composada per indígenes, que durant molts anys han estat oprimits per una minoria oligàrquica, que han format les classes dirigents, i que a la vegada, posaven en mans de les grans empreses transnacionals i de les seves pròpies butxaques, el benefici econòmic que s’extreia de les matèries primes del país, com són els hidrocarburs.

Durant molts anys, aquesta oligarquia ha estat la que ha format i composat l’arc parlamentari Bolívia, fins fa poc més de 10 anys, on per primera vegada, un dirigent indígena, la classe oprimida fins al moment a tot el país, entrava com a Diputat al Parlament Bolivià en representació del Movimiento al Socialismo (MAS), i que des de aleshores, ha passat de obtenir un suport social minoritari, a obtenir el suport de més del 50% de l’electorat Bolivià en les darreres eleccions.

La pèrdua del poder estatal per part dels partits que conformen la dreta boliviana, els ha resignat, a ser minoria en el l’arc parlamentari nacional, perdent així el control estatal sobre l’economia i la gestió dels recursos naturals del país, i mantenint-se en el poder en una minoria de regions del país, anomenades les regions de la Mitja Lluna, on una d’elles és la província de Santa Cruz.

Segurament, a alguns de nosaltres ens sonarà per haver rebut, a traves dels mitjans de comunicació, tot el rebombori polític que està generant l’oposició i que es concentra a les regions de la Mitja Lluna, les regions més riques del país, i que és on viuen la majoria d’empresaris que han estat espoliant gratuïtament els recursos naturals del país Andí.

El cas, es que aquests dies, s’ha celebrat a Santa Cruz, un referèndum reclamant major autonomia i descentralització dels mecanismes de poder estatal, copiant en molts de casos, parts de l’Estatut del Principat de Catalunya. Fins a aquest punt, un independentista, podria està d’acord amb la reclamació d’autonomia i de més autogovern per part de la regió Boliviana, ara be, si ho mirem amb més detall, trobarem detalls, que ens faran veure, com aquesta lluita i reclamació per part de l’oposició Boliviana, no té absolutament res a veure, amb la situació que es poden trobar moltes de les actuals nacions que no tenen estat dins el context Europeu, com podrien ser Euskal Herria, Irlanda, Escòcia o els Països Catalans.

En primer lloc, l’actual oposició demana una major descentralització de les estructures estatals cap a les diferents regions, un fet, que personalment és necessari en qualsevol país del món, i per tant i estaríem d’acord amb aquesta reclamació. Ara be, quan aquesta reclamació, es realitza desprès de unes dècades on la dreta ha estat el Govern amb un model estatal totalment centralista, i ara són ells mateixos qui exigeixen un model descentralitzat, alguna cosa passa.

Si en aquest fet, li sumem, el fet que l’actual Govern del MAS-IPSP i d’Evo Morales, ha promogut la reforma de la constitució, que s’encamina cap a un model territorial descentralitzat,amb un reconeixament a les diferents realitats culturals del país, amb unes reformes socials per encaminar el país cap a una situació social molt millor que l’actual, on seran els propis bolivians i bolivianes qui gestionaran els recursos naturals i no les grans transnacionals, i on s’estableixen mecanismes de control molt més durs que els actuals per tal d’evitar la corrupció governamental.

A partir d’aquí, jo em pregunto, com és que l’oposició que forma la dreta boliviana, està en contra d’una reforma constitucional, que garanteix més drets, llibertats i descentralització del poder estatal cap a les diferents regions del país? Com és que mitjans de comunicació com són El Mundo i la COPE donen suport a un procés de descentralització estatal i a la vegada es posicionen contra el moviment independentista i nacionalista Català?

Les respostes són ben senzilles. L’actual dreta boliviana, està utilitzant l’exemple català tant sols per continuar mantenint les quotes de poder econòmic i de subministraments que fins a la pèrdua del Govern Nacional Bolívia controlaven juntament amb les transnacionals, i que els ha servit per enriquir les seves pròpies butxaques, i les arques de les empreses que gestionaven gran part dels recursos del país, i deixaven de banda a la gran majoria de població del país andí.

No ho fan pas perquè les províncies de la Mitja Lluna com Santa Cruz, constitueixin una història i una cultura pròpia que porta oprimida per una estructura estatal, o qualsevol altre relació, amb les actuals nacions sense estat de l’actual Europa. Per tant, la comparació que fan molts mitjans de comunicació, comparant la situació de Santa Cruz, amb les diferents nacions sense estat europees, no és ni molt menys certa.

El que encara sobta més, es que en el passat, polítics catalans, en aquest cas de Convergència i Unió, o gent com el Sr. Villatoro en un article al Singular Digital, es posicionessin tant clarament, a favor de les demandes de la oligarquia boliviana.

La mateixa oligarquia, que ha estat expropiant el país durant molts anys, i que ara per ara, tant sols vol obtenir més autonomia a les regions que controlen, per poder mantenir la seva dictadura econòmica que ha estat ofegant a la població boliviana durant tants anys, i no com ells diuen, per compartir la mateixa lluita del poble català.

Ja que si la lluita independentista del poble català, és tant sols una demanda, perquè les transnacionals mantinguin les seves expropiacions econòmiques sobre el meu territori, deixant de banda a la majoria de la població del meu país, duent-nos a una situació econòmica per sota dels llindars de la pobresa, us asseguro jo, que no seria ni molt menys independentista.

Polítics i els "polítics de Salsa Rosa"

2008-05-02T11:34:00.003Z

Alguns de nosaltres, hem celebrat com la televisió guanyava un xic més de seriositat i respecte amb la mort de programes com el Tomate, i Salsa Rosa, però també ens hem frustrat quan han tornat a sorgir programes del mateix estil i semblants.

Sembla a ser, que últimament, costums més normals de programes (si així se’n poden dir) de televisió, s’han traslladat a la política municipal de Blanes. I el més clar exponent va ser el passat ple de Blanes, que tot i no poder-ho seguir en directe, diferents mitjans de comunicació han recollit les paraules que es varen poder escoltar de boca dels polítics i d’alguns assistents al ple municipal.

Per una banda, m’enalegro de no haver pogut anar al Ple Municipal, ja que així em vaig salvar d’un altre onada d’insults d’alguns “polítics”, contra la resta de Polítics. No voldré entrar a dir noms de persones, ja que tothom ja sap a qui em refereixo, però si hi ha algun culpable de que una part dels polítics d’alguns partits de Blanes, siguin uns polítics més de Salsa Rosa que altre cosa, aquests són el grup del PSC i del PDB.

Convivim en un sistema de majories electes, i no de majories de vots, i per tant, això provoca, que no sempre el partit amb més vots, regidors, o parlamentaris, acabi governant. Una pràctica que tots els partits es beneficien. Alguns cops el PSC té la presidència de la Generalitat tot i no ser el partit amb més diputats i vots del país, i d’altres vegades, el PSC perd l’Alcaldia de Blanes, per no haver sabut escoltar a uns o altres, i no recollir la majoria necessària per a Governar.

Per tant, el que no es pot fer, un cop tens, o no tens el poder, és començar a jugar brut. I aquí n’és tant culpable el PSC de Blanes, i el PDB.

En aquest últim cas, que com a mínim jo crec que es mereixeria dimissions polítiques en cadascuna de les parts, per una simple qüestió de sanejament polític, seria el conflicte de treure referències a la vida personal dels polítics i de tots aquells qui els envolten. Va començar en PSC de Blanes, traient a la llum que una persona, que segons una part de la oposició era un càrrec de confiança, i que a la vegada es va mostrar que de càrrec de confiança, encara, no tenia res, tenia deutes amb l’administració pública.

Ja en aquell moment, ja em vaig sentir avergonyit, perquè el grup més votat de Blanes, utilitzes les formules que utilitzen programes com Salsa Rosa.

Ara be al passat ple, el regidor del PDB, va tornar a carregar amb el mateix argument, que el PSC li va tirar contra un integrant del seu partit, (siguin els dos arguments certs o falsos) en aquest cas contra el nou regidor del PSC que entrava en substitució d’en Quim Valls.

El més escandalós de tot, va ser que els del PSC es posessin les mans al cap, perquè un “polític” utilitzes arguments com aquells per atacar-los. Però jo em pregunto, com és que els mateixos “polítics” que aquest dilluns posaven el crit al cel, perquè no s’avergonyien quan ells mateixos, els polítics del PSC van utilitzar el mateix sistema contra el PDB?

Jo com a mínim, crec que els Polítics (CiU, ICV-EUiA, ERC i PP de Blanes), haurien de fer un gest a Blanes contra els “polítics” de Salsa Rosa, i els grups municipals, també de Salsa Rosa com és el PDB i el PSC, treure’ls-hi targeta vermella, i que per higiene política, tots quatre es posessin junts a la feina per tirar un poble endavant, que molta falta ens fa, i a la vegada, deixar a tots aquells polítics de Salsa Rosa, que ara per ara tenim a l’Ajuntament, castigats perquè reflexionin del seu comportament.

Com a mínim, com que sóc conscient que aquest desitg és difícil que és compleixi, si haig d'anar al Ple Municipal un altre cop, potser caldrà que i vagi amb les crispetes i la Coca Cola, i aixì disfruti de l'espectacle.

Lluitar, crear, construir... (1)

2008-03-02T02:20:00.006Z

Desprès d’un període més llarg del compte de vacances blocaires fruit dels exàmens i altres cosetes, torno a l’activitat, amb una petita trilogia d’escrits, esperant que la seva lectura sigui la més fluïda i interessant possible (cosa ben difícil)

Lluitar per les nostres llibertats: Segurament, cadascú, emprendrà aquesta frase/acció a diferents nivells, alhora de construir el dia a dia, el nostre camí, cap a la creació del nostre propi estat. Aquests últims dies, igual que al llarg de tota la dècada dels 90 fins a l’actualitat, hem pogut anar veient processos d’emancipació nacional al llarg d’aquesta Europa cada cop més consolidada dins el marc internacional. Una Europa, que cada cop més, podem veure, que qualsevol nació, on dins la seva població, s’hi consolidi més del 50% de suport popular en favor del dret a la lliure determinació dels pobles, aquesta ho aconsegueix, sent reconeguda per la gran majoria d’Estats i principals potències mundials, amb l’excepció de casos com Rússia, Sèrbia o la mateixa Espanya, que queden en el més pur ridícul dins el sistema internacional com a països de escassà transparència i esperit democràtic.

foto de l'acte central de campanya a girona (veure vídeo)

I és aquí on hem de seguir lluitant per l’assoliment de les nostres plenes llibertats com a persones, i com a conjunt. Unes llibertats que l’estat espanyol, ens nega i ens seguirà negant sempre que pugui, ja sigui il·legalitzant partits polítics, deixant un buit electoral, a un sector de població que conforme gairebé més del 15% de l’electorat d’Euskal Herria, tancant diaris, oposant-se a la participació de la nostra selecció nacional en diverses competicions...

I continuar lluitant, no significa, emprendre discursos romanticistes, ser l’abandera’t exclusiu, per la seva catalanitat pura i dura, creant un únic discurs de la catalunya catalanista, o de la catalunya pura,. No és això, sinó que és en gran part tot el contrari, la lluita per assolir una igualtat de drets i beneficis socials, que afavoreixin a totes les catalanes i catalans, des d’aquells que han vingut des de fora, fins aquells que han estat sempre per aquestes terres. Perquè tant sols amb l’igualtat i el benestar de la majoria de la ciutadania dels Països Catalans, serà possible aconseguir aquesta majoria social que ens porti cap a la consolidació del nostre propi estat.

Segurament molts estaran cansats, alguns potser no entenen encara algunes accions i situacions, però el que si que hem de tenir clar, com a mínim jo la tinc, és que per assolir els nous espais de sobirania, per aconseguir els avenços fiscals, socials, formatius, s’ha de treballar des del poder. Ho deia en Joan Puigcercós, el passat dia a la conferència de les JERC a la UPF, “per avançar i lluitar, per l’assoliment d’una majoria social, hem de començar a treballar des del poder institucional”, ja que quan l’enemic, té a les seves mans, la maquinaria de poder de tot un estat, si tu, no lluites des de, i amb, poder, segurament, la lluita no l’aconseguiràs guanyar.

Per tant, quedar-se a casa el 9-M, és un clar retrocés a la nostra lluita, perquè per desgràcia, a Madrid, encara si decideix la gran majoria d’afers que ens afecten, i si no hi ha ningú, ningú amb un clar esperit sobiranista a Madrid, no avencarem, en tot cas farem un pas més, però endarrere, i acabarem sent aquell peix que abandona la lluita per remuntar el riu, i deixa que la corrent se l’endugui riu avall. Per tant, no hem de ser covards, i el 9-M hem de demostrar, a la Dreta Catalana regionalista, a la Dreta Espanyola, a l’esquerra Espanyola, i als federalistes d’esquerres, que d’independentisme, segueix viu, a les institucions, i segueix parlant clar i construint des de Madrid el camí cap a la independència del nostre país. I ara per ara, l’únic interlocutor catalanista, i independentista existent a Madrid, n’és tant sols un, tant si li dius Esquerra com si li dius ERC.

(...)

Ja tinc el FACEBOOK

2008-02-04T17:19:00.000Z

Si ja fa uns dies que corria per la xarxa, i companys de blocs, la nova sensació que s’està posant de moda, una entre d’altres, el FACEBOOK.

Aquests dies entre exàmens i estudis, dons he anat xafardejant aquesta eina, de principi un xic complicada d’utilitzar, però amb una mica de pràctica, és d’allò més senzill, i entretingut.

Tot un nou món on vas trobant moltíssima gent coneguda i per conèixer. Us ho recomano. i de pas fes-hi una visita AQUI

Les JERC a Bolívia (4)

2008-01-19T16:30:00.000Z

Definitivament, avui us escric aquest últim post des de Bolívia, a partir de demà emprenem el viatge de tornada cap els Països Catalans desprès d’uns dies, de visites, explicar la realitat política dels països catalans, conèixer molta gent i compartir moltes experiències fins ara mai viscudes.

Si en els passats dies, us escrivia, explicant les diferents reunions i trobades, avui cal destacar, tot el rebombori mediàtic, que ha suposat aquesta visita de les JERC a Bolívia. Han estat uns dies, per poder donar a conèixer i de pas internacionalitzar el conflicte polític dels països catalans, explicar i dir a la gent, que a l’altre punta del món, hi ha un país oprimit i colonitzat per l’estat espanyol, que som diferents a ells, que vivim una altre realitat, i que en el fons compartim molts projectes, i molts objectius amb la gent del MAS-IPSP.

a l'entrada del departament de Vice-presidència

I és que el fet més gratificant d’aquest viatge, ha estat, poder rebre el suport a la nostra lluita per part del MAS-IPSP, una lluita que hem de continuar internacionalitzant, i donar a conèixer als diferents racons d’aquest món, ja que d’aquesta manera, i quan arribi aquell dia en que les catalanes i els catalans podem decidir el nostre futur com a estat propi, tinguem les complicitats dels diferents Estats d’arreu del món.

la Canyi, juntament amb la Lidia( Joventuts del MAS-IPSP) a la tele

Gràcies a aquesta visita, hem pogut parlar amb els principals dirigents del Govern Bolivià, hem pogut donar eines formatives i organitzatives, als joves del MAS-IPSP, per així poder animar a més joves, i poder agilitzar la seva lluita revolucionaria, cap a tots aquells projectes que tenen en ment per poder tirar endavant un país, defugint dels corrents neoliberals que fins ara l’han governat.

una de les portes dels despatxos de la TNB, on els periodistes havien enganxat algun adhesiu de les JERC

En l’apartat més mediàtic, les JERC hem estat presents explicant el nostre projecte, en els principals mitjans de comunicació del país. Hem parlat en una entrevista en profunditat a la televisió nacional boliviana ( la TVE1 de Bolívia) durant gairebé mitja hora en un programa semblant als matins d’en Cuní, per fer una comparació mínimament semblant, hem estat presents a la ràdio nacional, és a dir, la Catalunya radio boliviana.

i és que així, fer entendre les coses és molt fàcil, la gent del MAS no podia entendre que hi haguès encara ara un simbol de l'epoca feixista a la façana de la casa de Espanya, i es preguntaven si a Alemanya, encara hi havien simbols feixistes tambè

Unes aparicions claus que han servit a les bolivianes i als bolivians a saber que al Mediterrani hi ha un poble que lluita per tornar assolir aquella llibertat nacional que ara fa ja gairebé 300 anys, els mateixos colonialistes que van fer un dels majors genocidis contra les poblacions indígenes de la Amèrica llatina, ens van prendre per les armes la nostra llibertat. Fins al punt, que ahir mentre varem anar a un bar, el cambrer ens va reconèixer, i ens va felicitar i encoratjar a seguir endavant amb la nostra lluita.

De moment, aquest és l’últim post des de Bolívia, on aprofito les últimes hores d’estada en aquest país, per poder estudiar una mica, en aquest dissabte que tenim lliure, ja que tant punt arribar als Països Catalans, comencem els exàmens, i dos dies desprès, tinc el primer d’ells.

Quan arribem a casa, també podreu gaudir de tota l’entrevista al programa dels matins de la Televisió Nacional Boliviana, entrevistes de radio, i altres informacions

Les JERC a Bolívia (3)

2008-01-19T15:45:00.000Z

Si ara fa uns dies us escriviem explicant el primer dia de l'experiència que estem tenint com a delegació de les JERC, amb un programa de cooperació amb les Joventuts del MAS-IPSP de Bolívia, avui us volem explicar l'apretada agenda i les diferents trobades que hem tingut al llarg d'aquests dies.

Al Parlament amb el diputat David Herrada

Durant aquests dies a Bolívia hem tingut l'oportunitat de reunir-nos, amb les tres associacions socials que en el seu dia vàrend ecidir donar un pas endevant i constituïr-se com a partit polític, amb l'intenció, que des de les classes populars, en aquest cas els indigenes, puguessin tenir veu propia, en la política estatal i fins i tot en el govern de la República de Bolívia.

A l'hemicicle del Parlament de Bolívia

De totes aquestes reunions, destacar la trobada emotiva amb l'organització social de las Bartolinas, on ens vàren explicar totes les dificultats i matançes que vàren patir, en el procès previ de constitució del MAS com a partit polític.

Amb la gent de las Bartolinas

Per altra banda, tambè hem tingut l'oportunitat de reunir-nos amb militants i gent de la direcció de les joventuts del MAS-IPSP, on vàrem explicar la situació del conflicte polític que vivim als Països Catalans. Per altra banda, des de les JERC hem mostrat, la nostra condemna, envers la situació que viu el país respecte les demandes autonomistes de provincies com Santa Cruz i la mitja lluna, tant sols, per poder mantenir el poder, desprès de la seva perdua al 2005. Aquests moviments autonomistes, estan conformats per els partits polítyics de dreta, que durant els seus passats mandats en el poder, es dedicaven a fer una política centralista, sense tenir en compte les més de 30 comunitats indigenes amb una llengua propia.

A la conferència amb la gent de les Joventuts del MAS-IPSP

Es per aquest fet, per l'unica motivació per part dels latifundistes de la dreta més rancia de Bolívia, que han vist una justificació per mantenir els seus negocis individuals, en el sistema de els autonomistes implantat a l'Estat espanyol, i fins i tot, han copiat literalment, articles de l'estatut d'autonomia de Catalunya, per justificar la continuïtat del poder.

És per això, que des de les JERC ens posicionem, al costat dels companys del MAS-IPSP, en la seva revolució social i economica que estan portant a terme en els últims anys. Per la seva banda, tambè recolzem al MAS, en la consolidació de la nova constitució boliviana, una constitució, que reconeix al mateix nivell les 36 lengues autonomes i realitats diverses que conviuen a Bolívia.

amb la gent de les joventuts del MAS-IPSP

Ja per acabar, dir-vos que la presència de les JERC ha comportat que el conflicte polític que viuen els Països Catalans, estigues en portada dels principals informatius televisius i radiofonics dels mitjans de comunicació bolivians. En aquest sentit, ahir a la nit, l'informatiu de la Televisió Nacional Boliviana, que per entendrens és la TVE1 de Bolívia. Per altrra banda, i aquest mati, les JERC hem aparegut a una especie dels matins de tv3, explicant en una entrevista de mitja hora la realitat dels Països Catalans.

a la roda de premsa

podeu veure el vídeo a www.jerc.cat

Les JERC a Bolívia (2)

2008-01-18T16:07:00.000Z

per problemes tècnics el primer post s'ha borrat, quan tinguem temps el tornarem a fer

de moment una delicia

Des de Bolívia (1)

2008-01-16T00:44:00.000Z

A l'avió de cami cap a Buenos Aires

Si en el passat post, us escrivia, de tot el trote d'avió que ens tocava fer per arribar fins a la Paz, avui, un cop arribat, i desprès de 4 vols, sortint dels Països Catalans, passant per Espanya, Buenos Aires, Santa Cruz (Bolivia), i la Paz, ens ha tocat un dia molt mogudet.

Pendre el sol durant un parell d'hores a Buenos Aires, 30€

Tambè haig de dir, que el viatge, va ser d'allò més variat, des d'anar a pendre al sol a la gespa dels voltants de l'aeroport de Buenos Aires, i haver de pagar una pasta per les 4 hores de sol en forma de taxes, i d'anar a parar a Sta Cruz, amb una calor infernal d'allò més tropical, ens plantavem a la Paz, desprès de més de 30 hores de anar d'un lloc a l'altre del món.

A l'aeroport de Santa Cruz ja força demacrats

La Jornada d’avui a començat d’allò més moguda. Sense gaire temps per descansar desprès de d’interminable viatge, ens hem llevat a les 6 del matí, per tot just sortir a les 7 en punt, cap a la antiga ciutat del Sol, actualment coneguda com Tiwanaku.

Al mini que ens ha portat a Tiwanaku

El viatge fins allà, ha estat del tot més característic i sorprenent. Principalment aquest mati era el primer contacte real amb la ciutat. Una ciutat, situada enmig d’una vall, on les zones riques es concentren a la part més baixa de la vall, per tal d’aprofitar, el poc oxigen que es respira a l’aire fruit de la gran altitud en la que ens trobem, uns 3800 metres sobre el nivell del mar.

La Paz

Ens hem desplaçat fins la ciutat del sol en una especie de furgonetes, taxi, bus, o quelcom semblant anomenats minis. Un transport d’allò tot peculiar. D’allà fins a la ciutat del sol una bona hora i mitja, en una carretera d’allò més perduda, i amb uns conductors d’allò al més pur estil Grand Theft Auto, o quelcom joc semblant de conducció perillosa.

La Ciutat del sol de fons

La ciutat del sol, simplement una cosa espectacular. Enmig d’una vall a uns 3900 metres d’alçada, una vall immensa, plena de camps verds. Allí tambè hem pogut dinar, provant un plat de Llama, si aquell animal tant típic d’aqui, i a la vegada, ens hem començat a aficionar als Mates de Coca.

Més ciutat del Sol

i més ciutat del sol

D’allà hem tornat cap a la Paz, per reunir-nos amb Fidel Surco, Secretari General de la Confederación de Colonizadores de Bolívia(CCB). Actualment, la CCB, és un dels tres moviments socials i polítics que fundaren el MAS-IPSP, i que des de el govern apliquen les polítiques del nou socialisme Bolivià.

On vàrem dinar Yama

Durant la trobada, s’han tractat entre d’altres qüestions, els treballs de l’assemblea Constituent de Bolívia, les polítiques públiques en matèries d’educació i d’ajudes pels joves que s’estan impulsant des de el Govern per afavorir el canvi social i econòmic de la República de Bolívia

Un moral pro EVO

També s’ha tractat la situació de reconeixement oficial de les més de 30 comunitats indígenes, que conformen el país. En aquest sentit, els representants de les JERC han aportat la seva experiència viscuda en el procés de normalització lingüística viscut als Països Catalans.

Trobada amb Fidel Surco, Secretari General de la Confederación de Colonizadores de Bolívia

Durant la trobada, el dirigent del MAS, Fidel Surco, s’ha interessat per la situació política i social dels Països Catalans, i per la lluita pel dret a decidir del poble català.

Foto a la Seu del MAS a la Paz

Ara són les 9 de la nit i anem a sopar amb els Joves del MAS, i la seva executiva nacional. En els propers dies seguirem informant

Des de l’altre punta del món

Una abraçada a tothom

Propera destinació: Bolívia

2008-01-10T19:43:00.000Z

Dons si, el proper Diumenge, 13 de gener, fins el dilluns 21 de Gener, estaré fora.

Aquest cop toca anar a Bolívia, fruit d’un projecte que estem portant a terme les JERC des de la Comissió de Política Internacional, amb el MAS Bolívia.

el recorregut del viatge via google earth

En total el viatge són al voltant de 23.851 km en avió. Dels Països Catalans (Barcelona), passant per Espanya(Madrid), per Argentina (Buenos Aires) fins arribar a Bolívia (La Paz), i de tornada, sortint de la Paz, via Perú (Lima), Espanya (Madrid) i arribant als Països Catalans (Barcelona)

A partir de dilluns, i si trobem accés a Internet, esperem que si, ja ús informaré de l’experiència, i el treball que anem a fer amb els companys del MAS Bolívia

De viatge (3): Països Catalans – Euskal Herria ( Gasteiz- Dulantzi - Bilbo) – Espanya (St. Domingo de la Calzada, La Rioja) - Països Catalans

2008-01-09T18:19:00.000Z

Sense cap ànim de seguir fent-me pesat, avui acabo, per fi, el resum de les meves mini -vacances, que us he anat explicant aquests últims dies. Segurament m0haurè deixat cosetes, però per no fer d’aquest bloc, uni-tematic, crec oportú, i segurament vosaltres, els pocs que hem llegiu, segurament ho agraireu.

Si en el passat post parlava sobre les festes, aventures i sensacions, de l’estada per Euskal Herria, avui hem toca parlar dels altres tres dies, en que els vaig passar al país del costat.

Tot i no desplaçar-me gaire, tant sols estàvem a menys de dues hores de Bilbo, tot s’ha de dir, que el canvi de país era d’allò més destacat. Des de la gent que et trobaves pel carrer, la seva forma de vestir, parlar, i relacionar-se, fins a la diferència en el paisatge, al passar de moltes muntanyes, i molt verdes, a passar a viure aquell fred, totalment sec, en una immensa plana on tant sols de lluny observaves grans muntanyes plenes de neu.

De fet, i el que no vull pas dir, és que uns haguessin estat millors que els altres, simplement, la gent era diferent. A Espanya, es vivia un altre rotllo. I aquesta és la sensació que vàrem tenir, no només jo precisament. Era totalment una altre forma de ser i de viure.

Varem començar el tour per la Rioja, arribant al que seria la nostre casa pels següents tres dies, a Santo Domingo de la Calzada. I tot just arribar va ser dinar, fer una migdiada per recuperar les forces de la festa del dia anterior, i anar directes cap a Logroño. Allí, ens vàrem dedicar a fer una visita rapida pel centre, tot, mentre consumíem i fèiem una ruta de bar en bar tastant, les especialitats en tapes, o pinxos, de cadascun dels bars. Ha destacar, que la gent es fotia xarrups de cervesa, en cada tapa. Un fet que vàrem patir desprès ja que nosaltres, com a xulus que som, vàrem fer els dos primers amb una canya de cervesa, i en el segon, ja vam veure, que el tercer pinxo l’acompanyaríem amb un xarrup d’aquells de cervesa. Personalment, els pinxos, jo hem quedava amb els de Bilbo, ja que la majoria dels que vam provar, basaven el seu ingredient principal en xoriç, un fet que personalment, un o dos estan força bè, però al tercer, ja cansava

Aquell mateix dia, ens vàrem prendre la nit de ligths, sobretot fent més futbolins que patxarans, ja que havíem de guardar forces per l’endemà que ja érem cap d’any.

Ja el dia 31, i desprès de dormir moltes hores, a la tarda, vàrem anar amb el Sergi, mentre la gent descansava, a fer un vol amb el cotxe, tot escoltant un magnífic “remember” d’algun d’aquells cd’s que escoltàvem quan érem més jovenets, i que de tant en tan escoltem, com Gigi d’Agostino, i acabant per una perla de CD que vàrem trobar pel cotxe, amb les cançons més famoses de la anomenada música màquina, ja siguin des de el Fly on the wings of love, fins al Dj!

Ja a mitja tarda, i abans del sopar, vàrem fer allò típic de anar a fer una birra, amb la intenció de fer-ne una tant sols, i que al final, no saps com en fas unes quantes, amb uns patxarans de propina. Un fet aquest, que va portar a que algú, del qual no diré el nom, es retires a dormir tot just abans de les campanades, i es despertes al cap de mitja hora, tot recuperat de la situació d’embriaguesa bonica amb la que havia començat a sopar.

I de la nit, dons que dir, una nit de cap d’any diferent, vestits, vaja més ben dit disfressats de Cawboys, amb les nostres pistoles i el gorro, de bar en bar i acabant la nit a una discoteca del poble, on a les 8 del mati, quan ens dirigíem a dormir, encara entrava un munt de gent. En definitiva, una nit d’aquelles, molt positiva en el sentit econòmic, on tant sols ens vam deixar no més de 20€, i amb la trista noticia, d’haver perdut, en alguna barra de bar, o haver donat a algú, les pistoles, per acabar així sent un cawboy embriagat, sense pistoles amb les quals disparar.

En total i ja per acabar, unes vacances d’allò més diferents, i d’estils ben diversos. Sortint dels Països Catalans, passant per Euskal Herria, i acabant a Espanya. On en tots els llocs, la festa i les sensacions han estat ben diferents, però a la vegada genials

P.D: Estic a la Uni així que quan arribi a casa ja penjarè les fotografies corresponents

De viatge (2): Països Catalans – Euskal Herria ( Gasteiz- Dulantzi - Bilbo) – Espanya (St. Domingo de la Calzada, La Rioja) - Països Catalans

2008-01-05T15:53:00.000Z

Si en el passat post us parlava del primer dia de vacances, dons avui us parlaré del segon, tota una obvietat lògica.

El cas és que hem vaig despertar ben aviat, si conteu que havíem dormit ben poc i la festa per Dulantzi s’havia allargat fins ben tard. I és que eren cap allà les 10 del mati quan deixava aquest poblet de Araba, i hem dirigia cap a Gasteiz, on el meu company Sergi s’havia perdut entre copes i copes de birres i cubates.

Un cop ja recollit el perdut del meu amic, ens dirigíem cap a Bilbo. Va ser tant sols entrar amb el cotxe pels carrers de Bilbo, i veure un munt de gent amb estelades i Ikurrinyes pels carrers de la ciutat, va ser arribar a l’hotel i veure com un grup de catalans i catalanes també descarregaven totes les maletes a l’hotel, guarnits amb tota la vestimenta típica d’un partit de la selecció catalana, estelades, bufandes, samarretes, i fins i tot alguna barretina que posava el toc tradicional a tota aquesta moguda reivindicativa.

la carpa a les 12 del migdia, un gran ambient

De fet vàrem estar a un hotel força barat, però molt ben cuidat, i amb un cert toc de qualitat, que no vàrem poder gaudir, ja que un cop deixades les maletes i d’una bona dutxa, vàrem començar la festa prèvia al partit cap allà la una del migdia.

al gughengheim (s'escriu així?)

Ens vàrem recórrer els carrers i monuments més típics i cèn trics de la ciutat, i l’ambient semblava més típic d’una final de champions, que d’un altre partit de costellada de dos països, que volen tenir el mateix dret que tenen Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord i Anglaterra. En definitiva, que tot estava preparat per una cosa gran. Tothom passejant amb la seva bandera, gorros, samarretes bufandes, i de tant en tant, algun vasc, al veure’t amb la estalada al coll, et saludava amb un Visca Catalunya Lliure, et convidaven a alguna que altre cervesa, i la feies petar, aquell petit instant en que recorries entre la immensa multitud de gent un dels carrers amb més ambients del centre de Bilbo.

Va ser per allí on ens vàrem començar a trobar la gent de casa, que igual que nosaltres s’havia desplaçat a Bilbo, per viure de primera mà aquella festa de germanor, encapçalada per un partit de futbol. Cap a les dues ens vàrem juntar amb els companys de Barcelona, i al cap de pocs minuts, també és varen afegir companys de Ponent, de Comarques de Girona, entre d’altres.

una de les moltes comitives jerkis passejant el migdia per Bilbo

Tot i que vàrem acabar dinant a un Bocatta, l’ambient va seguir mentre dinàvem, amb càntics de taula a taula, i amb moltes rialles, com aquella del ja famós “vull esmorzar” tot acabant de cantar el “No volem ser...”

st andreu i blanes a Bilbo

I va ser tot just acabar de dinar, que marxàvem cap a la Mani en favor de la oficialitat de les seleccions Catalanes i d’Euskal Herria. Una Mani d’aquelles impressionants, amb un munt de gent per tot arreu, que confirmen aquella típica regla, que si existís un esport olímpic basat en fer Manis i Pancartes, els Bascos no tindrien pas cap rival, i sinó només us fa falta anar per Euskal Herria perquè a tot arreu i trobaràs, una pancarta, cartells o murals, i segurament que un cop a la setmana una manifestació també et trobaràs. Així que sana enveja del gran poder d’implicació social i política de la societat d’Euskal Herria.

a la catedral

Tot just desprès ja vam anar fent camí cap al partit, on de camí i fent unes birres als bars del voltant de la Catedral, ens vàrem trobar a altres amics i companys del Vallès, mentre fèiem temps per entrar al partit. Del Partit poca coseta, gran ambient, molt bon rotllo amb els companys bascos de la grada, i un empat, on el clar guanyador va ser la festa, i el bon rotllo.

Un cop ja acabat el partit, jo i en Sergi vàrem marxar cap a la carpa del centre, on tocava Betagarri, i on ens havíem de trobar amb la gent del dia anterior de Dulantzi, on va ser amb ells amb qui ens vam quedar de festa tot el concert.

els bascos i en Sergi

Tot just desprès, va ser qüestió de trobar-nos un altre cop amb la gent de Barcelona i de Lleida, on vàrem seguir visitant molts dels bars de la ciutat fins les 5 del mati.

En Moliner, en Gomez i en Daudèn de festa

P.D. Demà seguirem informant de la resta de dies, i amb més fotos, sobretot d’aquest dia, ja que la principal camera que vàrm fer servir va ser la del Sergi

De viatge (1): Països Catalans – Euskal Herria ( Gazteiz- Dulantzi - Bilbo) – Espanya (St. Domingo de la Calzada, La Rioja) - Països Catalans

2008-01-03T01:46:00.000Z

Com alguns ja sabeu, aquests últims 5 dies, m’he agafat unes mini vacances, per desconnectar una mica de tot, ja sigui de les JERC (d’això mai t’hi pots acabar de desconnectar del tot com voreu) o de la uni.

De fet, el viatge, no era res de l’altre mon, per sort, o per desgràcia no anava pas a l’altre punta del món, sinó que tant sols anava a recórrer tres països ben diferents de la geografia Ibèrica.

Sortíem el dia 28 de bon mati, tant de matinada, que tant sols va donar temps de dormir ni mitja hora, si s’en pot dir dormir, per poder emprendre camí, fins a Sto. Domingo, no el que a tots us ve al cap, sinó que un Poblet, de la Rioja, ben a prop d’allò que en diuen la cuna del Castellano, San Millan de la Cogolla. Allí vàrem deixar a les 3 noies que ens acompanyaven a mi hi ha en Sergi en el cotxe per retrobar-nos-hi amb elles 2 nits més tard.

Al cotxe amb la Marta, la Laia, la Cristina, en Sergi i jo mateix

Un cop feta aquesta parada tècnica, vàrem marxar des de Santo Domingo fins a Gasteiz, amb la companyia d’en Toni i l’Ada, que ens varen acompanyar en el dinar a la capital de Araba. Allí vàrem dinar al Bar Zazpi (7), un bon menú i molt bo per cert. Un bar molt recomanable situat al centre de la capital alabesa, en un dels principals carrers de bars de la ciutat.

Ja desprès de dinar, ens vam dirigir a Dulantzi, on en Sergi i jo havíem de passar la nit. Dulantzi, un poblet a les afores de Gasteiz de prop més de 2000 habitants. Allí, ens havíem d’allotjar a casa de tres germanes euskaldunes, que havíem conegut sobretot a l’Acampada 08 i en algun que altre acte.

Dulantzi

Ja a la tarda, vàrem anar de bars per Gasteiz, amb diferents amics que havíem conegut a l’Acampada jove, tots ells d’Araba i amb la Marta de Girona, on aprofitant que passàvem la nit allí, vàrem quedar amb tots ells. Allí, a Gasteiz, vaig aprofitar per anar a una manifestació, com de les que es fan cada últim divendres de final de mes, en favor de l’acostament dels presos bascos a casa. I de fet val a dir que va ser una experiència molt gratificant, i de fet vista amb una certa gelosia. Gelosia en el sentit, de la voluntat d’implicació de la gent en la vida política i social del país, i que per desgràcia tant ens falta en el nostre país. Nosaltres podem parlar que hem pogut reunir no se quantes persones a la passada mani organitzada per la PDD, però és que allà, en aquella concentració i manifestació, que cada mes es repeteix, hi havia, i sense exagerar, més de 800 persones.

Desprès de la Mani, vàrem anar a recollir a la resta de gent que s’havia quedat al bar, per seguir fent alguna que altre copeta, i tot seguit tornar cap a Dulantzi a sopar i a fer una mica més de festa. I així va anar, la nit a sopar a casa de les 3 germanes, i desprès a fer algunes birres pels bar del poblet, que tot i tenir tant sols 2000 habitants hi havia uns 10 bars, amb força ambient. Ja per acabar a tall d’anècdota, i un fet segurament molt sorprenent, i que no era pas el primer cop que vivia, destacar la implicació, o el fort arrelament tradicional que tenen els bascos a tots nivells. Perquè, alguns ho trobareu freak, però jo ho trobo purament envejable, i que deixa molt a dir, i molt de respectar, que un grup de joves, pugui acabar la nit de festa, a casa seu, ballant balls del país i passant-s’ho d’allò més be.

de festa amb la Nebai i la Garazi

Podreu dir que amb aquest relat, que els propers dies aniré continuant per no fer-me gaire pesat, que pateixo una Baskitis molt greu. Jo més aviat, li diria, un sentiment d’admiració, cap a un país i una cultura, que cada cop que la intento conèixer un xic més, sempre m’acaba sorprenent

Els propers dies seguiré explicant i posant més fotos, de moment podeu veient fotos al fotolog

Defensa de les Balears per Joan Riera . Periodista del Diari de Balears

2007-12-12T11:48:00.000Z

Perquè la nostra Nació és de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó

extret de Diari de Balears

A Joan Puig, defensor de les Balears

Arriben fosques noves del Principat. Esquerra Republicana ha decidit que Joan Puig no sigui el cap de llista a les pròximes eleccions generals per Girona. El posen de número dos, ja que la direcció nacional del partit donà suport a Francesc Canet com a cap de llista oficialista. Això vol dir que Puig pot no sortir elegit com a diputat. És preocupant per a l’Arxipèlag. A la passada legislatura, Puig es féu càrrec de la representació al Congrés dels interessos de les Balears a la Carrera de San Jerónimo. I ho acomplí a la perfecció. Les Balears no tenen cap diputat nacionalista. Ara mateix n’hi ha quatre del PP i quatre del PSOE. Aquests dos partits s’han repartit la tallada des del primers comicis del 1977. I clar, a Madrid comanda la disciplina. Ja és tradició que els diputats elegits per Balears es quadrin davant les ordres de Génova i Ferraz. Amb Puig defensant les Balears canviaren les coses. Primer es féu visible a l’Arxipèlag i contactà amb tots els que el podien apropar a la nostra realitat tan específica, tan envoltada de mar i d’ambicions. I després donà la cara pels illencs amb energia sorprenent com pocs principatins ho han fet mai pels balears a l’hora de la veritat. Puig ha fet aquí viva la famosa frase de Haggart: la sang és més espessa que l’aigua. Has demostat que l’activa, forta i limitada sang que ens uneix és molt més important que la immensa i fonda Mediterrània que ens separa.

Puig tal volta pagui ara que no tingué por de ficar-se dins l’aigua fins al coll, amb la credencial de diputat a la boca, en defensa de la nostra costa i per preservar el dret de pas de tots els illencs.

Puig denuncià la piscina que empra Pedro J. Ramírez, un protegit madrileny de Jaume Matas i del PP, a la Costa del Pins, a zona marítimoterrestre. Al Congrés, les iniciatives de Puig han posat contra les cordes la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, que ha hagut d’anunciar mesures de protecció de la costa illenca. Puig ha fet més per les Balears en quatre anys que la gran majoria de diputats elegits aquí en tres dècades de submissió quarterera a les seves cúpules madrilenyes.

I aquells que no han volgut Puig de número u que no oblidin com ha plantat cara i ha deixat en ridícul al totpoderós Ramírez. Els que li han barrat el pas han fet més per Pedro Jota que l’anterior Govern del PP de Jaume Matas.

Aquesta evidència hauria d’obligar a cavilar a la direcció d’ERC a Barcelona. Que recordin que el període més negre del Principat durant tota la seva Història s’ha produït quan Mallorca ha estat portaavions de l’extrema dreta. Joan Puig va comprendre fa uns anys que lluitar pel Principat era aconseguir, entre d’altres coses, que a les Balears no fos primer arraconada i després anihilada la llengua catalana com a primer experiment del que li podria passar a Catalunya d’aquí un parell o tres de generacions.

I començà la seva lluita pel bé més preuat, pel territori; i pel seu punt més dèbil i ambicionat pels messetaris; la costa. I aconseguí fer perdre el nord al cap mediàtic del PP en el Manzanares, que es va veure forçat a fer autèntiques pallassades per mantenir els seus privilegis sobre una piscina que barra el dret de pas.

L’home de la investigació dels GAL, del Míster X i del enterado Pte, l’home que dugué Aznar al poder el 1996, l’home més influent dins l’àmbit de la dreta espanyolista va recular davant Puig, probablement l’únic polític que ha demostrat que no li tenia por.I arribi o no arribi a diputat, Joan Puig ha deixat per sempre la seva empremta d’honor i victòria a les petites i dèbils Balears.I nosaltres pocs, nosaltres feliços pocs, nosatres banda de germans, jamai no l’oblidarem.

Joan Riera . Periodista.

Va de publicitat...

2007-12-12T11:32:00.000Z

En primer lloc el vídeo de pre-campanya d'ERC amb motius de la gent que ens diuen una raó per voler la independència.

Podeu dir el vostre a www.per-aixo-vull-la-independencia.cat

En segon lloc, dons un gran anunci com pocs s'en veuen, el del CD d'Obrint Pas, Benvingut al Paradís

Per uns mitjans de comunicació lliures de pressions polítiques

2007-12-10T23:31:00.000Z

Us adjunto l'enllaç per adherir-vos al manifest iniciat per les JERC de Comarques Gironines en favor de uns mitjans de comunicació lliures de pressions polítiques, fruit de les declaracions nafastes que va fer un dirigent del PSC la passada setmana

Per adherir-vos heu d'entrar al web: http://www.perlallibertatdepremsa.cat

El manifest és el següent

Arran de les reiterades declaracions dels darrers dies fetes en nom del PSC per part de Joan Ferran, Portaveu Adjunt de tal partit, i creient en la necessitat vital d'iniciar la següent campanya per la salut democràtica i de llibertat de premsa, les JERC Comarques Gironines impulsa la obertura d'aquest portal tot cridant els ciutadans a signar per manifestar el seu rebuig i més rotund NO a les pressions polítiques envers els mitjans de comunicació i informació.

En vista de la pressió directa que ha practicat els darrers dies el PSC, en aquest darrer cas als mitjans de comunicació públics de Catalunya, i creient, doncs, que aquesta iniciativa que hauria de sorgir de la societat civil s'estava fent esperar massa, les JERC Comarques Gironines hem cregut convenient iniciar-la com a punt d'unió de tots els ciutadans que , independentment de la seva opció política, es mostren fermament en contra de les pressions que els sectors polítics dominants puguin exercir sobre els mitjans de comunicació tan públics com privats. Així doncs, presentant-nos com a ciutadans anònims, catalans i catalanes, i amb independència de la nostra opció política, fem una crida a sumar-se a la campanya a tots aquells ciutadans, associacions i organitzacions de qualsevol caire que:

1- Apostin per la llibertat d'opinió i de premsa, la pluralitat i el respecte a la coincidència o discrepància envers qualsevol opció política respectuosa amb els drets humans.
2- Es mostrin fermament contraris i molestos amb les pressions exercides pel PSC a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que pretenen que la Corporació adopti criteris d'informació segons si es beneficia o no al partit esmentat, en comptes de fer-ho seguint criteris d'estricta objectivitat.
3- Creient en la importància d'uns mitjans de comunicació lliures a l'hora d'informar, vulguin demanar als periodistes que exerceixen a Catalunya que no es deixin pressionar pels poders públics i, així doncs, que denunciïn públicament i sense embuts qualsevol xantatge o pressió que se'ls exerceixi per part de tercers, com ha estat el cas dels darrers dies.
4- Creuen en el model de Televisió i Ràdio Nacionals, amb objectivitat, dirigits a Catalunya i a la seva gent, així com també per als diversos territoris de parla catalana, que són per als que emeten, i que segueixin amb la seva tasca de normalització lingüística i reflectora de la identitat i història innegables del poble de Catalunya, model també posat en dubte a les pressions.

Els sotasignats d'aquest manifest creiem que aquesta reacció no podia esperar més. Ja ens vam sentir esgarrifats quan el passat mes de març el cap de comunicació de José Montilla, Antonio Bolaño, va amenaçar el redactor cap de política del diari La Vanguardia, amb la frase textual de " Te juro que no voy a parar hasta joderte", si no deixava de publicar un article que no considerava del seu al grat. Acceptant les disculpes de Bolaño i escoltant les paraules de Joaquim Nadal, el qual declarava que "ni es pressionen, ni es pressionaran els mitjans de comunicació", ara ens trobem davant un episodi de clar assetjament cap a la CCRTV en el seu conjunt. Per descomptat, ens sembla igualment greu la pressió a grups privats de comunicació, però tanmateix, considerem que fer-ho als mitjans públics és el súmmum de l'inacceptable i l'expressió més clara d'allò que és rebutjable.

Ja en conclusió, i tot recordant-nos aquestes actituds a temps que crèiem superats, aquest manifest promogut per i per a ciutadans catalans vol ser un avís directe als sectors polítics corresponents per dir PROU a les pressions des d'altes instàncies al periodisme en el seu conjunt, i també per a donar, des d'aquí, tot el nostre suport als professionals que conformen i treballen dia rere dia a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i que no deixen de ser això: professionals.

Tranquem amb Espanya, Independència!

2007-12-05T15:03:00.000Z

S'acosta el dia 6 Desembre dia de la constitucióde l'estat espanyol, on les JERC dels diferents territoris han organitzat diferents actes arreu dels Països Catalans, dels quals durant el cap de setmana podrè anar a tres. Demà de bon mati cap a Lleida, a la tarda el concert de Barcelona, on actuarà el company Gerard Sesé i Living (Pl de la Mercé) i divendres nirè a disfrutar del concert que organitzen els companys de Tordera per celebrar el 1 aniversari de la nova activitat de les JERC a Tordera.

Ja informarè del cap de setmana mogudet, tot i això, us deixò el llistat d'actes

Dijous 6 de desembre:

Lleida (Segrià) - Plaça de la Paeria a les 12 hores
Manifestació unitària.

Sueca (Ribera Baixa) - Casal Jaume I a les 14 hores
II Paella Independentista.

L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) - Davant la Farga a les 16.30 hores
Paradeta "Estalvia't el Rei". Posteriorment, marxa fins a la plaça de l'Ajuntament i lectura del manifest.

Barcelona - Plaça de la Mercè a les 19 hores
Concentració amb la participació de representants de les plataformes sobiranistes Pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés. Tot seguit, concert amb Living i Gerard Sesé.

Divendres 7 de desembre:

Tordera (Maresme) - Plaça de l'Amistat a les 23 hores
Concert anticonstitucional amb els grups Esbatec, The Corkscrew i Skafam.

Llucmajor (Mallorca) - Ronda Migjorn (Pub Odeón) a les 23 hores
Concert gratuït amb els grups Malakagna i Black Apples.

Tots a la MANI del dia 1 : 'Som una Nació i diem PROU"

2007-11-27T21:12:00.000Z

Un cop més ens toca mobilitzar-nos. La societat catalana, ja porta prou temps patint la mala gestió de les infraestructures dels Països Catalans per part dels diferents Governs de l’Estat Espanyol.

Per aquest motiu, la Plataforma pel dret a decidir, juntament amb moltes entitats civiques i socials dels Països Catalans, i diferents partits polítics, entre ells ERC, s’han adherit a la manifestació que anirà de Pl. Catalunya a l’estació de França el proper dissabte 1 de Desembre a Barcelona

Per això, el grup municipal d’ERC de Blanes, juntament amb les JERC vam realitzar la següent moció que va ser aprovada amb el suport de CiU, EUiA-ICV i ERC, amb l’abstenció del PP i el vot en contra del PSC-PSOE.

Us deixo amb la moció, que entre altres coses, conté que l’ajuntament organitzi autocars Gratuïts des de Blanes cap a Barcelona:

Davant la crida realitzada per la l’organització cívica i social “Plataforma pel dret a decidir”, que rep el suport de més de 700 entitats del nostre país, on s’insta a la societat catalana a sortir al carrer davant la greu situació que esta vivint el nostre país, i contra el desgavell a les infraestructures i xarxes viàries que pateix el Principat de Catalunya.

Des de l’Ajuntament de Blanes, com a màxim òrgan de representació de la ciutadania de Blanes, que a diari, patim, la manca d’inversió en infraestructures per part dels diferents Governs de l’Estat Espanyol, considerem necessari vincular-nos i participar en la manifestació convocada el proper 1 de Desembre sota el lema 'Som una Nació i diem PROU! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures” i que tindrà lloc a Barcelona.

Aquesta manifestació, té com objectius prioritaris plantar cara davant la greu damnificació que està patint la ciutadania catalana amb el caos viari; i exigir el traspàs de la xarxa de transports i d’infraestructures a la Generalitat, la publicació de les balances fiscals, i la recaptació i gestió de tots els impostos des de Catalunya

És per aquest motiu, que proposen al Ple de l’Ajuntament de Blanes l’aprovació dels acords següents:

1- Adherir-se a la convocatòria realitzada per la Plataforma pel Dret a Decidir.

2- Fer una crida a la participació de la ciutadania Blanenca a la manifestació del proper dia 1 de Desembre a Barcelona, a traves dels mitjans de comunicació públics, la publicació d’aquesta convocatòria a la pàgina web de l’Ajuntament de Blanes, l’enviament d’un correu electrònic a tots els correus sota el domini “blanes.cat” i “blanes.net” i la col·locació de cartells informatius a les diferents oficines de l’Ajuntament de Blanes

3- Organitzar autocars, segons la demanda, per tal de facilitar a la ciutadania la mobilitat i la participació a la manifestació que tindrà lloc el proper dissabte 1 de Desembre a Barcelona, a partir de les 5 de la tarda amb el recorregut de Plaça Catalunya fins a l’Estació de França

Trobada entre les JERC i el MAS de Bolívia

2007-11-25T01:29:00.000Z

Si ara fa uns dies, us comentava, que havia agafat la responsabilitat de ser secretari de relacions internacionals de les JERC, dos setmanes desprès, ja he pogut començar a treballar el dia a dia del que comporta aquesta secretaria.

Principalment, aquestes setmanes, les portem centrades entre d’altres coses, a treballar un projecte que les JERC porten treballant des de principis d’any, i que és un projecte de Cooperació amb les joventuts del Movimiento al Socialismo de Bolívia (MAS). Tot s’ha de dir, que és amb aquest projecte que les JERC ens comencem a introduir en el món de la cooperació al desenvolupament, i a la vegada a crear dinàmiques com a organització, en temes de Cooperació. Unes dinàmiques, que entrarien en la mateixa línia, que ha agafat aquesta nova permanent, de incentivar i crear un discurs propi en alguns àmbits que fins ara els tocàvem per sobre, i que a partir d’ara és volen potenciar, com seria el cas de totes les qüestions que es refereixen al medi ambient.

D'esquerra a dreta: Gerard Coca (Portaveu Nacional de les JERC) Andreu Criquet (representant de la comissió de Pol.Internacional.) Marc Puig (Secretari de Relacions Internacionals de les JERC) i David Herrada (representant i diputat del MAS)

Tot i tenir una història ben curta políticament parlant, tant sols porten uns 10 anys de vida política, el MAS ha esdevingut el principal partit de la República de Bolívia. Actualment, és el grup majoritari de Bolívia, amb un resultat a les passades eleccions de més del 55% del sufragi i que té com a principal cara visible a nivell internacional, el president de la república de Bolívia, Evo Morales.

Durant aquesta setmana, i aprofitant que els companys de Solidara, han portat a David Herrada, als Països Catalans, hem volgut aprofitar la seva estada per tenir un contacte, amb el que és un dels principals dirigents del MAS, i amic personal del President Evo Morales, no tant sols per aprofundir i planificar alguns detalls, del projecte de Cooperació entre les JERC i les Joventuts del MAS, sinó per també poder conèixer de primera mà, la vertadera situació que actualment està vivint el país.

I la veritat, i desprès de passar diversos dies xerrant amb el diputat del Parlament Bolívia, David Herrada, un es dona compte, i a la vegada queda admirat, de les complexitats i les grans diferències entre la situació dels Països Catalans i de Bolívia. He pogut observar, i escoltar en deteniment, com en David, ens explicava la situació política amb la que es troben a Bolívia, i hem pogut escoltar, com el desig de les classes populars d’un país, passa de desig a realitat.

El desig de les classes populars, de que l’estat, treballes d’una vegada per totes a la millora social del país, ens comentava com per exemple, s’ha passat en el període d’un any a que 100 dels prop de 300 “pobles” del país passesin a declarar-se amb una taxa 0 de analfabets, i que calculaven que en el període de dos anys vista, aquesta situació d’analfabetisme 0 s’amplies a la resta del territori.

Contemplava amb admiració, la seva idea com a polític de la socialització dels bens propis, i la hospitalitat, i l’esperit de compartir, allò que un té amb la resta del poble. Ens explicava com amb el seu sou de diputat, destinava la gran part del seu sou, a ajudar a compatriotes de la seva província a fer desplaçaments a la gran ciutat entre d’altres, o l’aposta clara del Govern a incentivar i socialitzar polítiques de salut i ensenyament per la societat boliviana.

En definitiva, moltes anècdotes, polítiques i experiències que s’hem fan difícils de resumir, però com ja us he dit, totes, encarades a la millora social, i a la vegada amb una legitimació que en molts territoris supera el 70% del sufragi, però que per temes de distribució de escons i senadors al parlament, fa que tinguin una majoria del 55 %.

Per tant, i desprès d’aquesta setmana, m’he quedat encara molt més convençut, de que ens queda molt per aprendre, i molt per treballar, i d’una de les parts d’on hem d’agafar exemple, és dels projectes, i de les situacions que s’estan produint de transformació social i política de l’Amèrica llatina. I que per sort, la gent de les JERC les podrem anar a palpar properament i de primera mà a Bolívia.

Del 4rt Cinturó, a la N-II del Vilar

2007-11-18T21:10:00.000Z

Desprès d’aquest cap de setmana, on definitivament, me quedat a la capital del principat, fruit de diferents ocupacions durant el cap de setmana, diem que tampoc ha estat tant malament com s’esperava. Molta festa, primera Permanent Nacional, unes jornades sobre polítiques de Joventut i una mani.

Tot i això, destacar la manifestació d’aquest diumenge al mati a Granollers, on i hem anat amb els companys de JERC del Vallès, amb alguns dels companys de la PN de JERC, i amb els amics de comarques que també s’han arribat fins a Granollers.

En aquest sentit, la manifestació era en contra de la construcció del ja conegut 4rt cinturó. És tracta d’una obra faraònica de la qual afectaria a diferents comarques del voltant de Barcelona, des de els “Vallessos” fins el Baix Llobregat i el Penedès. Destruint així, diferents paratges, que a la vegada fan la funció de pulmons verds, en unes comarques, per desgràcia ja superpoblades, i sovint mancades d’espais com els que estàn en perill amb la construcció d’aquesta via, coneguda popularment com el 4rt Cinturó.

Per tant ens trobem en una situació, on quan en comptes de prioritzar la construcció de noves vies de transport públic, ampliar serveis, ja siguin serveis de qualsevol tipus, o per altre millorar i ampliar les actuals carreteres com és la que uneix Mollet i Sabadell, entre d’altres, veiem com part de l’administració, actualment són ICV-EUiA i ERC qui s’oposen clarament al traçat, aposten per formules que tant sols acaben per destruïr encara més el nostre territori.

Semblant al cas del 4rt cinturó, però no amb tant d’abast, ens trobem amb el cas de Blanes i el ja famós traçat de la N-II pel Vilar i Sant Daniel, i que des de ERC, vàrem ser els primers i únics en posicionar-nos en contra del traçat plantejat, i que destruïa un dels principals paratges verds de l’entorn de Blanes, però que per sort, però potser massa tard, ara per ara tots els grups locals excepte PSC-PSOE, si han posicionat en contra.

En el cas de la N-II ens trobem amb la incongruència de que des de l’administració central s’ens planteja un traçat, on s’obra un nou vial per un paratge gairebé verge, diferint de la política que s’ha portat fent en els altres trams que ja s’estan desdoblant pel mateix traçat que l’actual. Ho hem dit i ho seguirem dient, perquè la coherència ens diu que si hem de desdoblar la N-II, un fet necessari, sigui el més a prop de l’actual traçat, no perquè passi per el poble que passi, sinó perquè creiem que és una simple qüestió de coherència i de respecte al medi. I no ho diem nosaltres, ho diuen informes.

Us recomano l'article explicatiu de la Portaveu de JERC Sabadell que ha publicat al seu fotolog

300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència

2007-11-15T12:44:00.000Z

Article públicat en el darrer número de la revista Actual:

(http://www.actualrevista.net/index.php?content_id=7602)

Des de ja fa uns mesos, i en aquesta mateixa revista, diferents lectors carreguen contínuament contra la posició de l’Esquerra Independentista de les JERC i ERC. En el seu moment, ja van criticar, des de l’ignorància, que a la barraca de les JERC de Blanes i amb una pancarta reclaméssim el compliment de la Constitució i de les lleis de l’Estat Espanyol, on es recull el dret de tots els presos, polítics o no, de complir la seva condemna el més a prop possible del seu lloc d’origen i residència.

Podreu dir, és que alguns d’ells són terroristes i han matat a persones i ho mereixen. Correcte, són uns actes totalment condemnables, tal i com s’ha fet sempre des de les JERC i ERC. Ara bé, poseu-vos vosaltres a la pell de cadascuna d’aquelles mares, fills o filles, que per causes independents a ells o elles, tenen el seus pares, mares o fills a una presó a més de 600 km amb totes les complicacions que això suposa alhora de visitar-los. I aquesta, tant sols aquesta, era la reclamació que fèiem des de les JERC, i que seguirem fent.

Nosaltres encara esperem la condemna rotunda i clara de tots aquells atemptats a les llibertats nacionals per la via violenta que ha estat exercint l’Estat Espanyol des de l’inici de l’ocupació dels Països Catalans, ara ja fa més de 300 anys.

Seguim esperant el retorn dels arxius i documents de tots aquells demòcrates catalans que varen patir l’expropiació d’aquests, seguim esperant les balances fiscals, una xarxa de rodalies que funcioni, una xarxa elèctrica que no ens deixi sense llum, i per sobre de tot, seguim esperant el respecte de tota la societat de l’estat espanyol envers el nostre idioma, institucions, sentiments i idees.

Perquè tal i com va dir el vicepresident del govern de la Generalitat a un programa de tv: “com voleu que molts catalans i catalanes vulguin seguir sent espanyols, si són aquests mateixos els primers en no respectar la nostra identitat”.

XXI è Congrés Nacional de les JERC: un nou repte, Secretari Nacional de Relacions Internacionals

2007-11-12T01:53:00.000Z

Durant aquestes últimes setmanes, si una cosa ha estat de destacar, en el dia a dia vinculat a les JERC, ha estat tot el treball d’aquestes darreres setmanes encarats a la preparació tant de la candidatura de la Permanent Nacional de les JERC pels pròxims dos anys, on en el meu cas m’he presentat a la candidatura per ser Secretari Nacional de Relacions Internacionals, i per altre banda tot el treball que a portat la preparació de la ponència estratègica pels pròxims dos anys i la seva respectiva defensa i tramitació d’esmenes per part de la militància, i que han acabat creant un text molt més ric i complert en tots els nivells

la nova permanent nacional amb els portaveus regionals

Ha estat un cap de setmana intens, amb experiències noves, que a la vegada han estat més que interessants i sobretot enriquidores. On he tingut l’oportunitat de conèixer, xerrar, discutir, amb molta gent, un fet que et fa veure, les immenses i infatigables ganes de treball i les immenses capacitats de la militància que formem les JERC, una situació que et reafirmen en aquest projecte, i que et donen l’empempta necessària per tirar endavant els nous projectes del dia a dia, que sorgeixen en el camí cap a l’Alliberament Nacional dels Països Catalans.

El Congrés també ha servit per fer una renovació, una renovació en tots els sentits respecte els projectes que fins ara han portat les JERC a ser l’organització política juvenil capdavantera dels Països Catalans. Perquè hem cregut que és el moment oportú de adaptar-nos als nous temps, i de iniciar una etapa que ens segueixi posicionant com la primera organització política juvenil dels PPCC, i que a la vegada, segueixi aportant eines a la construcció nacional del nostre propi país. Som conscients que per això es necessita d’un gran treball i que ja ha començat amb la reestructuració de tot el projecte de l’esquerra independentista que formem les JERC.

Per tirar endavant aquest projecte, avui, hem estat escollides 13 persones, que formem la Permanent Nacional de les JERC:

Gerard Coca (bloc) com a Portaveu Nacional de les JERC

Daniel Mallén, (bloc) a Secretari d’Organització;

David Pujol, (bloc) a Secretari de Coordinació Territorial;

Marc Planas, (bloc) a Secretari de Coordinació Interna;

Jordi Bella, a Secretari de Finances

Pol Pagès, (bloc) a Secretari Imatge i Comunicació;

Gemma Lago, (bloc) a Secretaria de Coordinació Institucional;

Josep Culí, a Secretari de Formació;

Núria Gavarró, a Secretaria d’Estudis i Programes;

Empar Crespo, (bloc) a Secretaria de la Dona;

Roger Civit, a Secretari de Moviments Socials,

Marc Candela, (bloc) a Secretari de Medi Ambient

Marc Puig (jo mateix),(bloc) a Secretari de Relacions Internacionals

Ara el que comença és una nova etapa, on a tots ens queda un llarg camí per recórrer i molta feina per endavant, però estem convençuts que entre totes i tots tirarem endavant el nostre projecte, el projecte de les JERC, perquè tal i com deia el poeta, el mateix que avui fa 5 anys ens va deixar,

Tenim a penes el que tenim i prou:

l'espai d'història concreta que ens pertoca,

i un minúscul territori per viure-la.

Posem-nos dempeus altra vegada

i que se senti la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible

Altres blocs de la militància sobre el XXIè Congrés Nacional de les JERC

(anirè afegint enllaços a mesura que els trobi)

Alegria, és Festa Major

2007-11-08T11:49:00.000Z

Alguns de vosaltres, direu, que cony està dient aquest avui?, alguns ho trobareu normal dintre les meves desviacions escrites d’aquest bloc, i altres rumiareu, o pensareu que avui m’estic equivocant perquè no és festa major.

A Blanes, avui no és festa major, però la cosa sembla que estigui de festa major a nivell polític. Per una banda els actes provocadors i amenaçadors d’uns per tal d’abandonar el Govern, s’ha quedat en allò que és diu de paraules i no en fets, provocant així una altre actitud de descrèdit cap els polítics, ja que amb amenaces no es va enlloc, i que ja, la societat en té prou d’escoltar paraules buides de contingut i de fets per part d’alguns polítics, que només falta que més polítics facin el mateix d’una forma tant clarivident.

Si en quest descrèdit, li sumem el fet que aquesta mateixa gent, que són polítics, actuen d’una forma,on en prou feines tenen clar el que és una cosa, i el que és una altre. Ens trobem en una situació, que desprès no és d’estranyar que la societat no participi en política, i no vagi a votar a les urnes.

El polític, segons el meu punt de visra, ha de ser aquella persona, que ha de tenir clar des de un bon principi, que si es presenta a unes eleccions i surt elegit regidor, és perquè el poble, l’ha designat com a representat seu, i per tant, li esperen 4 anys de dur treball i molts sacrificis personals, un fet que significa, treballar moltes hores, i sovint molt poc agraïdes. No fa gaire, i parlant amb un militant, del partit protagonista de l’actual Govern, que amb les seves cercaviles polítiques de festa major, estan tapant, involuntàriament o voluntàriament, ho desconec, la bona acció social i política de l’actual Govern, al qual ERC hi dona suport, no sempre, des de l’oposició, i que ha portat, desprès d’un tripartit anterior, que de polítiques d’esquerres, com per exemple l’habitatge protegit, han estat nul·les, fruit d’una paràlisi interessada per part d’uns, ha portat que ara per ara, en aquests aspectes ja s’hagi començat a recuperar el temps perdut. Però al que anàvem, un dia parlant amb un militant del PDB, hem va comentar i a la vegada justificar, que els polítics, ell deia tots, han de tenir la possibilitat de tenir càrrecs de confiança, ja que ells, els polítics, tenen una també vida personal i laboral que han de continuar. I per tant justificava l’ús i creació de càrrecs de confiança per aquest fet.

L’actitud hem va sorprendre, no pel fet de que estigui en contra d’aquests càrrecs de confiança, ja que crec, que aquestes places, són necessàries, en alguns casos i sempre en mesura, per tal de posar professionals per fiscalitzar i agilitzar la tasca del Govern ( quan dic professionals, no vull dir funcionaris, sinó gent especialitzada i llicenciada en temes de dret, administració pública i politòlegs,(no vull escombrar cap a casa)). Però el que més hem va sorprendre, es que allò que van criticar amb el seu populisme barat i que a al vegada els va funcionar per convèncer al electorat, si recordeu, ells només parlaven, de que si els polítics només enxufaven a gent, que cobraven molt, que treballaven poc. Unes crítiques populistes en tot sentit, però que a la vegada irreals en gran mesura, ja que sempre hi haurà, com passa en tots els oficis, alguns pocs que actuen poc èticament.

Per tant, marxin o no, el que primer hauria de fer aquesta gent, és tenir clar les seves idees i pensaments, perquè si duen que marxin, és perquè marxaran, i si diuen que els polítics s’aprofiten de les situacions, col·loquen gent, dons que actuïn en conseqüència, o com a mínim, que reconeguin els errors que van escriure en el passat, i que han vist, que quan un exerceix de polític, la realitat és que sovint no es pot enxufar a la gent, que per les hores i sacrificis laborals, el salari és el just, tot i que per desgràcia hi ha gent que sacrifica les mateixes hores i haurien de cobrar el mateix, i que de treball, de poc res de res, sinó tot el contrari.

Vaja desprès d’aquesta visió del que veig com a comportaments de festa major, de festes i festetes per part d’alguns polítics locals, jo us deixo, perquè marxo de veritat de Festa Major, en aquest cas de la Festa Major de la UAB, que tot i que sembli inversemblant, es estudiants d’aquesta universitat també tenim festa major

Confusions i ressentiments.

2007-10-30T19:48:00.000Z

Ara ja fa més d’un any, i quan es va trencar el tripartit a Blanes, la primera reacció, crec jo equivocada, per la gent que es va quedar en el govern Municipal, en aquell moment, PSC i EuiA, va ser la de anar a per la Casa del Poble,, com ha acte de venjança política cap a ERC.

Avui, i amb unes declaracions de la gent del PDB, i just l’endemà, de que s’aproves en el Ple, una moció, on la majoria del plenari, va votar a favor de rescindir el contracte amb en David Meca, el PDB torna a la carga, amb les amenaces de que si es queden al Govern Municipal, trauran la Casa del Poble, del seu espai, que tant sols el franquisme va treure de les seves pròpies mans.

Ho tornarem a dir, i no ens cansarem, però la gent de la Casa del Poble, esta formada per diferents persones, no només de l’àmbit i la proximitat d’Esquerra Republicana de Catalunya, i per tant, una actuació contra la Casa del Poble, no és una actuació contra aquest grup polític, sinó que és una actuació, contra a tots aquells socis i sòcies de la Casa del Poble, i contra totes aquelles entitats que actualment fan ús d’una o altre instal·lació que actualment té en propietat la Casa del Poble, o per altre que te la cessió de l’ús de la mateixa, un ús totalment, que a diferència d’altres espais de Blanes, és un ús gratuït.

Alguns direu, ja us està bè per haver fotut els del PDB al Govern, però que havíem de fer si en el seu moment, el PSC també va fer el mateix? Per tant i per avançar-me als comentaris, trobeu una millor excusa si us plau.

El que si que és trist, i fa més pena que glòria, i que deixa molt de desitjar de la classe política municipal, és que per uns assumptes polítics, es posi en perill, a una entitat cívica, social i democràtica, que ha lluitat durant més de 100 anys per uns ideals i creences, i que ha petit l’expropiació de tot el seu patrimoni per part d’un règim feixista. Desprès ens queixem, que la gent no s’anima a anar a votar, que la gent passa de la política, però és que més fàcil no els hi podem deixar, quan la classe política del nostre poble, no tota, sinó que tant sols una part, tot s’ha de dir, és dedica a fer polítiques de república bananera, i de pati de col·legi.

I ja per acabar, i els hi diem a la gent del PDB, que ha estat el Grup Municipal, i l’assemblea local de ERC Blanes, qui des de un bon principi, va dir que no, torno a repetir, VA SER L’ASSAMBLEA LOCAL DE BLANES(i no l’afany de protagonisme del Sr.Puig, tal i com s’ha dit a la tv local) QUI VA DECIDIR DES DE UN PRIMER MOMENT, TOT JUST DESPRÈS DE VEURE EL CONTRACTE, I DE VEURE COM NO S’HAVIA CONVOCAT EL CONSELL D’ESPORTS, QUI VA DECIDIR DIR NO AL CONTRACTE DEL MECA.

La secció local d’ERC Blanes, va prendre aquesta decisió per els raonaments descrits anteriorment, i no com s’ha dit, amb la intenció de desestabilitzar el govern. Perquè si fos així, si haguéssim volgut desastabilitzar el govern, no s’haguessin tirat endavant, projectes tant importants, com la creació d’habitatges de lloguer per a joves, per així poder facilitar la seva emancipació, que també es va aprovar en el Ple Municipal.
Per tant, i per dignitat política, i com a polítics que són, tant uns com els altres, no deixin que la bona actuació del Govern fins ara, quedi diluïda, per el contracte d’un personatge, que ara per ara, és de tot menys esportista, i per tant, dediquin-se al que toca, i no a embolicar, a altres entitats, com ja van fer polítics passats, tant sols per un sentiment de confusió ressentiment i venjança, ja que la política no és res d’això, la política ha de servir per treballar per el poble, i com a poble, i per tant, si sou tant simples de fer de les engrunes del Govern, la lluita capdal d’aquest mateix, no anem pas bé, perquè acabarem perdent, tot allò de bò que s’ha fet des del passat juny

Meca, go back home

2007-10-29T20:35:00.000Z

Si ara ja fa un mes us escrivia des de Barcelona, fent una crida a que la gent que estem a bcn puguem escoltar d’alguna forma el Ple Municipal de Blanes, avui us escric, des del mateix Ple Municipal. Alguns direu, i que coi i fots al Ple, dons perquè avui, s’ha d’aprovar una moció en contra la contractació de l’artista David Meca, com a imatge (des del meu punt de vista, des-imatge) de Blanes.

foto del Ple Municipal avui a les 9:30

No tant sols he vingut perquè el sr. Meca m’aixequi passions, tot el contrari, crec que és un tema que tant sols fa que perjudicar Blanes, no en el sentit que ens deixaríem la milionada de 200.000€, sinó pel fet, que és un tema que està obstaculitzant altres aspectes que s’estan portant d’una molt bona manera, gràcies a la col·laboració d’ERC des de l’oposició. Propostes com la consolidació i inici de la construcció d’habitatges protegits, que es destinaran al llogues, són una de les moltes propostes que per fi, a Blanes s’estan duent a terme, i que ERC ha estat pionera per tirar-les endavant d’una vegada per totes.

Avui, ens ha arribat, que en el suposat cas que Esquerra votés a favor de la moció que presentarà EUiA de Blanes, això comportaria una sortida del Govern del PDB. Surtin o no, el que si que és cert, que pagar dita xifra a un personatge com el Meca, de tot, menys esportista, personalment no aportarà els beneficis desitjats, tant turístics com esportius pel nostre municipi. Ho he dit altres vegades, una cosa es contractar un personatge com el Ronaldinho, que com a mínim, si que et dona la bona publicitat pel teu municipi, on el nom surt a tot arreu, el tracte és fa en la nostre llengua, i no tant sols en castellà, i per altre banda, surts de forma positiva a tots els mitjans de comunicació, no com el cas d’en Meca, on si hem sortit als mitjans, però més d’una forma despectiva o de “caxondeo” com es va veure a alguns programes de ràdio.

Pasi el que pasi demà, si uns deixen el Govern o no, el fet serà que una vegada més, Esquerra haurà tornat a ser coherent amb els seus principis, i que segueix un cop més posant ordre a totes aquelles actuacions que acaben portant Blanes al joc dels despropòsits, va ser ja en el famós tema del Pinar, de Pinya de Rosa, de la N-II pel Vilar, i avui toca amb el tema Meca.

On tour

2007-10-28T22:35:00.000Z

Ultimament, la meva presència a Blanes, i per casa, han estat escasses des de ja fa gairebè un mes i mig, i no per cap fet de desestima envers la visita al meu poble o perquè hagi començat la Uni, ni res per l’estil, sinò perquè com ja molts dels pocs lectors que tinc d’aquest bloc ja d’haveu saber, el proper 10 i 11 de Novembre, les JERC celebrarem el XXI Congrés Nacional, i aquest cap de setmana, els 12 companys de candidatura que ens presentem al Congrés per formar la nova Permanent Nacional de les JERC i jo, hem estat de tour pel principat de Catalunya, on hem anat presentant a gran part de les diferents regionals del Principat, el nostre projecte pels pròxims dos anys de les JERC, juntament amb les funcions que realitzarà cadascuna de les diferents secretaries.

De fet, aquest Tour ja el vàrem començar fa unes setmanes, amb les visites les regionals d’Osona - Ripollès – Lluçanès, de Ponent, i del País Valencià, aquesta última no hi vaig poder anar per temes universitaris.

Aquest tour de presentacions, el vàrem començar el dijous, amb la visita i presentació a les JERC de la Federació de Barcelona, una presentació, i tot s’ha de dir la més nombrosa i que la vam fer ben a prop del pis de BCN, al casal de Gràcia. El divendres, vàrem anar a presentar la candidatura a Badalona, a la Regional del Maresme – Barcelonès Nord, i desprès ja cap a les 10 de la nit arribàvem al local de Comarques Gironines, per presentar la candidatura als companys de casa. D’aquest dia destacar que desprès de tot vam passar una molt bona nit a les barrakes de Girona, que no comentaré, simplement dir k eren barrakes de Girona i amb això ja es diu tot.

a barrakes de girona

L’endemà i un cop llevat allò de les dues del migdia, marxàvem amb en David des de Girona fins a Vilafranca del Penedès, a presentar als companys de la Regional del Penedès – Anoia la candidatura. Ja cap allà les 8 de la tarda arribàvem a la Regional del Baix Llobregat, desprès de perdre’ns durant una bona estona per l’Hospitalet del Llobregat això si.

I per acabar aquest Tour, avui diumenge tota la comitiva hem anat a Sabadell, a presentar la candidatura als companys del Vallès.

Tot s’ha de dir, que ha estat un cap de setmana feixuc, i treballat, però alhora ha estat molt bé poder anar a presentar i a la vegada conèixer molta de la gent de les JERC d’arreu del territori.
Ara tant sols queda una presentació, que és la del proper divendres a Reus per una banda, i durant aquesta setmana, també visitarem amb en David Pujol les diferents poblacions de les Comarques Gironines, per poder presentar a la gent nostre, el projecte dels dos propers anys de la futura permanent nacional de les JERC que ens presentem.

Ara tant sols queda esperar, i amb moltes ganes, el proper cap de setmana del 10 i 11 de Novembre, perquè un cop la militància de les JERC hagi mostrat el seu suport a tots els secretaris nacionals que ens presentem i al portaveu nacional, podem ja a començar a treballar de valent, per poder millorar i avançar com a organització i com a país.

2007-10-24T11:40:00.000Z

Que tornin tots els papers

Aquest cap de setmana, mentre molta gent mirava la Formula 1 al sofà de casa i veia com l’Alonso perdia el mundial (fet que em fa sentir mol content, anti-alonso sempre), vaig poder anar a presenciar el concert i acte organitzat per la comissió de la dignitat al Palau Sant Jordi de Barcelona.

Un acte que va servir per denunciar el incompliment de la llei aprovada pel Govern Espanyol i que segueix incomplint desprès de dos anys d’haver-se realitzat. L’acte va ser força entretingut, des de el boig per tu d’en Pep Sala, fins a les grans imitacions i parodies d’en Toni Albà sobre en JuanCa, en Josè Mari i en Marianito entre d’altres, fins a la culminació de l’acte, on van pujar a l’escenari membres de diferents entitats que encara tenen els papers segrestats al l’Arxiu de Salamanca, un arxiu construït en gran part per les expropiacions franquistes i que encara estàn en vigor gràcies el trist “derecho de conquista” que tant defensa gran part de la societat espanyola.

Alguns diuen, que no val la pena tanta lluita per 4 papers antics, i que per desgràcia molts d’ells estan en un estat pèssim, altres, com el Govern del PSOE, van posant pals a les rodes alhora de tornar la gran majoria de documents que encara estan a Salamanca incautats. Però la veritat, es que aquests papers i documents són molt més que això. Es tracta de reculls de la memòria familiar de molts dels nostres avis i avies, i la memòria social de moltes entitats dels Països Catalans que per la seva consideració o vinculació amb una ideologia d’esquerra i catalanista o mesònica varen ser incautats en el seu moment.

La veritat és que l’acte va ser molt emotiu, i més quan he pogut viure i veure tot el problema que significa que els papers no estiguin en el lloc que els hi pertoca, és a dir amb les entitats i els seus propietaris. A Blanes, existeix la Casa del Poble, una entitat catalanista, republicana, i que a dia d’avui encara segueix viva, sent l’entitat més antiga de la població amb més de 100 anys d’història. Una entitat que a diferència d’altres, a sobreviscut amb l’únic recolzament dels seus socis, i que a més d’ajuts institucionals, ha rebut entrebancs institucionals, des de la finalització del franquisme. Una entitat, que des de ben petit i he estat vinculat, i que gràcies als seus avis, amb un esperit de lluita infatigable, m’han anat ensenyant els valors republicans, i que tant característics eren en aquella època de la República del 31.

La lluita per una millora social, amb la Cooperativa la Blandense, una branca més de les moltes que tenia la Casa del Poble, que oferia als seus socis, uns serveis comuns, per resumir-ho, una espècie de Seguretat Social de l’època, entre moltes altres, són actualment valors i activitats que actualment guarden els documents del seu funcionament de la època republicana en els papers i documents incautats a l’arxiu de Salamanca.

I és que quan recopiles informació, on gran part d’aquesta, encara es troba incautada per l’Estat Espanyol, i et trobes com molts dels avis, encara et diuen que allà, en aquell arxiu hi ha coses que voldrien recuperar, papers i documents, d’un gran valor sentimental per a ells, i que ha poder ser els volen recuperar abans que ells desapareguin, et dona molt que pensar, i et deixa molt que desitjar sobre l’Estat en el que avui, encara per sort o per desgràcia, encara i hem de conviure.

Per tant, avui pels papers de tots i totes que vàren lluitar sota la bandera de la defensa d’uns valors democràtics, i socialment més justos, per a tots ells, els papers han de tornar, encara que al PSOE posi tots els impediments possibles, i el PP posi el crit el cel.

2007-10-18T01:13:00.000Z

De Vila a Vila

Com alguns ja deveu saber, ara ja fa exactament un mes, vaig estrenar la meva segona etapa fora de casa, dic, segona, ja que la primera ja vaig estar-me dos anys i mig vivint a la ciutat de Sabadell. Avui ja fa un mes de la meva primera nit al meu nou pis compartit. Aquest cop i a diferència del primer cop, on vaig marxar de casa juntament amb gent coneguda, a diferència, ara, m’he fotut a viure a la comunitat de GdG 59, un habitatge que comparteixo juntament amb 3 desconeguts que desprès d’un mes de molt bona convivència ja no són tant desconeguts. La veritat és que estic en un pis de luxe, luxe no en el sentit de materialista, sinó en un sentit general. És un pis d’aquells antics, amb un menjador molt gran, on durant tot el dia està ple de llum que entre per una d’aquelles galeries típiques de molts habitatges de la ciutat de Barcelona, un pis d’aquells amb un passadís interminable, que distribueix al llarg del seu recorregut les diverses habitacions, la cuina i el lavabo. I si a tot això li sumes un preu més que moderat tant per la situació com el model i estat del pis, està de puta mare.

A part de tot això, li haig de sumar la magnífica situació del pis. Aquest està ubicat en un entorn, del qual m’hi vaig quedar enamorat un d’aquells dies que aprofitant que eren les meves primeres setmanes com a universitari vaig venir a visitar aquesta vila, d’això ara ja fa uns quants d’anys, i que em va obrir la idea, i desig, que si algun dia tenia l’oportunitat de viure a la capital del Principat, la prioritat seria viure en aquesta Vila. Un lloc que si a qualsevol de nosaltres ens deixessin de cop al mig de la Vila, cap de nosaltres encertaria que es troba a la ciutat de Barcelona. I es que la Vila de Gràcia, no és Barcelona. Són uns carrers tranquils dels quals es respira un aire social diferent que la resta de la ciutat, tant de dia com de nit.

Aquests ambients que em sonaven de algun o altre dia espontani dels darrers anys, ara s’ha convertit en el dia a dia, i en dies com el d’ahir, on anar a fer la cervesa amb alguns amics que a la vegada són veïns, aquí a la Vila de Gràcia, fa que un es trobi dins un ambient que ni al poble es pot respirar, l’ambient de poder prendre una, dos, tres o les birres que facin falta en una plaça de diamant ambientada amb el so de la música espontània d’un grup de gent, que és ideal per desconnectar desprès d’una tarda amb alguna que altre classe d’aquelles amb un contingut d’allò més dens, i que et deixen en un estat de shock fruit de rebre una densitat d’informació, que en prou feines, un pot processar.

Tot això, en un ambient, que a partir d’ara, dons serà el meu respirar més habitual. Ja que a partir del mes de Novembre comença una nova etapa desprès de molt de treball durant els últims anys tant a Blanes com a les Comarques Gironines. I és que a partir d’ara, el més habitual serà estar per Barcelona, això si seguint el treball sobretot a Blanes, perquè, encara que arribi una etapa on gran part de las setmana dormiré a la Vila de Gràcia, la Vila de naixement seguirà sent la meva, la de Blanes, on encara hi ha moltes coses per fer, per dir i per canviar.

2007-10-12T12:51:00.000Z

12 d'octubre, res a celebrar

Avui 12 d'octubre, un dia on no hi ha res a celebrar, una delegació de els JERC de Blanes hem participat a l'acte que a fet les JERC de comarques gironines davant la Base Militar situatge al apratge natural de l'Albera a l'Alt Empordà. Alguns de nosaltres tambè ens hem encadenat, a la porta de la base, per reclamar la retirada de l'exercit espanyol dels Països Catalans

A continuació adjunto comunicat de premsa de les JERC

En motiu del 12 d'octubre, dia en què Espanya conmemora l'inici del genocidi i extermini de pobles del continent americà, les JERC Comarques Gironines han realitzat una acció de protesta a la base d'ocupació que els espanyols tenen instalada a la vila empordanesa de Sant Climent Sescebes. Aprofitant aquesta diada, els joves independentistes han volgut manifestar tres coses:

1. El rebuig cap a la celebració d'un dia que hauria de ser de lament, per les conseqüències històriques que tingué.

2. Degut al fet de trobar-nos al bell mig del paratge de l'Albera, una àrea de gran interès natural i singularitat paisatgística, on hi habiten espècies protegides de la mediterrània, considerades d'interès comunitari per la Unió Europea; les JERC presentaran al Congrés una esmena a l'articulat a través d'una disposició addicional per demanar la cessió dels terrenys i instal·lacions de la base militar al Consell Comarcal de l'Alt Empordà. A més d'aquesta, se'n presentarà una altra al pressupost del Ministeri de Medi Ambient perquè s'iniciï el projecte de rehabilitació d'aquesta base militar amb un Centre d'estudis i promoció dels valors ambientals.

3. Que l'exèrcit espanyol és un cos militar estranger i que per aquest motiu no se'l pot considerar altra cosa que una força d'ocupació, conquesta i col·lonització. És per això que les JERC seguirant treballant per a l'expulsió sense condicions d'aquest exèrcit del nostre país.

La protesta ha comptat amb la presència de la militància de les JERC Comarques Gironines i Diputada al Congrés Laia Cañigueral, i ha començat quan cinc militants de les JERC s'han encadenat a la porta d'entrada de la base militar, recolzats per altres militants que lluïen banderes estelades i ajudaven a sostenir les dues pancartes que duien els encadenats, una d'elles amb el missatge "Fora les forces d'ocupació" i l'altra amb "Recuperem l'Albera". Degut al fet que la protesta no es trobava dins de terreny militar, l'exèrcit no ha pogut actuar perquè les competències han correspòs al cos dels Mossos d'Esquadra, que han estat avisats. Posteriorment s’han identificat el Portaveu regional Eduard Adrobau i Laia Cañigueral. Mentre s’estava conversant amb els Mossos, un cotxe ocupat per quatre militars espanyols joves cap-rapats d’'estètica feixista ha arribat a una velocitat desproporcionada i ha frenat en brusc a menys de mig metre dels militants de les JERC que es trobaven encadenats. Un militar que en aquell moment ja es trobava davant la porta, ha advertit a les JERC que ell no tenia competències sobre l’actuació dels seus companys, i que aquells "pueden bajar y romperos la cabeza, por las malas". Els quatre ocupants del vehicle, han baixat els vidres del cotxe i, tot filmant i realitzant fotografies amb el móvil, han profanat coses com "quitaos las mascarillas, mariconas!" "Os queremos ver las caras, hijos de puta!". Malgrat que s'han viscut aquests moments de forta tensió entre l'exèrcit i les JERC, els militants no han respòs a aquestes provocacions i l’'acte ha acabat amb durada d’una hora i la lectura del manifest per part del Portaveu regional.

Per últim les JERC volen destacar que són una organtizació pacífica i democràtica, i que aquesta acció ha anat encaminada a construir una societat plenament lliure, començant per la nostra, la de la nació catalana.

2007-10-11T17:13:00.000Z

De camí, un altre cop,

cap el conflicte

(per desgràcia)

Tots varem ser els que ja fa més d’un any se’ns van obrir les portes de l’esperança amb la treva que va proclamar ETA. Varem ser molts, els que veiem com dia a dia, aquesta treva no servia perquè el Govern Espanyol, negocies de veritat, per tal d’arribar a la fi del conflicte, i continuàvem observant amb preocupació, que la falta de gestos per part del Govern Espanyol, gestos comprensibles, i que ja s’havien dut a terme en la època d’Aznar, sorgissin a la llum, com el ja famós acostament de presos bascos, i així complir d’una vegada els drets i deures que regeixen a l’estat Espanyol.

Varem ser molts, els que pensàvem que això no anava bé, tot i que el president del Govern Espanyol deia tot el contrari, fet que va provocar que no fos una sorpresa el atemptat a Barajas de finals de l’any passat. I finalment, també varem ser uns quants, qui varem veure perdre les esperances el moment en que el Govern Espanyol trencava formalment les negociacions amb la banda terrorista.

La resolució de conflictes, ja siguin d’un calibre més gran o més petit, sempre són difícils i complicats, i més si en aquesta resolució del conflicte, entren en joc, qüestions personals i de víctimes humanes i qüestions d’identitat i del fet de pertinença a un o altre país.

Ara bé, el que si que no és gens complicat, no és gens complicat deduir-ho, en el sentit de si agafem exemples no idèntics, però de característiques semblants, com en el cas d’Irlanda del Nord. El que és obvi, és que no es pot trobar la solució a un conflicte, si la principal part implicada, és a dir, la organització terrorista per una banda, juntament amb la cúpula política de Batasuna, no estan immersos en el procés per trobar una solució pacífica al conflicte.

Per tant, el que no es pot pretendre, és que l’Estat Espanyol tingui a la garjola els presos polítics, que són els dirigents d’un partit polític com Batasuna, amb un gran suport electoral al darrera, i en conseqüència, amb un suport de la societat civil d’Euskal Herria, d’aquesta forma, és totalment lògic, i a falta d’una negociació, es pugui arribar a la fi del conflicte armat Euskal Herria.

Parlar des de una perspectiva allunyada, sempre és molt fàcil, i segurament m’equivocaré, però el que si que és cert, és que tant una banda com l’altre, neguen a les dos parts drets molt fonamentals. Per una banda, ETA utilitza la violència, un mitjà que com s’ha pogut comprovar, acaba tenint un resultat de suma 0. Per altre banda, l’Estat Espanyol, incompleix un dret fonamental de totes les persones, com el dret a decidir lliurement la lliure determinació del nostre poble i el seu. Per tant, la solució seria obvià, crec jo. Per una banda que ETA deixes les armes, emmarcat dins un procés gradual de negociació semblant com el que ha tingut lloc a Irlanda del Nord, i per l’altre, que l’Estat Espanyol, garanteixi el dret a decidir de Euskal Herria.

Dos fets segurament molt senzills i molt complicats alhora, però que com qualsevol negociació, requereix rebaixar plantejaments des de les dues bandes.

Ara bè, la solució al conflicte la podem trobar encara molt més senzilla, i sobretot gràcies a la mediació del actual lehendakari Basc. La solució, està en la resposta de la societat civil al referèndum convocat d’aquí un any a Euskadi, on es preguntarà a la societat, el que vol fer com a poble, i si es veu en cor d’exercir el dret a la lliure determinació del Poble Basc. Dic que aquí podem trobar la solució, en el sentit de que, en primer lloc, el poble basc podrà decidir el seu propi futur per ell mateix. En segon lloc, les espiracions independentistes, és veuran realitzades, ja que per fi serà el poble qui pugui decidir, i per tant haurà estat des de la via pacífica des d’on s’haurà aconseguit el objectiu dels independentistes.

Ara bè ens podem trobar com l’Estat espanyol, una vegada més actua contra la llibertat dels pobles a decidir el seu propi futur, tal i com passa ara. Però jo no vull imaginar, que en vistes d’aquesta consulta totalment democràtica, l’Estat espanyol impedeixi per la via de la violència el dret democràtic a vot que tenim tots i totes en aquest país.

Demano massa?, jo crec que no, ara bé, si l’Estat Espanyol, respon d’aquesta forma, aleshores, els principals culpables de que el problema continuí serà l’Estat Espanyol.

Però mentrestant tot això no és possible, s’ha de donar suport, a totes les causes justes i democràtiques que existeixin i que puguin ajudar a la resolució del conflicte, i una d’elles, i que un company d’allà m’ha fet arribar és la de Free Batasuna, on es demana la llibertat dels membres de la mesa de Batasuna surtin en llibertat per poder trobar una solució pacífica al conflicte basc

2007-10-03T18:53:00.000Z

Que callin tots aquells hipòcrites

Avui és un dia especial, ara ja fa gairebé més de 3 anys, un grup de gent, en ple mes d’agost, va decidir anar a protestar a la piscina pública que Pedro J. Ramirez utilitzava pel seu propi ús privat a la seva casa colonial a les Illes a la costa de Son Servera. Entre els integrants de la protesta, hi van participar diferents integrants de Esquerra Unida de les illes, del PSM, del Lobby per l’independència i de ERC entre d’altres. El fet de que un dels representants d’ERC fos el diputat Joan Puig, encara va generar molt més ressò a la protesta, provocant al mateix temps tot un corrent de crítiques per la suposada il·legalitat feta pel diputat republicà.

El projecte de “diari i mitjans de comunicació” propers a Pedro J.Ramirez van carregar contra el fet de anar a visitar una propietat pública, que per un abús de poder del director del diari el mundo, feia servir-la com a únic usuari d’aquesta. No nomès es van rebre crítiques d’aquest sectors de la caberna espanyola sinó també per part de sectors catalans sotmesos i porucs davant el poder mediatic del personatge anteriorment citat. Per això, avui el post va dedicat a tots aquells hipòcrites que van fer seguidisme d’un mitjà de comunicació tant tercermundista com és el mundo i totes les seves branques, però sobretot, avui s’ha produït una victòria de tots els demòcrates que lluiten a diari per la llibertat i la igualtat social dels Països Catalans, per a tots ells aquesta victòria contra les mentides de l’estat espanyol i l’abús de poder de les seves elits.

Adjunto Teletip de EFE

TS rechaza recurso Ramírez contra auto dijo irrupción piscina no era delito

Madrid, 3 oct (EFE).- El Tribunal Supremo rechazó hoy el recurso
del director de El Mundo, Pedro J. Ramírez, contra un auto de este
órgano en el que se daba por concluida la instrucción de la causa
por la irrupción del diputado de ERC Joan Puig en la piscina del
periodista en Mallorca declarando los hechos como falta y no delito.

El Alto Tribunal confirma así la resolución del pasado 12 de
abril en la que consideró lo sucedido como una "posible falta de
coacciones" tipificada en el artículo 620 del Código penal y acordó
remitir la causa al Juzgado de Instrucción número 4 de Manacor para
que celebre el correspondiente juicio de faltas.

El 13 de agosto de 2005, un grupo de personas, entre las que se
encontraban Puig y el presidente de ERC en las islas Baleares, Joan
Lladó, irrumpió en la piscina anexa a la vivienda de Ramírez en
Mallorca, que según ellos se encuentra en una zona de dominio
público mediante una "concesión irregular".

Ahora, el Supremo desestima la petición de Ramírez de que los
hechos sean considerados como delito -que basó en la "desproporción
numérica" entre "agresores" y miembros del equipo de seguridad- y
recuerda que "se había dispuesto un servicio de precaución,
integrado por guardias civiles, cuya intervención no fue precisa
para reducir la tensión derivada del acto objeto de denuncia".

Añade que el "acto coactivo" en el que participaron Puig y otras
personas "se desarrolló en un breve espacio temporal suficiente para
que los medios de comunicación convocados, sobre todo gráficos,
recogieran el momento del acto reivindicativo" y que "las lesiones
que sufrieron los empleados en la seguridad del querellante fueron
de escasa entidad".

El tribunal también rechaza que se conculcara la libertad de
expresión de Ramírez, "por más que invoque su condición de director
de un diario nacional", y dice que la afectación de este derecho
fundamental "no puede resultar de la condición del sujeto pasivo de
la coacción, sino que ha de resultar de la conducta objeto de la
investigación". EFE

2007-10-02T12:26:00.000Z

El partit del Poble

Vist la poca esportivitat de l’Estat Espanyol i la federació espanyola de futbol, en que fins i tot ha amanaçat els esportistes que juguin el proper 14 d’octubre contra Catalunya, ha sorgit una proposta des de la societat civil a la qual jo ja m’hi he adherit.

Es tracte de crear el partit del poble (http://elpartitdelpoble.blogspot.com/) on gent de carrer jugui el partit i on tots col·laborem a tirar endavant aquesta iniciativa
Per a més informació consulteu el web i per apuntar-vos tant sols heu d’enviar un correu amb les vostres dades a elpartitdelpoble@gmail.com

ENTRE TOTS NO ENS ATURARÀN I UN DIA O ALTRE JUGAREM INTERNACIONALMENT, I UN DIA PERDEREM CONTRA UNA SELECCIÓ I ALTRES GUANYAREM CONTRA QUALSEVOL SELECCIÓ DEL MÓN TAL I COM JA FAN ESCOCIA I GAL·LES ENTRE MOLTES ALTRES

2007-10-01T10:55:00.000Z

La monarquia crema

Des de fa unes setmanes, l’actualitat monàrquica de l’Estat Espanyol està centrada en el principat de Catalunya. Principalment per dos motius, un per la ja famosa crema de fotografies del rei, ja sigui en manifestacions als carrers de Girona o ja sigui per el gran programa de Polònia, on el rei simulava destruir les seves pròpies fotografies.

Per altre banda, tota la brunete mediàtica de l’Espanya més rància a donat protagonisme al Grup parlamentari d’ERC al Congrés dels diputats, ja sigui per les continues preguntes sobre la Casa Real, o les propostes de que el rei deixi de ser el cap de l’exèrcit, i aquesta capitania passi en mans del President del Govern. Unes qüestions i preguntes del més normal de fer, i que són necessàries per denunciar amb més arguments els privilegis d’una família que hauria de ser i tenir les mateixes oportunitats que la resta de mortals.

fotografia de la crema de retrats a Girona

Pel que fa el primer cas, i tot el rebombori que s’ha generat, el trobo una mica sobredimensionat. De fotografies del rei se n’han cremat a milers al llarg de d’història, ja sigui en revoltes o manifestacions, igual que s’han cremat milers de banderes catalanes, que per cert, no e escoltat mai que s’hagi perseguit i inculpat per part de la “justícia” espanyola els seus autors, o tots els insults i amenaces als catalans i catalanes, a personatges públics de la nostre societat, o a col·lectius catalanistes, que es veuen perseguits amenaçats i insultats per grupuscles de gent al País Valencià o a Salamanca. Per això jo hem pregunto, on és en Marlaska en aquests casos? Però en definitiva, això ja comença a ser el típic i tòpic de la “justícia” espanyola, que nomes fa, que gràcies a la seva inoperància i poca igualtat, ens doni més arguments per abandonar aquest país on de justícia n’hi ha ben poca.

Ara bè que potser no era la millor forma de protesta contra la Monarquia de l’estat que porta 300 anys d’ocupació armada a les nostres terres, no us dirè pas que no. Que la millor forma de protesta contra la visita d’uns monarques, que a més són els representants de l’Estat Espanyol, podria haver estat el buit mediatic i social, potser també hagués estat millor. Que s’haurien de demanar responsabilitats i la dimissió de la rectora de la UdG per haver convidat el rei a la inauguració, dons segurament s’hauria d’haver començat per aquí.

Joan Puig i Joan Tardà, dos dels autors de la continua lluita contra els privilegis monarquics

Pel que fa el segon tema, les actuacions i preguntes que es poden fer des de el Congrés dels Diputats, i que a la vegada demanen explicacions sobre l’economia i funcions de la Casa Real, ens demostren una vegada més la poca fiabilitat de la monarquia espanyola i la seva innecessària existència.

A mi sempre m’han dit que totes les persones són iguals, i que no n’hi han que tenen la sang blava i altres la tenen vermella, per tant, el més lògic, és que si hi ha persones que cobren a través dels diners públics, és lògic que el seu sou i la seva despesa sigui coneguda per tots els que els hi paguem i els mantenim, ja que si tant ens queixem que els polítics cobren més o menys, per fer una feina, que en opinió meva, és molta feina, com és que ningú es preocupa pel que cobra la Casa Real, per fer una feina que encara no sé en que consisteix?

Per tant fins que no tothom en aquest país tingui un tracte per igual, benvingudes siguin totes aquelles accions per rebutjar i denunciar tots els privilegis monàrquics i per eliminar aquest estrat institucional de vividors que se’n fan dir monarquies.

P.D: Aprofito el post anti-monarquic, que tot i aquesta ideologia que tinc, i el meu clar sentiment republicà, aprofito per anunciar que no vaig estar a la crema de retrats a Girona, ho denuncio perquè segons alguns mitjans, on pel que he vist la seva qualitat informativa és basa en rumors, hem situaven a mi en aquesta manifestació. Per tant, i si voleu riure un moment us recomano la visita a El Semanal Digital on surt el rumor que va publicar diario crítico ja fa unes setmanes i que no he aconseguit recuperar el URL on va sortir la notícia

2007-09-29T01:13:00.000Z

Mes 1 dSP. (desprès de Sa Palomera)

Ara ja fa gairebé un mes, el confidencial per excel·lència de l’últim any a les comarques gironines, i el confidencial blanenc amb més èxit fins ara conegut i que ha marcat un avanç i un desprès va tancar. Avui parlo de Sa Palomera, no la roca que regne imperiosa a la badia de Blanes, ni tampoc la colla sardanista Sa Palomera de Blanes, sinó del confidencial que tots, quan dic tots hem refereixo a tothom sigui del partit que sigui, hem seguit i que alguns hem tingut la sort de poder col·laborar i crear la seva edició en paper a les passades eleccions municipals, sent així el primer bloc confidencial a sortir de la bombolla que és això d’Internet.

Tot i que tant sols fà un mes que va tancar, les reaccions no s’han fet esperar. De cop i volta ha aparegut un Tsunami de Blocs, confidencials, anonims o amb nom referents a l’actualitat política blanenca, i alguns d’aquests blocs, surten o són d’aquells mateixos que en el seu moment desacreditaven els blocs i l’utilització d’aquests pel que fa a temes polítics, però ja sabeu, la política és com és, un dia vols destruïr el vilar, el següent el “vols salvar”(jo diria que fas veure k el vols salvar), i un altre dia acabes dient que el vols tornar a destrossar. Incohèrencies a part, la realitat, és que finalment s’ha trencat el monopoli independentista a la blocesfera blanenca (la pluralitat sempre és bona) tal i com un mateix ja reclamava i animava en un post en aquest mateix bloc.

Tenir el teu propi bloc, o un altre bloc informatiu, al principi és engrescador, i fa gràcia, però a mesura que passa el temps, és pot tornar una rutina pesada de fer, a mi em passa, i segons es veu, les ultimes setmanes als companys de la blocesfera, tot i portar poc temps, ja els i costa aguantar el ritme.

Però al que anavem, des de que Sa Palomera va tancar, tots, els que l’estimaven i els que l’odiaven, el trobem a faltar, una anyorança que s’ha refredat amb l’aparició de tants de blocs que acaben de sortir a la llum, però que poc a poc, tornem a trobar a faltar aquell bloc, un bloc que ocupava aquell buit diari i donava la nota de morbositat i discussió al dia a dia polític de Blanes i de les nostres comarques.

De successors, n’hi ha ben pocs que estiguin a l’altura, segons la meva humil opinió, jo aposto per un tapat que acaba de sortir, i que si el seu autor, està a l’altura, cosa que no dubtu, podrem tornar a gaudir del dia a dia morbòs que ens oferia Sa Palomera. Amb això no vull desprestigiar a tots els nouvinguts com Blanes al dia, la Veu, el talcomraja, el d’en Maxi o el d’en Josep, tots ells amb diferents caracteristiques que els fan especials i diferents, sinò que el que vull dir, que actualment a la blocesfera hi han poques persones que les puguis trobar, sinò són les 24h informades unes 22h, i a la vegada pendents d’internet i dels seus blocs. Com jo els hi dic carinyosament, i sense anims d’ofendre a ningú, perque tots en algun o altre tema ho som, uns malalts, en aquest cas de l’informació i de l’actualitat, ja sabeu allò que diuen que l’informació és poder, i per tant està ben informat sempre et dona moltes més possibilitats i força de poder.

Pel que jo aposto clarament com a succesor del Sa Palomera, sobretot per professionalitat, estil i continuitat, és el bloc de Blanes Confidencial, un bloc que sembla a ser que serà la versió blanenca del Malgrat confidencial, conduït pel company i amic Albert Serrano. i que promet tenir molta més qualitat, que el fallit intent de competència del Sa Palomera, el ja deseparegut Diari de Blanes, un confidencial sense cap tipus de credibilitat i totalment sensacionalista.

P.D: Aviso que aquesta aposta no suposa cap quota de favoritisme i piloteig cap a l’Albert ni res per l’estil, ho dic, perquè com ja sol fer tota la claca mediatica sense arguments que en vistes de la veritat tiren per l’argument fàcil i sense proves de relacions extranyes i de favoritisme. Per tant deixò clar que ho dic sincerement i amb tota la bona voluntat, que per desgràcia molts polítics no tenen en aquest poble, i que són els mateixos titelles ( Segons el diccionari de català, titella és aquell qui es deixa manipular per altres persones, i no un insult) que porten a donar llum verda a la destrucció de paratges naturals de la nostre Vila, a regalar 30.000 metres de sostre públic i a posar en risc la finalització de la ciutat esportiva, o a no posicionar-se en contra de fer recular el passeig per culpa d’una de les moltes males actuacions de l’Estat que orpimeix dia rere dia les nostres llibertats com a poble, i per tant donant llum verda a tornar a ser sotmesos per aquells que des de on no els i arriba el mar, volen gestionar les costes del litoral dels Països Catalans. Per tant, claca politico mediatica sense arguments, no feu del meu post sincer, un ús amb les vostres males paraules.

P.D. 2: Aquest dies estic i estarè sense actualitzar per falta de conexió i sobretot de PC, ja que el meu portatil està a la UVI

2007-09-17T10:54:00.000Z

Fi d'una etapa, en comencen d'altres

Aquest passat cap de setmana, les JERC de les Comarques Gironines hem celebrat la III edició de la ESLIC (Escola de Seccions Locals i Comarcals). Aquest any i en el marc de les jornades de formació, s’ha aprofitat per celebrar el XV Congrés Regional de les Comarques Gironines, on s’ha renovat gran part de l’executiva de les JERC de les Comarques Gironines.

els jubilats de l'executiva: de dreta a esquerra: Txè, en Carles, la Maria, en Quim i jo

Desprès de dos anys d’intens treball a les comarques tocava el canvi, ja sigui per seguir endavant amb el projecte i millorar-ho, com per fer una renovació i donar pas a les noves incorporacions, que han estat moltes de la gent de les comarques.

Dos anys on he participat d’aquesta executiva com a Secretari de Política Municipal, i des de on he intentat incentivar a les diferents seccions locals de les JERC, a participar de les polítiques de joventut, exigint o reclamant millors plans locals de joventut, reclamant noves propostes per la situació dels joves del seu municipi, més aviat següent un punt de suport en temes de politiques municipals per les diferents seccions locals de les JERC.

Part de la nova Executiva

Dos anys on he conegut un munt de gent, i hem passat grans estones junts, ja sigui de treball, d’accions i de festes. Un munt de gent, molts d’ells que sortim de l’executiva, i d’altres que es queden, amb unes ganes immenses de continuar, i sobretot millorar la feina feta fins el moment. Gent com en Quim, la Maria o en Macià, amb un gran discurs i unes idees molt clares de cap on hem d’anar, en Carles, un d’aquells tios incansables, que està a tot arreu sigui pel que sigui, ja sigui pintar, accions o per la festa, en Txè, un gran “manetes” que et soluciona qualsevol problema logístic, o en David, un pencaire de cullons en tots els sentits, que està a tot arreu quan se’l necessita i se’l reclama. Però també els altres que es queden, com la Laia, la diputada de les JERC al Congrés Espanyol, l’Esteve, un malalt de l’ordinador capaç de fer-te campanyes, pàgines web i coses semblant amb un temps rècord, i tambè com no el que seguirà sent el portaveu de les comarques, l’Edu.

una petita part de tots ells

A tots ells gràcies per a tot, a tots ells i a molts d’altres, la gent de les comissions i que ara han agafat les secretaries, com l’Alba, en Guillem o en Pol, i a la gent nova que entra, ja que la feina continua i es tracta de millorar-la, cosa que segur que aconseguiran.

I a partir d’ara que?, direu, dons una nova etapa, a seguir la feina des de Blanes i des de on sigui, perquè la lluita i el treball continua, perquè encara no hem acabat, i obrir una nova etapa amb nous objectius, i sobretot a acabar d’una vegada per totes la carrera. Però una etapa on sempre, estiguem allà on estiguem, tots i cadascun de nosaltres seguirem sent de Comarques Gironines

2007-09-14T10:35:00.000Z

Les cullonades d’uns, i el “patriotisme” d’altres

Sembla a ser que aquesta diada nacional de Catalunya, ha despertat la franja més “independentista i nacionalista” de seguidors i representants d’uns partits polítics que d’aquestes característiques en tenen ben poc de comú.

Per altra banda, altres han posat el crit al cel davant les reaccions d’alguns polítics als actes nacionals que s’organitzaven en la diada. Ahir, per exemple vaig rebre un correu sorgit de la companya i recent arribada a la blocesfera Alquimista, on enviava un power point, on en resum posava el crit al cel al veure la reacció dels representants de EuiA i del PSC durant l’acte de la baixada de la bandera.

Altres com el PSC i les seves joventut, han posat el crit al cel perquè al balcó de l’ajuntament hi onejaven les 4 banderes que de costum onegen al balcó de la casa de la vila, com si es tractés d’un acte tant escandalós d’aquells que es recorden tota la vida.

Total, que des de el meu punt de vista, tot acaba sent una collonuda. Per una banda, sembla estrany que encara avui en dia, hi hagi gent que no sàpiga com les gasta tant el PSC com EuiA, ells són així, el tema nacional no els importa per res, sinó només cal veure les actuacions durant el seu mandat i la seva perspectiva nacional de Catalunya, i no només el tema nacional, sinó el del territori, amb afers com la N-II on el PSC durant la campanya va enganyar a tothom dient que estava en contra, i desprès per art de màgia va canviar el seu punt de vista. (també cal dir que en aquest tema, tots els partits excepte un (ERC) han anat fent un intercanvi de samarretes que ens a costat estar a la situació actual)

A Blanes organitzant concursos literaris bilingües quan un dels nombrosos estudis que feien, ens informava que el percentatge de coneixença del català entre els joves estava a Blanes gairebè 5 punts per sota del nivell Català, i 8 punts per sota de la mitjana gironina, o per altre banda anant contra una entitat republicana i d’esquerres, (en teoria uns són d’esquerres, i altres republicans) on es va voler fotre fora la Casa del Poble i les entitats de la Cooperativa la Blandense, o bè a la campanya electoral, que tots els partits excepte un, fan campanya en bilingüe, semblant més un insult als votants que altre cosa, com si els ciutadans de Blanes no sabessin llegir parlar i escriure en català

O també podem parlar a nivell internacional, i veiem com tant EUiA i el PSOE, pacten una llei de la memòria que fa pena més que altre cosa, i aquell ambiciós projecte de condemna d’un regim feixista es queda en no res. O per altre veiem com el PSOE posa pals a les rodes al retorn dels papers que pertanyen a privats i entitats dels Països Catalans que van ser expoliats durant la dictadura feixista de Franco, ens neguen el dret als nostres esportistes a jugar amb la seva samarreta.

Per tant no ès d’estranyar el comportament de certs partits envers els simbols d’identitat nacional del nostre país. Per altre banda, sobre el tema de les banderes.

Ahir hem vaig fer un far de riure al veure tant escàndol perquè les 4 banderetes de sempre, van seguir el seu lloc el dia 11. Haviam senyors, que preteneu, disfressar-vos per un dia de catalanistes de tota la vida? Si voleu només la catalana al balcó em sembla collonut, ara be que és això de només voler-la un dia, que el dia 11 toca sortir amb la barretina per el poble? Perquè personalment també em sembla una collonuda això de treure les banderes un dia i el següent tornar-ho a deixar com estava. Potser hauríem de començar a fer com es fa a gran part d’Heuskal Herria, on durant els 365 dies de l’any, els ajuntaments tant sols tenen la bandera del poble i la Ikurrinya.

Ara be espero equivocar-me en aquest últim plantejament, i potser ens trobem que la majoria del consistori de Blanes, ara si que és partidari de formar part de la campanya “Un país, una bandera. A l’Ajuntament, només la Catalana” un fet que seria molt significatiu.

Però si us plau, i sense por, i guanyariem tots amb una mica més de cohèrencia. el que no val es fer marejar la perdiu un dia si i altre tambè.

La nació i el país no es construeix reivindicant les llibertats nacionals dels països catalans un sol dia a l'any, sinò que es construeix o es destrueix amb el treball del dia a dia, per tant reivindicar una cosa un dia a l'any pot ser divertit i entretingut, ara bè, sol acabar sent completament inutil, si aquesta reivindicació no es segueix els 365 dies de l'any

2007-09-13T16:43:00.000Z

Ni oblit, ni perdó

ATUREM EL FEIXISME

Us deixo a continuació amb el manifest que les JERC de Blanes vàrem llegir el passat 11 de setembre en motiu de la Diada Nacional de Catalunya.

Durant les darreres setmanes, un grupuscle de joves de Blanes, han realitzat diversos actes feixistes a la nostre població. Fa unes setmanes varen atacar amb pintura el monument on avui estem fent l’ofrena floral en motiu de la Diada Nacional de Catalunya i que va suposar la pèrdua de llibertats nacionals pel Principat de Catalunya.

Aquets atacs de l’extrema dreta feixista, que idolatren un dictador que va produir un genocidi humà i cultural el nostre país, comparable als feixismes de la Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini , no poden continuar a la nostre població.

Entre els diferents atacs i amenaces d’aquest grupuscle de gent, la passada setmana, varen atemptar contra el monument en record a les víctimes republicanes situat a l’entrada del cementiri municipal. Segurament aquests joves no saben ben be els ideals que defensen, i tot el que va suposar un regim feixista com el de Franco, i que va causar milers de morts i condemnats a la pena de mort injustament, i la pèrdua de les llibertats polítiques, culturals i socials dels Països Catalans.

Aquest any, que és compleixen 300 anys del inici de les pèrdues de les llibertats dels Països Catalans a Almansa, i tinguem a l’horitzó el 300 aniversari de la pèrdua de llibertats per part de l’estat espanyol a través de les armes, volem condemnar enèrgicament tots els actes derivats del feixisme i de l’expropiació de les llibertats dels Països Catalans que avui en dia encara continua per part de l’estat espanyol i francès.

Per moltes amenaces, i atemptats contra els demòcrates i les llibertats dels Països Catalans, nosaltres, els veritables demòcrates que respectem i no oprimim cap dret democràtic com és el dret a l’autodeterminació dels pobles i que el feixisme de l’estat espanyol encara ens nega, nosaltres, que a diferencia del grupuscle de joves que sense arguments ataquen als símbols de llibertat que es troben al nostre poble, nosaltres estem carregats d’arguments que justificant el dret a la llibertat del nostre poble.

Nosaltres, els catalanistes, independentistes i republicans dels Països Catalans, els i diem a tots els feixistes de l’Estat Espanyol, que no ens faran callar, i que no ens aturarem fins que nosaltres per la via pacifica aconseguim recuperar totes aquelles llibertats que l’estat espanyol encara ens nega

2007-09-12T16:28:00.000Z

5 dies d’un ritme trepidant

Finalment ahir, vaig acabar la llarga marató de 5 dies interminables de feina i més feina, de dormir molt poc i treballar força.

penjant les pencartes el divendres nit a la Casa del Poble

Des de el divendres estant tot el dia per coses de la II diada per l’autodeterminació dels pobles, que si papers, cartells, cartolines, acreditacions, màquines, begudes, equip de so, pancartes, anar a buscar gent a l’aeroport, en definitiva, tenir-ho tot enllestit per l’endemà ja que seria un dia molt llarg i dur, però a al vegada molt satisfactori.

Ja el dissabte, i havent anat a dormir a les 3:30 del mati, eren les 5:30 que ja estava a la casa del poble acabant d’enllestir els 4 retocs que faltaven per tenir al 100% la diada. El dia es presentava complicat i llarg, però aquest any, amb la seguretat que fotria un sol de cullons. Els primers nervis van començar allò de les 9 del mati, quan encara les taules no ens havien arribat, unes taules necessàries per la gent de la fira d’entitats, i que havia estat convocada a les 10 del mati al passeig de mar de Blanes. Tot i el retard, que va suposar, retressar altres qüestions com la d’anar a buscar el camió de la beguda, l’equip de so al Morralla, i el muntatge de la barra, la cosa va anar funcionant, tot i que molts dels participants a la diada com a organització tinguessin el temps just i comencessin tard a dinar.

Dir tambè que durant el debat de Organitzacions juvenils varen fallar les NN.GG. (sense contestar), i les JSC ja que segons ens va dir un dels seus representants a Blanes, que ells no tenien res a dir sobre l'autodeterminació, ja que tot estava en els seus estatuts ( el bo del cas, és que tambè es va parlar d'altres coses) i el que pretenia ser el debat, i aprofitant que és feia per Radio Blanes, volia ser a la vegada una plataforma per publicitar les diferents organitzacions, però bè, cadascú fa el que vol.

Ja a la tarda i cap allà les 5, quan l’escenari ja estava gairebé enllestit, sorgeix el problema que havíem fet curt de beguda, un mal càlcul meu que gràcies a la reacció de l’Edu, i que la Carmina ens va obrir les portes del magatzem per agafar més beure, va quedar solucionat. Mentrestant, la diada tirava endavant, la xocolata va volar en pocs minuts mentre la gent jugava a bitlles catalanes, les xerrades, i per sorpresa respecte l’any passat van estar les tres a rebentar, triplicant així el nombre d’assistents respecte el passat any.

foto amb en Xavi Sarrià, cantant d'Obrint Pas

Amb tot això ja s’havien fet les 8 de la tarda, que arribava, amb retard, fruit del caos circulatori a les rodalies, els Obrint Pas, s’ha de dir que el contacte amb ells va ser molt humà, el que vull dir que eren gent molt normal, interessats amb els fets dels pobles, i molt amables en tot moment. Trencant el tòpic aquell que diuen que, compte que els artistes sempre tenen els fums pujats. Mentrestant, la gent de Kontra-band, esperaven l’hora de les proves de so, mentre els hi donava els Xupa-Xups imprescindibles per poder fer l’actuació i hem comentàvem de conya, que aquest pas serien el grup de les JERC, ja que aquest any, entre el concert de Vidreres que havia organitzat les JERC, l’Acampada Jove, i la diada per l’autodeterminació de Blanes, havien fet complert.

si us i fixeu, el de l'estalada groga, sóc jo, en el moment que cantaven barricades

Mentrestant, i allà a les 9 i picu, i amb tot enllestit i preparat, en Carles ens portava pizzes per tots els de la barra i de l’escenari per fer un mos, tot i no haver menjat fins el moment res en tot el dia, la veritat no tenia ganes, i el cos només va acceptar un tros de pizza.

I ja a les 10:20 la cosa s’animava, molta gent esperant els concerts, i que la Colla de Diables Sa Forcanera va amenitzar l’espera amb una batucada de la seva percussió. Començava Kontra-band, amb el Passeig molt ple, i amb el seu directe que personalment m’agrada molt, tot i que aquest cop no el vaig poder gaudir massa. Mentrestant els Obrint Pas ja estaven esperant darrera l’escenari, i comentavem els diferents actes de 3 inconscients feixistes que s’han produït els darrers dies a Blanes, un fet que es van referir durant el concert, i tambè comentavem que si volien podiem sortir amb les diferents banderes dels pobles que igual que els Països Catalans lluiten constantment per assolir la seva llibertat com a poble. I el que deia tot molt bè i genial.

la gent

Alguns amics, sovint em diuen que perquè faig i estic en aquestes coses, on em foto un fart de pencar, mentre els estan de festa. Potser tenen raò i estic perdent el temps, però jo crec que no, i més si les coses surten tant bè, i la gent respon tan positivament. I això o vaig pensar el moment de començar el concert dels Obrint Pas, allà, a dalt darrera l’escenari, veient tot el munt de gent esperant a començar, cridant mentre es presentaven i tocaven les primeres notes de benvinguts al paradis, i jo mentrestant, allà a dalt de l’escenari al costat d’un dels meus grups de música preferits, on havia anat a tant de concerts, veient com funcionava tot, nomès per aquesta sensació, la sensació de dir, cullons jo he estat un dels que he muntat això, no se, però vaja, la satisfacció aquesta, per molt de pencar que m’haguès fet, i per molt de no poder estar ballant saltant i cantant sota l’escenari, no me la treu ningú, una sensació genial, que encara és més gran quan hi havia gent, que et sonava la cara, o que ni coneixies, i et deien que gràcies, que feia temps, i que ja tocava que a Blanes és muntès alguna cosa gran, a part de les ja tipiques de Barrakes, entre alguna altre. Una sensació que va culminar amb la canço de Barricades, on varia gent vam pujar a onejar les banderes dels diferents pobles a dalt l’escenari, i aquestes sensacions, juntament amb la de sentir per un moment la sensació en plena festa del concert que pot sentir algú que toca per milers de persones a dalt l’escenari va ser genial.

Amb tot això i desprès del concert, tocava el més dur, i últim esforç, el de desmuntar tot el marder que haviem fet, i que vam acabar cap allà les 6 del mati, ja us he dit que era un dia llarg. Per cert agraïr sobretot la gent de les JERC de Tordera que van fotre una feinada, i que van estar fins l’ultim moment desmuntat l’escenari.

Amb tot això direu dons ja està no?, doncs no, diumenge a les 9 del mati, em trucaven el mobil, perquè anés a obrir la Coope, perquè venien a buscar les taules, en prou feines m’aguantava, però vam fer un esforç, juntament amb l’Èric i vàrem anar a obrir la Coope, i desprès, a esmorzar amb en Carles per recuperar forces, ja que ens tornava a esperar un dia llarg, no tant, però llarg.

Un cop esmorzats, dons cap a Vidreres, on ens trobàvem amb un bon dinar a casa l’Edu, la penúltima executiva regional de Comarques, abans del congrés regional d’aquest dissabte, on deixo desprès de dos anys la Secretaria Regional de Política Municipal, i s’aprofita per renovar gran part de la Regional i entrar nova gent.

Un cop ja a dilluns, dons més desmuntatge, que si portar les begudes obertes a la Coope, que si tornar el camió de les begudes, que si anar a pagar una cosa, que si descarregar les fotos de la diada, fer el vídeo, la nota de premsa, i enviar els fotos del concert a en Xavi Sarrià, ja que ells s’havien deixat la camera a l’hotel, etc. I amb tot això, i picant alguna coseta per dinar, no gaire, a les 5 marxàvem amb ma germana cap a Castelló d’Empuries.

Fira Medieval a Castellò d'Empuries

Alguns podreu pensar que anàvem a la fira medieval que es feia. Doncs no, anavem a ajudar els companys de JERC Figueres i Castelló, a muntar el concert que feien la mateixa nit on actuaven Felu Ventura i Dept. Tot i això ens vam donar el gust, d’anar a veure la fira medieval, que per cert estava molt bè i vàrem poder veure una lluita de cavellers davant la plaça de l’església. Amb tot això i entre els concerts dons s’ens va fer les 6:30, i fruit del cansanci i d’altres qüestions, vàrem decidir dormir ni un parell d’hores, i ja a les 8 del mati del dimarts, dons ens aixecavem i marxavem cap a Blanes, ja que a les 10 haviem d’estar presentables per l’ofrena floral i llegir el manifest de condemna als atemptats feixistes que està patint Blanes aquests dies.

Sergi i Ada abans de començar la mani sentats al mig del carrer

Conseqüencies de la guerra d'aigua amb una noia, de la qual no vull recordar el nom de Figueres

Són les 10:30 del Dimarts 11 de setembre, i amb tant de trote a sobre, toca l’ofrena floral, llegeixo el manifest que aquesta tarda o demà ja us penjarè, i ja cap a les 12, i desprès de cantar els segadors, i està per allà, marxu a casa. A fer 4 trucades, i sense ni durmir ni dinar, marxem amb en Sergi i l’Ada cap a BCN, allà arribem a les 6 a la Mani a Pl. Urquinaona. Ens trobem amb en Joan Bertrana i molta més gent, amb l’Adam, en Macià, gent de la Uni, amb molts companys de JERC, que tot i el cansanci del dia encara anem xerrant. Un cop la Mani arriba al final decidim fer el millor de la tarda i del dia, sentar-nos a l’ombra de les palmeres de Arc de Triomf, amb una cervesseta ben fresca esperant a que comenci el concert.

Obrint Pas durant el concert del 11-set a arc de triomf

Aquest cop si, aquest cop toca disfrutar-ho de veritat, tornem a escoltar Feliu Ventura, de moment tranquil·litat, però un cop acaba, i amb el ritme de la batucada que s’hi feia per allà ens anem animant, a l’espera que comenci Obrint Pas. Comencem just davant la taula de so, però a mesura que passa el concert, anem avançant tímidament, ballant, repartint i rebent mols de cops, fins que aprofitant les espurnes d’una carretilla correm en Sergi, la Maria i jo, fins al davant de tot i vivim les 7 últimes cançons del concert a 2a fila, més apretats que sardines però continuant la nostre festa particular.

varem arribar fins la la fila

En definitiva un preludi de diada i diada de bojos, amb molt de cansament, però a al vegada molta satisfacció, perquè seguim fent coses, i reivindicant, allò que era nostre i que les armes ens van robar, reclamant la llibertat que vam perdre com a poble, la llibertat d’un poble, humil, elegre i combatiu

P.D. Perdoneu l’extensió del text, però es que han passat i fet moltes coses

2007-09-10T11:18:00.000Z

Gran èxit a la II diada per l'autodeterminació dels Pobles

Desprès d’un dissabte molt intens i estressant, la II Diada per l’autodeterminació dels pobles, va concloure d’una forma excel·lent. Durant totes les activitats del dia l’assistència de la gent va ser molt fluïda i continua, i la participació a les xerrades va ser molt superior a l’esperada amb gairebé més d’una cinquantena d’assistents.

Pel que fa el concert, algunes llengües han dit que n’eren 5000, altres 1000, i altres 4 gats. Jo no entraré a la guerra típica i tòpica de xifres, però el que si que sé i es pot veure a les fotos, és fins on arribava la gent i tota la part de passeig que ocupava, que no era pas poca, que es van consumir 7 barrils de 30 litres de cervesa, 4 barrils de 50 litres de cervesa també, i moltes més coses.

Per tant la valoració com a organització és senzillament excel·lent, espero que ara vosaltres que vareu ser els que vareu disfrutar de totes les xerrades, els concerts i tot en general dieu la vostra, us deixo amb el vídeo de resum del concert d’obrint pas

2007-09-07T12:10:00.000Z

Ja la tenim aquí

Demà II diada per l'autodeterminació dels pobles

http://www.autodeterminaciodelspobles.cat/

2007-09-04T11:28:00.000Z

OBRINT PAS, MARTXELO OTAMEDI I KENNETH GIBSON SON ALGUNS DELS RECLAMS DE LA SEGONA EDICIÓ DE LA DIADA PER L’AUTODETERMINACIÓ DELS POBLES

www.autodeterminaciodelspobles.cat

Comunicat de la Roda de Premsa d'ahir:

Per segon any consecutiu, les JERC Blanes, la Casa del Poble de Blanes, i el Col∙lectiu 2014, organitzen la diada per l’autodeterminació dels pobles, una sèrie d’actes i activitats que es desenvoluparan al llarg del dia vuit de setembre d’enguany per reclamar el dret de decidr dels pobles a autodeterminar‐se.

Aquest any, la diada per l’autodeterminació dels pobles, ha millorat i augmentat les activitats que és realitzen, convertint la diada en un autèntic referent en la reivindicació per el dret de decidir dels pobles.

Així doncs, en la segona edició de la diada, és continuarà amb la fira d’entitats dels Països Catalans que durarà tot el dia, tot un seguit de demostracions de la cultura tradicional catalana, com ara, balls de bastons o castellers, el concert per l’autodeterminació que aquest any comptarà amb la presència de Obrint Pas i Kontra‐Band i les conferències a càrrec d’importants icones de lluitadors per l’autodeterminació de pobles. D’entre aquests, es poden destacar Martxelo Otamedi, director del diari clausurat al País Basc, Egunkaria, o Kenneth Gibson, diputat del Parlament escocès per el Scotish National Party.

A part d’aquestes activitats, també hi haurà un debat amb les principals organitzacions polítiques juvenils del Principat de Catalunya, un dinar popular, i l’Acte Polític Central que tindrà lloc després del dinar i que comptarà amb la presència de Pere Aragonès (Portaveu Nacional de les JERC), Anna Simó (Vicesecretària general d’Acció Política d’Esquerra), Fernando Blanco (Diputat al parlament Gallec per el Bloc Nacionalista Gallec), José Luís Mendoza (Membre de la comissió permanent de Nafarroa Bai) i Kenneth Gibson.

2007-09-01T17:56:00.000Z

II Diada per l'autodeterminació dels Pobles

Blanes, 8 de setembre 2007

Ahir per fi, i desprès d’un mes d’agost preparant treballant i pensant sobre com i que fèiem, ja hem tancat la programació de la II Diada per l’autodeterminació dels Pobles.

Aquesta particular festa va néixer el passat any, amb unes expectatives que varem omplir molt satisfactòriament, i ha estat aquest any, que les JERC de Blanes, la Casa del Poble de Blanes, i el Col·lectiu 2014, ens varem decidir a fer alguna cosa molt més gran que la del passat any, i així ho hem fet.

A nivell de programació, amb una oferta molt més gran que la del passat any, a nivell de xerrades i conferències, i seguint la línia del primer any, amb uns protagonistes de la primera línia mediàtica i social en els seus respectius camps, a nivell de protagonistes polítics que ens visitaran, com a novetat vindrà Nafarroa Bai i l’Scotish National Party, juntament amb representants d’ERC i del BNG. I per acabar, a nivell musical, dos grups genials al meu gust, de Blanes, el ja conegut grup Kontra-band, que aprofitarà el concert per gravar-lo de cara a un futur video-clip, i per acabar la festa i des de el País Valencià, un dels grups més importants i coneguts dels Països Catalans, Obrint Pas.

En definitiva tota una diada molt complerta i que promet molt. Aquest any, i també com a novetat, és farà un debat entre les diferents entitats juvenils de partits polítics que tenen representació al Parlament de Catalunya, les JNC, JEV-JIC, les JERC, i per altra banda les JSC i NNGG(pendents de confirmació). Un debat que pretén ser una eina per donar a conèixer les diferents postures sobre aquestes organitzacions i els seus objectius.

Aixì que esteu tots convidats el proper dia 8 de setembre a Blanes. Si voleu consultar tota la programació, entreu a http://www.autodeterminaciodelspobles.cat/

2007-08-29T18:23:00.000Z

De publicitat de Blanes res de res

Avui a sortit al diari els 5000 € ( he escoltat que també ha cobrat en concepte de desplaçament gairebé 2000€ més, espero que no) que segurament donaran molt que parlar els propers dies. Personalment, dubto que l’esportista David Meca, sigui la millor imatge que pugui tenir Blanes de cara a l’exterior. Tot i estar influenciat per aquesta opinió sobre David Meca, ens podem plantejar analitzar si aquesta inversió dels més de 5000€ per venir a nedar a la platja de Blanes ha estat una bona o mala inversió.

Si ens mirem els mitjans de comunicació, on amb el fitxatge estel·lar de David Meca, on en teoria Blanes havia de sortir i de pas fer publicitat sobre la nostre població, ens trobem que tant sols els mitjans de les comarques gironines, el punt i el diari de Girona, i alguns setmanaris gratuïts del Maresme Nord, es van fer ressò de la noticia.

No se quina és la intenció dels regidors responsables d’aquesta inversió, però personalment, crec que la publicitat de Blanes i de cara el turisme que ens arriba, la projecció no s’ha de limitar a les comarques gironines tal i com ha passat, sinó que també hauria d’arribar a la resta del Principat, dels Països Catalans i de l’Estat Espanyol, i tot i ser més difícil, a nivell internacional.

Podríem pensar que clar, estem parlant de mitjans que tracten temes més de política i que sovint deixen els temes estrella de David Meca a un petit apartat del seu diari. Ara be, ens pensem això i per tant anem a mirar la premsa esportiva (és nedador i va venir a nedar) o bé mirem la premsa groga ( el David sovint surt el programa de la TVE ballant, i en altres de diferents cadenes parlant sobre coses sense importància). La sorpresa, és que tampoc, tampoc surt enlloc que David Meca va venir a Blanes a nedar, a publicitar Blanes, o qui sap si va venir envoltat d’una d’aquelles històries que tant se’n parlen als programes tercer-mundistes del cor i que els paparazzis s'els va passar per alt. En definitiva que tampoc va sortir ni ell ni Blanes.

Potser a fallat el personatge, potser a fallat la modalitat de l’esportista, o potser és que el noi tampoc aixeca tantes passions per mobilitzar els mitjans. El que si que se, és que Lloret va sortir a gairebé tots els mitjans amb en Ronhaldinho, i també ser que quan Blanes va patrocinar el CatDakar, crec recordar, cada dia els diaris, i mirant la classificació sortia el nom de Blanes al costat del cotxe.

El que si que és cert, que els més 5000€ que se li va pagar al David Meca per venir a nedar, no han servit perquè Blanes com a mínim sortís a la web d’en Meca com a patrocinador (http://www.davidmeca.com/patrocinadores.html).

Vist el poc èxit, hem sembla que està clar, podem seguir portant en David per Blanes i sortir als mitjans d’àmbit comarcal, o bé ens replantegem el personatge, i escollim un altre entre tots perquè ens faci publicitat com a mínim a nivell nacional.

Per exemple, vas a la pàgina web del crack del Barça, i entres i el primer que et trobes en un racò, és el link de Lloret de Mar, i en segon lloc et pregunten el idioma en que vols veure la web, entre ells el castellà, l’anglès i el català. En canvi, la web d’en David, ni Blanes, ni en Català.

El que vull dir amb tot això, que si aquesta ha de ser la política per publicitar Blanes, a mi no m’acaba de fer el pes, es busqui algú on podem tenir més incidència, ja que tindrem molta més publicitat patrocinant algun equip de bàsquet, algun jugador de futbol, o organitzant uns campionats a nivell europeu.

A Lloret van portar en Ronaldinho, i fan infinitats de campionats esportius nacionals i internacionals. Perquè no aprenem una mica de la bona publicitat que sap fer Lloret del seu nom, aprenem a fer-la i a fer-la bè. No vulguem fer una mala imitació si us plau.

P.D: Jo hem plantejaria, si s'ha de seguir publicitant Blanes d'aquesta manera, que Blanes col·labores amb la web de Lance Amstrong i el seu livestrong, una forma solidaria de publicitar Blanes, i que segur que amb la visita del mític ciclista americà, que tenia residència a Girona, eixecariem molta més expectació, presència als mitjans, i el més important, que de carambola col·laborariem a una causa que ens pot efectar a tots com és l'investigació contra el càncer.

2007-08-26T15:20:00.000Z

Fi de les vacances blocaires

Desprès d’un petit període de vacances blocaries, tornem a la feina i a continuar escrivint les coses que penso per aquí.

Durant aquestes vacances, vacances no gaire ja que això de estudiar i treballar de vacances en tenen poc, moltes novetats a la xarxa que han anat apareixen, durant l’estiu, espero que no només sigui cosa de matar el temps a les vacances i desprès acabin morint.

En primer lloc destaco i segueixo dia a dia dos bloc d’àmbit de les comarques gironines, el Club Saratoga, on les lectures dels seus “post” fan passar una bona estona, i per altre banda el Girona-Madrid, una espècie de confidencial dedicat a les properes eleccions generals a les Corts de l’Estat Espanyol.

Ja més en àmbit local, moltes noves incorporacions que d’una forma o altre he acabat visitant el seu bloc. Primer de tot destacar la incorporació a la petita blocesfera política de Blanes, de Josep Cabana, militant d’ERC que s’ha afegit a això dels blocs. Per altre banda el que també s’anima a escriure el dia a dia, és el regidor i cap de llista del PDB, Anselmo Ramos, on sembla a ser que va explicant el dia a dia de la regidoria d’esports.
I ja per acabar trobem el bloc d’una blanenca que es fa dir Alquimista, que acaba d’estrenar el seu bloc, Blanes al dia.

Ja des de un àmbit de d’informació dels mitjans de comunicació, destacar el bloc de Radio Blanes, que ens fa el resum de les noticies més destacades de Blanes, i que així crea una bona forma d’informar per a tots aquells que estem fora de Blanes entre setmana. Esperem que ben aviat, fem un salt de qualitat i s’incorpori la opció de poder escoltar la radio en directe per Internet, tal i com recollíem en el nostre programa electoral.

Sembla a ser que això s’anima, i que no només la blocesfera blanenca és limita als blocs d’Esquerra (Joan Puig) i al Sa Palomera, així que benvinguts tots a la Xarxa

2007-08-10T09:25:00.000Z

Eusten nauen soka zara eta itotzen nauena,

ametsak sortu zizkidana, galtzen dituena.

Sovint ens plantegem coses, sentiments, experiencies, sensacions, que et fan pensar com a evolucionat la teva vida i com aquests sentiments, sensacions i experiencies d'ara, són d'allò més diferent que les mateixes de ja fa gairebè 4 anys.

Podreu pensar que amb 4 anys un té temps de sobres per replantejar tots els pensaments i sensacions que des de un dia determinat, van canviar la teva forma de ser, pensar, sentir i estimar.El problema no és simplement replantejar-ho, sinò que va més enllà, i et planteja dubtes i preguntes de si val la pena o no tornar als origens, tornar a ser d'una forma semblant.

Et planteges si val la pena tornar a donar valor a certes coses que des d'aquell migdia de ja fa més de 4 anys endarrera no van ben be desapareixer, però si que va ser el punt d'inflexió de totes unes esperances i il·lusions basades en sentiments romantics ja passats.

Gairebè 4 anys és molt, en aquest temps e passat de ser un estudiant de batxillerat malalt del basquet, a ser un estudiant universitari, on el bàsquet queda més en el record i on altres prioritats han agafat molta més força. Però tot i aquests canvis, encara segueixo amb aquella espina clavada d'aquell dia en que el Barça de basket va guanyar la Final FOur, i no pel simple fet de que sóc de la penya, sinò perquè aquell dia va ser la derrota de tants esforços, per aconseguir estar amb quelcom tant admirat, respectat i estimat, i que amb tant sols 5 minuts d'un diumenge qualsevol va tancar la porta a tot el que havia estat i passat.

I és que desprès de tant de temps encara tinc l'espina clavada, de fer tot un gran esforç, de donar-ho gairebè tot per alguna cosa, i que al final la recompensa fos tant senzilla, simple i curta. És com l'experiencia de currarte un gran treball sobre un tema en aprticular, i que desprès de tant esforç i treball treguis una nota que no arriba ben bè al 3, però tampoc passa del 4.

Durant aquests ultims 4, han passat moltes, vaja mes ben dit algunes, i en tot aquest temps, no he estat capaç d'oblidar el passat, i inconscientment he retingut els meus verdaders sentiments, per un simple instint proteccionista, més ben dit, per la por a tornar a repetir la història.En els últims 4 anys, sempre m'ha faltat algú, m'ha faltat aquella sensació de dependencia per l'altre, no he pogut trobar aquell sentiment que cada vegada més s'esfonsava per alguna part, i en els ultims anys, això ha comportat que la meva forma real de ser quedes restringida per les meves propies cadenes.

Tant sols un cop en aquests últims 4 anys, aquesta sensació va estar a punt de desapareixer, i va tornar a fer sorgir aquell sentiment perdut des d'aquell migdia. Però quan va sorgir un altre cop, la por a tornar a fracassar, la por a que no sortis un altre cop bè, em van fer callar les meves paraules de desitjos i sentiments que tant sols van acabar plasmades a un document de word infinit, que encara tinc mig perdut pel meu ordinador, i que mai vaig ser capaç de poder expressar devant seu i amb les meves propies paraules.

Ara ja fa més, 4 anys despres d'aquells 5 minuts d'un migdia de diumenge qualsevol, i 4 anys desprès d'aquell fet, i gairebè dos anys d'aquell silenci poruc, tornen a sorgir les sensacions mateixes que tenia abandonades i gairebè oblidades en els meus pensaments i sentiments.

El que no ser, és el que haig de fer, si tornar-me a crear esperances en que tot surti bè, com aquell adolescent il·lusionat, o si per altra banda, haig de restirngir equests sentiments, ja sigui pel fet de que segurament sortiria malament, i més val "prevenir que curar", i deixar fer i deixar passar, o per altre, les coses s'han de tornar a quedar plasmades en un simple word.

Casualitats a la vida n'hi han moltes, i nomès depen d'un mateix creure en elles o deixar de creureles. Aquests sentiments que tornen a apareixer, han tingut molts complements casuals, que recorden aquells que van sorgir ja fa 5 anys endarrera quan encara era un adolescent il·lusionat.Casualitats que és limiten a tonteries, com el fet de trobar-te aquella persona que en prou feines coneixies tot escoltant aquella cançò que tant t'havia sorprès i que aquella mateixa persona t'havia fet descobrir. Casualitats en l'hora de començar a dir-nos aquelles primeres paraules com a desconeguts que erem, casualitats que et fan tornar a replantejar certes coses que t'agradaria que pases, però que tot i ser-ne conscient que són coses practicament dificilissimes que siguin una realitat, un mateix es comença a tornar autoenganyar fruit d'unes sensacions que feia temps que no sentia.

Però que un cop ara les tornem a recuperar, aquest cop torna a ser present aquell fantasma del fracas, i d'aquell esforç de preocupacions i sentiments que pugui suposar, i que segurament acabarà sent inutil

.El problema està que si haig de fer cas a aquestes casualitats i tornar a il·lusionar-me, o per altra banda haig de fer cas omís de totes aquelles casualitats de la nostra relació

P.D: Post publicat al fotolog, que vist l'èxit, i tambè per desviar-me una mica del tema central d'aquest bloc, tambè publico aqui.

2007-07-31T09:58:00.000Z

Cal que els joves es mobilitzin

A continuació us enllaço amb un article meu publicat avui al Malgrat Confidencial, el bloc d'informació del periodista de radio Blanes, Albert Serrano, ja que fa unes setmanes em va convidar a escriure un petit post en el seu bloc.

El tema tracte sobre les barrakes de Blanes i aprofito per denunciar la situació que s'esta vivin a Malgrat de Mar sobre el mateix tema

Espero que us agradi

Us deixo l'enllaç aixi visiteu el l'article al Malgrat Confidencial

2007-07-17T23:34:00.000Z

La barraka de les JERC Blanes al Sa Costa Barrakes 07 (24-28 de juliol)

S'acosta la festa Major i primer de tot el que vull desitjar-vos a tots és que aquesta la disfruteu molt participant en els diferents actes que s'organitzen en el poble. Són dies de poc durmir, per motius de la festa per alguns, o per el "xibarri" que fem uns altres i que no deixem dormir, ja siguin concerts, festes de barri, el caos circulatori, els focs etc, etc.

El que si és ben segur que la festa major, suposa molts maldecaps per la majoria de la gent del nostre poble, però hem de pensar entre tots que tant sols és una setmana en tot l'any, on el poble està de festa durant tot el dia, i que del que es tracta és de disfrutar-la i no de que aquesta sigui un calvari.

Alguns es queixen pel soroll de les barrakes, altres ens queixem que no es pot sortir amb el cotxe per Blanes ja que tardes 5 hores en travessar el poble, altres perqué li tallen el carrer de casa, alguns pels concerts o per la fira al psg de Mar, altres perqué hi han 7 dies de focs i en voldrien 5, 3 o fins i tot cap per estar-ne ben tranquils, o d'altres que l'allargarien fins a 9 dies de focs. En definitiva, el que vull dir, és simplament, que són dies que s'han de disfrutar, i deixar els maldecaps provocats per la festa major, i aprofitar i escollir les diverses activitats que s'ofereixen per disfrutar-la, i si pot ser vinguen a les Barrakes de Blanes i consumin a la barraka de les JERC Blanes, encara molt millor

Informació de Barrakes (horaris i programació):

http://www.jerc.cat/blanes

http://www.sacostabarrakes.cat/

www.fotolog.com/sacostabarrakes

2007-07-04T08:47:00.000Z

Maquiavel i la política municipal

Article publicat dimecres 4 de Juliol de 07 al Diari de Girona

Dissabte passat, i en aquest mateix diari, apareixia un escrit de Paco Martínez, actual regidor d´EUiA a Blanes, on feia una grotesca (al meu entendre) comparació entre Maquiavel i l´actual alcalde de Blanes.l´escrit del Senyor martínez és refereix al fet que ara l´actual alcalde de Blanes haurà de guanyar-se l´autoritat.

I jo li pregunto, quina autoritat s´ha de guanyar Josep Trias que no s´hagi de guanyar Josè Montilla? Potser és que per EUiA-ICV hauríem de començar tots per tirar les pedres al tripartit de la Generalitat? El que no es pot fer, al meu entendre, és criticar el model quan t´interessa, i quan no t´interessa amagar el cap sota l´ala.

Des d´ERC de Blanes, s´ha primat allò que varen votar les gairebé 890 persones que ens van donar la seva confiança, és a dir el programa electoral d´ERC. Un programa electoral d´esquerres on els seus principals punts han estat acceptats per l´actual equip de Govern i com hem pogut veure alguns dels punts ja s´estan duent a terme.

Personalment no sóc partidari dels cops autoritaris que pugui fer qualsevol president o alcalde per mostrar la seva força, i més quan aquest autoritarisme democràtic va en contra de la voluntat majoritària acordada en un Ple de Blanes. Hem refereixo a l´aparcament d´autocaravanes, ja que el senyor Martínez el descriu com un cop d´efecte d´autoritat, jo el descriuria més com un cop d´efecte democràtic, ja que d´una vegada per totes, i en detriment de l´autoritarisme del anterior bipartit «d´esquerres» s´ha respectat allò acceptat per la majoria democràtica de Blanes.

El que sí estic d´acord, que la millor forma de legitimació de l´obtenció del poder és dialogant i enraonant, tal i com ha fet CiU, i no a cops d´autoritarisme democràtic, tal i com ha fet el PSC. I es que quan el partit majoritari no vol sumar una majoria d´esquerres per governar Blanes, és molt difícil que aquest governi.

I això és el que ha passat, que no hi ha hagut forma de que el PSC volgués parlar amb ERC, fins i tot no ha volgut saber res de nosaltres, fins i tot comprometent-nos que el nostre cap de llista deixés la política municipal al cap de uns mesos.

Ara bé, també era difícil reeditar el tripartit, perquè la idea de les actuacions d´esquerres d´uns, era molt diferent a la dels altres. M´explico, pel bipartit del PSC-EUiA, la política d´esquerres passa per privatitzar, és a dir concedir un espai al sector privat, de una gran part de l´Illa de Blanes, passa també per regalar 30.000 metres quadrats de sostre dels blanencs a la Generalitat per que es destini a la construcció pura i dura, si, al totxo que ells tant critiquen últimament i que han deixat via lliure l´ultima part de la legislatura donant llum verda per construir en espais on hi havia construccions com el Celler, o bé deixant edificar un bolet urbanístic gegant al costat del col·legi Cor de Maria.

En canvi la política d´esquerres dels altres, la política d´ERC passa per la creació d´habitatge protegit, la preservació del territori públic i paisatgístic, la millora dels barris més desfavorits de la població, entre molts d´altres.

I ja per acabar, dir que hem fet cas a una part de les teories de Maquiavel, i hem decidit no votar als Mercenaris d´esquerres que de política d´esquerres no en feien cap ni una.

Marc Puig i Perez

Portaveu de les JERC de Blanes

2007-06-19T00:13:00.000Z

Un pacte per tirar Blanes endavant

Tots vosaltres a hores d’ara ja sabeu el que ha pasta a Blanes, si la sorpresa que a última hora ERC votes a l’investidura Josep Trias (CiU) com alcalde de Blanes, un fet que feia coincidir el vot amb el PP i el PDB. A primer a vista, aquest fet crida molt l’atenció, fa molt mal els ulls i sembla incomprensible que ERC pugui haver donat l’Alcaldia a CiU, que formarà Govern amb el PP.

Ara be, la política municipal és tot un món. Personalment crec que aquesta, la política que és fa a tots els municipis, l’àmbit personal, és a dir el de les persones que estan al govern, està per davant del color polític dels partits que representem. A nivell municipal, per a mi, el que s’ha de valorar és la gestió municipal, la gestió del municipi, que és l’ens més pròxim que tenim i que ens efecte a la vida diària del nostre poble. I aquest fet, crec que és real, perquè jo mateix, podria ser capaç de en unes eleccions municipals en algun altre municipi dels Països Catalans , en que no votaria a Esquerra, fruit de la mala gestió que ha fet els representants municipals del meu partit en X poble. Una mala gestió a nivell municipal, i hem sembla que és una cura d’humilitat que tots els meus pocs lectors del bloc pugueu reconèixer, que tinguem el color que tinguem políticament, en política municipal, en un altre població, podríem ser capaços de no votar el nostre partit fruit de la mala gestió municipal, i conseqüència un retrocés econòmic i de nivell de vida de la nostre població. Amb això, el que vull dir, és que en política municipal, el que serveix i compte és, “vaja” hauria de ser en la meva modesta opinió, el model i plantejament de ciutat, i que aquest, estigues per sobre dels colors.

A partir d’aquí, com és que l’assemblea d’Esquerra de Blanes ha decidit per amplia majoria, fer alcalde en Trias en comptes d’en Marigó?
En primer lloc, és purament de opcions de poder realitzar a Blanes part del nostre projecte, és a dir, amb Trias teníem un acord de 50 punts bàsics de compliment del nostre programa, en canvi, amb Marigó no teníem res de res, és a dir, havíem de votar el PSC (quan dic votar el PSC em refereixo també el fet de abstenir-nos o votar-nos a nosaltres mateixos, ja que el PSC hagués acabat tenint l’alcaldia) a canvi de res? De deixar fer el que volguessin i que la opinió d’ERC sigues la ultima de totes i no pintéssim res de res? Jo crec que no.

Si en aquest fet li sumes el precedent d’actuació del PSC amb totes aquelles persones i entitats on hi havia gent pròxima a Esquerra, persones i entitats que des de que s’ha sabut, que aquesta gent anava amb Esquerra han rebut boicot, problemes i entrebancs per realitzar les seves activitats, si havíem de donar l’alcaldia el PSC perquè seguis realitzant aquestes polítiques, u sento, som massoques, però no tant per suïcidar-nos, i deixar que segueixin “maxacant” a la nostre gent d’aquesta manera a canvi de res, dons u sento no podíem deixar fer això.

Nosaltres hauríem preferit el Tripartit amb unes condicions programàtiques prèvies perquè part del nostre projecte de ciutat tires endavant, però que s’ha de fer quan el PSC no vol sentir a parlar d’Esquerra?

Tot i que no ens tocava a nosaltres, vàrem intentar varis cops a que el PSC baixes del burro i intentes obrir converses per negociar uns acords de mínims i quedar-nos a l’oposició, però on l’Alcalde fos del PSC amb EUiA dintre. Però això no va ser possible. Sabem que Marigó no volia pactar amb Puig, però és que fins i tot l’hi vam dir que Puig acabaria retirant-se de regidor al cap d’uns mesos, quan l’Executiva i l’Assemblea d’ERC o decidís, però ni així, en Marigó, en tot el seu dret legítim de no voler Esquerra va seguir en la mateixa posició. Ni tant sols va baixar del burro quan el van trucar dirigents a nivell nacional del PSC. Ai perdó si que va trucar, va trucar a les 11:50, 10 minuts abans del ple per dir que no ens necessitava per res de res. Així dons , amb aquest trist panorama, la reedició d’un tripartit era gairebé impossible a nivell de tirar endavant part del nostre programa, que en el fons, és el projecte de ciutat que ha votat els 880 i pico electors que ens van donar la seva confiança.

Vosaltres encara hauríeu deixat que sigues alcalde el PSC o qualsevol altre grup en aquesta situació? Hauríeu acceptat que desprès de tanta prepotència, hagués estat alcalde el representant del PSC sàpiguen que no hauríeu pintat res de res dins el panorama polític de Blanes a nivell decisori i que això comportaria que el vostre partit, les vostres idees no comptessin per res en les decisions, i que fóssiu els últims de la fila? Hem sembla que cap polític amb cap i peus, permetria que el seu projecte, a nivell municipal, tingues aquest trist paper, de no pintar res d res, en qualsevol consistori.

Quins són els 50 punts pactats?

L’acord famós el presentarem els propers dies, però ja us avanço que els 23 punts inicials que surten en el programa electoral d’Esquerra (està penjat a www.mullatperblanes.cat) estan inclosos dins el protocol de relacions firmat. Per tant, i per respecte als mitjans i a la roda de premsa dels propers dies no avançaré res més, això si, els 50 punts els farem públics els propers dies

I ja per acabar i per no fer-me més pesat per avui, ho deixo aquí, el pròxim dia seguiré, i si voleu deixar els vostres preguntes, ja sigui a nivell de comentari o mitjançant el correu o altres mitjans us els contestaré sense cap tipus de problema.

Ara bé, i per contestar els comentaris que he rebut o que m’han dit, sobre que ens estem enriquint a costa i gràcies al Sr. Tarradelles per l’acord que hem fet, dir que en els propers mesos i fruit d’això, ja tindré i aniré per Blanes amb un flamant Porsche d’última gamma, he adquirit una embarcació que properament estarà al port de Blanes i on esteu tots convidats a fer-hi una volteta, entre moltes altres coses.

Per si no us heu donat compte, l’últim paràgrafs és pura ironia per tots aquells que sense discurs, agafen arguments tant pèssims com aquest, i el primer que ho fa. És la gent del PSC que un cop finalitzat el Ple agafa el representant del PP i l’amenaça en que vagi en compte perquè li vigilarà les factures. Home va a quin nivell hem arribat. Una cosa és la política, i l’altre la vida personal de les persones, i si la gent del PSC no sap diferenciar diuen molt poc de la seva condició com a polítics

2007-06-14T16:25:00.000Z

Això toca i l'Acampada

Bones, us recomano aquest web sobre informació variada i alternativa sobre l'Acampada Jove, us deixo amb el vídeo, jo he rigut molt.

2007-06-13T17:17:00.000Z

Benvinguts al teatre dels polítics

I és que ja s’està finalitzant la legislatura, i les extravagàncies polítiques a Blanes continuen sent les mateixes de l’últim any. Unes reaccions com les de la tossuderia de no voler fer cas a la voluntat democràtica del poble de Blanes tancant l’aparcament d’autocaravanes, els fets de voler fer fora una entitat centenària d’un dels seus espais com la cooperativa la Blandense, optar a favor de que la N-II trinxi el nostre paratge del Vilar, actituds en contra dels que pensem diferent al consell de Joventut, acusacions de enganyar els joves perquè vinguin al nostre partit, i moltes altres coses que s’han convertit en normals per part de l’equip de govern.

En tot cas i desprès de les eleccions, la gent de Blanes ha preferit, és a dir, ha votat que aquestes actituds segueixin a Blanes, tornant a fer guanyador un PSC que vol la N-II pel Vilar, que té aquestes actituds, i nosaltres ho respectem, perquè primer de tot som demòcrates, això si seguim dient sempre la nostre opinió, ja que ens devem als que ens han votat..

Els propers quatre anys ens espera un panorama polític igual o pitjor que aquest últim any, un govern que tal i com estan les coses acabarà sent un govern en minoria del PSC i EUiA. I es que els ciutadans de Blanes heu decidit donar un paper a ERC que gairebé no hi pintem res en el proper ajuntament. Cap dels dos partits grans s’ha interessat a dia d’avui per establir un diàleg de cara la propera legislatura, més i tot, el PSC ja porta dient des de fa mesos als 4 vents que no vol pactar amb ERC.

Tot i això, des de ERC ara és el moment de tornar a començar, i començar per donar la cara per els gairebé 900 Blanencs que ens han votat, perquè seguirem treballant com fins ara, amb el nostre programa per davant, per complir tot allò que hem deixat escrit pels propers 4 anys. Una feina que no serà fàcil si el marc que es veu a vindrà serà el que serà, però que tot i això seguirem batallant per seguir posant ordre, en aquest teatre, un teatre que va començar el 25 de juliol passat, quan el PSC ens va fer fora del govern municipal.

Un teatre que aquesta tarda ha quedat encarà més palès a la vida política del municipi. I es que aquest teatre s’ha fet palès en l’últim ple de la legislatura i que s’ha fet en el teatre municipal de Blanes. El que faltava, tots els polítics al teatre municipal, per fer la penúltima escena d’aquesta legislatura, on per desgràcia la política municipal, de la mà del Sr Marigó ha semblat més una obra teatral que altre cosa.

Una obra teatral que té molts de números per tornar a repetir temporada, i és que el director de l’obra ha tornat a ser escollit amb el major suport pels blanencs.

Tot i això encara queden 3 dies, 3 dies en que poden passar moltes coses, des de que el PP pacti un tripartit amb el PSC i EUiA, que hi hagi una Sociovergència amb EUiA, i ja més llunyà (gairebé impossible) que hi pugui haver-hi el famós pacte a la basca, amb CiU, EUiA, ERC i el PP. Tot i això és difícil que puguem deixar de veure el teatre de la mà del PSC i EUiA dels últims 4 anys, només falta veure si hi haurà algun actor nou que participi en l’obra.

Però passi el que passi seguirem estant allà, i sobretot desitjo a tots, ja que el dissabte tornarem anar al teatre municipal, MOLTA MERDA.

2007-06-12T17:26:00.000Z

Ja arriba l'Acampada Jove

Aqui teniu el vídeo promocional de l'Acampada organitzada per les JERC, aquest any un altre cop a Sant Celoni els dies 12,13 i 14 de Juliol. Amb un cartell de grups, que personalment m'agrada força. Llastima que no hi és KenZazpi, ara però hi ha Obrint Pas, Els Pets, Betagarri, Celtas Cortos, Ojos de Brujo, Feliu Ventura, Dr. Calypso, Berri Txarrac, Burman Flash entre d'altres

Més informació a la web de l'Acampada Jove 07 de les JERC

2007-05-29T17:01:00.000Z

La meva primera jornada d'eleccions municipals

Vist els aconteixemens i el mal resultat i la mala valoració de la ciutadania de Blanes a la nostre gestió els últims quatre anys, fet que ja vaig analitzar el passat dia, avui és una mica per explicar-vos les sensacions de la jornada electoral.

A l'oficina electoral preparant la PDA pels resultats a les 8 del mati del diumenge

Tal i com va anar el dia, abans dels resultats, i alguns periodistes que vaig trobar pel col·legi on estava jo, vaig pronosticar que el PDB entraria, fruit del nombre de paperetes que agafava la gent. Aquest fet reconec que hem va despistar força, més que despistar sorprendrem. En segon lloc, a mitja tarda, vaig tenir la sensació que anàvem be, anàvem bé perquè algunes persones al veurem al col·legi electoral amb l’etiqueta d’apoderat d’ERC m’agafaven d’amagat i m’ensenyaven la papereta, o altres que al sortir em saludaven efusivament sense jo conèixer-les de res. Hem sorprenia perquè un parell dels que van gairebé agafar la pepeleta sense vergonya d’Esquerra era gent castellanoparlant, un electorat que en principi, si ens votava, era perquè les coses anaven bé. El que vaig fallar en aquest sentit és no contar amb la visió que més d’un cop li havia comentat al cap de llista, que un dels handicaps que podríem tenir, era el fet de rebre les conseqüències del pacte tripartit.

Tot s’ha de dir que varem deixar aquesta opció arraconada perquè creiem que la gent només miraria el caràcter municipalista d’aquestes eleccions, però el fet és que ens varem ben be equivocar. Ja he dit que també hem fallat nosaltres, des de Blanes, però també haig de dir que mirant el panorama general d’ERC, i el fet que on som més forts de Blanes, són els districtes amb més vot Blanc, que personalment l’emmarco que és el nostre vot Blanc, o possible votant nostre. UN vot Blanc que el podem relacionar amb Esquerra Blanes, però que si mirem altres poblacions, la reacció ha estat la mateixa, on érem forts el vot Blanc ha estat més gran o hi ha hagut molta més abstenció.

Per altre banda, jo vaig escollir la taula de Montferrant. I la vaig escollir per una simple rao. Aquesta taula és una d’aquelles taules mostra, és a dir, és una taula que gairebé sempre encerta el resultat final tant en percentatge com en regidors. I vaig anar preparat, per fer la proba i encertar-la fos el resultat que fos. I per desgràcia vaig encertar tots els percentatges excepte dos: El de CiU i el del PP.

Durant el recompte anava veien que ens la fotiem, ja que el PDB com Iniciativa treien moltes més papeletes que nosaltres, i un cop vaig posar les dades finals del recompte de la meva mesa a la PDA el resultat es va confirmar. Vaig pronosticar que treiem un 6.16 , mentre que EUiA en treia un 9 i poc, mentre que el PDB es quedava en el 8.20 i que PSC treia un 34% i que l’Ajuntament quedava amb un 8,7,2,2,1,1.

Però tot i això, el veure el resultat que baixàvem en calent no el podia entendre, s’ha de reconèixer, però ara ja en fred i com ja vaig dir ahir, ho tinc tot molt més clar.

Com a consol del dia com a mínim va quedar que havia acertat 6 dels 8 percentatges dels diferents partits polítics amb un minim de marge d'error

2007-05-28T14:02:00.000Z

Una gran campanya per fer un mal resultat

Si dic que ha estat una gran campanya, no és pas per tirar-me floretes, sinò que recullo les impressions que m’han fet arribar des dels meus amics, alguns periodistes, i alguns companys de molts de la majoria dels partits polítics de blanes siguin simpatitzants o polítics dels mateixos.

El que queda clar és que ens hem cardat una molt bona ostia, això és lògic reconeixeu, ja que sinó ens estaríem enganyant a nosaltres mateixos. Com a mínim ningú de nosaltres, els d’ERC s’esperava que en trauríem 1 tant sols, creiem que com a mínim en trauríem 2 i com a molt 3. Per altra banda, poca gent ,de fora del partit, s’esperava que ens quedaríem amb menys de 2 regidors, si més no, molta gent afina a Esquerra m’ha mostrat la seva sorpresa desprès dels resultats que hem tingut.

Hem direu que faci un analisi del perqué dels resultats. I com no clar que us ho farè,amb la emva visió, no sempre encertada, ja que sort que no hem vaig jugar res amb la porra, perquè ho haguès perdut tot.

En primer lloc crec que ens ha perjudicat el comportament d’Esquerra a nivell nacional, i això és obvi, i hem de veure el vot de càstig que ha tingut ERC als llocs on les CUP hi eren, i en els llocs on no hi ha cap altre formació independentista, l’abstenció i els vots en blanc, crec que han estat els altres culpables. Ja ho vàrem patir a les de l’Estatut, i a les de la Generalitat un gran nombre de vots en Blanc, i ara hem tornat a repartir, i personalment crec que part d’aquesta abstenció i no participació, és en una part electoral potencial nostre decepcionat.

Per altre banda, i més a nivell local, segur que hem fallat en alguna altre cosa, potser era el projecte que no ha engrescat a la gent, o com alguns d’altres partits ens diuen, ha estat el candidat. Personalment crec que el nostre candidat a nivell polític era el millor, l’únic amb discurs i amb les idees ben clares, ara potser hem pecat de tenir les idees massa clares, i de dir-ho tot pel seu nom, agradi a qui agradi i a qui no agradi, potser el nostre error ha estat ser massa honrats amb els nostres pensaments.

Per altre banda si sumem el fet de que tant PSC com CiU, s’han dedicat durant tota la campanya a cargar contra el nostre candidat en comptes de fer-se la lluita entre ells, és normal veure tot aquest desgast en forma de falta de votants, ara jo crec que aquesta no ha estat la principal causa. Ara be, si que és una causa important de que CiU no hagi augmentat.

El que si que hem queda clar és que en una societat com la nostra, pots arribar a guanyar unes eleccions sense un programa electoral clar, és a dir sense unes idees clares, i una línia ben marcada que s’ha de seguir. Pots guanyar unes eleccions sense fer campanya, i el que ja deia, i que sempre he dit els últims dies, és que per molt bona campanya que facis, si les circumstancies generals que he dit no et son favorables, tot el contrari, et són adverses, la campanya és el de menys.

I ja per acabar tres coses. A Esquerra Blanes, estem convençuts que amb ningú més que en Joan Puig haguéssim pogut treure millors resultats, és a dir, ell era la millor carta que teníem. En segon lloc, ningú i absolutament ningú que no sigui Blanes ens dira el que hem de fer i que no hem de fer, simplement serà la gent d’Esquerra de Blanes la que decidirà. I per últim felicitar a tres partits, al PSC per no desgastar-se i guanyar els eleccions, al PDB per aconseguir dos regidors, i en tercer lloc felicitar a la gent de les CUP de tot el territori, per saber apropiar-se del votant descontent amb Esquerra

2007-05-08T19:35:00.000Z

Diari de Campanya: Estreno Bloc

Avui estreno un nou bloc. La idea, dons le agafat descaradament del company de la Radio Blanes, Albert Serrano, que el noi ha obert un Diari de Campanya que no farà públic fins al final de les eleccions.

Jo he creat un Bloc, titulat el confidencial de la campanya, on amb l'oportunitat de dirigir la campanya d'ERC a Blanes, explicarè el dia a dia d'aquesta, totes les curiositats, totes les novetats les escriurè cada dia allà, les valoracions del dia a dia , dels actes i dels debats, dels projectes i les iniciatives dels altres, totes les opinions les recollirè allà, totes fins el dia que es constitueixi l'Ajuntament de Blanes, el mateix dia en que farè públic el bloc, ja que com comprovareu ara per ara, l'accès està restringit.

Per cert el bloc és:

http://www.lacampanya.blogspot.com

Salut

2007-04-25T10:45:00.000Z

Diari de Campanya: Llistes definitives de tots els partits i la meva porra

Avui ja han sortit publicades totes les llistes que concorreran a les properes eleccions municipals de Blanes. La sorpresa ha estat, tot i que ja corrien varis rumors, que desprès de 8 anys, i d’haver anat amb EUiA a les passades eleccions, s’ha tornat a presentar l’A.P.O.B. Per altre banda s’han presentat 2 partits nous, entre ells Ciutadans, que desprès de donar la campanada a les eleccions de la Generalitat, ara volen tornar-la a donar.

Aquest nou panorama, amb 8 llistes, que mai s’havia donat a Blanes, deixa a l’expectativa a primera vista moltes portes obertes a un futur ajuntament. Tot i això i desprès de fer el meu senzill analisi, crec que cap dels 3 partits novells podrà entrar a l’Ajuntament i no podrà superar la barrera del 5% dels vots que es requereix per entrar.

Per altre banda, el gran beneficiat per aquest augment de llistes, pot ser ERC (mai se sap, però el penorama, a primera vista indica això) senzillament pel fet de que cap dels 3 partits novells, entra en disputa de l’espai electoral d’ERC. És a dir, en la meva opinió, Ciutadans es disputarà l’espai electoral del PP i del PSC-PSOE, l’A.P.O.B, per altre banda es disputarà l’espai electoral de EUiA en gran part i també del PSC-PSOE, i per acabar l’últim partit crec que es disputarà una petita part de l’espai electoral de CiU, i gran part de l’espai electoral del PSC-PSOE.

Un cop ja han sortit totes les candidatures, i de poder opinar sobre les llistes i alguns projectes que presenten, la meva porra és la següent:

CiU 8 Regidors – 33%-32% --- 5060 vots aprox.
PSC-PSOE 7 Regidors – 28% - 29% ---4300 vots aprox.
ERC 3 Regidors - 11% - 12% --- 1790 vots aprox.
EUiA 2-1 Regidors – 8,5%- 9,5% --- 1400 vots aprox.
PP 1-2 Regidors – 7,5% - 8,5% --- 1110 vots aprox.

Pdb: 4% dels vots - no entra
Ciutadans: 3,82% dels vots – no entra
APOB: 2,3% dels vots – no entra

Haviam si us animeu a fer la vostra porra

I Aquí teniu les 8 candidatures complertes, mireu i opineu:

AGRUPACION PROGRESISTA OBREROS DE BLANES (A.P.O.B)
1 JOSE MANZANO VARGAS.
2 JOSE ANTONIO CABALLERO SARABIA.
3 ANA MARIA ARROYO MANZANO.
4 FRANCISCO JOSÉ HINOJOSA TELLO.
5 ROSANA GARCIA GALVEZ.
6 JOSE FRANCISCO HINOJOSA PAEZ.
7 MARIA DEL MAR MARIN TORRES.
8 RUBEN GARCIA PORRO.
9 GERARD ATALAYA MARTIN.
10 JOSEFA TELLO GALVAN.
11 AGUSTIN MARTIN ESPINOLA.
12 MARIA SOL MANZANO VARGAS.
13 DANIEL DOMINGUEZ FEIJOO.
14 ELIA DELGADO.
15 JOSEP BURGADA PUIG.
16 JOSEFA CANTALEJO GALVAN.
17 FERNANDO CABALLERO SARABIA.
18 GEMMA PEREZ PEREZ.
19 ISIDORO ARROYO RODRIGUEZ.
20 ANTONIO LEON ARROYO.
21 JORGE APARICIO PALOMO.
22 OSCAR CABALLERO MONTERO.
23 ANTONIO MATALLANA LOPEZ.
24 RAMONA RODRIGUEZ CABALLERO.

CiU
1 JOSEP TRIAS FIGUERAS.
2 CARLES GIBERT BERNAT.
3 JOAN BURJACHS GÓMEZ.
4 PILAR PLANELLA SALUD.
5 MONTSERRAT PASQUINA BELTRAN.
6 JOAQUIM TORRECILLAS CARRERAS.
7 XAVIER OMS BASSOLS.
8 ENRIC PÉREZ GUARDIOLA.
9 VERÒNICA QUESADA GARCÍA.
10 TERESA ROS MIRALPEIX.
11 SALVADOR VALLS GALLART.
12 ÀLEXANDRE ROS VIDAL.
13 MARIA RAMS FONT.
14 MARIA GALLART TORRENT.
15 LAIA ESCARRÀ CAUDET.
16 PERE CASTANY LETAMENDI.
17 CARMEN PONS PAU.
18 JAUME SAGRERA LLOVERAS.
19 FÈLIX BOTA GIBERT.
20 MARIA DEL VILAR PUIG LLORENÇ.
21 RAMÓN RAMOS ARGIMÓN.
22 SALVADOR PONT FREIXAS.
23 MARTA RIERADEVALL CASADO.
24 JOAN FELIP FURES.
25 SUSANNA SOLA ESCOBAR.
26 PERE GUAL ALUM.

Ciutadans-partit de la ciutadania (C's)
1 SONIA PÉREZ IZQUIERDO.
2 Mª DEL CARMEN ZURITA DOBLADO.
3 REBECA ALCANTARA FERNÁNEZ.
4 ANGEL PÉREZ JARAMILLO.
5 FRANCISCO JAVIER HERVIAS CHIROSA.
6 PIEDAD ESTEBAN PLAZA.
7 JONATAN JOLY RODRIGUEZ.
8 FRANCISCO REINA DE LA TORRE.
9 ANTONIO SANCES MANZANO.
10 ISABEL ORTIZ GARCIA.
11 JOSÉ PÉREZ GARCIA.
12 ANA MARIA HINAREJOS CASTILLA.
13 JUAN MANUEL CAMPOS RENGEL.
14 RAFAEL GONZALEZ TAPIA.
15 MARIA DIAZ MOLINA.
16 MARIO VIDAL ARGÜELLO.
17 GEMMA YOLANDA RIESCO PEÑA.
18 RICARDO ESTEBAN PLAZA.
19 JESÚS RODRIGUEZ ESCUDER.
20 CONSOL BOIX FERNANDEZ.
21 JORGE ESCRIBA CASTELLTORT.
22 ALFONSO PORTILLO ESPEJO.
23 ENRIQUE ARMENGOL CALVERA.
24 MARIA SOLEDAD RODRIGUEZ BLANCO.

ERC-AM
1 JOAN PUIG CORDON.
2 CONXITA BOLDÚ SOLER.
3 JOAQUIM RUTLLANT VALLS.
4 ASSUMPTA PLA ALBERTÍ.
5 JORDI ESTEVE DARANAS.
6 JOAN BERTRANA HORTA.
7 JOAQUIMA ESTRADA DURAN.
8 RAMON SANCHO VALLÈS.
9 FÀTIMA PONSDOMÈNECH CALVET.
10 MARC COLL MANCEBO.
11 ANNA TORRENT ESGLEAS.
12 EMILIO BELENGUER SOUSA.
13 MARGARITA QUERALTO GRAU.
14 IGNASI IBÀÑEZ MARTÍNEZ.
15 ENRIC BONMATÍ SENDRA.
16 ELISA PERPIÑÀ VIURA.
17 JOSÉ LUIS GONZÀLEZ GONZÀLEZ.
18 MERCEDES PANZANO PUJADAS.
19 FÈLIX DOMÈNECH GIRALT.
20 JAUME AMETLLER LEAL.
21 MARIA CARME VALLS PIJUAN.
22 JOAN RONDON VIDAL.
23 ROSA MOR GUILLÉN.
24 PAULÍ BORRÀS CORNELLÀ.

ICV-UEiA-EPM
1 JOAN SALMERÓN CROSAS.
2 FRANCISCO MARTÍNEZ FERNÁNDEZ.
3 MARÍA AMPARO ARDANY FULLANA.
4 MARIA JOSEFA SOLA RUBIRA.
5 YOLANDA LARA MATEOS.
6 JUAN LLORENS SUREDA.
7 MÓNICA VARGAS TERRÓN.
8 MÀXIMO RICA MUNTE.
9 JUAN MANUEL GALLEGO LEMUS.
10 LARISA SALMERON TAPIA.
11 ANTONIO JESÚS SÁNCHEZ DÍAZ.
12 VICENTE ALVAREZ LARA.
13 JOANA PERAL RIOS.
14 DAVID RUÍZ STARKE.
15 ANA SAIS PI.
16 ANTONIO FERNANDO SOLA RUBIRA.
17 JOAN LUNA BERROCAL.
18 YANICK BARBERO GARCÍA.
19 MARIA DEL CARMEN GÍMENEZ SAHUQUILLO.
20 JOSEFA MARTÍNEZ RUBIRA.
21 ARGEMIR GONZALEZ ESTEVE.
22 IRENE MARTÍNEZ SERRANO.
23 ROSA Mª ARMENTERO MANCHEÑO.
24 JOAQUIN MANZANO GERVILLA.
25 MAXIMILIANO ANTEQUERA BARBERO.
26 FRANCISCO VARGAS MARTINEZ.

PARTIT DEMOCRATIC DE BLANES (PDB-PROA)
1 ANSELM RAMOS ARGIMON.
2 FERNANDO GOMEZ LOPEZ.
3 EDUARD VILA COMPTE.
4 JULIA GIL DE LA FUENTE.
5 RAFAELA SANCHEZ BLANES.
6 FERRAN CRESPO CANO.
7 VICTOR BASSOLS GARCIA.
8 ARTUR LAYRON BIEL.
9 SUSANA ABAD MORRON.
10 ANA MARIA PEREZ BENITO.
11 OSCAR LOPEZ RAMOS.
12 XAVIER REÑAGA MUSSI.
13 JOSEP M. GALISTEO MAURIZ.
14 MARTA FONTANILLAS HOYO.
15 ANTONIA ESTEVEZ FERRANDIZ.
16 GERARD ALBERCH GISBERT.
17 ANTONIO FLORIDO DOMINGUEZ.
18 FERNANDO SANCHA HINAREJOS.
19 INMACULADA DURAN RODRIGUEZ.
20 ENGRACIA MOLINA GAVILAN.
21 AMADOR GUARNIDO BALAGUER.
22 CARLES ROMANI CORS.
23 ROBERT GELABERTO SANS.
24 ANTONIA PARREÑO MONTERO.

PP
1 CELESTINO LILLO LUNA.
2 JORGE HERNANDEZ RECIO.
3 FRANCISCO SANCHEZ AGUILERA.
4 MARIA DEL MAR RODRIGUEZ FARO.
5 ANA MARIA BODALO GARCIA.
6 JUAN ANTONIO MARTINEZ RAMIRO.
7 ISMAEL BARCENA NUÑEZ.
8 ENCARNACION VARGAS SANCHEZ.
9 ANTONIO RODRIGUEZ SALGUERO.
10 FRANCISCA RODRIGUEZ MILLAN.
11 JUAN LUIS BUENDIA BAREA.
12 ADOLFO ORDAZ JIMENEZ.
13 MARIA DEL PILAR MARTINEZ MONGE.
14 JESUS CHAVES MARTINEZ.
15 MARIA DEL MAR PAREDES LAZARO.
16 MACARENA ROCIO GOMEZ GARCIA.
17 JOSE SALVADOR GONZALEZ FERNANDEZ.
18 FRANCISCO SOSA RIOS.
19 MARIA EULOGIA VILLAR AGUILERA.
20 CARMEN LAZARO GAMEZ.
21 CONCEPCION CARRILLO ROSA.

PSC-PM
1 JOSEP MARIGÓ COSTA.
2 JOAQUIM VALLS RIBAS.
3 LOURDES FÀBREGA SÁNCHEZ.
4 PEPA CELAYA ARMISEN.
5 JOSEP MARIA SERRA ROBERT.
6 JOAN CUBARSÍ ALBERTÍ.
7 JUDITH LLORENS JUAN.
8 NICOLÁS LAGUNA JIMÉNEZ.
9 FRANCESC XAVIER MARCOS GONZÁLEZ .
10 ANTÒNIA COLL MERCADER.
11 ROSA MARIA BIETO VILA.
12 SERGIO SOLARES GUERRERO.
13 MIQUEL LUPIAÑEZ ZAPATA.
14 CELIA FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ.
15 MOHAMED EL IDRISSI EL ALQUANI EL BOUAANANI.
16 JOSÉ LÓPEZ CORBALÁN.
17 PILAR CERDÁN GANDIA.
18 CARMEN CANTOS DIEZ.
19 JUAN RAMOS PEÑA.
20 PERE GARCIA CALVÉS.
21 MARIA DOLORS OMS BASSOLS.
22 FELICIDAD PÉREZ ALONSO.
23 MARIA MOUTEIRA FERNÁNDEZ.
24 JOSÉ MANUEL VERDE TEJERO

2007-04-17T10:54:00.000Z

Com organitza el PSC de Blanes una Manifestació. La incoherència del PSC i els consells per fer una manifestació i voler que fracassi a la vegada

A continuació quatre consells per si algú de vosaltres un dia convoca una manifestació, és a dir, vota favorablement en un Ple una moció, però tot i això vol que aquesta manifestació no tingui èxit, aquí uns consells, que han servit perquè una manifestació per una causa que va recollir milers de firmes( no recordo el nombre però unes 5.000 o més) només tingués una participació d’un centenar de persones, fruit de que la majoria de gent del poble, ni es va enterar de la Mani que es feia. Així 4 consells per si un dia sou un Ajuntament, i voleu dir que esteu a favor d’una mani, però en realitat voleu que fracassi.

1- Un cop aprovada la moció, fer-se el suec com si el dia 15 d’abril no passes res de res.
2- Limitar-se a anunciar la manifestació amb els mètodes acordats, és a dir posar 4 pancartes
3- Posar les 4 pancartes a el Vilar pel dia del Vilar i desprès deixar-les allà abandonades, ja que és tanta l’afluència massiva de gent que va el Vilar entre setmana.
4- Dir a la Premsa que no fa falta posar les pancartes al centre del Poble, suposo pensant que passa més gent pel Vilar que pel Centre del Poble.
5- Dir també que tranquils que no passa res, que la N-II passa a pocs metres del paratge i que no passarà res. Consulteu al Diari de Girona de l’endemà del dia del Vilar.
6- Un cop els partits de l’oposició, han posat les pancartes al Centre del Poble, tu l’endemà, gairebé t’apropies davant la gent de la Plataforma que has estat tu, o sigui el Govern, que han ordenat penjar les pancartes al Centre, del Poble, i així segueix semblant que estàs a favor de la Mani.
7- No avisar amb tots als mitjans a la població de Blanes, amb anuncis a la tv local i a la radio local
8- No enviar unes cartes informatives a les Entitats de Blanes comunicant l’acord de Ple
9- No publicant a l’Agenda de la pàgina web d’internet que l’Ajuntament amb el suport de tots.
10- No fer un Bus des de el Centre del Poble fins al lloc de la concentració facilitant el transport a la gent.

gent demanant la dimissió de Nadal i Marigó

Aquestes són unes de les moltes formes per fer fracassar una manifestació que la convoques tu mateix. Ara bè té sentit participar a una manifestació i no voler que sigui un èxit? No seria millor haver votat en contra de fer la maniestació i haver deixat els altres anar al 100%?

En tot cas els que vàrem anar a la Mani vam poder veure la gairebè inexistent participació dels partits del govern.

Per això només reconeixer la victoria d’aquells que no volien que la Mani fos un èxit, com el PSC, una victoria amb molt de mèrit, ja que transformar una causa de milers de firmants, amb una mani de 100 persones, té tot el seu mèrit i esforços perquè els blanencs i blanenques no s’enteressin fins ahir dilluns que s’havia organitzat aquestes. Per això reconeixer aquest cop la víctoria dels Nadals Marigó i del PSC i del Govern actual de Blanes en General. Gràcies per donar més facilitats a que la N-II trinxi el nostre paratge. Sincerement Moltes gràcies

2007-04-13T14:02:00.000Z

Quan el “teu” Alcalde no juga al 100% pel teu poble

NO A LA N-II PEL VILAR I SANT DANIEL

Molts ja sabem com actua el Alcalde de Blanes, el seu discurs, el seu parlar. Un parlar que sovint el fa quedar bé amb uns, però després veus que és tot el contrari.

Ahir a la nit, quan membres de tots els partits a l’oposició i de la Plataforma que ahir varem anar a penjar les pancartes que l’Ajuntament i l’alcalde volien deixar abandonades al Vilar, i les varem col·locar pel centre de Blanes, varem decidir entre tots repartir 5000 fulls l’endemà al mati per Blanes, convidant a la resta de grups que organitzaven la manifestació per aquest diumenge.

I la sorpresa ha estat aquest mati, quan els membres de la Plataforma han ensenyat els papers convocant a la Manifestació a l’alcalde de Blanes. Dic sorpresa pel comentari que ha fet, on s’ha referit i ha demanat explicacions de perquè el PSC sortia com organitzador i convocant de la Manifestació juntament amb l’Ajuntament, la Plataforma i la Obreria. Ha demanat explicacions amb un to que fregava l’amenaça, i gairebé semblava indignat. Haig de recordar que en declaracions a diferents mitjans, l’alcalde havia dit que no feia falta traslladar les pancartes al poble, potser és que té por que la gent sàpiga que es fa una manifestació? Potser no vol que la manifestació sigui un èxit? Potser li interessa quedar bé amb en Nadal i fer passar la N-II pel Vilar i Sant Daniel?

Ara bé lo millor del cas ha estat com l’alcalde dirigint-se a membres de la Plataforma els hi ha dit que tranquils que les pancartes ja estaven penjades al centre del poble. Però quina barra. Quan ell va ser l’únic que va dir que les pancartes s’havien de quedar mortes de fàstic al Vilar, ara va i s’apunta que ell va ser el que les va col·locar al centre de Blanes? Però quina barra, per sort, la ciutadania de Blanes, els Blanencs i les Blanenques som força més intel·ligents.

Sabem que és dificil que la N-II no passi pel Vilar, ho sabem i ho reconeixem, reconeixem que ERC vàrem ser els unics que en tot moment hem defensat que la N-II passes el més aprop de l’actual traçat, i també sabem que l’Ajuntament de Blanes, i en definitiva tots els partits polítics MENYS ERC, vàren votar a favor que la N-II passes pel Vilar, i ara a correcuita, més val tard que mai, CiU, PP i EUiA, han cambiat el vot i estàn en contra de que la N-II passi pel Vilar i Sant Daniel.

Direu et falta el PSC, i jo dic dons si hem falta. No el conto, perqué un grup polític que és queixa indignat a membres de la Plataforma que perqué el seu partit surt convocant una manifestació,( el PSC va votar a favor de convocar la Mani), crec que vol dir unes quantes coses:
1- Que part del PSC vol que la N-II passi pel Vilar i Sant Daniel.
2- Que el PSC va votar favorablament a la Mani perqué s’acosten eleccions, però en el fons se li en fot per on passi.
3- Que tenen por que en Nadal s’emprenyi amb el PSC de Blanes i prefereixen que no surti gaire a la llum la Mani

Cadascú és lliure de votar el que pensa i defensar el que vol per Blanes, ERC ho va fer en el seu moment quedant-se sola defensant que la N-II no passes pel Vilar, mentre la resta si que volien que hi passes. Ara potser Marigó encara vol que passi la N-II pel Vilar, i està en tot el seu dret, i cap problema benvingut sigui, tothom és lliure de decidir el que creu millor. Ara bè si diu que no vol la N-II pel Vilar, que la defensi al 100%, amb tots els recursos, amb tots els mitjans, que per alguna cosa és l’alcalde, i com a Alcalde hauria d’anar a per totes i que el seu objectiu teòric(la Mani) sigui tot un èxit. Perquè si no és així, si l’Alcalde Marigó, jugues a un equip esportiu, no aniria convocat pel partit, perquè com tot, s’ha de valorar l’entrenament, la lluita, el voler el millor per Blanes i que tot el que votes tingui el més èxit possible, i això, amb el tema de la N-II, l’Alcalde de Blanes es trobaria en una situació que l’equip esportiu el voldria traspassar de Club.

Això si el que si que és important és que aquest

Diumenge tot Blanes vagi a l'encreuament del Vilar a manifestar-se

contra la N-II pel Vilar i Sant Daniel

2007-04-12T10:26:00.000Z

Viatge a Madrid i Telemadrid

Primer de tot perdoneu l’absència, però durant aquestes setmanes l’accés a Internet des de casa el tinc complicat, ja que això de l’accés hem fa completament el boig.

Jo l'he tingut de veure a trams perqué és indignant

Pels qui no ho sabeu, aquestes vacances de setmana santa, vaig anar de viatge, per desconnectar una mica a la Capital del país veí, si si a Madrid. Feia temps que no hi anava i aquest cop i vaig anar amb els amics.

Haig de dir que l’expectació era notable, i el “caxondeo” que ens portàvem entre nosaltres pel fet de ser uns catalans a Madrid encara era molt més notable.

ooohhhh un lleò!!!
Potser va ser fruit de la nostra imaginació, o potser va ser real, però el que si que era cert era que en alguns serveis, com bars botigues o al mateix carrer et miraven d’una forma extranya i quan et sentien parlar en català aquesta mirada es tornava més intensa, tant intensa que en alguns cops et sorprenia i pensaves amoïnat que havies fet o deixat de fer.

Com ja he dit potser eren al·lucinacions nostres, o potser era ben bé cert, Ara bé documentals manipulats com el que s’ha pogut veure a telemadrid aquests darrers dies, hem fan entendre que existeixi aquest odi cap als catalans. És normal que si tu veus a la televisió autonòmica un documental es normal que et creguis el que diuen, i si aquest documental és un que expressa i fomenta l’odi cap els catalans tens com a resultat un augment de la crispació envers els catalans i catalanes, i et trobes amb situacions de quan vas a les Espanyes et diguin de tot, o fins i tot quan estàs al teu propi país et vingui una persona, que no està a la teva conversació i et digui i intenti obligar a parlar la llengua espanyola envers en comptes de la catalana

En el bar hawaiano, molt recomanable, on vàrem coneixer els malaguenys

Amb això ni molt menys amb refereixo a la majoria d’espanyols, i no vull pas dir que la majoria d’ells tinguin aquest odi envers els catalans. I l’exemple està en que varem coneixer un grup de malaguenys en un bar i que ens hi varem fer molt bons amics, i que fins i tot ens varen convidar a sopar l’endemà, i tot i arribar a parlar de política, encara varem sortir més amics, i fins i tot varen entendre les aspiracions polítiques d’una nació i el legítim objectiu d’assolir un procés d’autodeterminació.

A la Cibeles

En definitiva, que mentre l’Espanya de la caverna segueix tenint aquest comportament, de atac continu als catalans, cada dia que passa ens reafirma en una cosa, que mentre seguim lligats a un país com Espanya, no podrem avançar en progrés social i com a país, i per tant la única solució que ens queda és emancipar-nos nacionalment

2007-04-02T11:26:00.000Z

Diari de Campanya: Joves i política, política i joves

Marc Puig i Joan Bertrana presentant el Programa d'emancipació Juvenil

El passat divendres a la tarda les JERC de Blanes i ERC de Blanes varem presentar conjuntament a l’entrada de l’antic Centre Juvenil el programa electoral dedicat a la regidoria d’Emancipació Juvenil. Durant l’acte també varem presentar les dos noves incorporacions a la llista d’ERC Blanes. Els dos joves formen part activa dins el teixit associatiu blanenc i són Joan Bertrana, president de la colla de Gegants de Blanes, i Marc Coll, un dels impulsors de la Fira d’entitats de Blanes.

Amb aquestes dos noves incorporacions a les llistes d’Esquerra de Blanes, és confirma el relleu, i s’incorporen un gruix important de Gent jove, amb la presencia d’en Marc Coll, en Joan Bertrana i d’en Quim Rutllant. Una presencia de joves que per desgràcia és inexistent en la resta de llistes electorals. Tant el PSC com CiU, trobem que la presència de joves a la llista és insignificant, i poc rellevant, i els únics joves de la llista es troben situats en llocs allunyats per sortir escollits com a regidors.

Sovint és diu que la presencia dels joves en política, i del interès dels joves per aquesta és gairebé insignificant, i no ens ha d’estranyar, ja que la majoria de partits no dona possibilitats a aquests joves, dir-li possibilitats, o confiança, alhora de participar en les decisions i donar un vot de confiança a aquests.

joan bertrana i Marc Puig

Per sort ERC de Blanes ha fet una gran aposta pels joves, no només agafant com a valides i pròpies el programa electoral realitzat per a la gestió de la regidoria d’emancipació juvenil, sinó que també ha agafat el compromís i condició necessària per un futur pacte de Govern que la gestió d’aquesta regidoria sigui per a ERC, i per altre banda, ERC mostra la seva confiança amb el jovent donant un paper important i rellevant a tots aquest joves dins la llista d’ERC a les properes eleccions municipals.

Per altre banda, i referint-me un altre cop a la presència a llocs destacats de Joves a les llistes sobretot en el cas del PSC, ja que és l’únic partit que en teoria tenen formalitzat unes joventuts a Blanes, em sobtà, que la presència de joves sigui gairebé inexistent.
Per altre banda el que també hem sobta de CiU, es que no hi hagi cap jove a la llista, tot i haver creat un bloc amb el nom de Joves X Blanes. Així dons és pot arribar a pensar, que tant CiU i PSC no confien amb seus joves que els donen suport.

Joan Puig anunciant que la gestió de la regidoria d'emancipació juvenil serà un dels condicionants per qualsevol futur pacte electoral

I per acabar una mostra de denuncia, i que hem sobte per part del PSC de Blanes, i hem faig creus que les JSC de Blanes, (si es que existeixen) no ho denunciï a la seva regidora, el fet en qüestió el vaig viure el passat divendres a la tarda, on quan vaig anar al Punt d’informació Juvenil, al carrer ample a deixar tant el programa electoral per la Regidoria d’Emancipació Juvenil, i diversos papers de JERC, hem varen dir per sorpresa meva, tots aquells papers no s’exposarien allà, sinó que els amagarien, ja que no poden tenir informació d’un únic partit si no en tenen de tots. És a dir, que a Blanes, si ets jove i et vols informar de política, ho has de fer de forma amagada, i demanar-ho expressament. I jo hem pregunto, quina culpa té les JERC de Blanes, que no pot tenir la informació de la nostra organització als portals joves, mentre els altres partits no portin informació? Quina culpa té les JERC de que els altres partits no tinguin informació destinada als joves? Que haig d’entendre que la regidoria de Joventut es dedica a dificultar l’accés dels joves a la política?

AIXÒ SI, DESPRÉS QUE NINGÚ ES QUEIXI DE PERQUÉ ELS JOVES PASSEN DE LA POLÍTICA, SI ÉS LA PROPIA ADMINISTRACIÓ QUE IMPEDEIX LA DIFUSSIÓ D’AQUESTA ENTRE ELS JOVES

P.D: el programa electoral per la regidoria d’Emancipació Juvenil el podeu trobar a la web: www.mullatperblanes.cat

2007-03-27T05:11:00.000Z

Traspàs ja! Acció de les JERC Comarques Gironines reclamant el traspàs immediat de la RENFE

El passat divendres les JERC de Comarques Gironines varem iniciar la campanya per reclamar de forma immediata el traspàs de la RENFE. L’acte, on hi vaig participar juntament amb altres companys de Comarques, va consistir en desplegar vàries pancartes per denunciar l’estat en que estan moltes estacions del país i la precària situació en que es troba la xarxa de la RENFE a Catalunya.

Des de les JERC Comarques hem fet un vídeo que us adjunto a continuació. Aquesta tarda si tinc temps també comentaré tot el tema i el debat, i la meva opinió sobre la proposta llençada diumenge per en Vendrell sobre el dret a l’autodeterminació.

Us emplaço també a visitar la web de la campanya per reclamar el traspàs de la RENFE que ha engegat les JERC de Comarques Gironines

2007-03-22T18:23:00.000Z

Eleccions Municipals: Pas previ a la Sociovergència a Blanes i presentació de la WEB de Campanya(mullatperblanes.cat)

Avui aquesta tarda hem presentat la web electoral i totes les properes activitats que es faran al llarg dels propers dies. La web, i en general aquesta pre-campanya la varem iniciar ara fa dues setmanes, on varem començar a promocionar la web perquè la gent ens digués la seva, ens envies les propostes, el que necessita Blanes, en definitiva que la gent també participes alhora de realitzar el programa electoral i les propostes concretes d’Esquerra Republicana de Blanes.

Aquesta és la intenció, fer participar a la gent, recollir les propostes, sovint són propostes del dia a dia, però molt necessàries per una millor convivència dels ciutadans, aquesta intenció segueix viva, la web pretén ser una web interactiva, on la gent segueixi dient la seva. Una web on penjarem vídeos explicant les nostres propostes, els nostres candidats, les persones que formen el projecte de l’Esquerra Blanenca.

Dic l’Esquerra Blanenca, ja que pel que podem veure en les ultimes incorporacions als dos partits grans de la població, CiU i PSC, presentaran unes llistes amb un cacau ideològic notable, on es barrejaran gent que ha estat al PSC i que ara estarà a CiU, i gent de CiU que ara estarà al PSC, en definitiva un intercanvi de samarretes notable, i que a la vegada fa créixer unes complicitats notables entre els dos partits grans de Blanes, fet que si li sumem l’actitud del PSC contra ERC, on l’alcalde del PSC va arribar a dir que no pactaria amb ERC mentre en Joan Puig estigues al capdavant, fan pensar cada cop més amb una futura Sociovergència, fruit del fet de que PSC i EUiA no sumaran, i CiU i ERC tampoc.

Aquest possible escenari ens portaria a una situació difícil pel poble de Blanes, on s’ha vist com ni CiU ni el PSC, han estat capaços de fer una política adequada per Blanes. Això o comprovem amb el fet Urbanístic. Amb CiU al capdavant de Urbanisme, va portar al poble de Blanes a una situació de ciutat dormitori, on no existien els límits per la construcció. Pel que fa el PSC, i des de que va fer fora ERC del Govern, la gestió urbanística ha estat completament nefasta. Ha paralitzat el Pla Urbanístic, que el regidor d’ERC havia deixat gairebé enllestit, ha donat llum verda al trinxa-me’n d’edificis històrics del casc antic de Blanes, com és el cas de el Celler, o el bolet que s’està construint al costat del col·legi de les monges.

Aquesta és una de les conseqüències de la Sociovergència, des del trinxa-me’n urbanístic de Blanes, fins a projectes faraònics, des de l’illa de Blanes, fins al Parc del Mar. Projectes faraònics que només acaben sent Fum, Fum i Fum, com deia la cançó.
Ens hem de deixar d’una vegada per totes de projectes il·lusionistes, i hem de transformar l’Illa de Blanes o el Parc del Mar, en un espai per Blanes, i fer la ILLA PER BLANES. Un lloc dedicat a la gent de Blanes, un lloc amb un hotel d’entitats, amb un espai polivalent, amb un aparcament, un parc... en definitiva tocar de peus a terra

Per això ni CiU ni PSC poden seguir al capdavant de l’Ajuntament, perquè d’aquesta forma seguirem embarrancats a un Blanes com el d’ara, fa falta el canvi i aquest no és ni la Sociovergència, ni CiU ni el PSC, el canvi és un altre.

2007-03-19T10:55:00.000Z

Eleccions Municipals: Els Blocs, els confidencials, el YouTube, el llibre de visites i Internet

Aquestes properes eleccions municipals, es presenten com les eleccions de l’aplicació de les noves tecnologies a escala municipal. En els darrers dos anys, els blocs s’han posat de moda, Internet en general s’ha posat de moda. Vàren començar creant-se blocs politics, una formula per arribar a la gent, a milers de persones, d’una forma propera i realista, on el polític, i els que no som polítics, però que ens agrada aquesta, tenim una finestra oberta a tot el món per dir el que pensem, el que ens agrada i el que no ens agrada, en definitiva, un diari mes o menys personal de totes aquelles problemàtiques que dia a dia ens preocupen. L’èxit dels blocs de politics i de gent que parla, o vaja intentem parlar de política ha tingut, i té molt d’èxit, amb milers de visitants diaris, que ha arribat a crear portals recopilatoris de tots aquest blocs, ja sigui agrupant tots els blocs politics en general, Poliblocs, o bé agrupant els diferents blocs segons el seu color polític, Joventindependentista.

Per altre banda, el sorgiment d’aquest Blocs politics, a agafat una altre vessant que ha resultat tenir un gran èxit entre lectors, politics i administracions. Aquest és el cas dels Confidencials. Fins fa poc, la batuta dels confidencials la portava Busot, amb una xifra record de visitants diaris, xifra molt per sobre de qualsevol dels altres blocs confidencials ja existents. Tot i que en general, la filosofia dels confidencials és anonima, fet que provoca el dubte sobre si d’informació és fiable o no, aquests blocs, i encara que molts de nosaltres els critiquem pel seu anonimat, han mostrat ser una peça clau dins la blocesfera catalana. Entre els que actualment estan en servei jo en destacaria 5, el Submarí, el Tripartit-Watch, els Hereus dels Angels Confidencials, Sa Palomera, i Girona Confidencial.

En tercer lloc tenim el famós YouTube, un portal que ha portat a milers de persones a produir milions de vídeos. Aquesta eina, va agafar la seva vessant política a Catalunya amb les eleccions Catalanes, i ara amb les Municipals podem trobar diferents vídeos de diferents formacions polítiques que utilitzen aquest mitjà com una altre forma de difusió de la seva Campanya.

Pel que fa el cas particular de Blanes, l’ús d’Internet fins ara ha estat dominat per ERC, és a dir, si mirem la Blocesfera Política de Blanes, aquesta queda reduïda al dos blocs que té en Joan Puig, un referent a la política Municipal, i l’altre referent a la Política Nacional i de l’Estat Espanyol, i per altre banda també trobem el meu propi bloc dins aquesta blocesfera política de Blanes. En el cas d'en Joan Puig, ahir va estrenar el seu propi Flog,(Fotolog) una de les altres novetats de la xarxa que fan furor entre milions de joves d'arreu del món , i altres de no tant joves.

Pel que fa a l’apartat de Confidencials, ja dic ara que no sóc partidari dels confidencials, igual que no sóc partidari de totes aquelles persones que escriuen en el llibre de visites o en els diferents blocs de forma anònima, però vaja, això no treu que els llegeixi sovint, i que de tant en tant envií alguns documents i textos expressant la meva senzilla opinió sobre allò que escriuen i deixen d’escriure. Al que anàvem, els confidencials de Blanes i trobem dos, el primer és Sa Palomera, molt pròxim a les idees de ERC tant a nivell Municipal com català. Per altre banda tenim el Diari de Blanes, un confidencial sensacionalista pròxim a CiU. En aquest camp també i trobem el llibre de Visites, sovint utilitzat per escriure de forma anònima i rajar a tort i a dret, en aquest cas personalment li donu menys credibilitat que els diferents confidencials sempre i quan els comentaris estiguin escrits de forma anònima.

Des de ERC de Blanes hem plantejat una campanya on entraran en joc tots aquests mitjans, des dels Blocs del nostre candidat, Joan Puig, fins als diferents vídeos que ja portem penjats a la xarxa, fins a la pàgina web que estem preparant i que ben aviat entrarà en funcionament. És a dir una campanya plena de noves tecnologies, però a la vegada sense descuidar tots els mitjans tradicionals de qualsevol campanya.

La llàstima, és que només siguem nosaltres, els que tinguem un lloc a la petita blocesfera política de Blanes, ara parlo com a ciutadà de a peu, ja que també m’agradaria llegir les diferents opinions dels diferents candidats, i així poder-les contrarestar dia a dia.

Albert Serrano

I ja posats a demanar, dir que tinc un enveja sana de Malgrat de Mar, enveja en el sentit de que disposen d’un bloc polític independent, el Malgrat “Confidencial”. Un confidencial entre “” ja que defuig dels nombrosos confidencials que existeixen, ja que no és anònim, el porta l’Albert Serrano, un dels comunicadors de Radio Blanes, un confidencial envejable, ja que no s’amaga de res i això és d’admirar, parla clar i català com qualsevol confidencial, critica el que no li agrada, sigui dels colors que sigui, vaja que informa des de una imparcialitat dificil de trobar dins la blocesfera, ara bè, ell diu qui és, i per tant, considero el seu confidencial com un dels més fiables de la xarxa catalana. Més aviat, diria que és el Saül Gordillo de Malgrat, un bloc actualitzat diàriament i que parla de tots els aspectes i problemàtiques de la política municipal Malgratenca. Llàstima que a Blanes no gaudim de cap periodista que faci aquesta tasca.

2007-03-16T12:22:00.000Z

Eleccions Municipals.
La necessitat de promoure el teixit associatiu de Blanes

Avui intento començar, dins el possible, un diari de campanya respecte les Municipals del 27 de maig a Blanes. És a dir una espècie de diari personal sobre el dia a dia de la preparació del tot el que suposa unes eleccions, en aquest cas les eleccions municipals de Blanes, en que la comissió electoral m’ha designat com a cap de campanya, digali cap o director, ja m’enteneu.

I per on començar, dons es fa difícil, ja que el gran volum de feina, de preparació, de calendari, de reunions, de trobades amb gent, de rebre propostes, fer propostes, preparar actes, que si ara uns cartells, que si ara unes pancartes, que si ara un bloc, que ara la web, etc, etc, donen moltes coses a les que explicar i de que parlar.

Però avui us explicaré, sense ànim d’avorrir-vos, les noves experiències que encara no havia viscut. Aquest és el fet d’anar a parlar amb la gent, sobre les problemàtiques i la proximitat que això suposa, el fet de escoltar el seu dia a dia i els diferents problemes que es troben, des de problemes alhora d’agafar el bus, per aparcar, la falta d’espais per dur a terme certes activitats, problemàtiques, que tot i que Blanes és una població de no més de 40.000 habitants, veus problemes molt diferents i heterogenis respecte els d’uns i dels altres. Sempre a casa havia escoltat que s’anava a parlar amb aquesta associació, amb els grups de botiguers, però mai havia pogut viure aquesta situació, i l’altre dia, ja fa unes setmanes les vaig començar a viure.

La Fira d'entitats, una de les iniciatives amb més èxit del teixit associatiu Blanes

El fet d’anar parlant amb associacions de veïns, i altres grups del teixit associatiu de Blanes és quelcom enriquidor, no tant sols perquè s’aconsegueix un grau de proximitat que sovint es fa difícil de aconseguir per a una persona de peu que no està vinculada a nivell polític, sinò com a persona, et fan enriquir i et fan veure la realitat del teu propi poble i a la vegada del teu país. Amb això no vull dir que no siguem conscients que existeixen altres realitats, personalment en sóc conscient, però per desgràcia, molts de joves, ho veig amb amics meus per exemple, vivim en una única realitat, on per desgràcia només ens impliquem i volem treballar tant sols quan són problemàtiques que ens afecten directament, i que a la vegada ens porten a que cada dia més el teixit associatiu dels nostres pobles sigui més dèbil i més sensible.

El nostre país, sempre hem tingut la característica de ser un país amb un gran teixit associatiu, però que últimament, i sovint culpa de el poc suport que rebem les entitats per part de l’administració, en aquest cas de l’Ajuntament, porta a condemnar a moltes associacions a desaparèixer. Sovint la regidora de Joventut de Blanes, ens diu que hem de tenir en compte que només un 2% o 3% dels joves són associats, i que havíem de tenir en compte i promocionar activitats i referents per la resta de joves, és a dir, pels joves no associats. Personalment crec que està mal encarada aquesta visió, ja que és una visió que ens condemna a la desaparició d’aquest teixit que sempre ha estat tant ric i significatiu en la història del nostre país. Crec que s’ha d’actuar en favor de les entitats, que moltes d’elles es veuen amb problemes per tirar endavant les seves activitats, hem d’actuar per promocionar la participació social dins el teixit associatiu, i deixar de ser tant sols el 2% o 3% i passar a ser un 5% o un 10% el dels joves associats, i al mateix temps també no hem d’oblidar la resta de joves o de persones no associats, i també s’ha de promoure la participació d’aquestes.

Aquesta és una feina difícil, ho sé, però a la vegada necessària per conservar un tret característic de la societat catalana i blanenca, com és el teixit associatiu Blanenc i Català. Ja sigui promocionant la participació en associacions culturals, tradicionals, associacions de veïns i associacions de tot tipus.

És una feina difícil, ja que la societat cada cop més ens porta a una societat més individualista, i com deia anteriorment, on la gent no és mou si el tema no els efecte directament. Hem de promocionar aquesta participació i facilitar les activitats d’associacions, ja que sovint són activitats més enriquidores i amb moltes més experiències que des del individualisme són difícils de poder viure, experiències i sensacions, que sovint ens eduquen com a persones, i ens sensibilitzen i ens consciencien de quina realitat social estem vivint actualment.

En definitiva, personalment crec que el bon funcionament de qualsevol població, passa, entre d’altres qüestions, per tenir en bona salut tot el teixit associatiu de la nostra Vila, ja que això comporta a la vegada la creació i la generació de infinitats d’activitats dins un mateix municipi, i que a la vegada creen des de lligams socials entre gent de diferents realitats del nostre municipi.
Per tant hem de fer un canvi en la relació entre les diferents entitats, on totes siguin tractades de tu a tu, amb igualtat de condicions, i que no ens trobem com a passat ara, que a les entitats se’ls hi demani tenir de tot per fer una simple activitat, ja siguin en qüestions de seguretat, extintors, ambulància, assegurances, mentre que totes aquelles activitats que organitza l’Ajuntament, sovint no respectin totes les exigències que es fa des de l’Ajuntament a les pròpies entitats.

2007-03-15T18:16:00.000Z

Jocs esportius de les nacions sense estat?

És una broma oi?

L’altre dia el Vicepresident del Govern, anunciava la intenció de crear uns Jocs Olimpics de Nacions sense Estat, on Catalunya participés contra altres Nacions sense estat, emulant, o intentant ser una segona divisió dels Jocs Olímpics de veritat.

Quan ho vaig escoltar, vaja llegir, vaig veure la “gran” idea a e-noticies, me la vaig tenir que mirar dos cops, i vaig haver de reflexionar una estona per descobrir haviam si era cert.

Vaig tenir la sensació que el Vicepresident del Govern, Josep. LL. Carod Rovira, ja no és creia, o ja no tenia cap tipus d’esperança de la possibilitat de Catalunya d’arribar a jugar a la primera divisió de l’esport, és a dir, a qualsevol competició internacional sense cap tipus de distinció.

Estic segur que aquesta no és la idea del Vice-President del Govern, i del President d’ERC, i estic convençut, o això espero, que no era la seva intenció la de resignar Catalunya a una tercera divisió de l’esport, i que la seva esperança, igual que la meva, és la de poder veure algun dia, i animar a Catalunya, en algun mundial, tal i com ho fan els seguidors de Gal·les, Escòcia, Irlanda del Nord (Nacions sense Estat), Espanya, França, Alemanya(Nacions amb Estat).

No hem vull veure resignat a veure unes finals dels 100m llisos on el corredor català tingués com a veí de carril els representats del Tirol del Nord i Sicília. No ho vull. Molts de nosaltres volem veure disputar unes finals amb els grans, entre els Estats Units d’Amèrica, Alemanya, el Senegal, Argentina, la Xina i Espanya.

Tant fotuts estem que ens hem de resignar a participar a uns tornejos regionals? Tant poques esperances ens queden? Espero que no. Els nostres esportistes voldrien participar en tornejos de tercera divisió? No és mereix l’Oleguer, l’Ivan Tibau, en Masoliver jugar a la primera divisió? Jo crec que si.

No crec que ens haguem de resignar d’aquesta forma, no podem acceptar una competició de Països sense estat, hem de seguir treballant per jugar a primera costi el que costi. No se vosaltres, però jo veig aquest invent com els partits de costellada de cada Nadal, que ja comencem a estar farts de veure, però aquest cop competicions de costellada a tots nivells. Jo no porto des de petit anant amb pancartes als partits de la selecció reclamant les seleccions oficials per conformar-me amb jugar una competició de costellada i de tercera divisió.

Així dons, abans de crear una competició com aquesta prefereixo que Catalunya no hi participi, en tot cas, la única competició que hauria de participar Catalunya, i relacionada amb la paraula Nació, hauria de ser el 6 nacions, en primer lloc perquè això si que és una competició de primera divisió, i en segon lloc, pel fet que la selecció Catalana de Rugbi, va ser una de les creadores de la Federació Internacional del mateix esport. Tot i això espero que aquest invent, sigui una equivocació, o jo l’hagi interpretat malament, i si no és així, estaré molt decepcionat

2007-03-12T18:02:00.000Z

El Maquiavelisme del PSC de Blanes

Ara ja fa unes setmanes, l’Alcalde de Blanes va portar al Ple una Moció per fer fora, i treure l’ús que en el seu dia se li va concedir a la Casa del Poble dels baixos de la Cooperativa la Blandense, per no tornar a explicar tota la història us remeto a la web de la Casa del Poble, on en una de les primeres entrades, hi ha penjada tot el recull de la història que vaig redactar durant el meu treball de Recerca del Batxillerat.

El post d’avui, porto dies pensant escriure’l, però després del dia d’ahir no he tingut cap dubte en escriure sobre el tema. La Casa del Poble és l’entitat de Blanes més antiga, amb més de cent anys d’història, a sobreviscut a tots els impediments històrics de l’últim segle, la Dictadura d’en Primo, el Franquisme de Franco, la recuperació del seu principal edifici i la seva restauració, on sense cap tipus d’ajuda institucional, va tirar endavant la rehabilitació de l’edifici i que ha suposat, per una banda conservar una façana característica davant del Passeig de Mar de Blanes, i per altre demanar una hipoteca de gairebé un milió d’euros per restaurar tot l’edifici que s’està pagant dia a dia.

Direu que tot això no és un discurs imparcial, ho sé, però és que la Casa del Poble, són sentiments interns, reaccions i pensaments, lligats a una clara ideologia Republicana, que s’ha anat adaptant als nous temps, va començar amb una vinculació amb el partit radical de Lerroux, i el 31 es va reconvertir seguint la ideologia del catalanisme polític de Esquerra Republicana de Catalunya, i ara al 2007 segueix defensant aquets ideals adaptats això si a la nova realitat. A part de la vinculació política amb l’Esquerra Catalana de la Casa del Poble, aquesta entitat, també a fet una tasca per la cultura i al servei de les persones i entitats de Blanes, la mateixa tasca que feien altres entitats del Poble de Blanes, com el Centre Catòlic, el Casino ... Es a dir, era una entitat com moltes altres vinculada a uns clars sentiments, tant ideològic, com politics, i que se li suma tots els sentiments personals amb el fet que fou repressaliada pel regim feixista de Franco i tot el que va provocar aquest fet.

El que sobta, es que ara en ple 2007, el PSC de Blanes margini a aquesta entitat, i faci literalment una creuada contra aquesta. Varen fer el pregó de la festa major per accident, un cop van fer fora ERC del Govern, volien fer fora la Casa del Poble de la Cooperativa, confonent la Casa del Poble amb ERC, que tot i tenir una relació entre elles, hi ha socis de la Casa del Poble de diversos colors politics, entitats que utilitzen els espais que ni molt menys són pròximes a ERC, vaja, que volen fer una creuada contra ERC, totalment legitima ja que estaríem parlant d’una disputa política, però fer entrar la casa del Poble és iniciar tambè una creuada contra entitats de Blanes, es a dir, contra una part del teixit associatiu de Blanes.

Aquesta incoherència dels que se’n diuen d’esquerres, socialistes, comunistes o tot allò referent a les politiques socials, els a portat a una situació on cada cop més promouen la seva política clarament sectària contra aquells grups de persones que no són pròxims a ells. Per sort aquesta incoherència del PSC i EUiA sembla que solament té incidència a Blanes, ja que des de el Govern de la Generalitat rebem mostres de suport dels diferents Grups, des de CiU, passant pel PSC i acabant per ERC.

Amb el Conseller de Cultura, Joan Puig i jo explicant el projecte de recuperació de memòria

Aquestes mostres de suport, es varen fer més que evidents el passat diumenge, quan el actual Conseller de Cultura va visitar la Casa del Poble i va rebre el dossier informatiu sobre la Cooperativa, i entre d’altres li vaig intentar explicar part del projecte de recuperació de la memòria que estem fent amb la Cristina aquí a la Casa del Poble.

Però això no va ser tot en aquell Diumenge tant intens, a la tarda, i en el transcurs del dinar dels Premis RECVLL, l’alcalde si va tornar a lluir, on sense consultar a cap dels altres grups polítics va anunciar que era moment de concedir la Creu de St. Jordi a el RECVLL. Amb això no vull dir que aquesta prestigiosa revista de Blanes no se la mereixi, ni molt menys, però el que si és de destacar, és la diferencia de tracte, i el joc polític del PSC a Blanes.

M’explico, fa dos anys la Casa del Poble va fer 100 anys, i va realitzar el pregó per accident per la festa Major. Aquest passat estiu, el Centre Catòlic, va fer 100 anys, i també va fer el pregó,això si, ben orgullós, com és normal amb una entitat centenària i del prestigi del Centre al llarg de l’historia, però aquest cop va tenir l’afegit de que l’alcalde inicies una campanya perquè la Creu de St. Jordi fos concedida a el Centre Catòlic. És aquí la primera diferencia entre dos entitats centenàries, perquè una passa gairebé per accident per part de l’alcalde el seu centenari, i l’altre amb totes les celebracions i dedicació de l’administració? No hauria de ser, que amb qualsevol entitat centenària és fes la mateixa celebració? Perquè uns si i altres no? Que l’alcalde vol tornar a reactivar les discrepàncies ideològiques entre les dos entitats centenàries? O és que l’alcalde està fent una OPA Hostil contra sectors que sempre han estat pròxims, per identitat i tradició a sectors de CiU, i per pur interès polític? Jo opto per la segona opció.

És evident, a la Casa del Poble, una entitat centenària que sempre ha estat amb l’ajuntament i els entitats, igual que el Centre o el Recvll, per culpa del gran odi que li té el grup del PSC de Blanes cap a ERC, està patint una discriminació envers altres entitats. El fet de no voler separar la política del món de l’associacionisme, està perjudicant per una banda a uns, i afavorint a altres, quan en realitat, el que hauria de ser és que totes tinguessin un tracte per igual.

El que si és cert, es que amb aquesta política tant Maquiavèl·lica del PSC, de destruir tot allò que no és seu, de posar la por al cos a entitats i personal, a insultar i a donar les culpes als altres i així ells sortir com els bons de la pel·lícula, d’arraconar sigui com sigui i fer desaparèixer totes aquelles persones que no els hi són pròximes, cada dia que passa m’assegura que tant el PSC i EUiA han perdut el nord, no tenen rum a on anar, i això es veu amb els últims mesos, on l’ajuntament ha estat col·lapsat, tot tot i tot parat.

En definitiva, i per deixar-ho clar, sovint moltes entitats i el fet de pertànyer a una d’elles, estan per sobre de qualsevol color polític, i aquest és el cas de la Casa del Poble i dels seus Socis, ja que tant jo, com molts d’altres, abans d’ERC, de CiU, de PSC, o dels colors que siguin, primer seran de la Casa del Poble que de qualsevol partit polític. Perquè per a tots nosaltres la Casa del Poble significa molt, i tots aquells qui hi van en contra per purs interessos, només ens fan que reforçar la nostra consciencia, i ens fan pensar, que deuen estar ben fotuts per treure temes tant personals i tant delicats com aquests.

2007-03-02T00:17:00.000Z

Representació de les JERC Comarques Gironines al Congrés de Gazte Abertzaleak

El passat cap de setmana com alguns ja deveu saber, jo i 4 companys més de les JERC varem anar a Euskal Herria convidats per Gazte Abertzaleak al seu IX Congrés. Sempre anar de visites per aquelles terres sempre és gratificant, en primer lloc perquè veus una realitat sovint comentada, i que els mitjans que tenim ens la solen distorsionar bastant de la realitat. Per altra banda és d’agrair anar fins allà ja que és una terra bonica i molt diferent a la nostra, amb grans paisatges i grans persones.

I aquesta ocasió no va ser diferent. El divendres ens el vàrem passar per Bilbo, on varem gaudir del Casc antic durant la nit. L’endemà i abans d’anar a Lastur, un barri de Deba on és feia el Congrés de Gazte Abertzaleak, varem aprofitar per visitar part de la costa basca, i els seus magnífics paisatges.

Finalment a la tarda i desprès de passar per infinitat de camins de carros, varem arribar a Lastur, un barri, més ben dit una casa de colònies i una taberna, ens varem trobar amb els companys de Gazte, Gazte Abertzaleak són els joves d’Eusko Alkartasuna. Moltes altres persones varem conèixer al Ibon, el secretari general de Gazte sortint, i també varem conèixer a Harkaitzb, el Nou secretari general que escollien.

Tot s’ha de dir, que el tracte va ser genial, per no dir de reis. Primer ens varen portar per bars per Deba, d’aquí allà, d’allà aquí, vaja i a tots els llocs anaves demanant, fet que produïa a la vegada anar coneixent infinitat de gent que preguntaven alguna que altre cosa, amb curiositat de saber alguna cosa més, igual que nosaltres preguntàvem a ells per poder saber una mica més de la vertadera realitat que viuen, i que veiem difuminada a través dels informatius que ens arriben a Catalunya. En definitiva tota una experiència, on varem anar a sopar, després de passar per no se quans bars varem anar a una d’aquelles tradicionals Societats, en aquest cas era una pròxima a Eusko Alkartasuna, vaja això ens van explicar. I desprès per variar una mica, dons més bars i bars, que allà no s’acaben mai, això semblava, que si ara aquí que si ara allà...

L’endemà al matí poca història més, varem estar a la clausura del Congrés on és va presentar la nova executiva, i on varen parlar entre d’altres Unai Ziarreta, Secretari General d’Eusko Alkartasuna. Vaja, en definitiva tota una gran experiència, i una altre forma de visitar aquest magnífic país que és Euskal Herria

2007-02-28T14:44:00.000Z

LA "PUTA" RENFE

Encara mai he parlat sobre els problemes i aventures que m’ha fet viure la RENFE, i crec que avui, dia previ a la vaga que ha corregut per Internet de que demà dijous ningú pagui el bitllet.

Per circumstancies de la vida, aquest semestre els dijous no tinc classe, i per tant no hauré d’agafar la RENFE fins a la UAB. Tot i això, aprofitaré demà per fer la vaga del pagament dels bitllets per anar a Malgrat a visitar els meus avis, que ja fa unes setmanes que no els visito.

A part d’això, tothom que utilitza la RENFE, algun dia o altre hem tingut alguna de les aventures que ens obsequia aquesta companyia per sorpresa i sense avisar. Que si és una averia, que si no funciona, que si hi ha retards, en definitiva infinitat de problemes que són un mai acabar.

A part de tot el contingut polític i del tot el que suposa, el pitjor dels casos del problema de la RENFE, és que t’obliguen a viure moments de tensió, des de gent gran nerviosa perquè no sap com acabarà i a quina hora arribaran, o a l’estiu, tornant algun divendres en hora punta que el tren va fins a dalt, i que la calor de l’ambient fa que al cap d’uns moments es visqui un ambient irrespirable, o bé el fet d’arribar molts de dies tard a la feina o a classe amb tots els problemes que això suposa. Fa poc, i en una de les ultimes aventures, en que en un dilluns vaig tardar 3h i 30 minuts per fer el trajecte de BCN-Blanes, i entre moments de nervis i tensió, un grup de persones varen començar a cridar dins el vago, PUTA RENFE OE OE!!. Va ser la nota divertida del trajecte, i és que estar-te fins les 11 i pico de la nit al tren, sense que t’informin del que passa és el que té, a resignar-te com a usuari, i a agafar-te tot amb calma.

Deixant tot el tema de les aventures i desventures viscudes a la RENFE, ja hauria de començar a ser hora de parlar sobre el trasllat de la RENFE a competència de la Generalitat, perquè com passa amb moltes d’aquelles coses de Catalunya que depenen de l’estat Espanyol, la falta d’inversió estatal ens porta a una degradació de les infraestructures i dels serveis. Fa poc va ser el Túnel de Vielha, i ja portem un any de aventures i desventures amb la RENFE. Molts usuaris ja comencem a estar farts de disculpes del ministeri i de plans per intentar millorar el servei, que com s’ha comprovat, no han servit de res.

Perdoneu, si que ha servit per alguna cosa, per trobar-te a l’estació de Plaça Catalunya, o passejant pels trens molta gent vestida de vermell que es dediquen a fer petar la xerrada, i a sobre quan et venen a informar, t’informen en Castellà i no entenen res del que els hi dius en català.

Estem farts d’esperar, estem cansats de sentir el conseller d’interior i el President de la Generalitat parlar sobre els gestos que fa el ministeri i el Govern Espanyol. No volem més gestos, volem fets reals, com deia aquell eslògan, volem fets, i no paraules.

Volem un servei ferroviari com el dels coneguts popularment com a “Ferrocates”, que si, que tenen alguns retards algun dia, dons si, però els tenen un cop cada sis mesos, i no un cop o dos cada setmana.